diumenge, 29 d’octubre de 2017

Caloreta a Sant Vicenç dels Horts

  Avui he corregut els 10 Km de Sant Vicenç dels Horts. Una cursa jove, la primera edició de la qual es va fer al 2009. Jo la vaig córrer per primera vegada just l'any següent, al 2010. El cert és que no ho recordava. Sort que ho tinc tot ben ordenadet i puc evitar que se'm passin curses que he disputat abans. Mirant la crònica d'aquella primera participació a Sant Vicenç dels Horts, va fer força fred i vaig tenir un problema que em va fer perdre temps. I el meu germà Manuel em va guanyar per primera vegada en un 10.000. Jo estava a una setmana de fer la marató de la Costa Daurada a Salou. Ell va correr molt bé. Jo no tant.
  Avui he sortit força avançat. Només 4 segons de decalatge amb el temps oficial. La cursa està molt bé. Té una part de pujada al principi, però després és molt plana. Ha fet força calor per l'època de l'any que estem. M'he trobat bé corrent, i he pensat que estava anant força ràpid. Però el crono em deia que no anava tant ràpid com creia. El cas és que he anat fent el què faig habitualment: posar-me petits objectius que consisteixen en mirar d'atrapar els atletes que tinc per davant. N'he passat uns quants; 47m 36s. No és per tirar coets, però almenys és millor que la setmana passada a Santa Margarida i els Monjos. És clar que era un cross.
Ha fet una matinal ben assolellada a Sant Vicenç dels Horts, avui
ha estat prou bé. El final en pujada pica una mica, però he fet finals en pujada molt més durs que no pas el d'avui. Cap problema. Al final uns discrets
Ara aviam si augmento una mica el quilometratge perque estic molt manta, últimament. Haig d'arribar almenys als 60 quilòmetres setmanals perquè ara no arribo ni als 50. I això no pot ser... Al gener tinc la Marató de Tarragona i cal posar-s'hi ja que queda poc més de 2 mesos.
  Diumenge que vé, toca el 10 mil de Lavern Subirats. Cursa dura, maca, i en al qual em tracten molt bé. Sempre que puc, hi vaig. Estaré cansadet perquè el dia abans hauré dormit poc ja que transmetré a  partirt de tres quarts de 9 per l'Esport3 el partit de la Superlliga de Voleibol masculí entre el Sant Pere i Sant Pau de Tarragona i el FC Barcelona. Arribaré a casa tard, segur. Ja explicaré com va tot plegat !

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Santa Margarida i els Monjos: un bon cross

A punt de completar la segona volta (Foto: Raimon Gatell)
           Una vegada més he corregut a Santa Margarida i els Monjos. En aquest cas sense la companyia de l'Arcadi, donat que ell corria aquest cap de setmana la marató de Venècia. Ja és la quarta vegada que hi prenc i sempre m'ha semblat una cursa molt recomenable. És un cross en un circuit de 5 quilòmetres al qual se li donen dues voltes. La primera vegada que hi vaig córrer, al 2014, vaig fer 47,28; al 2015: 49,28 i l'any passat: 51,30. Ens la vam prendre amb molta calma, amb l'Arcadi, al 2016. A la segona volta vam voler remuntar per mirar de baixar dels 50 minuts, però haviem perdut massa temps a la primera volta. Aquest diumenge tenia entre cella i cella mirar de baixar dels 50 minuts. Tenis dubtes, donat que 6 dies abans havia corregut la Marató del Priorat. Com em passa algunes vegades, em vaig deixar el GPS. Tocaria córrer a cegues. Sempre prefereixo tenir referències temporals per saber com vaig. Ho vaig suplir preguntant als corredors del voltant. Al pas pel Qm 2, 10m i uns pocs segons. Calia prémer una mica per poder baixar dels 50 minuts. El pas pel 5, una mica menys de 25 minuts, per tant, mooolt justet. El repte estava clar: baixar dels 50m, just el què m'havia fixat en començar. I aleshores vaig posar en pràctica la meva tàctica preferida: caçar noies. Això em va anar motivant i en la segona volta en vaig atrapar i superar 3 o 4. Total, que em vaig plantar a la meta en 49m i 31s. Objectiu complert ! Si més no, pràcticament el mateix temps que fa 2 anys. I aleshores no venia de marató. O sigui que prou bé.
         Aquest proper diumenge correré els 10 Qm de Sant Vicenç dels Horts. M'hi han convidat. Aviam si us animeu a venir. Serà la primera vegada que hi correré. Ja us explicaré com hagi anat. Com sempre !

dimarts, 17 d’octubre de 2017

700 curses al sarró... Gràcies, Priorat !!

Es corre entre vinyes la Marató del Priorat (Foto: Blanca de la Sotilla)
  Acabar la Marató del Priorat --la meva marató número 51-- ha estat una gran alegria. Es tractava de la meva cursa número 700 en poc més de 20 anys, i volia treure'm l'espineta del 2016 en què vaig haver de plegar al km 23 per culpa d'una torçada de turmell. Tot aconseguit. Molt content. La cursa ja la començo a tenir una mica pamadeta. Ja l'he feta 3 cops. Si bé la part final ha canviat una mica. En la primera edició, al 2014, en la qual va fer més calor de les 4 que s'han fet, el tram final de la carretera amb una rampa final esfereïdora, era duríssim. Des del 2015 ha estat canviat, cosa que s'agraeix.  El meu únic objectiu era mirar de millorar el registre del primer any: 5h 57m. No n'estava gaire segur d'aconseguir-ho perquè els entrenaments que faig són generalment curtets i no acumulo molts quilòmetres. Una tirada de 26 quilòmetres va ser l'entrenament més llarg que vaig fer. Però com diu l'Arcadi "el fons ja el tenim", i em vaig fiar d'això. No cal matxacar-se a fer quilòmetres i quilòmetres quan el que vols és acabar la cursa i ser capaç de continuar fent maratons més enllà dels 70 anys. Aquesta és la meva aspiració. I no més.
Arribada a meta !!! (Foto: Novotiming)
   Vaig sortir tranquil, com sempre, diposat a fer la meva cursa sense preocupar-me de gaire res més. Només de no ensopegar i, sobretot, de no perdre de vista les marques que magníficament bé sempre posa l'organització. Un 10 ! No vaig notar molèsties especials tret de les plantes dels peus després de trepitjar hores i hores pedres i més pedres. Vaig tenir la sensació de no ser capaç de trotar tantes estones com en la primera edició, i de caminar més, però el cas és que el cronòmetre em va marcar al final unes per a mí més que bones 5 hores 45 minuts i 46 segons, superant de llarg les 5h 57m del primer any, però lluny de les 5h 11m del 2015. Però aleshores la cursa era sensiblement curta. Pràcticament 2 quilòmetres menys.
Sortint de l'últim avituallament. Qm 37 (Foto: Blanca de la Sotilla)
  Un cop a meta, l'arròs no hi va faltar, com sempre !! Un gran avituallament final, sens dubte ! I els organitzadors van regalar-me un magnífic pastís amb un 700 en espelmes per celebrar la meva cursa número 700. Un detallàs !!
   L'any vinent espero poder tornar-hi, si bé es

Negociant els corriols. Cal estar atent (Foto: Blanca de la Sotilla)


probable que la marató no es faci; tan sols la mitja. En qualsevol cas, val la pena anar a córrer al Priorat. Els vins, ja ho sabeu, no hi falten en els avituallaments. Un autèntic luxe.
Quin detall, el pastís. Moltes gràcies ! (Foto: Rafa Pérez)
 

diumenge, 8 d’octubre de 2017

A una cursa de les 700!!



     No coneixia la Cursa Marrameu de Gelida. La vaig trobar per internet i era just el que buscava a una setmana de fer la Marató del Priorat: una cursa de muntanya, que no fos massa llarga (15 Qm), però que em permetés estar una bona estona trotant, per tal de fer un últim entrenament de cara al Priorat. A més, ha estat la meva cursa número 699. Per tant, si tot va bé i no em passa com l'any passat, a la Marató del Priorat faré la meva cursa número 700 i la marató número 51. Com que divendres vaig fer una sessió de 2h 45m, i avui he trigat 1h 49m i 54s en completar els 15 quilòmetres, crec que ha estat una bona posada apunt per a diumenge que ve. La Cursa Marrameu passa per uns paratges realment molt macos. Té una pujada amb molta pedra que, més que una pujada, és una paret. Sort que ja m'havien avisat. Impossible córrer per aquell pendent, almenys per a mi. Era qüestió de prendre-se-la amb calma. Eren ben bé 2 quilòmetres de pendent. L'he fet xerrant amb un altre corredor, de 55 anys, per tant era de la meva categoria. Quan l'hem completada i hem iniciat el descens, el meu company de pujada ràpidament m'ha deixat. A la meta m'ha tret, finalment, 6 minuts i ha quedat segon de la categoria. Jo no he entrat al podi, però no sé si he quadt quart o més endarrera. Ja sabeu que les baixades a les curses de muntanya són el meu gran taló d'Aquil·les. Em fa molta por caure i fer-me mal i les faig molt a poc a poc. A més de la cursa de 15 quilòmetres s'hi feia una de 8,5 quilòmetres i una marxa popular. Els corredors no arribavem als 100 entre les dues curses, diria. Pocs però ben avinguts... La cursa tenia tots els serveis, fins i tot massatge. Inevitablement he acabat fent la cursa absolutament sol. És molt important que les marques --eren cintes-- estiguin molt ben posades. I ho estaven. Bona feina dels organitzadors. Només he trobat a faltar una marca ja a la tornada a Gelida, dins del casc urbà. He preguntat on era el camp de futbol, que era d'on haviem sortit, i cap problema.
Al castell de Gelida,  a la part final de la cursa. Montserrat, al fons
  En resum, una bona experiència, avui, que per poc que pugui, repetiré. A més m'han dit que la gran pujadota igual l'eliminen...
 

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Trail Nocturn a Vallirana... i referèndum !!

Poc abans de la Nit del Mussol a Vallirana
No és el meu tipus de cursa predilecte, una de muntanya i menys encara si la faig de nit. Vaig tenir una experiència a la Burriac Atac al 2014. Entenc que hi hagi molta gent a qui li agradi el risc, però jo ja sóc gran i la muntanya em fa por. I de nit... Ho trobo perillós. En aquesta ocasió, però, m'anava molt bé córrer el Trail Nocturn d'El Mussol de Vallirana per vàries raons. Primer, al ser muntanya, m'interessava de cara a la preparació per a la Marató del Priorat del 15 d'octubre. Segon, al no ser massa distància --l0 Qm-- podria ser un bon entrenament. I tercer, perquè em permetia seguir aspirant a quadrar la cursa número 700 amb la Marató del Priorat. Ara ja sumo 698 curses fetes des del 21 de setembre del 1997. Diumenge 8 faré la del Marrameu, també de muntanya, però aleshores serà de dia. De la cursa de Vallirana el més impactant, per a mi sens dubte, el primer quilòmetre i on hi ha uns pendents per carrers costeruts "realment espectaculars" com diria en Jaume Rius, excompany meu a TV3, ja jubilat. La resta, el normal de muntanya: pujades molt notables, baixades tècniques,... el previsible. Amb la foscor trobo que es fa molt més complicat. En aquest tipus de curses sempre m'admiro de no trobar-me corredors que se l'han fumut de lloros per ser massa agosarats en els descensos...
  Com sempre a les curses de muntanya, vaig anar fent sense preocupar-me pel temps que hi invertiria en completar-la. La màxima prioritat era arribar sà i estalvi. Ho vaig aconseguir en 1 hora i 24 minuts i 49 segons. Temps més que correcte per a mi, tenint en compte que la cursa superava els 10 Qm i les dificultats en forma d'ascensos i descensos molt notables.
  La pròxima cita, la Cursa Marrameu, de muntanya com deia, diumenge 15 d'octubre. Seran 15 quilòmetres.
Votant al Referèndum de l'1-0 del 2017
 No vull deixar de dir que l'1 d'octubre vaig tenir l'honor de presidir una mesa electoral en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Va ser una experiència inoblidable, amb el neguit de pensar tot el dia que en qualsevol moment podria venir la Guàrdia Civil o la Policia a endur-se les urnes. Per sort, no van venir en tot el dia. Va ser un dia de solidaritat, de democràcia i de país. Un dia històric. 
 


Vaig fer de president de mesa al Referèndum de l'1-0