diumenge, 26 de gener del 2020

He tornat a Mollet, l'última abans de la Marató de Tarragona

       Havia corregut la cursa d'els Gallecs, a Mollet ara fa 7 anys, concretament el 26 de maig del 2013. No crec que fos la cursa de Sant Vicenç, com ho era avui. Bàsicament per la data. A més, diria que el sentit de la cursa era gairebé a la inversa que avui...  El cas és que hi he tornat i ja sabia que ni en broma podria fer el registre que vaig aconseguir a la meva primera participació. A més a més, va ser un cap de setmana en el que vaig empalmar fins a tres curses, sent la de Mollet l'última. Eren tres 10 mils i vaig fer 44, 41 i 47 minuts a Els Gallecs. Avui, amb baixar dels 53 minuts em donava per satisfet, ja que diumenge vinent correré la Marató de Tarragona i no convenia cremar-se en excés.

A  poc de la sortida (Foto: Pako Beer)
      He sortit molt endarrerit i això ha fet que els 2 primers quilòmetres, tot i ser favorables amb tendència a baixar, els hagi fet tant sols en 4,53 i 4,50, respectivament. Després venia la part més dura en què es pujava, a través del Parc dels Pinetons, fins Els Gallecs. Recorregut maco amb vistes magnífiques.

Entrant a la pista d'atletisme on hi havia la meta (Foto: Pako Beer)
      Una miqueta de fang, però no gaire, tenint en compte la tempesta Glòria d'aquesta setmana. He mirat de mantenir un ritme alt, fins i tot en la pujada del km 9, que és dura perquè, a més, és en la part final del recorregut. He acabat en 50 minuts i 50 segons. En una cursa  de puja i baixa com aquesta, m'ha semblat que no estava malament. Era la cursa número 793 i el 10 Km número 292.

dimarts, 21 de gener del 2020

Sant Antoni: la que més

  Diumenge vaig tornar a la cursa de Sant Antoni. Cursa molt especial per a mi per diversos motius: és la que cursa que més vegades he corregut --16 cops--; hi tinc uns quants registres per sota dels 40 i dels 39 minuts; i és la cursa on vaig reaparèixer ara fa un any després del meu últim ingrés hospitalari. Aquell dia vaig trigar 56 minuts en completar la cursa.
 
A poc d'entrar a la meta (Foto: Carles Sánchez)
       Aquesta vegada la meva idea era intentar fer un bon registre, que ara és baixar dels 47 minuts per posar-me en el mateix minut --el 46-- on tinc la millor marca dels últims 365 dies, feta a la Sant Silvestre de Sabadell. Sortosament, els meus problemes de possible lumbàlgia em van abandonar definitivament el dia anterior i vaig poder córrer amb normalitat. Com que vaig sortir força endavant, molts corredors més ràpids em van passar. Això sempre em desanima una mica perquè em quedo amb la sensació d'anar lent. Vaig ser molt regular, això sí, en la major part del recorregut. Del Km 1 al 7, tots els vaig fer entre 4,41 i 4,44, tret del Km 4, que em va sortir a 4,54, no sé perquè. El 8 i el 9, on hi havia la pujada del Paral·lel, els vaig fer en 4,53 i 4,54, i el més ràpid de tots, va ser l'últim: 4,40. Total 47m 42s, per tant lluny de la meva aspiració de fer un sub 47. De fet no em preocupa gens i, en tot cas, ja m'està bé perquè tinc la marató de Tarragona a tocar --el 2 de febrer-- i els entrenaments ja estan fets. Ara estic en època de tappering, o sigui, època de baixada de volum d'entrenaments per arribar el millor possible el dia de la marató. Un cop acabada la cursa de Sant Antoni, per cert, vaig anar a treballar al canal 324 i vaig narrar el resum de la cursa. El reportatge el podeu trobar AQUÍ.

Somrient un cop acabada la cursa (Foto: Juan Núñez)
    Diumenge que ve correré a Mollet del Vallès la Cursa de Sant Vicenç de 10 Km, com a últim entrenament de qualitat abans de Tarragona.   

dimarts, 14 de gener del 2020

Sitges, nou doblet 2 anys després

 Igual que vaig fer al 2018 --aleshores amb l'Arcadi-- aquest diumenge vaig repetir el doblet a la Mitja de Sitges. A les 9 del matí, el Quart de Marató (10.549 metres) i a les 10, la Mitja Marató en sí. Total 31,646 quilòmetres.  Com fa 2 anys, es tractava de fer una bona tirada llarga de cara a la Marató de Tarragona, que enguany és el dia 2 de febrer. Tenia clar que el Quart de Marató l'havia de fer una miqueta rapidet per assegurar que arribava a temps a la sortida de la mitja. Al 2018 vam arribar a la sortida de la mitja... i ja feia 5 minuts que havia començat !
Al Quart de Marató de Sitges (Foto: JJ Vico)
     Dit i fet. Al Quart de Mitja em vaig posar a velocitat de creuer, a 5m/km. Ara com ara no és poca velocitat per a mi, però anava relativament còmode. Total que vaig acabar la primera de les tres voltes que havia de fer en 52 minuts i 51 segons (just 5m/km). Amb tot vaig tenir el temps just per avituallar-me una mica, posar-me el xip groc a la sabatilla i anar a la sortida de la Mitja, que estava situada a uns 300 metres de l'arribada del Quart. Vaig arribar quan ja es feia el compte enrera de la sortida. Millor impossible. Al començar la mitja --segona volta al circuit per a mi-- vaig notar una punxada de lumbàlgia a la part dreta de l'esquena. Poc a poc va anar desapareixent la molèstia i me'n vaig oblidar. Em vaig posar a velocitat entre 5,10 i 5,15 ben conscient que encara em quedava una bona quilometrada. Vaig anar fent fins acabar en 1h 50m 57s, realment millor del què m'esperava, tenint en compte que al novembre, a Lleida, vaig fer 1h 46m 34s, la meva millor marca de la temporada en mitja.
La sortida de la Mitja de Sitges (Foto: JJ Vico)
   Resumint. Molt satisfet perquè fa tot just 10 mesos, a la Maratest d'El Prat (30Km) vaig córrer en 2h 58m. A Sitges vaig fer 2h 43m, sumant les dues curses, i no van ser 30 Km sinó 31,64. Millora molt notable, doncs. Ritme 5,10Km. Si sóc capaç de mantenir aquest ritme 35 Km, a la marató de Tarragona em pot sortir un registre prou bó. Amb córrer a 5,20-5,25 ja estaria més que satisfet. Veuré si aplicaré o no el mètode Galloway.
L'arribada de la Mitja (Foto: JJ Vico)
   Només un però. Dilluns i dimarts no he corregut gens ni mica. La molèstia lumbar ha anat a més i he preferit descansar aquests dos dies, ja que em molestava prou al trotar. Espero que no sigui res. Diumenge tinc previst córrer la clàssica Cursa de Sant Antoni de 10Km, a Barcelona.

diumenge, 5 de gener del 2020

Primera cursa del 2020, a Cornellà

       Com en dues ocasions anteriors, al 2016 i al 2018, he començat al nou any corrent la cursa de 5Km de Cornellà, la cursa de Reis. És dureta ja que acaba amb una pujada llarga d'uns 450-500 metres que, si hi arribes just de forces, t'ho fa passar malament. N'era ben conscient perquè recordava perfectament el recorregut. Tot i que bona part del recorregut té baixada, després, evidentment, l'has de remuntar per arribar a la meta.
Iniciant l'última pujada a Cornellà (Foto: Pako Beer)
       Feia fred. Amb en Vicenç Solé hem escalfat uns minutets --pocs, tot sigui dit-- perquè ens hem protegit de la baixa temperatura al lloc on es donaven els dorsals, fins poc abans de començar la cursa. Sort, perquè estar-se al carrer no venia gens de gust. Val a dir que durant la cursa el vent no ha bufat, o molt poquet, i convenientment abrigat com anava jo, no hi ha hagut cap problema.
       El Vicenç m'ha deixat a la sortida, cap al quilòmetre 2,5 l'he passat, però al 3,5 m'ha avançat ell i ja no l'he pogut atrapar. Estic content de com he pujat l'última rampa, a bon ritme. He acabat en 23 minuts exactes --7 segons per darrera del Vicenç-- un registre que millora els 23,09 que tenia de millor marca de l'any del 2019. No es pot començar millor un nou any, oi ?
        La setmana que vé segurament correré la Mitja de Sitges. Serà l'última tirada llarga abans de la Marató de Tarragona del 2/2/20, perquè miraré de fer, prèviament a la Mitja, el Quart de Marató que surt 1 hora abans, per sumar a Sitges 32 km. Ja ho vaig fer al 2018 i va anar força bé.
Veurem ara què tal.

dimecres, 1 de gener del 2020

Cap d'Any exepcional !

Acabar l'any amb el bon regust de fer no una, sino dues MMA és magnífic. El 29 de desembre vaig fer 47,27 als 10Km de Badalona. MMA del 2019 en aquell moment. Ho explico a l'entrada anterior a aquesta. I el 31 de de desembre, en l'última cursa de l'any, la Sant Silvestre de Sabadell-Cursa de Cap d'Any, li vaig tornar a fer una bona mossegada al registre de Badalona.
Sortida Cursa de Cap d'Any de Sabadell
  A Sabadell no hi anava a córrer el 31 de desembre des del 2011. Ja tocava. I vaig tocar bé ! El recorregut eren dues voltes a un circuit de 5Km. Per a mí, molt ben dissenyat. És veritat que hi havia molts girs, però no em van molestar gens ni mica. La clau per a fer un circuit ràpid per part de l'organització va ser fer que els tres primers km fóssin en franca baixada i, per tant, la tornada eren 2 pujant. Una pujada sostinguda, per la Rambla de Sabadell. Un traçat que conec bé per haver-hi corregut un munt de vegades, a l'octubre, al 10K del Club Natació Sabadell. La clau de la cursa de Sant Silvestre, estava clara: córrer el màxim de ràpid per la Rambla. De fet, era un sol quilòmetre, ja que l'últim km del circuit ja era més pla. 
   Vaig passar el 5.000 en 23m i 11 segons. Si era capaç de doblar, acabava en 46,22, una retallada important a la marca de Badalona. Fer aquest càlcul em va tranquilitzar. Vaig pensar què fer a la segona volta. El dubte era si aguantaria o no el ritme de la primera. M'ensorarria a La Rambla ? Per si això passava, vaig decidir mantenir el màxim possible el ritme que portava, entre 4,30 i 4,35. El km de la Rambla el vaig fer en 5,19.
   La segona volta la vaig començar molt fort, passant el km 6 en 4,16, el més ràpid dels 10 que vaig fer. El 7 i el 8, clavats en 4,36. El 9 -- aquí era la clau-- el vaig fer en 5,20. Només un segon més que a la primera volta. O sigui aguantant la pujada de La rambla perfectament. Ara ja només es tractava de donar-ho tot en l'últim Km, perquè la MMA estava assegurada. Vaig entrar en 46m 34s, 53 segons més ràpid que dos dies abans a Badalona. Estava exultant ! I més encara quan vaig mirar el GPS i vaig veure que marcava 10,17 Km. O sigui que era correcta la distància ! Més no podia demanar. Quan vaig fer la primera cursa --al gener del 2019, al barri de Sant Antoni de Barcelona-- després de passar per l'hospital, vaig fer 56 minuts. Un any després, 10 minuts menys !! Seguim !
    Començaré el 2020 corrent la Cursa de Reis, el 5 de gener, de Cornellà. Són 5 Km, però té una pujada dura poc abans d'acabar. Bon any a tothom !!!