Completíssim últim cap de setmana de l'any

Trotant per fer espai per l'emorzar  amb en Josep Maria Farrés, en Xavi Sanz i en Benito Ojeda (Foto: Txabi Albert)

L'últim cap de setmana del 2019 ha estat ben farcit de curses. He fet un total de 4, que no està gens malament. I, a més a més, amb la rúbrica d'una millor marca de l'any. Què més es pot demanar?  Anem a pams. Dissabte 28 al matí vam quedar per fer un dels esmorzars del Mingu per a desitjar-nos un bon 2020. Abans, però, petit entrenament de 8'5 quilòmetres cap a Bellvitge, tot molt planer, petant la xerrada amb el gran Benito Ojeda, de qui parlo en el llibre, per cert.  Després de l'esmorzar pantagruèlic, vam anar a fer la Cursa Cronoescalada Solidària de Corredors.cat. Inscripció: una joguina. Es tracta de pujar les escales de Montjuic des de la Font Màgica fins al mirador del Palau Nacional, i tornar a baixar. Escassament 400 metres, però, és clar, són durs, i més encara quan no havia escalfat gens ni mica. Al pujar les escales, t'acaben cremant les cames. Per a mi, impossible fer-les totes corrent. Quan arribes a dalt de tot, la baixada és fa molt complicada perquè les cames estan "descontrolades" i la sensació que pots caure és molt alta. Per a no arriscar, no vaig gosar baixar els esglaons de dos en dos i els vaig fer d'1 en 1.  Vaig acabar en 3 minuts i 38segons, el 23è classificat de 64 participants. Prou bé ! Al 2013 també havia fet una cursa el tram final de la qual va ser pujar les mateixes escales, però aleshores va ser un error en el circuit !

El meu segon plat de l'esmorzar...!

A la tarda, segona cursa del dia. 1Km a la pista coberta de Sabadell. No havia corregut mai en pista coberta i em feia gràcia fer-ho.  L'última referència que tenia d'1km en pista va ser a Granollers --en pista de 400 metres-- al 2013. Vaig marcar aleshores 3m 32s. Estava clar que a Sabadell faria un temps molt pitjor. A la meva sèrie erem 4 corredors. Al començar, en Lluís Guamis es va escapar ràpidament; un segon corredor, en Daniel López,  i jo, vam quedar aparellats i darrera nostre hi havia el darrer, en Francisco Díaz Plata. Amb en Daniel vam començar una lluita per la segona plaça. Però no va durar gaire. A partir de la segona volta de les 5 que haviem de fer, paulatinament se'm va anar escapant. En Lluís va guanyar en 3,09; en Daniel va fer 3,39; jo 3,56 i en Francisco, 4,36. Content, en qualsevol cas, per baixar del 4 minuts, que era l'objectiu que m'havia fixat.

Sortida  del  1K en pista de Sabadell (Foto: organització)

  I arribem a diumenge a Badalona. S'hi feien un 5K i un 10K de la Sant Silvestre Barcelonesa, traslladada de Sant Cugat a la vila costanera. El 5K els vaig fer amb l'Arcadi, tot trotant i escalfant de cara al 10K. El 5.000 el vam acabar en 27m i 54s, a un ritme de 5m 29s/Km. Aquest escalfament em devia anar bé perquè el 10K em va sortir molt bé; tant que hi vaig fer la meva millor marca de l'any, superant l'anterior (48,58 al maig, a Mataró) de manera clara. Vaig sortir a bon ritme i al pas pel Km 3 em va confirmar que si era capaç de mantenir-me a ritme de 4m 45s/km superava els 48,58 folgadament. I a 4,45 anava relativament còmode. Una mica abans d'arribar al km 5 em va passar la Núria Salvat, amb la qual feia temps que no coincidíem en cap cursa.  Per a la meva sorpresa, vaig veure que no se m'allunyava més enllà dels 30 o 40 metres. Això em va animar fins el punt que al km 7 la vaig atrapar. Em vaig col·locar a la seva roda, aprofitant-me de la seva estel·la. Vaig pensar en aguantar allà fins el km 8 almenys i intentar superar-la en els últims 2 km. Però el que són les coses.  Per voler més, em vaig quedar amb menys. Vaig ser ruc. Al km 7 i mig vaig escullir una estratègia equivocada: la vaig atacar amb la intenció de distanciar-la. Massa d'hora. Quedava encara una pujada, la de passar per sota de la via del tren, poc abans del km 8. La Núria em va superar amb una facilitat esfereïdora en el tram amb pendent, i no només això: em va treure uns metres, ben bons, que va anar augmentant paulatinament. Va acabar molt forta i va entrar a meta en 47 minuts justos. Jo vaig fer 47, 27, que, com deia, suposa la millor marca del 2019 superant l'anterior en 1 minut i 31 segons ! O sigui, que vaig quedar contentíssim !!

Al 10K de Badalona (Foto:  Jaume Termes)

  Acabo el 2019 corrent la Sant Silvestre de Sabadell, la Cap d'any Race .Serà un bon test. No crec que pugui baixar d'aquests 47,27, però si la cosa es posa bé, ho intentaré, no ho dubteu...!

Les tradicions s'han de mantenir

  La diada de Sant Esteve és un bon dia per córrer. Després de l'àpat del dia de Nadal, convé fer una mica d'exercici per a fer forat pels canalons del 26 de desembre. Enguany he tornat a la cursa del Riu Ripoll, a Sabadell, per vuitena vegada. Vaig córrer aquesta cursa per primer cop al 2004, o sigui que hi he celebrat els 15 anys del primer cop que vaig anar-hi. Com passa el temps de ràpid, mare meva...!

Sortida, amb l'Arcadi, de groc, al meu costat (Imatge: Sabadell és esport)

  Com en moltes altres ocasions, he anat amb l'Arcadi. Ell només s'ha perdut una de les 18 edicions de la cursa. Amb molèsties ell de lumbàlgia, hem sortit poc a poc, fins el km 2. A partir d'allà, lentament l'he anat distanciant. He agafat un bon ritme i he anat remuntant posicions i passant un grapat de corredors i corredores. Al final he acabat els 9 Km en 45 minuts i 31 segons, a un ritme global de 5,02. De fet una cursa molt intel·ligent per part meva perquè el fet d'anar lent els primers 2 Km m'ha permès acabar bastant fort.
  Ara ja només em queden per acabar l'any atlètic la Sant Silvestre de Badalona, diumenge 29, i la Sant Silvestre de Sabadell, dimarts 31. Totes dues de 10 quilòmetres. No tinc clar, encara si dissabte 28 faré o no el 1.000 a la pista coberta de Sabadell. Tinc fresca a la memòria la lesió que em vaig fer a la Milla Catalana del 2014, també al desembre i no tinc clar si anar-hi o no. Veurem. En qualsevol cas, molt bon any 2020 a tothom !

De Tossa a Sant Sadurní

A Tossa  juro que no vaig fer la cursa en moto! (Foto: F. Tossa)

     He tingut una setmana ben farcideta de feina i arribo a la meva cita amb el blog amb retard. Em sap greu pels bons amics de Tossa de Mar, on hi vaig córrer la Pre-Sant Silvestre que hi fan cada any poc abans de Nadal. Enguany va ser el 15 de desembre. Vaig estar-hi el cap de semana perquè el dia abans, dissabte, hi vaig presentar --30a presentació, ja-- el meu llibre "100 Històries del Córrer", de Cossetània. La veritat és que va ser un cap de setmana magnífic acompanyat a tothora pel Lluís Soler, el president dels Fondistes de Tossa, i la seva dona, la Meri. Ens van tractar com a reis. Impressionant ! La presentació del llibre va ser una de les millors que he viscut, juntament amb la de Lavern Subirats o la de Blanes, per citar-ne un parell, sense ànim de desmerèixer cap de les altres, per suposat. Totes són molt d'agraïr i així ho faig des d'aquí.

Presentant el llibre a la Nau de Tossa, amb l'alcaldessa, Imma Colom, en Carles Couso i en Lluís Soler (Foto: M.  Majoral)

Bona representació dels Fondistes de Tossa

      La cursa era de 5 Km. Vaig sortir molt ràpid, tot sabent que hi havia la duríssima --encara que curta-- pujada al mirador de l'Ava Gardner, a l'alçada del km 1,5. Després, més o menys planejant pel Passeig de Mar per ja anar a buscar la meta. Una dura pujada --per llarga-- fins a la caserna de la Guàrdia Civil i que no m'esperava, em va alentir força. Al final vaig acabar en 23 minuts i 14 segons, que, vistes les dues pujades, no em va semblar un temps dolent per a mi. Vaig esprintar i vaig superar la primera noia classificada. Com en els vells temps... ;-)

L'esprint (Foto: F. de Tossa)

     I aquest diumenge, 22 de desembre, he corregut per segona vegada la Cursa de Nadal de Sant Sadurní d'Anoia. Era la tercera edició. La primera, al 2017, la vaig córrer amb l'Arcadi. És una cursa molt especial per a mi, aquesta. El motiu és que aquell dia, --era el 24 de desembre--, tot trotant-la i petant la xerrada, va sorgir la idea d'escriure el meu  llibre. I la cosa va començar a agafar forma. Escassament 14 mesos després "100 Històries del córrer" ja estava a les llibreries.
     Avui l'Arcadi finalment no ha pogut venir. He pensat que com que 2 anys enrera l'haviem fet molt tranquils, ara intentaria córrer una mica més. El resultat ha estat que m'ha semblat molt més dura que al 2017 i que hi havia pujades a dojo. M'ha costat i he acabat en 59 minuts i 27 segons. La referència de temps, en curses així, és el què hagi aconseguit el guanyador. Sembla que ha fet 41 minuts. No sé si era un corredor de cert nivell o no, però penso que indica la duresa del recorregut. A més ha fet un vent notable que quan coincidia de cara en una pujada...

A pocs metres de la meta a Sant Sadurní (Foto: Iban Pérez)

       Amb l'Arcadi, al 2017, vam fer 1h 2 minuts. No sé si l'han endurit una mica, a mí m'ha semblat que sí, o és que ja no dóno més de sí. 3 minutets de diferència no és gaire... Però he quedat satisfet especialment perquè en l'últims quilòmetre i mig he passat a dues noies després de molta estona d'intentar-ho. He acabat amb força !
     
 

Dues que han quedat en una

       Aquest cap de setmana tenia previst córrer dues curses: divendres els 5 Km de Sant Andreu i diumenge els 10Km de la Sansi de Viladecans. Al final, només he corregut a Sant Andreu. Anem a pams. Cada 6 de desembre, aprofitant que es festiu, el Club Natació Sant Andreu organitza la cursa de 5Km pels carrers del barri barceloní. Cursa molt plana i molt ràpida, que he fet ja unes quantes vegades. Aquest cop, l'aspiració era baixar dels 23 minuts. Vaig sortir ràpid i al pas pel km 2 fins i tot anava una mica per sota de l'objectiu final, o sigui que magnífic, però a l'arribar al km 3 ja ho havia perdut tot i m'havia posat uns quants segons --massa segons--, per sobre. Cert desànim i encara que ho vaig intentar, no vaig poder baixar dels 23 minuts. Em vaig quedar en 23 minuts i 9 segons, el pitjor registre de sempre en aquesta cursa. Però és el què hi ha.

Patint a la cursa de Sant Andreu (Foto: David Patan)

 I diumenge m'he llevat d'hora per anar a Viladecans a córrer La Sansi. Però tenia mal de cap, no tenia gana --cosa estranya en mi a aquelles hores-- i tenia nàusees. Com que havia dormit poc i malament, he optat pel que m'ha semblat més assenyat. Tot i que ja estava amb la roba esportiva posada, he decidit quedar-me a casa. M'he quedat al sofà i m'he quedat ben adormit fins a quarts de 12 ! Això vol dir que el cos em reclamava descansar. Aquest cap de setmana he tornat al 324 a presentar els esports i com que això significa plegar a la 1 de la matinada i ficar-me al llit no abans de les 2, està clar que ho he notat.

Presentant al 324

  Diumenge que ve, tinc previst córrer la cursa de Nadal de Tossa de Mar, que ara mateix no sé si és de 5 o 10 Km. Ja ho averigüaré. I el dia abans, 14 de desembre, per la tarda, hi presentaré el meu llibre, "100 Històries del córrer". Serà la presentació número 30, crec. Deu n'hi do !

Figueres, una molt bona mitja marató

Arribada a l'esprint (Foto: M. Majoral)

     No l'havia correguda mai. La d'avui era la quarta edició. Ja feia un anys, però, que em rondava pel cap fer-la, però per una cosa o per una altra no hi havia pogut anar. Enguany van contactar amb mí quan va sortir el meu llibre, o sigui al febrer, i ja me la vaig anotar a l'agenda. Els organitzadors de la Mitja de Figueres, amb la grandíssima Montse Rigall, no són amables, no... el següent!  Tot facilitats; em van buscar un hotel meravellós, vam dinar de fàbula, vaig poder presentar el llibre a la Fira del Corredor... què més podia demanar ? Doncs que no fes tramuntana i que no ens mullèssim. I que no fes fred. Doncs dit i fet! Dia senzillament espectacular per a córrer. Efectivament, la mitja de Figueres és molt plana, una de les més planes de Catalunya, sens dubte. Tenia la curiositat de veure si podria rendir tant bé com a la mitja de Lleida (1,46,34) o com a la Jean Bouin, on em vaig haver de parar i tot per fer un resset.

Amb la Montse Rigall, a la presentació del llibre (Foto: M. Majoral)

    D'entrada no em volia excedir en la sortida, que és en baixada, i que no em passés com a la Bouin, on després ho vaig pagar amb escreix. M'he col·locat exactament on em tocava: amb la llebre de 1h 50m, perquè el què volia era anar a aquest ritme i, si em trobava bé, en un moment donat, anar-me'n. He seguit el pla de cursa com si fos una llei. He notat, però, que no anava tant còmode com a Lleida. Malgrat això, en el km 7,5 he decidit deixar el grup i veure com resultava la cosa. Circulàvem al voltant de 5,10 m/km. M'he posat a 5-5 i poc i m'he escapat amb facilitat. Tenia el dubte de si aguantaria, donat que encara quedaven gairebé 2 terços de cursa. M'he anat motivant atrapant els corredors que tenia per davant, cosa que, a més a més, m'ha permès mantenir un ritme rapidet. De tant en tant mirava endarrera per veure on estava el grup d'1h 50m. Poc a poc els he anat distanciant.

Gran ambient a la fira del corredor, on vaig presentar el llibre (Foto: M. Majoral)

He mantingut un nivell prou bó i he acabat en 1h 48m 7s, a 1m i 33s del registre de Lleida. Tampoc està tant malament. Diria que està dins dels paràmetres normals. El que és important és que si en la primera part de l'any no era capaç de baixar de 1h 50m, ara puc baixar d'aquest registre en dues mitges fetes amb dues setmanes de diferència. Potser sí que aconseguiré tornar a córrer una mitja per sota de 5m/km. No em falta gaire, però encara queda... Veurem. La d'avui era la meva cursa número 779, la 132a mitja, la 40a cursa del 2019, un any que espero acabar amb 47 curses. És a dir, aquest mes de desembre en tinc previstes 7 més. 5Km Sant Andreu (dia 6); 10Km Viladecans (8); 10Km Tossa de Mar (15); 10km Sant Sadurní d'Anoia (22); 9 Km Riu Ripoll (26); 10Km Badalona (29); Sant Silvestre-Nassos (31). Potser igual puc afegir la del Gall d'Indi, de Capellades (25) I si el 31 no treballo, igual puc fer doblet i fer una altra Sant Silvestre al matí. Serien 9 curses l'últim més de l'any. O sigui que si tot surt bé, em quedaré ben aprop de les 800 curses. Espero arribar a aquesta xifra cap a l'abril del 2020.

 
   Per si algú l'interessa l'esprint en imatges, aquí el teniu. Ja us aviso que no espereu gran cosa...