diumenge, 21 de desembre de 2014

L'isquio ha dit prou

Ara toca aplicar-se gel

La Cristina Casacuberta és la de l 'esquerra de tot
     Em quedaré, molt probablement, amb 55 curses aquesta temporada. Les últimes 5 que tenia programades fins el 31 de desembre, em temo que no serà possible fer-les. El motiu és que l'isquiotibial de la cama dreta ha dit prou. Anem a pams. Aquesta era una setmana post marató i per tant he fet el què faig habitualment. Dilluns vaig descansar completament; dimarts vaig fer 20 minutets; dimecres, 30 minutets, dijous; i divendres vaig tornar a descansar. Tot segons el previst. Dissabte tenia programat un entrenament suau al matí, a la Carretera de les Aigües, amb la meva cosina triatleta, la  Cristina Cascuberta, i companys triatletes seus. Vam fer una horeta suau, 10 quilòmetres, xerrant... Cap problema. Estava perfecte. Al vespre, tal com tenia previst, primera de les tres curses programades pel cap de setmana: el 5.000 en pista de Can Dragó, dins del programa de les 24h que organitzen cada any els corredors.cat. Vaig sortir molt content. Vaig fer 21m 5s, que suposa millorar el millor registre del 2014 que tenia de Barberà del Vallès al juliol (21,24).
Les 24h correcats. Una gran festa de l'atletisme de fons

Poc abans de trencar-me...
    Aquest matí tocaven les altres dues curses del cap de setmana:a les 9h, la Milla Catalana (1.714 m.) també a la pista de Can Dragó i, a les 11h, els 5Km de la Sansi de Viladecans. Feia fresqueta i hem escalfat amb l'Arcadi la milla catalana una bona estona. La veritat, però, és que no he acabat d'entrar en calor. He anat al meu ritme, o sigui, a tope. L'Arcadi anava just darrera meu i en l'última volta, especialment, he vist que se m'acostava molt. Venia del darrera molt ràpid. Quan quedaven uns 80 metres per la meta he decidit canviar el ritme i no esperar a que arribés a la meva alçada ja que en aquest cas em passaria massa ràpid i jo no tindria temps per reesprintar... I aquell ha estat el moment. A l'intentar accelerar el ritme he sentit una punxada a la part del darrera de la cuixa dreta. M'imagino que és l'isquiotibial. He entrat coix a la meta en 7m i 23s. L'Arcadi ha acabat en 6m 59s. Era el que ens haviem prefixat: baixar dels 7 minuts. He provat de trotar una mica aviam què, però he hagut de deixar-ho córrer immediatament. No podia ni trotar. Per a mi té tota la pinta de trencament. Dimarts ho sabré amb la visita al traumatòleg. Evidentment he renunciat a anar a la Sansi de Viladecans. He tornat a casa i, seguint les instruccions del "Jim" Serrano, estic aplicant-me gel  a la zona afectada. No hi veig sang, per tant el possible trencament no sembla que sigui bestial... En fi. És la segona vegada que em passa. A la Mitja de Granollers del 2008, vaig fer-me un trencament de 4 centímetres, però vaig poder córrer la marató de Barcelona un mes i mig després. Ara toca gel, esperar a dimarts i aviam...

dilluns, 15 de desembre de 2014

La Marató per la Marató de TV3


Els bombers de la Generalitat fent la Marató per la Marató de TV3 

      Feia anys que volia córrer la Marató de Girona. La marató que per vuitè any consecutiu han organitzat els amics atletes gironins, amb en Xevi Avellana al capdavant. Una marató catalana que faltava en el meu palmarès. Per tant, havia de "caure" un dia o altre... La marató per la marató de TV3 es fa sempre coincidit amb el dia que es fa el programa solidari de TV3 i l'objectiu és recaptar el màxim de diners per donar-los al programa. Com a cursa atlètica és diferent a qualsevol altra marató. Molts fondistes gironins han fet el seu debut en aquesta marató, al llarg dels anys. Ahir vaig coincidir amb 2 debutants. La principal característica d'aquesta marató és que guanya tothom. I no és cap tòpic. Tots els participants entren junts a la meta. Ahir ho vam fer en 4h 17m 8s. No hi ha pitralls, ni classificacions... es tracta de córrer per la Marató de TV3, que enguany lluitava contra les malaties cardíaques.
     La prova es caracteritza també per fer-se en un circuit d'una mica més d'un quilòmetre al qual cal donar 37 voltes. El circuit està en una de les zones més cèntriques, sinó la que més, de la capital gironina, començant i acabant a la Plaça de la Independència.
Gran ambient a la Marató per la Marató de TV3
  Però és que encara hi ha més. Els Bombers de la Generalitat hi participen rellevant-se cada volta. Ho fan per parelles i corren tota la cursa amb el seus vestits d'intervenció, amb casc, bombona d'oxigen i tota la pesca. Una passada ! En principi són ells els que marquen el ritme i els participants els acompanyem. És per això que anem molt lents. Es tracta de completar la cursa, i no pas de fer cap marca. Cada cop que passem la línia de meta --ahir al voltant de cada 6 minuts i escaig-- l'emoció és gran. Molta gent aplaudint, fent fotos... Gran ambient ! L'última volta la van fer tots els efectius dels bombers, almenys una quinzena. Es van avançar i ens van esperar al gruix de corredors --érem un centenar-- per a fer-nos un passadís. Emotiu. Durant la cursa s'hi van afegint corredors que fan uns quantes voltes. Tot plegat per animar els gironins a fer un donatiu.
Què millor que tenir un desfibril.lador a prop...
Aquesta ha estat la meva 7a marató del 2014 després d'haver fet Tarragona, Vies Verdes, Barcelona, Empúries, Tortosa, i Priorat (muntanya). Mai no havia fet tantes maratons en un any. Al 2015 en faré menys perquè ja he comprovat que les marques de la immensa majoria de curses que he fet al 2014 es ressenteixen molt.
 El cap de setmana que ve serà complet. Dissabte al matí, entrenament a la carretera de les Aigües; al vespre, 5.000 en pista a Can Dragó; diumenge al matí, a les 9, milla catalana a Can Dragó, també, i abans del migdia, a les 11, la Sansi de Viladecans, de 5 Km. Tinc previst acabar el 2014 amb 60 curses, 5 més que l'any passat. Ara en porto 53.

dissabte, 13 de desembre de 2014

Castelldefels i Mitja de Mataró... i la foscor !! I triplet a Sallent !!

Amb la Cris, l'Arcadi i l'Eva Fontecha, a Castelldefels
Tranquils, amics. No pasa res greu. Ho dic per la paraula "foscor" que he posat al títol d'aquesta entrada. Es deu a la llevantada de dimarts que va fer que ens quedéssim a casa sense llum durant 56 hores !! Com depenem de l'electricitat ! El cas és que no vaig fer l'entrada corresponent diumenge passat o dilluns, i dimarts el vent va impossibilitar-ho gairebé tot. Per tant, recapitulem. Dimarts 6 de desembre vaig córrer la 33a pujada al castell de Castelldefels. De l'últim cop que la vaig fer,  al 2008, el recorregut havia canviat una miqueta. Penso que ara hi ha més pujada al començament de la cursa que no pas abans. Vaig completar el recorregut en 22m i 33s. Em van sortir al GPS 5,21 Km. Potser era un pelet llargueta, doncs. En qualsevol cas, una cursa magnífica que vaig gaudir molt.
Gran bossa a Mataró. Amb la Rosa Sánchez
video  Al dia següent, una de les clàssiques pel que fa a les mitges maratons: Mataró 17a edició. Al 2013 vaig fer 1h 38m 6s, Per tant em vaig fixar com a objectiu baixar de 1h 38. Tenint en compte que aquest 2014 en moltes curses he fet molts registres notablement pitjors que en les mateixes curses del 2013, no n'estava gens convençut d'aconseguir-ho. La idea era anar entre 4,25 i 4,30 el màxim de quilòmetres per agafar una mica de coixí de cara al quilòmetre i mig final, que a Mataró pica molt. No ho vaig aconseguir massa. Vaig passar el Km 10 en 45,22 per tant anava amb 22s de dèficit per a fer 1h 34,30. Tenia marge de sobres per acabar per sota de 1h 38m. sempre i quan mantingués el ritme. A la part final de la cursa, vaig veure clar que havia d'arribar al Km 20 per sota de 1h 33m ja que segurament els últims 1.000 metres em costaria baixar de 5m/km amb l'afegit dels 97 metres finals. Quan vaig passar la marca del 20 en 1h 32,22, vaig veure clar que no se m'escaparia. Va costar però al final 1h 37m 34s. O sigui 32 segons més ràpid que al 2013. Tot l'esforç em va valer la pena. De fet vaig estar pràcticament tota la cursa fent càlculs de ritmes de pas, per tal d'intentar assegurar la marca. Per tant molt content.
Quan vam recuperar el llum, després de 56 hores !!
  Dilluns 8 vaig descansar i dimarts.... La ventada i 56 hores sense llum !! Mare de Déu !! Quin malson ! El cas és que no vaig córrer ni un metre fins divendres. Escassament mitja hora. I dissabte he tornat per tercer any consecutiu a la Milla de Sallent per la marató de TV3. I per tercer any he acabat segon. El vencedor de les dues primeres edicions avui no hi era i he pensat "enguany o mai". Doncs de moment continua el "mai". Un jove jugador de futbol de Sallent, de 14 anys, ha estat el vencedor. En la primera volta hem anat junts fins els 500 metres de cursa. Jo anava pensant: "a la segona volta intentaré apretar i deixar-lo." Com si m'hagués sentit els pensaments ha fet un canvi i el que s'ha quedat al darrera he estat jo. M'ha près una quants segons d'avantatge que ha sabut administrar perfectament. La sensació que jo tenia és que si hagués aconseguit atrapar-lo, amb el sobresforç que això m'hauria costat, m'hauria tornat a deixar clavat tant bon punt hagués arribat a la seva alçada. No hi ha hagut opció. M'ha superat clarament crec que de 4 o 5 segons. He acabat en 6m 20s. 6,17 vaig fer al 2012 i 6,15 l'any passat. Correcte.
El vencedor a Sallent: 39 anys més jove que jo ! (Foto: C.F.)
Amb l'Arcadi hem corregut per la Marató de TV3



  Demà acabaré la setmana amb la 7a marató del 2014. Serà a Girona, amb motiu de la marató de TV3. La 8a Marató per la Marató. Cursa solidària com la que més. Som-hi !

diumenge, 30 de novembre de 2014

15 anys sense córrer a Lleida

A mitja cursa (Foto: J.L. Blanco)
 Després que fa gairebé 15 anys vaig córrer a Lleida per última vegada --la Pujada a La Seu Vella, el 19 de desembre del 1999-- avui ho he tornat a fer. Ha estat en els 5 Km de La Sansi, 2a edició, en un recorregut molt pla i en el que es pot córrer força. Bé, els que corren de veritat, vull dir... Convidat per en Josep Lluís Blanco i en Ciscu Larrull, dissabte a la tarda vaig fer cap a Lleida. Amb la família vam pujar a la Seu Vella, tot i que el dia no acompanyava massa. Vam quedar ben mullats !
  Després d'un bon sopar amb els amfitrions, a dormir. Com que la cursa començava a les 11, no ha calgut matinar excessivament. El temps ens ha respectat. Res de fred i com a molt un lleuger plugim. Fins i tot en algun instant ha volgut sortir el sol, però ha estat com una mena de miratge. He sortit molt endavant, cosa que ha fet que el primer quilòmetre anés una mica per davant de la llebre de 20m. Quan m'ha passat, he intentat enganxar-m'hi, però ha quedat clar molt ràpidament que per a mi és gairebé impossible ja córrer a 4m/Km. I des de fa temps. No entreno per anar a aquests ritmes. He anat aleshores a la meva. M'ha passat una corredora i he sentit que li deien que anava segona. Se m'ha escapat una mica i poc després m'ha passat una altra fèmina. En poca estona també ha passat a la que anava segona. Aquesta, que em portava uns quants metres, he vist que de cop i volta s'ha aturat. Li he preguntat què li havia passat, però no m'ha contestat. Ja no he vist a cap altre noia. He arribat a la meta en 21m i 34s, a 4,18 el Km de promig. Moment de lamentació del post d'avui: jo que era capaç d'anar a 4,13 en marató i ara no ho faig ni en un 5.000... snif ! No és la primera vegada que faig aquesta observació... ni serà l'última, segur ! Llei de vida...
Arribada a meta
 Cursa amb molt de futur, aquesta de Lleida de 5 Km. També s'hi han fet les curses de nens previstes. el recorregut és fantàstic, per carrers amples, pràcticament plana del tot. I amb sortida i arribada a la Llotja de Lleida, un lloc molt adequat. Molt recomenable !
  El cap de setmana que vé toca doblet: 6 Km dissabte a Castelldefels i diumenge la Mitja de Mataró. Serà com una mena de "tirada llarga" per a la Marató de Girona, que tinc previst fer el 14 de desembre.    


diumenge, 23 de novembre de 2014

La més clàssica de totes

91 edicions es diu ràpid, però gairebé és un segle. És la Jean Bouin, la clàssica de les clàssiques. Avui l'he completat per novena vegada. Dilluns d'aquesta setmana vaig jugar a tenis, i encara que va ser només una horeta, he arrossegat molèsties a l'esquena tota la setmana. Una barreja de tiretes, lumbàlgia i què sé jo, que no m'han impedit entrenar del tot, sortosament. Fins i tot divendres vaig fer una tirada de dues hores. El cas és que no tenia massa clar com respondria l'esquena al intentar córrer més ràpid en una cursa. Avui ho he comprovat. Ja de sortida me n'he adonat que molt ràpid no podria pas anar. Si estirava una mica la gambada --cosa que normalment ja no faig, ja que el meu estil de córrer és força barruer, diguem-ne-- em molestava i notava un principi de dolor. Això m'ha fet pensar fins i tot en fer només el 5.000, però ho he refusat perquè fer-ho implicava haver de tornar a peu des de l'Arc de Triomf --que era on hi havia la meta dels 5 Km-- fins a Maria Cristina. Hauria agafat fred, segur. He passat el 5 en 22m i 20s per tant baixar de 45m estava molt complicat, ja que en l'últim Km i mig hi ha la pujada del carrer Lleida, quan ja vens del Paral.lel, que també puja, si bé no tant. M'he adaptat a les circumstàncies físiques i he anat fent. Bona part de la cursa he tingut ben a prop, però una mica per davant, tres noies. M'he proposat passar-les. He pensat que al Paral.lel, precisament seria un bon moment per intentar superar-les. La que tenia més a prop ha "caigut" ja a l'inici del Paral.lel i les altres dues, poc després, abans de l'ascens del carrer Lleida. Precisament allà he atrapat el Vicenç Solé, que fa un parell de setmanes em va superar a Sant Joan Despí. "Avui et toca a tú!" m'ha dit quan l'he passat. Quan hem enfilat el carrer de la Guàrdia Urbana, envoltant prèviament el Palau dels Esports, ja he vist que no podria baixar dels 45 minuts. He acabat en 45m i 29s. Vista la setmana de molèsties, no em queixo. I he pogut fer la cursa, que era l'important. Potser sense les molèsties hauria baixat de 45m que, ara com ara, crec que és el què valc. Baixar de 44m ja és una marca apreciable, per a mí. Per cert, no recordo que els últims anys envoltéssim el Palau dels Esports. Al donar-me el GPS 10,2 Km, he pensat que els anys anteriors el recorregut devia ser un pelet curt...
  Diumenge que vé faré els 5Km de la Sansi a Lleida. Aviam com em trobo, espero ja sense molèsties a l'esquena, que, d'altra banda, estan durant una mica massa.

diumenge, 16 de novembre de 2014

Ja he het 200 curses de 10 Km !!

El pas pel Km 5 (Foto: Mireia Massot)
Avui era un dia especial perquè no pas cada dia es completen 200 curses de 10 quilòmetres. La fita es mereixia córrer una cursa ben triada. I què millor que fer-ho a Les Franqueses del Vallès on el Jaume Aragonès i el club  A 4 el Km tenen una cursa magnífica. Realment et sents com a casa ! Tot està allà mateix, el pàrquing, la recollida de pitralls, el guardarroba, els serveis, les butifarres... Tot plegat fa un ambient corredor d'allò més bó. I per completar la diada ha fet un solet boníssim. Com sempre la idea era fer-ho millor que l'any anterior. 46m 38s era el temps a batre. En arribar m'he trobat en Jaume i ja m'ha dit que el recorregut era diferent. Bé, de fet ja ho sabia perquè l'any passat era una sola volta i enguany n'eren dues. L'any passat fins ben bé la meitat de la cursa es pujava i es trepitjava terra, que va ser fangueig perquè el dia anterior havia plogut copiosament. Això la va endurir notablement. Enguany el recorregut complet era per asfalt. Per tant comptava en millorar sense excessius problemes. He passat la primera volta en 22m i 6s, cosa que m'ha fet pensar que podria baixar dels 45m sense dificultats, millorant considerablement el registre del 2013, tot i no ser comparable, a l'haver canviat el recorregut. La cursa té un parell de pujadetes notables, però no són excessivament llargues. Es poden passar bé. La resta de pujades estan molt compensades amb baixades on pots recuperar força. I els 2 últims quilòmetres són pràcticament en baixada. O sigui que és una cursa on es pot arribar a fer un bon registre, entenc. En la segona volta m'he anat marcant petits objectius, com sempre, mirant d'atrapar els atletes que tenia per davant. Al final he entrat en 44m 11s o sigui que he fet la segona volta 1 segon més ràpida que la primera. Perfecte ! Fins i tot he tingut força per esprintar a un noi que m'havia passat en els últims 200 metres. No m'ha seguit i he entrat abans que ell. Per tot plegat estic molt satisfet. I agraït. Una cursa la de Les Franqueses que, per poc que pugui, serà una fixa en el meu calendari.
Esprintant a la meta (Foto: Mireia Massot)
I ja que avui he complert la meva cursa de 10Km número 200, és un bon moment per repassar-ne algunes. Per exemple la primera, la 50, la 100 i la 150.

1:     Cross de Sants,                  5 octubre 1997    49m 19s
50:   Cursa de Sant Antoni        25 gener 2004     40m 25s
100: Cursa de Sant Antoni     25 gener 2009     42m 08s
150: Premià de Mar                30 juny 2012       42m 55s

Observo que cada vegada trigo menys en fer 50 curses de 10Km. Els terminis han passat de 7 anys, a 5; a 3 anys i ara a 2 anys. Corro menys, però faig més curses. No deixa de ser curiós que la 50 i la 100 hagin estat a Sant Antoni --el 10 mil que he fet més cops: 13-- i, sobretot, que hagin estat el mateix dia exacte amb 5 anys de diferència. La primera, el Cross de Sants, era la segona cursa que feia a la meva vida. Un parell de setmanes abans havia debutat a la Mercè, que aquell any tenia 9 quilòmetres.

La setmana que ve arriba la clàssica de les clàssiques: la Jean Bouin. L'he fet 8 cops, els últims 7 anys de manera consecutiva. Objectiu, batre el registre del 2013: 44m 23s. Veurem...

dilluns, 10 de novembre de 2014

Sant Joan Despí, 10 Km: cursa estrenada

Corrent per Sant Joan Despí
Ben a prop de TV3. Avui, abans d'anar a votar, he anat a córrer els 10 Km de Sant Joan Despí. Estava clar que serien molt plans i efectivament així han estat, excepte una rampa inesperada cap el Km 9. Sortosament era curta. Es tractava de pujar per accedir a un pont. La cursa es diu "Entreponts" perquè passa diverses vegades per sota de l'autopista. Els primer quilòmetre m'ha fet molta gràcia perquè passa just per on feia sèries quan treballava en horari de matí a la tele. Sovint m'hi acostava a l'acabar de treballar per a fer els entrenaments de qualitat de sèries llargues, especialment. Un tipus d'entrenament que, tot sigui dit, he abandonat completament des de fa temps i les meves marques, evidentment, s'han ressentit més del què tocaria pel simple pas dels anys. Però ara el què toca és gaudir de les curses i no "morir-se" en els entrenaments. Ja ho vaig fer molts anys i ara ja no tinc la capacitat de sacrifici que tenia, ho haig de reconèixer. Trigo més ? Doncs trigo més...
Cotxes aturats, que passem els corredors !
   La cursa és, com deia, molt plana. Per atletes amb bon nivell, crec que pot ser una cursa ideal per a veure com estan de forma. És pot mantenir un ritme molt constant.
A poc d'entrar a meta
   Avui he sortit bastant endavant. El resultat el Km2 en 8m 11s, cosa que vol dir un ritme de 4,05. Evidentment, massa ràpid per a mi. Ja sabia que després perdria temps. He visualitzat que uns quants metres per davant meu hi havia una atleta veterana a la qual, aquest estiu vaig superar en els 5Km de Barberà del Vallès. He calculat que em portava uns 20 segons d'avantatge. He pensat que seria una bona motivació intentar atrapar-la. Però els meus esforços han estat vans. Al cap d'un parell de quilòmetres la tenia gairebé a 25 segons. Pensava que afluixaria, però res de res. El que afluixava era jo...!  Ja cap el Km 6 em costava baixar de 4,30 el Km. Cap el km 8 m'ha passat el Vicenç Soler, que està a punt de fer 61 anys. Quina màquina! quan està en forma, com ara, el veig passar impotent i no hi ha manera que el pugui seguir. Bravo, Vicenç !!
Amb en Manolo Runnersantboi, el fotògraf
   Al final he acabat en 44 minuts i 43s. Esperava fer una mica menys, la veritat... Potser he pagat el fet de sortir massa ràpid. En els 2 últims quilòmetres m'han passat diversos corredors. Normalment jo n'avanço en els últims quilòmetres. Avui ha estat a l'inrevés.
   La cursa m'ha semblat perfectament organitzada i poder disposar d'un pavelló al costat mateix de la sortida-meta és un autèntic luxe ! La meva felicitació al Toni Coscujuela i tot el seu equip. Si puc, segur que repetiré.
Amb la Mercè i el Vicenç
   La setmana vinent, un altre 10.000. Serà a Les Franqueses. I serà una cursa especial perquè serà el meu 10,000 número 200. Estic molt content que coincideixi amb aquest cursa que organitza un gran amant de les curses i de l'atletisme en general, com és en Jaume Aragonès i el seu club  "A 4 el Km". Espero estar a l'alçada. Com sempre, l'objectiu, fer-ho millor que l'any anterior ja que al 2013 la vaig fer. Vaig trigar 46,38. Havia plogut i hi havia fangueig, cosa que la va endurir. Aviam si no cau aigua el dia abans i puc millorar el registre. Hi havia tobogans, recordo. Veurem !



dimarts, 4 de novembre de 2014

Us recomano córrer a Lavern Subirats

Per segon any consecutiu he anat a córrer a Lavern Subirats. L'any passat em vaig sentir tant ben tractat --de fet sempre m'hi sento a la majoria de curses a les que vaig-- que no vaig dubtar a repetir. Amb tot, enguany, per feina ho tenia una mica complicat, però no m'hi vaig poder resistir per combinar-m'ho. És una cursa petita, amb 320 participants, però on tots ens sentim, estic segur, cuidats i diria més, mimats ! Dues voltes de 5 Km amb possibilitat de fer una cursa de 5.000 metres o bé una de 10.000. Recorregut molt variat amb baixades, pujades, asfalt, terra, passant entre vinyes --com no, a l'estar al Penedès-- aconseguint un punt d'equilibri molt interessant. La cursa és dura, però. L'any passat vaig acabar-la en 45m i 10s. La idea, enguany, era intentar baixar dels 45 minuts. Vaig sortir potser una mica endarrerit i vaig perdre uns quants segons, però res de l'altre món, tot sigui dit. Conscient que hi havia diverses pujades, vaig intentar anar el més ràpid possible a les baixades i mirar de perdre el mínim de velocitat a les pujades. En altres paraules, vaig anar "a tope". Quan vaig veure que el pas pels primers 5 Km era de 22m i 32s ja vaig veure que baixar dels 45m era una quimera. De tota manera no em vaig rendir. Vaig intentar-ho amb totes les meves forces. El dia, segurament, no acompanyava tant com l'any passat. Hi havia una humitat notable. Al final vaig acabar la cursa en 45m i 57s, o sigui, 47s més lent que l'any passat. Com sempre, però, vaig quedar satisfet. Altres companys també van veure com les seves previsions de marca no es cumplien, segurament per la humitat.
Amb la Jackeline Gómez, la quarta fèmina.
   Un cop acabada la cursa, el millor. Els organitzadors m'havien enviat un correu, preguntant-me de què volia que em fessin l'entrepà. Recordaven que al ser jo vegetarià, no menjo butifarra. I allà estava el meu bocata tal com els havia demanat !! Moltíssimes gràcies ! Només a Lavern Subirats i a la cursa de La Floresta m'han fet un bocata especialment per a mí. Quin detall !! Només tinc paraules d'agraïment.
El bocata estava boníssim !!

   Us recomano molt la cursa de Lavern Subirats. No us penedireu si un dia hi aneu, entre d'altres coses perquè es sortegen un munt de regals i al ser poquets, gairebé a tothom li toca alguna cosa. Enguany es sortejava una televisió !!

dissabte, 25 d’octubre de 2014

Un bon tast

Gran ambient a les pistes de Granollers després del Tast de Mitja
Avui he corregut el Tast de Mitja, cursa de 10 km que serveix per preparar el terreny de cara a la mitja de Granollers, si bé encara falta molt per l'1 de febrer, el dia que es fa la mitja vallesana. El Tast surt de La Garriga i acaba a les pistes d'atletisme de Granollers. Pràcticament tot en baixada. Ideal per a fer grans marques. Està clar que no haurien de ser "homologables", precisament per això. He sortit una mica endarrerit i això m'ha obligat a fer una mica de ziga-zagues en els primers metres, però de seguida he trobat prou espai per a córrer còmodament. La meva idea era intentar baixar dels 41m 50s que havia fet a Vilafranca del Penedès al gener, que tinc com a millor marca del 2014 (si bé m'han comentat que aquesta cursa és una mica curta...)  He intentat anar el més ràpid possible des del primer moment, però de seguida he vist que la velocitat que aconseguia no era res de l'altre món. Els parcials dels primers 5 Km han estat 4,19-09-10-20-18. Mitjana de 4,15, per tant previsió de temps final si doblava, 42,30, lluny de l'objectiu prefixat. He intentat donar-ho tot en els segons 5 Km. Una noia amb la que ens hem passat diversos cops, m'ha esperonat. Quan em posava al darrera d'ella veia que anava a 4,15, un ritme que no em servia pel meu objectiu. Però he vist que anava al límit. He deixat la noia endarrera, però al km 8 m'ha avançat i se m'ha escapat. He cregut que irremeiablement, però aleshores m'he dit que intentaria atrapar-la en l'últim quilòmetre. Poquet a poquet he vist que m'anava acostant. Al final hem entrat a la pista d'atletisme a fer els últims 300 metres anant jo just al darrera seu. He esperat el meu moment. A falta de 150 metres per a l'arribada he canviat de ritme i no m'ha seguit, com havia passat en diverses ocasions al llarg de la cursa. I he pogut entrar abans a meta. El temps final que he fet 42m 24s, o sigui 8 segons més ràpid el segon 5.000. Si no arriba a ser per la motivació extra per atrapar la "meva rival", hauria fet un temps pitjor, sens dubte. Gràcies, "rival"!
;-) Un cop a meta he tingut l'oportunitat de xerrar una estona amb l'Esperança Zuriguel corredora de gran experiència amb la que hem viscut moltíssimes curses. Hem estat comentant que estem tant i tant lluny dels nostres millors registres, però que és llei de vida. I ho tenim assumit. Però no per això deixaríem de córrer. Cada cursa és un món, a cada cursa ens divertim, cada cursa la vivim intensament, i això és el millor. Cada cursa és una escola, com diu la gran Emma Roca. I hi estic d'acord.
   Al respecte de les marques i del pas del temps. La meva millor marca de marató (2h 58m 5s) la vaig fer a un ritme de 4m 13s/km. Avui, 10 Km en baixada, els he fet a 4m 15s/km. O sigui, incapaç d'aconseguir el ritme que havia fet en una cursa ... més de 4 vegades més llarga !!! Increïble, però és el què hi ha. I insisteixo: content !

diumenge, 19 d’octubre de 2014

4 pels 200 10 mils

 Després de córrer ahir el Cross de Santa Margarida i els Monjos, de 10 Km, només em falten 4 curses d'aquesta distància per arribar a les 200. Si tot va com espero, aconseguiré aquesta fita el 30 de novembre a Lleida. Ja en parlarem.
L'Arcadi també va baixar del 50m (foto: Juan Jiménez)

Gran dia, gran cursa
  Mirant el perfil de la cursa d'ahir m'esperava una cursa una mica trencacames. El cert, però, és que de trencacames, res de res. Es tractava d'un recorregut de 5 Km al qual se li feien dues voltes i el cert és que era molt plana. Pràcticament tot per terra. Un cross magnífic, la veritat....! La primera volta l'Arcadi i jo ens la vam prendre amb calma perquè pensàvem que hi havia pujades. Quan vam comprovar que no --després d'haver passat el Km 5 en 24,43-- vam millorar en la segona volta. Vaig apretar una mica i vaig completar els segons 5 Km en 22,45, gairebé 2 minuts més ràpid que la primera volta. En total, 47m 28s. Em vaig quedar amb les ganes de saber quins temps hauria fet d'haver corregut més ràpid els primers 5 Km. Si deu vol ho sabré al 2015, ja que vull repetir. Al marge d'això, la cursa en sí, fantàstica. Molt recomenable. Gran avituallament al final, els corredors molt ben tractats. Sortida i meta al camp de futbol, zona àmplia i fàcil aparcar molt a prop. Tot magnífic ! Si teniu l'oportunitat, apunteu-vos-la al vostre calendari. Ja us dic que a mí, em va encantar.
Pròxima cita, dissabte vinent, 25 d'octubre, el Tast de Mitja, a Granollers. 10 Km també.

diumenge, 12 d’octubre de 2014

He tornat a córrer a Sant Muç, a Rubí

Una zona de meta, sobre les vies del tren, magnífica !
  Sant Muç és la cursa de casa. Amb la d'avui són ja 9 les meves participacions en una cursa que ha variat el seu recorregut almenys 3 cops. Vaig arribar a córrer-la en 39m i 52s al 2002. Ara feia 5 anys que no la feia. Al 2009 es va estrenar el recorregut actual, que està prou bé. Aquella vegada vaig fer 47m 20s, La cursa és dura perquè té una pujada llarga d'una mica més de 2 quilòmetres que pica força. Una pujada que conec perquè per aquella carretera entreno sovint. Però sempre la faig en sentit de baixada. Només un cop la vaig fer pujant, com avui. En sentit de baixada vaig arribar a posar-me una vegada a 2,57 el Km. Per a què us feu una idea de com baixa...

  Vist el temps que vaig fer fa 5 anys (47,20), que fa una setmana vaig fer la marató del Priorat, i que porto un llarg període fent marques força pobres, tenia seriosos dubtes de si seria capaç de baixar dels 50 minuts. M'ha semblat que era un bon objectiu intentar-ho. He sortit amb l'Arcadi i anàvem una mica per sobre de 5m/km. Tenint en compte que el recorregut era força pla fins el km 3, pensava que seria complicat assolir el sub 50. Quan hem arribat al Km 3,5 començava la pujada llarga ja esmentada. M'he trobat força bé i animat perquè anava superant corredors. L'Arcadi no m'ha seguit. He passat el km 5 en 25,55, per tant només tenia 55 segons de retard sobre l'objectiu de 50m. Aleshores venia la baixada notable. Fa 5 anys la vaig patir força. Avui tot el contrari. Km 6 (4,27) Km 7 amb pendent llarg (4,51) i al clau ha estat el Km 8 (4,00) He aprofitat bé la segona baixada, que ja no era tant pronunciada, i això m'ha permès encarar els dos últims km, fets en 4,36 cada un, per tal d'assegurar-me que baixava dels 50m. He acabat en 48m 27s. Un registre millor del què m'esperava, la veritat. En l'entrenament d'ahir dissabte vaig notar-me ràpid. I el crono m'ho va confirmar. Aviam si tot plegat comença a indicar que sóc capaç de fer uns registres ni que sigui no tan dolents com d'un temps cap aquí. Com que aquesta temporada no vull fer tantes maratons, igual les meves marques no se'n ressenten tant. Espero...
Amb la Mayte, la corredora riallera 
   Pel que fa a la cursa d'avui, magnífica. La sortida i arribada a l'avinguda del Ferrocarril és fantàstica. Un aplaudiment per a l'organització, de la mà de la Unió Atlètica de Rubí i l'Ester Peiroten, que té la mà trencada en això d'organitzar curses. L'avituallament final, amb fruita, xocolata, beguda, entrepà de botifarra,... sensacional ! Moltes felicitats a tots i moltes gràcies !

diumenge, 5 d’octubre de 2014

1a marató de muntanya de la meva vida

Acabada la marató número 42 !!
  Has estat la meva marató número 42. Xifra màgica. La 1a edició de la marató del Priorat, a Falset. Recorregut preciós que vaig gaudir especialment en la primera mitja. Vam passar per pobles preciosos, com Bellmunt, Torroja, Gratallops, Porrera... Erem uns 400 corredors comptant la mitja i la marató. Primer vam sortir els maratonians i més tard els de la mitja. El dia ens va acompanyar, si bé en algunes estones el sol va picar fort. Vist el perfil de la cursa, vaig pensar que posar-me com a objectiu intentar baixar de les 5 hores no era descabellat. Quan faltaven uns 10 minuts per començar em vaig adonar que m'havia oblidat el rellotge ! Al ser una cursa de muntanya vaig pensar que no era greu, ja que no es tracta de mantenir cap ritme. Però sí és cert que vaig trobar a faltar el crono. Més que res per saber quants quilòmetres i quan estona portava de cursa. Ho vaig suplir preguntant a altres corredors. En els primers 15 quilòmetres de cursa vaig tenir la mala sort, igual que un bon grapat de corredors, d'equivocar-nos de recorregut dos cops !! Quan ens vam adonar que no anàvem bé, vam haver de retrocedir. En total vaig calcular que com a mínim, vam fer ben bé un parell de quilòmetres de més. Tenint en compte que la marató sempre és una prova dura, el cert és que em van preocupar aquests quilòmetres "regalats".
Entrant a Torroja. Km 18, aproximadament
   La mitja marató la vaig passar, segons els meus càlculs, en pràcticament 2 hores i 30 minuts. Vaig veure clar, aleshores, que intentar baixar de 5 hores era una quimera. Nou objectiu: 5h 30m. A mesura que passaven els quilòmetres cada cop em costava més encarar les baixades, no només perquè baixo fatal i tinc por de caure, com ja he comentat altres vegades, sinó perquè notava molèsties als dits dels peus. No m'havia retallat les ungles com caldria i ho estava pagant. Sortosament, la cosa no va anar a més. Em vaig aturar una vegada a treure'm pedretes dels peus. A partir del Km 30 i poc, vaig rendir-me a l'evidència que les pujades les havia de caminar i oblidar-me del trot. Amb tot, els últims 3 quilòmetres, en pujada, eren per asfalt. Em vaig trobar còmode en el meu element "natural" i vaig trotar molta estona superant els altres corredors que tenia a prop. A aquestes alçades, per cert, l'objectiu de temps ja feia estona que l'havia fixat en les 6h. A la muntanya, està clar que millor oblidar-se del crono, però l'esperit competitiu que crec que tots portem a dins, --en definitiva és una cursa-- ens fa posar objectius. Almenys és el meu cas.
Avituallament a Porrera. Km 33
Amb l'Arcadi, abans de començar
  Ja entrant novament a Falset, després d'un gir a l'esquerra, una rampa d'escassament 200-300 metres em va superar. No vaig veure'm amb cor de trotar-la. I la vaig caminar. Ja havia comprovat al llarg de la cursa, en les parts més costerudes, que el meu caminar és més lent que el de la majoria de corredors que tenia al meu voltant. Per tant, sabia que al caminar aquella rampa perdria el què havia estat intentant durant els últims 2 quilòmetres: entrar a meta abans que un noi i una noia amb els que ens havíem estat passant diverses vegades al llarg de la cursa. Al caminar-la, --ells també ho van fer--em van superar, tal com preveia. Al final van entrar a meta uns 15 segons abans que jo. El meu temps final 5h 57m 5s, 4art de la meva categoria, 75è de la general. Vaig ser l'últim corredor en baixar de les 6 hores.
  Ha estat la primera marató de muntanya de la meva vida. I crec que serà l'última. No pas perquè no m'agradés, --ben al contrari-- sinó perquè estar 6 hores per completar una cursa, crec que és exagerat per a la meva edat. Com deia, tinc esperit competitiu, i aquest esperit el gaudeixo més en curses d'asfalt. Lluitar contra el crono m'agrada, i en la muntanya això passa a un segon pla. A més no sóc especialista en muntanya i pateixo.
  Pel que fa a la marató del Priorat, vull felicitar els organitzadors, els Dracrunners. Organitzar una marató és complicat, però més encara si és de muntanya. L'ambient que van crear abans i després de la cursa va ser magnífic. Ah...! i l'arròs del tros per recuperar forces estava boníssim !!!! Bé. Cal afegir també que una de les gràcies d'aquesta marató és que en els avituallaments es podia fer una magnífica degustació de vins del Priorat. Jo no en vaig prendre cap perquè sóc abstemi i perquè l'alcohol deshidrata. Sens dubte, però, això fa de la Marató del Priorat una marató ben diferent. Entenc que si es beu un petit tast a cada avituallament, tampoc no ha de passar res. I menys encara amb vins de gran qualitat !
  Pròxima cita, diumenge que vé, 12 d'octubre. Correré a casa. La cursa de 10 Km de Sant Muç, a Rubí. És dura perquè té pendents importants.


dilluns, 22 de setembre de 2014

Solidaritat hepàtica

Diumenge vaig córrer per segona vegada la cursa Nick Horta de 5 Km que recapta fons per lluitar contra el càncer hepàtic. Sota els auspicis de l'atleta Maria José Moscoso --transplantada de fetge-- aquesta cursa, que ja ha arribat a la 5a edició, es consolida com una de les més interessants del panorama català, pel que fa a curses de 5 Km, que cada cop proliferen més. Amb prop de 1.000 inscrits, la cursa discorre pel barri d'Horta, que no és precisament pla, tot sigui dit... De tota manera, la cursa és molt agradable i es poden aconseguir bons temps perquè les pujades, tret d'una rampa notable, són assequibles. I quan es baixa es pot córrer bastant. Victòries d'Otmane Btaime amb poc més de 15 minuts i de Txell Calduch, amb poc més de 18 minuts. Atletes de renom per donar suport a la cursa i a la causa solidària.
Arribant a la meta; no és cap coreografia
  Pel que fa a mí, vaig completar-la en 22m 15s, exactament 1 minut més que fa 2 anys. Vaig sortir força endarrerit. Igual si m'hagués situat millor hauria guanyat alguns segons. Tan se val. Tenia certs dubtes perquè la tirada llarg de 30 Km que vaig fer dijous per la Marató del Priorat em va deixar un peu una mica tocat. Una vegada més la crema escalfadora Weapon to Win em va anar de fàbula. No vaig tenir cap problema. Després em vaig aplicar la recuperadora i a la nit la regeneradora. Com nou. Com sempre. I els escalfadors de Bussetus van ajudar-me també a córrer sense cap dificultat.
  Pròxima cita --i última abans de la Marató del Priorat-- La cursa del Mosquit, al parc de l'Agulla de Manresa, 10 Km, dissabte 27 a la tarda.
 

dilluns, 15 de setembre de 2014

11è cop a L'Ametlla de Merola

Esprint final a l'Ametlla de Merola (Foto: Wai Shan Serradell)

Sens dubte és de les curses que més vegades he fet. L'Ametlla de Merola, la colònia bergadana on el meu company de feina, l'Arcadi Alibés, hi té molts vincles, s'hi feia diumenge l'edició número 26 del Cross. Una cursa que qualsevol corredor de casa nostra que se'n preciï de ser-ho ha d'haver fet almenys un cop. L'any passat, en l'edició número 25, hi vaig celebrar la meva desena participació, cosa que l'organització premia amb un magnífic record que tinc penjat a casa. L'any passat, per celebrar el quart de segle de la cursa, van decidir canviar el circuit i fer que el sentit de la marxa fos exactament a l'inrevés. Em va semblar que aleshores el recorregut s'enduria notablement. El cas és que vaig acabar amb el pitjor registre de sempre: 47m 44s. Els participants van respondre via enquesta que els havia agradat el canvi de sentit i és per això que enguany s'ha decidit repetir-lo. Ja m'imaginava que no m'aniria del tot bé, fins el punt que el registre de l'any passat em semblava complicat de repetir-lo. I així va ser. Però anem a pams. Al treballar la nit anterior, escassament vaig dormir 4 hores i mitja. La primera volta em va sortir en 24m 47s, per tant ja vaig veure que seria complicat baixar dels 50 minuts, si no espavilava. La segona volta, ja amb més espai per córrer, em va sortir una mica millor i la vaig fer en 24m 12s, Per tant vaig acabar en 48m i 59s. O sigui molt pitjor que l'any passat (1m i 15s més lent). És el què hi ha. Causes ? Les que es vulguin: tinc un any més, he estat lesionat a l'estiu i he pogut entrenar molt poc; el cansament acumulat per les maratons de la temporada passada;  m'he engreixat 3,5 kilos.. i bla, bla, bla... Excuses de mal pagador... o de mal corredor, en aquest cas. Tot suma. Haig de pensar, però, en positiu i buscar nous reptes, com per exemple, en aquesta cursa a veure fins quan puc mantenir-me per sota del 50 minuts, per exemple... El més ràpid que l'he feta mai ha estat en 44m i 7s, marca aconseguida fa 10 anys.
Vaig ser batut a l'esprint (Foto: Wai Shan Serradell)

Diumenge vinent correré els 5 Km de la cursa d'Horta per ajudar a lluitar contra el càncer hepàtic. Us hi espero a tots !!      

Amb el Quique, l'Ivan, l'Arcadi i en Blanco

Ara ja en van 11 a l'Ametlla

dilluns, 8 de setembre de 2014

Vaja atrocitat !!

Amb l'Oriol Busto, de la Burriac Atac, i el meu company de feina, Rafel Bagot
Una cosa és fer un doblet, i una altra ben diferent és fer el què he fet aquest cap de setmana. Anem a pams. Dissabte a la nit vaig prendre part en la Burriac Atac, una cursa de muntanya nocturna que arribava  a la 10a edició i que té com a particularitat que comença i acaba a la platja. No crec que hi hagi moltes curses de muntanya al món que puguin dir el mateix. La cursa començava a Vilassar de Mar i finalitzava a Cabrera de Mar, la població just del costat. Entremig, calia pujar al castell del Burriac, de nit, per tant era imprescindible portar un bon frontal. El meu no és cap meravella, però il·lumina suficientment. Gran ambient a la sortida, a l'ajuntament de Vilassar, amb uns 700 corredors. Anàvem a afrontar 21,6 Km (segons el meu GPS). Ja sabiem que la cursa era dura, però el cert és que la vaig trobar duríssima. Els primer quilòmetres, uns 3 més o menys, ens van portar pels carreres de Vilassar amunt, fins començar els corriols de la muntanya. Molta gent al carrer, moltíssima. Un cop a la muntanya, a l'haver corriols estrets, de seguida es van fer embussos en les parts més costerudes. S'agraïen, però, pensant en el què ens trobaríem després. La sensació que vaig tenir és que vam estar més estona de la cursa pujant caminant --a estones, grimpant-- que no pas corrent. La xafogor va ser molt notable, i suàvem com a cavalls. Al voltant del Km 12 i escaig vaig caure i em vaig rascar un genoll. Res greu, sortosament. És el que més por em fa a les curses de muntanya: la possibilitat de caure i fer-me mal. Vaig caure en una part ben plana, mentre trotava. La cursa té parts de dificultat crec que molt notable, moltes parts "tècniques". Jo en dic parts molt difícils i perilloses. Normalment descensos amb moltes pedres de tot tipus, troncs, branques, etcétera, que posen a prova la resistència dels corredors i la seva capacitat de saltar com a cabres. A mí em fa molta por, com deia, i baixo sempre molt lent. Indefectiblement, molts dels que supero a les pujades, em superen clarament a les baixades.
Amb altres participants. A l'esquerra, el net del Salva Carbonell !
Un cop vam arribar al castell del Burriac després d'haver donat mil voltes per la muntanya, vam enfilar el descens final cap a Cabrera de Mar. Uns 5 Km amb els últims 3 o 4 per asfalt, on encara em vaig defensar força bé. Vaig passar alguns corredors i a mí em va superar una noia, a falta d'1 Km per la meta, aproximadament. La meta, per cert, preciosa, amb la recta final il·luminada  amb espelmes a la platja. Però, és clar, quan veus que has de córrer per la sorra de la platja uns 200 metres abans d'acabar la cursa, dius...ufff...! I a més se'm va ocórrer esprintar perquè el corredor que tenia al darrera em volia superar. Crec que vaig poder evitar-ho, si bé em sembla que ell va marcar abans que jo en el control de meta. Una cursa molt dura, en definitiva. Jo diria que la més dura de les 559 que porto completades fins ara. Voldria destacar l'organització, perquè aconsegueixen el que realment no podia imaginar-me. Mai no et sents sol. Cada dos per tres hi ha voluntaris que t'indiquen el camí, que, a més, està perfectament marcat amb llums grogues i vermelles per les zones de més dificultat. Avituallaments, i sobretot, molta gent, cosa sorprenent, tenint en compte que era de nit i ben tard, ja que la cursa va començar a les 21,30h,. Hi havia 4 hores per completar-la.
A poc de començar la Cursa Barça
A final vaig acabar en 3h 22m i 9s, o sigui que no vaig quedar gaire lluny de quedar fora de control. Em van sobrar 38 minuts, només. Com dic, cursa ben dura, però que als amants de les curses de muntanya segur que els agradarà. Me la vaig prendre com a part de la preparació per a la Marató del Priorat del 4 d'octubre.
  Després de la cursa, cap a casa. Vaig arribar gairebé a les 3. Tenia gana, em vaig fer una mica de pasta i vaig anar a dormir a les 4. I a 3 quarts de 7, diana per anar a Barcelona a la Cursa del Barça,

El gran Ignasi Paredes em va fer aquesta foto
que celebrava la primera edició. La cursa començava a les 9, per tant descans entre una cursa i l'altra, més aviat gens. D'aquí el títol d'aquesta entrada.
A poc de la sortida (Foto Wai Shan Serradell)
A poc de l'arribada, ja al Camp Nou (Foto: W. Sh. Serradell)
 Era una cursa de 10 quilòmetres que es va caracteritzar per la calor insuportable que va fer i perquè era un pèl llarga. Almenys 200 metres de més. Gràcies a les cremes de Weapon to Win, que em van de fàbula, vaig poder "recomposar-me" una miqueta i fer la cursa. Ja de bon començament vaig veure
que la meva aspiració de fer 45-46 minuts era inabastable en les condicions en les que em trobava. Si baixava de 50 minuts ja podria estar més que content. Vaig anar tirant com vaig poder. Els carrers que pujaven una mica, com ara Entença. eren com una mena de Tourmalet per a mí. Perdia molta velocitat. Al final vaig entrar a meta en 51m i 15s, però com que el GPS em va marcar 10,33Km, el promig va ser de 4,57 el Km. Un ritme per baixar de 50m. Per a fer 49m 30s, exactament. Jo, encantat !!
   A la tarda estava ben baldat, amb dificultats per baixar les escales, com si hagués fet una marató ! Una atrocitat, en definitiva, que hauré d'evitar repetir en el futur perquè... ja no tinc edat.
Diumenge que vé toca el Cross de l'Ametlla de Merola. Una altra cursa dura, però almenys són només 10 Km. Serà l'11a vegada que la faré. És la cursa de l'Arcadi. En qualsevol cas, molt recomanable ! Ah!! De la lesió costal, com veieu, gairebé ni me'n recordo, gràcies a Novaelite !

dilluns, 1 de setembre de 2014

Ja tornem a estar en dança !

Aspecte de la Devesa minuts abans de començar la Cocollona
  Sembla que la lesió costal va minvant notablement. A Novaelite estan fent una feina magnífica. Només ens queda el dubte de sí tinc o no alguna fissura a alguna costella ja que tinc una molèstia en un punt molt localitzat. El cas és que aquest mes d'agost he corregut menys quilòmetres, molt menys dels que voldria haver fet pe preparar com caldria la Marató del Priorat del 4 d'octubre. Queda escassament un mes i avui diumenge, he fet tot just la sessió més llarga des del passat 18 de maig, quan vaig completar la Marató de Tortosa. I avui he corregut 14,68 quilòmetres, només. Ja sóc conscient que arribaré molt justet de quilometratge, però és el què hi ha. La lesió costal m'ha impedit entrenar, com deia, i encara sort que ara ja està gairebé oblidada. Ahir dissabte vaig fer la meva reaparició en una cursa després d'haver corregut a Vacarisses, 5 Km, el passat 1 d'agost. Ja vaig córrer amb molèsties, aquell dia. 4 dies després, el 5 d'agost, vaig aturar el entrenaments ja que el dolor era notable. 5 dies parat; vaig provar i pitjor, encara. 6 dies més aturat. Total, que em planto al 17 d'agost sense haver corregut res en tot el mes. A poc a poc vaig anar augmentant quilometratge. el Weapon to Win fa el seu paper perfectament i poc a poc em vaig trobant millor. Tant és així que finalment, goso fer la cursa de la Cocollona, a Girona. 10 Km. Nocturna. Hores abans de la cursa cau un bon xàfec a la capital gironina i el terreny per on passem queda ben xop. Es nota força al Parc de la Devesa, per on transcorre bona part de la cursa. L'any passat, en la primera edició, vaig fer 43m i 26s. Ahir vaig fer 46m i 45s. Temps sensiblement pitjor, però tinc un bon grapat d'excuses. El recorregut és una mica diferent tot afegin-t'hi una notable pujada per accedir al peu de la Catedral gironina. Està al començament de la cursa. Preciós, però a efectes de crono es nota.. El terreny enfangat també fa que vagis una mica més lent. La falta d'entrenament s'ha de notar, també, com no, en els 3,5 kilos de més que m'he posat a sobre. Com veieu, excuses no me'n falten.

Ben suat just a l'acabar la cursa (Foto: Sònia Diveresport)
   Ara estaré 5 dies més sense córrer,de dilluns a divendres, perquè marxo de petit viatge per celebrar els 25 anys de casat. Quan torni correré dissabte dia 6 la Burriac Atac, de Vilassar de Mar, cursa de muntanya, nocturna, i al dia següent, 7 de setembre, correré la cursa del F.C. Barcelona. Tot sigui a fi de bé.

dijous, 7 d’agost de 2014

Lesionat...

La zona lesionada. Externament, no es veu res
És el pitjor estat per a un esportista: estar lesionat. No pots practicar esport i això et frustra. Doncs bé, estic lesionat. Les molèsties que tinc al costat dret han esdevingut una lesió i el més aconsellable és parar. Gràcies a la inestimable col.laboració del Xavi Budó --l'entrenador de la millor tenista espanyola de l'actualitat, la canària Carla Suárez-- m'he posat en mans de l'Ángel, un fisioterapeuta cordovès, molt simpàtic i professional, del centre Novaelite que em va fer un diagnòstic. La molèstia vé provocada per una tensió a tota la zona que té en part el seu orígen en la cicatriu de l'hepatectomia que se'm va fer al 2007. Es veu que les cicatrius profundes provoquen adherències que són l'origen de les molèsties. Haig de fer un seguit d'estiraments per mirar de destensar tota la zona. De moment, res de córrer. Segur que a Novaelite, especialistes en esportistes professionals i també en els amateurs, m'ajudaran a restablir la normalitat. Per cert que un dels cracks que tracten és el Jaume Leiva. Aviam si aviat el tornem a veure cremant sabatilles a l'asfalt.
 Aquest contratemps fa que la preparació per a la Marató del Priorat del 4 d'octubre quedi alterada. No sé quan començaré a córrer de nou. Espero que no siguin massa dies. De moment he hagut de renunciar a la cursa nocturna de Figueres d'aquest dissabte. Em centraré ara en els exercicis de recuperació, els estiraments, per mirar de recuperar-me l'abans possible.
 
 

dilluns, 4 d’agost de 2014

Setmana de transició

Amb la Maria José Moscoso, en el rodatge de l'spot promocional de la 5a Cursa d'Horta




Setmana tranquileta la que acabem de passar ja que només he fet 40 quilòmetres. Després de tres setmanes d'augment de volum (20-40 i 60Km, respectivament) ara tocava afluixar una miqueta. Divendres vaig córrer la cursa de Festa Major de Vacarisses, d'entre 4,8 i 5 Km. Molta calor, com era previsible, tot i que una hora abans de la cursa va caure un xàfec de ca l'ample. 125 corredors per a fer un recorregut amb baixada al començament i després una gran pujada per rematar amb un descens més curt fins a la meta. Tot i les meves molèsties al costat dret --ja fa força que duren i la cosa m'està mosquejant-- vaig poder córrer amb certa facilitat. 22m 27s va ser el meu temps, tot entrant el 58 a la meta. Vaig superar la 5a noia en els últims metres. Les molèsties que tinc al costat, a vegades penso que poden ser una petita fissura a una costella, m'alenteixen força. Ho noto especialment als entrenaments, on ara mateixc rodar a menys de 6m/km  em sembla llunyíssim, quan normalment rodo sense problemes a 5,45.
 Espero no haver d'anar a què m'ho mirin i acabi passant.
Amb l'Arcadi, en el rodatge
Divendres vaig provar l'Herbalife
  Dissabte va ser un dia especial. Amb l'Arcadi vam col.laborar en la gravació de l'spot promocioanl de la 5a Cursa d'Horta (5 Km) que es farà el 21 de setembre, per recaptar fons per la lluita contra el càncer hepàtic. És una iniciativa de la Maria José Moscoso, atleta transplantada de fetge, que ja fa temps que fa els impossibles per a lluitar contra aquesta malaltia. No hi podiem faltar ! Va ser una experiència interessant. Ja sabeu que el 21 de setembre, doncs, teniu una cita atlètica inel.ludible.
Com un llangardaix
I ahir diumenge, relax. Em vaig posar a prendre el sol, degudament protegit amb crema del 50, i em vaig fer un banyet a la piscina. Pròxima cita, dissabte 9 d'agost, els 8 Km nocturns de Figueres. Espero que per a llavors la molèstia costal com a mínim hagi disminuit força.  Bon estiu a tothom !!
P.S. Des de divendres estic prenent el complement vitamínic Herbalife. Crec que m'anirà força bé. És boníssim de gust. Si algú està interessat en conéixer-lo, que contacti amb mí.