Millor marca dels dos últims anys!!

Braços amunt, pel Martí (Foto: Xavier Ballart)

     Sovint explico a les entrades d'aquest blog que les marques que hom fa indefectiblement van empitjorant a mesura que passen els anys. I és així, sens dubte. Per això estic tant content d'haver aconseguit a La Llagosta  --on hi havia corregut per primera i única vegada al 2008-- un gran registre per a mi en la cursa de 10Km. Vaig acabar en 48 minuts i 24s, i això suposa la millor marca que he fet en un 10.000 des del gener del 2020. He corregut 11 vegades una cursa de 10K des que a la de Sant Antoni del 2020 vaig fer 47m i 42s  Com dic, una gran satisfacció. A més a més vaig ser molt regular. Primer 5.000, 24,22; segon 5000, 24,02. O sigui fins i tot un pelet més ràpid. Els parcials de cada km; 5,02-4,52-4,52-4,48-4,55-4,49-4,49-4,49,4,49,4,38. El primer va ser el més lent donat que prefereixo sortir al darrera per no començar espitat --i pagar-ho després-- a l'haver de passar corredors més lents que jo. I l'últim va ser el més ràpid ja que vaig prèmer l'accelerador per passar primer i evitar que em passés després, l'Anna Belén Miguel.
   En definitiva, bona cursa i bon entrenament de cara a la Marató de Lleida del 30 d'octubre. 

Gran mitja a Calella

En ple esforç (Foto: organització)

 

    Tres anys després he tornat a córrer la Mitja Marató de Calella-Maresme.  7a vegada que la disputava. Abans es feia al març o a l'abril, i ara l'han passada al setembre. Enguany ha coincidit amb la Cursa de la Mercè, però la participació, malgrat això, ha estat força notable. Un dels encerts de l'organització ha estat posar la cursa a dos quarts de 9 del matí. D'aquesta manera ens hem estalviat la canícula que, a 18 de setembre, encara podia ser força important. No va ser així, sortosament.

   La meva idea era aprofitar la cursa per a fer un bon entrenament de cara a la Marató de Lleida del 30 d'octubre. I és per això que vaig decidir fer uns quants quilòmetres previs. Vaig fer 40 minuts per a un total de 6,3 quilòmetres. Em van servir, a més a més, per comprovar que les cames les tenia perfectament. I és que no les tenia totes ja que el dia abans vam estar caminant molt anant de compres per Calella, i a la nit vaig acabar dormint poc perquè les cames em feien mal.

Amb el grup de 1h 50m (Foto: organització)

   Vaig sortir enganxat a la llebre de 1h 55m, però de seguida vaig veure que no era el meu ritme. I abans del km 1 vaig anar a buscar el grup de 1h 50m. Abans del km 2 ja estava amb ells. Una llebre espectaclar, que quadrava cada km, em va donar confiança. Em trobava molt a gust. Vaig pensar d'anar en el grup fins el km 18 i aleshores deixar-lo per assegurar-me el sub 1h 50m. 

                                                       L'entrada a meta (Foto: organització)

     Tot va anar tal com preveia fins el km 15,5 on hi havia l'últim avituallament. Allí vaig perdre de vista la llebre, que es va quedar una mica endarrera, m'imagino que ajudant a algú del grup. Aleshores vaig decidir que me n'anava amb la idea d'intentar millorar l'1h 48m 10s que havia marcat a la Mitja de Granollers com a millor registre del 2022 en la distància. Sortosament em vaig poder enganxar a dos nois i no vaig haver d'anar sol. Vaig estar amb ells un parell de km. Per moments anàvem a 4,45! Per a mí, molt ràpid. No els vaig poder seguir més i els últims 3 km me'ls vaig passar intentat objectius més petits; per exemple, simplement mirar d'atrapar el corredor que tenia davant. Total que vaig creuar la meta en 1h 48m i 31s, a escassament 21s de la marca de Granollers. Més que correcte, comptant que havia fet 6km previs. Bon entrenament, en definitiva. Les meves felicitacions als organitzadors. La Mitja Calella-BCN Maresme és una gran cursa. Tot perfecte, km ben senyalitzats, gran avituallament final; em vaig descuidar el xip groc i me'n van facilitar un de blanc de manera immediata.... Vaja, tot fantàstic! Moltes gràcies, amics! 

Un altre 5.000 estiuenc

Al fons, la plaça de l'ajuntament, on hi havia la sortida i la meta (foto: selfie)

 

   Feia 5 anys que no corria la cursa de la Festa Major de Manlleu, que es disputa cada 15 d'agost. És un 5K ràpid que només té una mica de pujada a l'inici de la cursa, i, per tant, és passa sense cap problema, perquè encara estàs ben fresc. Hi ha un altra part amb pujadeta cap el km 2, però també la vaig passar sense angúnies. En relació a fa 5 anys, el recorregut ha variat una miqueta. Recordo que a l'arribar a la plaça de l'ajuntament s'hi donava la volta completa per accedir a la meta. Ara s'arriba a la plaça per un altre carrer i s'accedeix a la meta sense haver de donar la volta. Diria que s'ha augmentat el metratge quan es circula al costat del riu Ter, que és la part que no està asfaltada. Bona part d'ombra que a l'estiu s'agraeix molt. Vaig fer una cursa força regular. L'aspiració era fer-ho una mica millor que al Poble Sec (25,07). No em puc queixar: vaig acabar en 24,28 per tant, ben satisfet per l'objectiu aconseguit. Ara la meva velocitat amb prou feines és baixar dels 5m/km.

    La pròxima cita potser serà Castellbisbal, el 21 d'agost. Encara no està decidit.

Al Poble Sec sempre fa calor

Rematant la pujada més llarga del recorregut (Foto Pako Beer)

Una cursa clàssica estiuenca a Barcelona és la de Poble Sec. Són 5 Km pel barri en un circuit de 2,5Km, al qual es dones dues voltes. Per l'epoca de l'any, òbviament fa calor, però es fa suportable perqu`+e la cursa és curta i, sobretot, perquè el circuit està molt arreserat i pràcticament tot ell té ombra. Era la tercera vegada que hi participava. Vaig debutar-hi al 2013 amb un temps de 22,16. No hi vaig tornar fins 5 anys després, al 2018. Alehores ja vaig trigar 24,14. Recordo que em vaig quedar amb un cert mal regust perquè les pujades que hi ha em van semblar molt dures. Ara, al fer-la per tercer cop al 2022, vaig plantejar-me ser moderat i fer una primera volta tranquil·la i una segona prement l'accelerador. És fàcil en aquesta cursa sortir tranquil ja que al ser estrets els carrers és molt complicat avançar corredors. L'únic que has de fer es col·locar-te ben enrera a la sortida per tenir molts corredors per davant que et facin de tap i així no accelerar-te en excés a la primera volta. Dit i fet. Fins ben bé el km 1,5 no vaig poder córrer amb comoditat, amb espai. Vaig passar per meta en la primera volta en 13 minuts justos. 

El primer pas per meta (Foto: Mònica Majoral)

En cas de doblar, hauria fet 26 minuts. Un temps molt dolent. La llebre del 30 minuts feia estona que l'havia superada, però la llebre dels 25 minuts no la veia, de lluny com la devia tenir. En la segona volta vaig accelerar i em vaig trobar molt bé, tot sigui dit. Les pujades que 5 anys enrera se m'havien atravessat, les vaig fer sense que em semblessin res de l'altre món. Vaig completar la segona volta en 12m i 7s per un total, doncs de 25m 7s. Fer la segona volta 53 segons més ràpid que la primera em va semblar magnífic. Al 2018 els parcials van ser 11,54 i 12,19. Massa ràpid la primera i ho vaig pagar a la segona. Sempre és millor córrer de menys a més. Les sensacions que et queden són més positives. I així va ser aquest calurós diumenge del 2022.

   Ara no faré cap cursa més fins l'agost. Bon estiu!  

De nou un doblet

La meta estava a l'interior de l'RCD Stadium (Foto JJ Vico)

 

L'última vegada que vaig fer un doblet va ser fa 7 mesos. O sigui, que ja tocava. Dissabte 3 de juliol vaig córrer la cursa de 10 Km de Cornellà, cursa nocturna, que començava a dos quarts de 10 de la nit. Córrer al vespre, a l'estiu s'agraeix. Tenia ganes de fer-la perquè el circuit transita per molts del llocs on entreno habitualment a l'estar a tocar de TV3. Sortida i arribada a l'RCD Stadium de l'Espanyol. L'arribada, a dins del camp de futbol. L'Espanyol col·labora activament en la cursa. Vaig sortir força endavant i això va fer que corrés els 2 primers quilòmetres en 4m 32s cada un d'ells. Ritme ràpid per a mí i ho vaig pagar en els tres següents que vaig fer en 4,43-4,50- i 5,00 El primer 5.000 passat en 23m 39s. Prou bé. El segon 5.000 em vaig regularitzar notablement al fer 4'50-54-54-54 i l'últim en 3,58. 23,32 de parcial i un global d'uns espectaculars, per a mi, 47m 11s. No podia ser i menys encara quan feia un parell de setmanes que havia fet 53 minuts a la Cursa de Foc d'Olesa de Montserrat. Explicació: era curta. El GPS em va marcar 9,8Km en comptes de 10 Km. Si hagués fet 10Km, crec que hauria pogut fer tranquilament menys de 49 minuts i hauria fet MMA. O sigui, en qualsevol cas vaig quedar molt satisfet.  El recorregut eren dues voltes a un circuit de 5 Km.

Completant els últims metres (Foto JJ Vico)

I al matí següent, diumenge 4 de juliol vaig anar a Barberà del Vallès a córrer la cursa de 5Km de Festa Major. L'únic objectiu era no cremar-me i gaudir del recorregut, que és més costerut del què hom podia pensar. Vaig acabar en 24m i 6s, que no està gens malament. Aprop de sub24. Content. Ara mateix no tinc cap cursa prevista. El cap de setmana 9 i 10 de juliol treballo i no podré competir. Buscarem alguna coseta pel cap de setmana 16 i 17 de juliol.

Curses d'estiu

Dedicada al Martí, com sempre (Foto: organització)

 La idea que tenia per aquesta època de l'any era descansar almenys 3 setmanes i no córrer gens en aquest període. Però he hagut d'escurçar aquest interval perquè la bàscula m'ha espantat. Així que he estat escassament 11 dies sense córrer. El 19 de juny vaig tornar a la Cursa del Foc, a Olesa de Montserrat, per fer-hi la cursa per quarta vegada. Ja l'havia corregut al 2015, 2016 i 2017. Sortosament, el dia no va ser excessivament calurós. Dues voltes a un circuit molt pla de 5 Km cada una. Al tenir molèsties lumbars des de feia molts dies, vaig decidir que sortiria molt relaxat. La idea, fer entre 50 i 55m. Em vaig enganxar a la llebre de 55m i al cap de poc més d'1 km, al notar que l'esquena no em molestava, vaig accelerar paulatinament, buscant l'objectiu prefixat. Primera volta feta en 27,05 i la segona més rapideta: 25,54. Per tant, acabada en 53 minuts. Objectiu complert. Com sempre dic, cal saber on estàs en cada moment de la temporada per no sortir a un ritme massa ràpid que després puguis pagar.  La pròxima cita serà doble, si tot va be. Dissabte 2 de juliol faré els 10Km nocturns de Cornellà i diumenge 3 al matí els 5Km de la Festa Major de Barberà del Vallès

   

Ha caigut el 10K número 300!!

A Diagonal Mar, Km 8 més o menys (Foto: David Patán)

         Ha trigat, però finalment he pogut fer la cursa de 10 Km número 300 del meu historial. Per qüestions diverses --bàsicament laborals-- no havia pogut fer cap 10K en tot el 2022. Finalment, diumenge va arribar el dia. Va ser a la cursa DIR Guàrdia Urbana de Barcelona. Una cursa curiosa perquè es fa per tota la Diagonal. Un luxe que, per un dia, la principal artèria de Barcelona l'envaïm per unes hores els corredors i no els cotxes. Tendeix a baixar, al sortir del Palau Reial i acabar a la Ronda Litoral. Després de deixar el cotxe aprop de la meta, vam anar amb l'Arcadi en metro fins a la sortida. Un recorregut llarg perquè cal fer-hi un transbordament i això fa que estiguis més estona en metro que després corrent! 

Abans de la sortida (Foto DIR)

       Vaig sortir rapidet per a mi, a 4,42m/Km, els dos primers km. Com que tinc algun quilet de més, vaig acabar pagant l'esforç. El 5.000 el vaig passar en 24m 17s. En cas de doblar, 48,34, que hauria estat prou bé per a mi; però com dic, vaig acabar pagant el ritme dels 2 primers quilòmetres. En la segona part de la cursa vaig ser incapaç de fer cap km per sota de 5. El millor el vaig fer en 5,08 i el nové en 5,26! Petit desastre que es va traduïr en un parcial de 26,09, el segon 5K per un total de la cursa de 50m 26s. Era la tercera vegada que la corria. Al 2013 vaig fer 41,15 i al 2017, 44,28. Seguirem!! 

Ja tinc 60 maratons

En el Km 32 ja veia que no se'm podia escapar. (Foto: Pako Beer)

    Són unes quantes, 60 maratons, està clar. Vaig escullir la de Barcelona per arribar a aquesta xifra. Tenia dubtes donat que, com ja és habitual, havia entrenat molt poc. A més utilitzaria per primera vegada sabatilles de carboni de Joma. A l'hora de la veritat, tot va anar millor del què havia imaginat. Després de l'experiència de la Marató de Barcelona del passat novembre, vaig esmorzar bé. De fet, vaig seguir perfectament allò que per córrer una cursa l'ideal és fer un DECP. O sigui arribar-hi Descansat, Esmorzat, Cagat i Pixat. Perdó per l'escatologia. Vaig aconseguir buidar del tot fins uns minutets abans de començar la cursa. Tenia clar que no deixaria escapar cap avituallament. En tots ells m'hidrataria i prendria gels quan me'ls oferissin. 

A l'alçada del Km 30 (Foto: Jimmi Pujol)

El primer va arribar al km 25. Vaig començar conservador, una mica per sobre del 6m/Km, amb l'objectiu de fer 4h 13m. A partir del Km 9, vaig veure que anava a 5,45 sense cap dificultat. Vaig haver de fer esforços per a no accelerar-me. Ho vaig aconseguir. Com a Castelló vaig acabar en 4h 17m, tot el què fos fer-ho millor ja m'estava bé. Anaven passant els quilòmetres i no m'arribava l'esgotament, el mur, o el que sigui. Em trobava molt còmode amb les sabatilles. Notava que l'isquio de la cama esquerra el tenia carregadet, però sortosament la cosa no va anar a més. Ja a la part final de la cursa veia molta gent al meu voltant que anava molt tocada. Jo en canvi em sentia molt bé, sense cap pensament negatiu d'aturar-me ni res per l'estil. Tot plegat, com deia, va acabar molt millor del què suposava. Al final, 4h 14m 46s, el millor registre de les últimes 5 maratons. Un petit gran èxit per mi. I les sabatilles de carboni de Joma em van anar molt bé. Fins i tot diria que em van preservar muscularment. Al dia següent de la cursa vaig fer 10 minutets de rodatge desentumidor i, a diferència d'altres vegades, no tenia les cames com uns pals.

                                           Km 37,5. Amb batucada i tot. (Jimmi Pujol)

Com deia, ha estat la marató número 60. La número 61 tinc previst fer-la a Lleida el 30 d'octubre. Serà la primera vegada que s'hi farà una a la capital del Segrià. I, després, em retiraré de fer maratons. Penso que a la meva edat, l'esforç d'acabar una marató és molt alt. Per suposat que seguiré corrent, però distàncies més curtes. A Lleida faré la marató 61, ara que tinc 61 anys, jo que vaig néixer l'any 61. Tot quadrat. Ah! I a Barcelona vaig fer aquest diumenge la marató per 18a vegada, o sigui, majoria d'edat de participacions a la Marató de Barcelona. 

       

Km 42 (Mònica Majoral)

                                Arribar a la meta en una marató sempre és molt emocionant!

Preparació per la Marató de Barcelona

A la mitja de Barcelona. Va fer fresqueta (Foto: Arnau Dausedas)

Disculpes als seguidors del bloc. La setmana passada no vaig actualitzar-lo i, com que això és un no parar, resulta que ja tinc dues curses més completades. 

Diumenge 27 de març vaig córrer la mitja de Montornès. L'últim cop que l'havia fet, al 2018, havia corregut en 1h i 40 minuts. Són registres que ja han quedat lluny per a mi, ho tinc assumidíssim. Enguany vaig completar la meva 10a participació a la prova en 1h 53m 49s. És una recorregut dur amb constants pujades i baixades que posen a prova al més pintat. Especialment quan s'agafa la carretera de La Roca. Al fer-ho una mica millor que a la del Mediterrani 7 dies abans, ja em vaig donar per satisfet.

Entrada a la meta a Montornès (foto: org.)

Com que la pandèmia ha obligat a canviar els calendaris, resultat que entre la mitja de Barcelona del 2021 i la del 2022, només han passat 5 mesos, escassament. Al l'octubre vaig fer-la en 1h 53m i 39s, però me la vaig prendre amb calma ja que preparava la Marató de Barcelona de 3 setmanes després. I vaig fer 8km previs abans de la mitja, per completar-ne 29. Ara, a l'abril, no he fet quilometratge previ, tot i que tinc novament la Marató de Barcelona tocar; a escassament 4 setmanes (es corre el 8 de maig). Volia provar si seria capaç de fer-la una mica "alegre". I no em puc queixar. He acabat en 1h 50m i 47s, o sigui 3 minuts i 2 segons més ràpid que a Montornès. Molt content!

A la Mitja de Barcelona, lluitant contra el crono (Foto: Arnau Dausedas)

    Diumenge que vé no faré cap cursa, molt probablement. Aprofitaré per a intentar fer el màxim de quilòmetres aquesta setmana.

  

 

Mediterrani: una mitja plana, però dura

Poc abans d'arribar a la meta, al canal olímpic (Foto: Arcadi Alibés)

    

    Ha estat la meva mitja marató número 140. Abans s'hi feia la Marató del Mediterrani en aquest recorregut, sortint del canal olímpic i transitant per Gavà mar. Es va deixar de fer la marató i va passar a convertir-se en mitja, 10K i 5K. L'havia fet 6 vegades quan era marató, però no pas des que es va convertir en mitja. En concret la vaig fer al 2005, 2007, 2008, 2010, 2011 i 2012.

A punt de completar els primers 10 Km (Foto: Arcadi Alibés)

 

  Tres setmanes després d'haver fet la marató de Castelló, calia veure com estava. Sabia que la cursa, tot i ser plana, seria dura donat que el vent podria prèmer força i perquè es tractava de fer dues voltes, amb una pujada curta però notable, que es fa 4 cops, ja que és un pont que creua l'autovia de Castelldefels. La volta al canal olímpic per a fer els 2,5 últims quilòmetres, també pica. La referència de 1h 48m de Granollers em semblava que podia ser vàlida. A mesura que anava fent quilòmetres intentava fer càlculs de temps d'arribada segons el ritme que portava. Fins el km 13 em veia acostant-me a 1h 50m, que ja em semblava bé. Però del 13 al 15 va fer un amica de vent que em va alentir. Després el cansament acumulat es va acabar notant i només vaig poder fer escassament 1h 54m 33s. Què hi farem! Aquest pròxim diumenge, a la mitja de Montornés, intentaré fer-ho una miqueta millor. L'últim cop que hi vaig córrer, al 2018, hi vaig fer la millor marca d'aquell any: 1h 40m 49s. Si ara fés 10 minuts més, estaria encantat de la vida!

    

                                 L'arribada a la meta, gravada per la Tere, la dona d'en Josep Morera.

Me'n falta una

Arribant a la meta amb en José Manuel Cancio (Foto M. Majoral)

           El 27 de febrer vaig completar a Castelló la marató número 59 del meu palmarès. No està gens malament. Després de l'experiència a la marató de Barcelona, al novembre, no vaig voler arriscar gens ni mica. Res de sortir a buscar les sub 4h, perquè encara que el registre d'1h 48m de la mitja de Granollers potser convidaria a intentar-ho, no les tenia totes, ja que el quilometratge que portava era curt. Dit i fet. Amb l'Arcadi i amb en Josep Morera ens vam enganxar a les llebres de 4h 15m i la veritat és que les vam deixar anar molt ràpidament perquè anaven massa ràpid. Nosaltres, a 6 minuts el Km i anar fent, amb l'objectiu de 4h 13m. Vam anar plegat fins el km 13. Allí l'Arcadi i jo vam fer una aturada tècnica a fer una pixadeta i el Josep se'ns va avançar. El teniem a una distància estable d'uns 200 metres. A partir del km 16 comença la part més dura d'questa marató, la part més avorrida i on va fer més calor. Arribar fins el Grau, a la platja i després arribar fins a un camp de golf, amb unes rectes interminables, i un cop superat, tornar a Castelló ciutat per a fer l'última part de la marató. En total 13-14km que es fan durs perquè sembla que no s'hagin d'acabar mai. Just quan vam arribar al 29 vaig deixar l'Arcadi una mica endarrera i me'n vaig anar a buscar en Josep. Cap al 32, crec recordar, el vaig atrapar i superar. Trobar la Mònica en diferents punts del recorregut a partir del 31 és un bé de Deu! Les forces van molt justes a aquelles alçades i qualsevol ajuda moral és molt ben rebuda.

          La Mònica em va donar un gel i me'l vaig cruspir del tot. En el km 41 vaig atrapar el José Manuel Cancio. Vam entrar plegats a meta perquè els meus intents de deixar-lo endarrera no van tenir cap èxit. El José Manuel tenia forces suficients per contrarrestar tots els meus atacs. Vaig acabar en 4h 17m i 49s (2h 07m, la primera mitja i 2h 10m, la segona) Almenys, bastant regular. 

Amb l'Arcadi i en Josep Morera, pocs abans de començar (Foto: M Majoral)

Ara estic a una sola marató de completar-ne 60. La idea és fer-la el 8 de maig, a Barcelona. I després, ja es veurà si en faré més o no...

Granollers, la mitja de referència

 

Era el Km 17. Encara somreia; sempre és bó!

Un corredor de fons que no hagi disputat mai la Mitja de Granollers té una assignatura pendent. No és el meu cas. És la mitja marató segurament més emblemàtica de Catalunya i, com a tal, s'ha de tenir al palmarès. Amb l'edició del 2022 ja l'he disputada 14 vegades. El primer cop, al 2001. Mare meva... ja fa 21 anys...

  Bé. El cas és que novament em vaig posar a la línia de sortida. Abans vaig fer amb l'Arcadi 6 km previs per a completar un total de 27, una tiradeta pensant en la marató de Castelló, el 27 de febrer. Com que l'Arcadi tenia molta pressa a l'acabar ja que entrava a treballar a migdia, vam sortir molt endavant, just després de l'elit. El resultat va ser que en pocs metres ja erem exactament els últims...!, donat que la següent onada no sortia fins un parell de minuts més tard que nosaltres. Situació nova... La mitja de Granollers surt del carrer del costat del Palau dels Esports, puja fins a La Garriga passant per Les Franqueses del Vallès. Al quilòmetre 10 gires cúa i es fa gairebé el mateix recorregut de tornada fins a la meta, que està situada al costat del Palau dels Esports de la capital vallesana.

  Vaig arribar a La Garriga en 53 minuts. I vaig arribar a la meta en 1h 48m i 10s; per mí una molt bona marca, pensant en Castelló. Content. Diumenge que vé no faré cap cursa i el 20 de febrer --a una setmana de Castelló-- ja veurem. Seguim. 

Feia molt que no feia la mitja de Terrassa

A la Rambla de Terrassa. Km 2 (Foto: David Patán)

 

En concret no corria la mitja de Terrassa des de fa 12 anys!  Així que ja tocava tornar-hi. El recorregut inevitablement és dur, pel relleu que té la ciutat. La veritat és que em va semblar més dur que l'última vegada. El circuit tenia algunes variacions, com per exemple que els últims 3km i mig són en baixada i pla, --amb l'excepció d'una rampeta al km 20 i escaig-- quan abans al km18 havies de remuntar tota la Rambla. Ara això és el km 2, i per tant vas molt més descansat.

Girant cap a la carretera de Martorell, després de l'última rampa del km 20 (Foto: David Patán) 

  Amb l'Arcadi vam decidir sortir amb l'Anna Cos que feia de llebre de 2h. Abans de passar pel Km 1, vaig veure que el ritme era massa lent per a mi i sense adonar-me, pràcticament, els vaig anar deixant endarrera. Una de las parts noves del circuit era remuntar l'Avinguda de Barcelona fins gairebé la plaça de la Dona. Hi havia una rampa final en aquest tram que deu n'hi do! Era el Km 8, tot just. I després de manera gairebé immediata arribava la pujada llarga i sostinguda de l'avinguda del Vallès. Això per citar només una de les parts exigents del circuit, perquè n'hi havia més... La meva referència era 1h 51m 06s que havia fet al desembre a Vilanova i la Geltrú, una mitja sensiblement més plana. A Terrassa vaig acabar finalment en 1h 51m i 55s. Un resultat que em va deixar prou satisfet perquè entenc que és una millora en relació a Vilanova, per la diferència notable de desnivells. 

Amb l'Arcadi i l'Anna Cos, poc després de la sortida, encara al primer Km (foto: David Patán)

 La pròxima cita la Mitja de Granollers, el 6 de febrer.

 

La primera de l'any, a Cornellà

Crec que és la pujada del primer quilòmetre (Foto: David Patán)

    Era la quarta vegada que feia la cursa de Reis de Cornellà, que, com el seu nom indica, es fa pels voltants de la diada de Reis. Una mica abans o una mica després, com ha estat enguany. És una cursa de 5km que té el seu què, donat que hi ha dues pujades, especialment, notables. La primera és just a la sortida i es passa amb comoditat perquè vas fresc. La segona és en l'últim quilòmetre i, evidentment, pica més. A més a més, hi arribes després d'haver fet un tram curt, però també amb desnivell, per llambordes. 

  Tenia clar que després dels excessos dels àpats de Nadal no podia aspirar a gaire més que córrer una mica per sota dels 25 minuts. I així ha estat. he acabat en 24,33 que m'ha semblat just el què puc donar ara mateix. Curiosament aquesta cursa la faig cada 2 anys. 2016, 2018 i 2020 han estat els precedents. Avui, el pitjor registre. Però ja dic que ja hi comptava. Satisfet perquè encara puc baixar dels 25 minuts. És molt probable, per no dir segur, que la pròxima vegada que la corri, ja no seré capaç de fer-ho. 

  Avui he coincidit amb l'Arcadi que feia la primera cursa des que es va trencar dues costelles per una caiguda a la Pujada i Baixada de Guanta. M'ha dit que s'ha trobat força bé. També han corregut la Cris i la Fiona. I l'incombustible Andreu Ballbé (Xip Groc). Ha fet uns espectaculars 22,47, als seus 69 anys. És el que té haver estat atleta d'elit i haver participat als Jocs Olímpics de Montreal, al 1976.

Amb la Cris, la Fiona, l'Arcadi i l'Andreu (Foto: Cristina Fábregas)

La setmana que vé toca la primera de les tres mitges que tinc la intenció de fer per preparar la Marató de Castelló, del 27 de febrer.  Tinc programades Sitges (16 de gener); Terrassa (23 de gener) i Granollers (6 de febrer). A veure si els horaris de feina em permeten fer-les totes 3. 

  

  

L'última del 2021

Dedicada al Martí, com sempre (Foto: Organització)

 

      Aquest 2021 la darrera cursa que he fet no ha estat cap Sant Silvestre, com sol ser habitual. En aquesta ocasió ha estat estat la Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú, que feia 4 anys que no feia. El cas és que necessitava fer quilòimetres ja pensant en la Marató de Castelló del 27 de febrer. Va sortir una bona cursa, a Vilanova. Feia un dia fresquet, però sense exageració. Jo ben tapadet, que estic més a gust, ja que sóc fredoliquet. Dues voltes a un recorregut gairebé planer del tot. La majoria dels miniobjectius d'atrapar corredors que anaven per davant meu, els vaig anar assolint tots. per tant, molt content. Al final, 1h 51m 06 segons; millor marca de l'any. Bona manera d'acabar el 2021. Volia fer una Sant Silvestre el dia 31, però al final em va tocar treballar i els horaris de feina i de les curses eren incompatibles. Al 2022 espero completar la 60a marató, que tinc previst que sigui a Barcelona. La de Castelló ha de ser la 59. Molta salut a tothom --que bona fal
ta ens fa a tots!-- i Bon 2022! 

Dues curses en 2 dies

Em vaig abrigar força. Sóc fredulic (Foto: Ariadna Clayton)

   Quan era més jove feia més doblets; és a dir, fer dues curses en dos dies seguits. Habitualment una dissabte i una diumenge. Com que cada 6 de desembre el Club Natació Sant Andreu organitza la seva cursa, caigui en el dia que caigui, enguany això ha propiciat que fes un doblet. Diumenge 5 vaig fer la Pujada i baixada a Guanta i al dia següent, la de Sant Andreu, a Barcelona.

 És una cursa de 5 Km i molt plana. Bastant ràpida però mai no hi he fet grans registres, tret de la primera vegada que la vaig completar, al 2007. Aquella vegada vaig baixar dels 20 minuts (19,21) i vaig quedar ben satisfet. En les altres participacions (2016, 2017 i 2019) mai no he baixat dels 21 minuts.

 Enguany, després d'haver fet els 12km de la Pujada i baixada a Guanta el dia anterior, l'únic objectiu era córrer per sensacions. Per això em vaig situar bastant endarrera, per a no sortir com un coet. Sortint del darrera, segur que hauria d'esquivar corredors mes lents que jo en el primer quilòmetre i això m'alentiria. Vaig veure que la llebre de 25 minuts em costava atrapar-la. M'hi vaig posar seriosament, però, i cap al km 2,5 la vaig atrapar. I la vaig deixar endarrera. Em trobava molt bé i vaig començar a fer el que faig sempre: plantejar-me objectius a curt termini del tipus "aviam si atrapo a menganito, que va uns centenars de metres per davant meu". Així vaig aconseguir atrapar l'incombustible Gabriel Miquel, que havia sortit una mica per davant meu.

Lluitant amb l'Antoni Roca. Finalment vaig superar-lo de 4 segons (Foto: Pako Beer)

  Al final vaig marcar 23 minuts i 53 segons. No és una gran marca, però almenys vaig baixar dels 24 minuts, que a priori em semblava una bona fita. En total, 43 segons més que en l'última edició, fa 2 anys. Aquell dia no venia de cap altre cursa el dia anterior, però.

  La pròxima cursa serà a Terrassa, el 19 de desembre. També serà un 5.000. La 2a cursa Vicente Ferrer.

De sempre i de mai

  Abans que res, disculpes als seguidors del blog perquè fins avui no l'he actualitzat. I ja fa una setmana de l'última cursa que vaig fer. La feina m'ha tingut ben ocupat i no he pogut posar-lo al dia. El títol de l'entrada és perquè parlaré de dues curses. Una que he fet un munt de vegades, 14, i una altra que no havia fet mai.

Començant el km 9 de la Jean Bouin, just darrera del Siscu (Foto: Pako Beer)

  Diumenge 28 de novembre vaig córrer la clàssica Jean Bouin. Com deia, era la 14a vegada. Del 2007 al 2017 la vaig córrer cada any. Al 2018 va ser impossible perquè m'estava recuperant de les meves oclusions intestinals. La vaig fer al 2019, al 2020 es va anul·lar per la pandèmia, i ara hi he tornat al 2021. La meva intenció no anava més enllà d'intentar acostar-me el màxim possible als 50 minuts, amb la intenció de baixar encara que només fossin uns segons. Em vaig trobar molt bé des del tret de sortida. Vaig passar el km 5 en 24m 13s. L'últim quilòmetre té una pujada considerable i si hi arribes sense reserves, perds moltde temps. Juantament amb en Siscu Larrull, atleta d'Almacelles --ens vam trobar cap el km 7-- vam encarar l'últim km amb un marge prou bo. Vaig passar-lo en 43m i 45s Això volia dir que havia de fer-lo en 6m i 14s per baixar almenys 1 segon del 50 minuts. En Siscu em va deixar uns metres endarrera a l'inici de la pujada del darrer quilòmetre, però vaig aconseguir atrapar-lo quan coronàvem la pujada. A la baixadeta de carrer de la Guàrdia Urbana ens vam recuperar tots dos i vam entrar plegats a la meta. Últim quilòmetre en 4,51. Total: 48m 36s. I mooooolt satisfet perquè és la millor marca de l'any, 28 segons més ràpid que a la cursa de Bombers de 17 d'octubre.

  I diumenge 5 de desembre he corregut una cursa que no havia fet mai. La pujada i baixada a Guanta, a Sentmenat. Fa molts anys, quan començava a córrer, un cop vaig tenir la intenció de fer-la; recordo, però, que algú em va dir que era molt dura. Em vaig espantar i no la vaig fer... i fins ara! Finament m'he decidit i haig de dir que m'ha semblat una cursa molt agradable. Segons he sentit, ja no és tant dura comanys enrera. 12,16 km pràcticament tot per pistes àmplies. Hi ha pujada, evidentment, però si regules bé, es passa sense problemes. He acabat en 1h 7m 02s. Raonablement bé per a mí. Tots els objectius que m'he anat marcant d'atrapar corredors que tenia per davant els he anat aconseguint.

Lluitant contra el vent a la pujada, una mica per darrera del Pirata Agus (Foto: La Sansi)

 Cal destacar que ha fet un vent notable a estones. I les caigudes. Jo no he tingut cap problema, però n'he vist dues de notables. El Pirata Agus s'ha fumut de lloros davant meu a 3-4 km de la meta. Un cop ha acabat la cursa m'ha dit que ha caigut no una, sinó dues vegades. Poc després el corredor que estava al meu costat ha relliscat i també ha anat per terra. Sortosament sense conseqüències. No pot dir el mateix, l'Arcadi. Ha estat de pega. Hem sortit plegats i de seguida he vist que anava més lent que jo. Quan anem a la mateixa cursa a vegades ell, a vegades jo, tirem més o menys. No li he donat més importància. Quan hem arribat a dalt i hem girat cúa he pensat que de seguida el veuria. Però no. Jo anava baixant i no el veia. Quan ja pensava que ens haviem creuat i simplement no ens haviem vist, és quan l'he localitzat. Pujava a ritme lent i m'ha dit que al poc de començar, o sigui, en pujada, s'ha fumut una nata. I li feia mal el costat. Ha acabat la cursa com ha pogut i a la tarda ha anat a fer-se una radiografia. Resultat: dues costelles trencades!! Mare meva! Ara li toca repòs i bondat.

Amb el Pirata Agus, a la meta. Ningú no diria que ha anat 2 cops per terra! (Foto: Luci)

    Demà, 6 de desembre, faré la tradicional cursa del barri de Sant Andreu de Barcelona. 5 quilòmetres absolutament plans. Aviam com va la cosa. 

    

  

Tercer cop a Sant Vicenç dels Horts

   No tenia massa clar que el bessó que em va quedar tocat després de la Marató de Barcelona de diumenge passat, no em tornés a molestar als 10Km de Sant Vicenç dels Horts, on avui he corregut per tercera vegada. L'he notat una miqueta al principi, però després, res de res. Millor. Havia corregut a Sant Vicenç al 2010 i també al 2017, amb registres sensiblements millors que el d'avui. Però ja és això. Si de cas, he vist que de la primera a la segona participació --van passar 7 anys-- vaig afegir 3m 41s al registre. I de la segona participació a avui --han passat 4 anys-- he afegit 3m 30s. O sigui, que en menys anys he empitjorat gairebé el mateix, confirmant el què vinc observant des de fa temps: quan més gran et fas, més ràpidament s'acumulen els minuts... 

El recorregut de la Vicentina

  He sortit molt endarrerit per a tenir espai, i això m'ha comportat haver de fer uns bons eslàloms als primers quilòmetre. Abans del km 1 ja havia atrapat les llebres de sub-60 i sub-55, i com que veia que portava un ritme una mica per sota dels 5m/km he pensat que igual podria intentar atrapar les llebres de sub-50, tot i que el meu objectiu era fer 52 o 53 minuts. La cursa tendeix a planejar i a baixar al principi, pel casc urbà de Sant Vicenç i després hi ha una bona part --ben bé 6,5 km-- que són absolutament plans. He passat el 5 en 24,33, per tant anava en temps. Però era massa poc marge, perquè ja sabia que els últims 600 metres ben bé, són en pujada. El 6 l'he passat en 29,33 i això m'ha animat a intentar-ho. Però aleshores ha arribat el km 7, al girar cúa a la zona del riu, amb vent en contra. Un petit desastre. He marcat en aquest punt 35,29, o sigui, 29 segons per sobre de cop!! No sé què ha passat. Potser era llarg. L'he fet en 5,53!! No era normal... El 8 l'he fet en 5,25, una mica desanimat perquè la fita de sub-50 ja era impossible.  Els dos últims km he intentat seguir una noia que portava un ritme exigent però acceptable per a mi. M'ha  servit per marcar 5,03 i 4,59 en els dos últims quilòmetres. Total, 51m 06 segons. I content! Era el 10 mil número 298 que he fet. El 299 serà segurament la Jean Bouin, el 28 de novembre. I el 300, ja veurem on cau...

Marató de Barcelona-2021: ambulància

Pocs abans d'aturar-me pel bessó  (Foto:Cristina Fàbregas)

 Sembla estrany que a la Marató de Barcelona, que ja he completat 17 vegades, em pugui passar alguna cosa nova. Doncs aquesta vegada m'ha passat. Vaig ser evaquat en ambulància... Tranquils, estic perfectament, i a més vaig acabar la cursa, la meva 58a marató. Però anem a pams...

La idea era intentar fer 3h 59m, si bé tenia dubtes perquè la preparació que havia fet era molt justeta de quilòmetres. Segurament vaig ser massa agoserat. Em vaig col·locar just al darrera de les llebres de sub 4h. L'Arcadi, molt més intel·ligent, va preferir sortir més enrera a un ritme de 6m/km buscant les 4h 13m.

Evidentment, al començament vaig anar molt còmode al ritme de 5m/40s el Km. En el km 12 el bessó de la cama dreta em va començar a molestar, però no era un impediment per seguir corrent uns segons més lent. També feia estona que el pantaló em segava l'engonal. M'havia descuidat de posar-me vaselina... Quin desastre!! El cas és que a l'arribar a la mitja marató, 9 quilòmetres després, el bessó em va fer aturar. Em molestava massa. Vaig caminar uns 200 metres per a veure si li donava una mica de descans i vaig tornar a posar-me a trotar. Evidentment les llebres de les 4h ja eren absolutament inabastables per a mi. Canvi d'objectiu: aviam si seria capaç de fer un millor crono que les 4h 15m de l'última marató que havia fet  De fet, vaig aspirar a 4,05 i a 4,10, però va acabar sent impossible. Vaig seguir trotant fins el 35 a ritmes entre 5,55 i 6,10 intentant preservar el bessó el màxim possible. 

Poc després de passar el Km 35 l'Arcadi i el Xavi Sanz em van atrapar. El Xavi es va voler quedar amb mí, per ajudar-me, però aleshores em vaig adonar, al parlar unes frases amb ells, que estava molt cansat. Al parlar em cansava. Es vaig dir que tiréssin que ja arribaria a meta, que no es preocupéssin per mí, i em vaig posar a caminar novament. Sabia perfectament, però, que podia acabar la cursa, ni que fos caminant i trotant a estonetes. Poc abans de passar per sota de l'Arc de Triomf, una mica abans d'arribar al km 36, vaig posar-me a trotar novament. I així ho vaig fer fins el Km 38, a la Via Laietana. Allà vaig tornar a caminar uns 100 metres. I d'allà fins el Km 39, trotant novament. Nova aturada per caminar uns segons i d'allí fins al final --els últims 3 quilòmetres-- ja els vaig fer trotant tots ells. El cas és que vaig acabar en 4h 17 minuts i 57 segons. L'Arcadi va fer 4h 16m.

Fins aquí, diriem que tot més o menys "normal", si bé vaig haver de caminar molt més del que mai hauria volgut...

Quan vaig creuar la línia d'arribada vaig sentir-me una mica "out", diguem-ne. De fet molts cops em passa a l'acabar alguna cursa, però al caminar uns metres de seguida ho supero, em recupero gairebé de manera immediata i no passa absolutament res. El cas és que ahir, al veure'm aturat, els de la Creu Roja em van oferir una cadira. La temptació va ser massa gran, potser... i m'hi vaig asseure. Crec que va ser pitjor, perquè aleshores sí que em vaig començar a marejar. Em van portar a la seva carpa i em van estirar en una llitera. Vaig agafar fred. Em van donar aigua i un líquid molt dolent de color taronja. Crec que m'aportava sals, però no podia amb ell... Van donar-me un plàtan, pel potasi, però tampoc no podia quasi menjar-lo.... Amb tot això em va agafar més i més fred i vaig començar a tremolar. Com que estava tovet, fins i tot vaig posar-me a plorar perquè pensava que mai més faria una marató. Les mantes que em posaven no m'evitaven les tremolors. En un moment de "calma" vaig poder parlar amb la Mònica, la meva dona, per telèfon i li vaig dir que vingués. Com que seguia tremolant, em van treure a fora de la carpa i em van asseure en una cadira perquè em toqués el sol, aviam si així em refeia... però tampoc. Només tenia ganes d'estirar-me. Un altra cop a la camilla... jo diria que la gent de la Creu Roja va preferir no córrer cap risc i van decidir enviar-me amb ambulància a l'Hospital Clínic. Just quan m'entraven a l'ambulància va arribar la Mònica, que es va espantar, lògicament, perquè com que haviem parlat per telèfon una estona abans, ella tenia la percepció que estava prou bé... Un cop a l'ambulància, amb bona temperatura, ja em vaig començar a refer. A més a més em van posar suero. En el box d'urgències em van fer un electrocardiograma. Tot normal. Van veure que estava perfectament i em van deixar anar a casa. Em van fer una prova del sucre i van comprovar que el tenia una mica alt. Em faré les proves per saber si tinc diabetis o no. De fet tinc familiars molt propers que en tenen. Total, havia fet una lipotímia i una hipotèrmia. La lipotímia, però, en cap moment em va fer perdre la consciència. La causa de la lipotímia sembla prou clara: d'un temps ençà faig la dieta de 16h sense menjar. Bàsicament em salto l'esmorzar. Per tant, vaig córrer la marató en dejú. Mal fet, evidentment. En tot cas, els dies de marató sí que haig d'esmorzar. Però he estat més radical. Deixo la dieta i passo a fer la de les 5 ingestes diàries. Segur que m'anirà millor. 

Quan els explicava als metges i als de la Creu Roja que estava en dejú des del sopar del dia anterior,  arrufaven el nas. El meu germà Manel, lògicament, ha estat més contundent... És la confiança... ;-)) 

 

Bombers, just el que volia fer!

 

Patint en l'últim Km, a la Via Laietana (Foto: Blog maldito)

       Després de l'actuació decebedora a la cursa d'El Prat del passat 26 de setembre, a Bombers volia fer-ho bé. Feia 4 anys que no corria aquesta cursa emblemàtica. La d'avui era la meva 10a participació. Les bones sensacions que em va deixar la mitja de Barcelona una setmana abans feia augurar que, possiblement, avui podria ser un bon dia. Igual que fa una setmana hem fet amb l'Arcadi uns quants quilòmetres previs, 6 en total, per a sumar-ne més de cara a la Marató de Barcelona que ja està a tocar. Quan ens hem col·locat al calaix de sortida hem vist que les llebres de 50 minuts estaven uns metres darrera nostre. Ens ha semblat ideal pel nostre objectiu, que era fer sub50. L'estratègia que hem pensat era sortir tranquils, esperar que les llebres ens atrapéssin i a partir d'aleshores, seguir-les fins el 8 i deixar-les en els dos últims quilòmetres per baixar dels 50 minuts. 

     11.000 corredors són moltíssims i com que estavem en la tercera sortida, al principi hem anat molt lents. Km 1 en 5,23. A poc de superar-lo, les llebres dels 50 minuts ens han atrapat. Anaven espitades fent ziga-zagues sense parar, esquivant corredors més lents. Em costava seguir-les, especialment a la part de l'Av del Paral·lel, que tendeix a pujar. L'Arcadi semblava més còmode, fins i tot xerrant amb la Núria Salvat. Un cop arribats a la Gran Via, buscant el Km 5, la Núria ha marxat endavant i l'Arcadi seguia amb les llebres, fins i tot, a cops, uns metres davant d'elles. Jo tenia la sensació d'anar amb el ganxo. Amb prou feines aconseguia que no se m'escapessin més del compte. El Km 2 (5,13); el 3 (5,03); el 4 (4,50) i el 5 (4,52). Hem passat la meitat de la cursa en 25m i 44s. En aquell moment m'ha semblat del tot impossible poder recuperar els 44 segons de dèficit per baixar de 50m, ja que, com dic, no tenia bones sensacions. Però m'he dit que el repte era atractiu i que ho intentaria. I a fe de Deu que ho he intentat... i ho he aconseguit! Els parcials dels segons 5 km han estat boníssims per a mí: 4,33-36-36-39-18. El segon 5K l'he fet, doncs en 23,42,  2 minuts més ràpid que el primer 5.000. M'he quedat a escassament 16 segons de la millor marca de l'any en un 5K, feta a Sants el 9 de maig, en l'únic 5.000 que he corregut al 2021. I avui ha estat dins d'un 10.000, en la segona part de la cursa i amb 11 quilòmetres ja a les cames. Total que en el Km 8 he atrapat la Núria Salvat i he acabat amb uns per a mi magnífics 49m 07s. Per suposat, millor marca del 2021 superada de molt. L'anterior era de 51,30, aconseguida a Pineda, al juny. La Núria ha entrat en 49,13 i l'Arcadi en 49,37. I la meva germana Núria s'ha acostat a la seva millor marca. Ha fet 1h 1m i 53s

En resum, un gran dia, bons registres i bones sensacions!    

 

Tiradeta de cara a la marató a la mitja

  Diumenge vaig fer la mitja de Barcelona amb la intenció de fer una tirada llarga per a preparar la marató de Barcelona del 7 de novembre. És per això que vaig quedar amb l'Arcadi i el Carles Miras a les 7 del matí (la cursa començava a les 8,30h) per a fer 8 km previs suaus per a completar-ne 29. Vam anar petant la xerrada corrent tranquilament per la zona del passeig litoral. Agradabilíssim, la veritat. La meva intenció era baixar de 1h 55m.

A poc d'arribar a la meta (Foto: Txabi Albert)

S'hi va afegir en Xavi Sanz --que havia vingut corrent des de Badalona-- i tots quatre vam sortir a ritme de 2h (5,40m/km) L'Arcadi en tenia prou en baixar de les 2h. Vam anar tots quatre fins el km 4,5. En aquell punt el Carles va haver de plegar ja que li molestava el bessó. No va voler arriscar pensant en la Marató. Un quilòmetre més tard vaig haver d'aturar-me a fer un riu notable. Òbviament, l'Arcadi i el Xavi se'm van escapar. Quan em vaig reincorporar vaig augmentar una mica el ritme i en un km escàs vaig enllaçar amb ells. De seguida els vaig deixar endarrera i em vaig enfrascar en càlculs per veure si tenia opcions o no de fer sub 1,55. A l'haver anat més lent al principi i haver-me aturat, potser no seria fàcil; però era un repte que em va motivar. A partir del km 6 vaig augmentar el ritme (5,19).  El vaig mantenir i fins i tot millorar una mica en els següents (5,12-10-10-14-14-15) Quedaven 9 quilòmetres per a la meta i estava just just per baixar d'1,55. Vaig decidir posar una marxa més aviam què passava. El següents quilòmetres van ser fets a 5,06-06-16-09-4,54!!-5,13-08. Al 19 ja estava clar que baixava de 1h 55m. El 20 va sortir a 5,00 i el 21, amb els 97 metres de propina, a 5,08. Total, 1h 53m 39s. Quan vaig aturar-me pel riu, vaig parar el cronòmetre. El temps real va ser d'1h 54m 26s, o sigui també per sota de 1h 55m. Contentíssim! A més vaig fer el més intel·ligent. Sortir amb cap, o sigui lent, i fer una progressió molt positiva, no pas com a la cursa d'El Prat...

Diumenge 24 faré els 10km de Bombers, que serà l'última cursa abans de la Marató de Barcelona. Tenia previst fer el dia 31 els 5Km de la cursa de RAC-1 a Badalona, però crec que no podré per incompatibilitat laboral. 

Cursa preciosa, La Megalítica de Tossa de Mar

 

Al passeig de Tossa, a punt d'entrar a la riera. Km 8 i escaig (Foto organització)

   Després d'haver fet la setmana passada la Mitja de la Marató del Priorat, el 10 d'octubre tocava La Megalítica, a Tossa de Mar, de 10 Km. Amb el suport del gran Lluís Soler, dels Fondistes de Tossa, tot és més fàcil. No volia fer una altra mitja de muntanya consecutiva. Penso que de cara a la preparació per a la Marató de Barcelona no era aconsellable. Comptava que possiblement m'acostaria als 90 minuts per completar la cursa. Quan he vist que pràcticament els 2 primers quilòmetres eren plans, he pensat que podria fer-la en menys d'una hora i mitja. I així ha estat. 1h 11m i 55s ha estat el temps final d'una cursa molt variada, amb tot tipus de terreny, des d'asfalt a sorra de platja, passant per terra, escales amunt i avall, pedres, la riera... No tens ni un moment per a avorrir-te! Has d'estar molt atent a tothora per a no ensopegar, ni que sigui. Espectacular el camí de ronda, baixant i pujant per a arribar a diverses cales excepcionals. Les pujades i unes quantes baixades, són empinades i dures i per això el temps emprat, ja que es camina. El guanyador ha fet 46 minuts. Devia córrer a totes les pujades, suposu...

Dedicatòria al Martí (Foto : Mònica Majoral)

Sumem molts anys, aquests col·legues i jo (Foto: J.L. Blanco)

   

Amb els organitzadors, Josep Lluís Banco (La Sansi) i Lluís Soler (Fondistes de Tossa)

   Penso que l'any que ve segurament repetiré. M'ho he passat bé fent-la. La setmana vinent toca la Mitja de Barcelona. Hi afegiré 9 km prèvis per completar-ne 30. Serà la meva tirada llarga --i única, probablement-- abans de la Marató de Barcelona del 7 de novembre.

  

Una mitja dura

 

La cursa surt de Falset, des del Celler cooperatiu (selfie)

 Diumenge vaig córrer al Mitja Marató de la Marató del Priorat. La distància de 42,195 km no s'ha fet enguany per la Covid. De cara a la preparació per a la Marató de Barcelona del 7 de novembre, em va semblar adequat afergir-hi un parell de curses de muntanya, que, com ja sabeu els que seguiu aquest modest bloc, no són la meva especialitat... si és que en tinc alguna, d'especialitat, he, he...

   Tenint en compte que l'ultima vegada que vaig fer la marató, al 2019, en aquestes contrades no vaig aconseguir baixar de les 6 hores, vaig pensar que si era capaç de fer la mitja en 3 hores ja estaria prou bé. Dia perfecte, bona temperatura, res de sol, ideal per córrer. Al final vaig acabar el 94 de 240 arribats en un temps de 2h 45m i 5s, que em va semblar prou bé, especialment perquè vaig trobar la cursa molt dura. Trams de pujada interminables que obligaven a caminar, sí o sí, almenys a mi. Descensos en trialeres complicades per a mi. Vaig poder, però, guanyar una noia amb la qual ens haviem estat avançant mútuament durant bona part de la cursa. A una foto que em va fer l'organització creuant un riu se'm veu amb uns quants quilos de més. Més gras que una vaca, vaja... :-( No aconsegueixo perdre els 3-4 quilos que em sobren. Sóc un desatre! Rima amb Bonastre. Serà per això.

Creuant un riu. Està clar que m'haig d'aprimar... (foto organització)

   Calendari previst per a les pròximes setmanes:

10 octubre:  La Megalítica. Tossa de Mar. 10km (muntanya)

17 octubre: Mitja Barcelona. 

24 octubre: Bombers

31 octubre: Cursa RAC-1. 5 Km 

7 novembre. Marató Barcelona

14 novembre: Sant Vicenç dels Horts. Asfalt. 10Km.

   A entrenar!