Canvi de plans obligats

 

Les dues ratlletes no enganyen

Doncs no he pogut fer la Marató de Lleida, finalment. La idea de fer a la capital del Segrià la meva última cursa de 42,195 km ha quedat descartada ja que dimarts de la setmana de la matató vaig donar positiu de Covid. Dos dies fumudet i vaig decidir no fer-la. Era el més assenyat, està clar. He pogut córrer encara un parell de dies 25 minutets i 1 horeta per comprovar que ja estava recuperat, o almenys en el bon camí. Dilluns 31 d'octubre ja torno a treballar. Covid superat. Finalment l'última marató de la meva vida la faré a Luxor, a Egipte, el pròxim 13 de gener. Hi tenia programat fer allà la mitja, però aquest imprevist del Covid m'ha obligat a canviar de plans. Serà un bon final de maratons, sens dubte! I a més, seguiré mantenint el meu 61-61-61 perquè faig els 62 el 12 de març. Així, que, tot ok!

L'última abans de la Marató de Lleida

   

Entrant a meta (foto: Cristina Fábregas)

  Diumenge vaig córrer la Mitja de Mollerussa. Era la segona vegada que la feia en 17 anys. Ja tocava tornar-hi! La meva idea era baixar de 1h 50m. A Calella, un mes abans, ho havia aconseguit sense excessius problemes. Per tant, no em semblava agosserat aspirar al mateix, si més no. Vaig usar la mateixa tàctica que aquell dia, és a dir, anar amb la llebre de 1h 50m fins el km 17 o 18 i a partir d'alla anar-me'n per aconseguir l'objectiu. Al córrer en el Pla d'Urgell, comptava que el desnivell seria mínim, imperceptible. I així va ser... fins el km 7,5. A partir d'aquell punt la carretera es començava a empinar i vaig veure com el grupet de 1h 50m se m'escapava irremeiablement. Vaig intentar que no fos així, però va ser endebades. Ells anaven al ritme prefixat. Era jo qui perdia velocitat. Vaig ser ben conscient que el sub 1h 50m era ja del tot impossible. Nou objectiu; sub 1h 52m. Vaig fer el què faig habitualment en situacions similars: buscar objectius propers i intentar superar-los; és a dir, atrapar els corredors que tenia per davant.

     Finalment vaig entrar a meta en 1h 51m i 51s. Lluny de l'objectiu previst, però ja em va estar bé. El 30 d'octubre arribarà la meva última marató, la de Lleida, i tampoc no era qüestió de cremar-me a Mollerussa... 

     Després de la cursa, bon dinar amb la Cris, l'Arcadi la Fiona, i en Domingo Catalán i la Rosa, la seva dona.

El dinar a Mollerussa, magnífic

    El cap de setmana 22-23 d'octubre no faré cap cursa. Estaré diumenge al Pont de Suert on m'han fet l'honor d'escollir-me Majoral dels Pirineus, a la Fira de la Girella. Espero estar a l'alçada!