dissabte, 26 de desembre del 2020

L'última cursa de l'any, a El Masnou

      Avui a El Masnou he acabat l'any atlètic com s'ha de fer: amb una San Silvestre. I ha estat a la més antiga de Catalunya, la Sant Silvestre de El Masnou. Porten ja 41 edicions. Eren 5 quilòmetres amb totes les prevencions pel coronavirus ben present. Igual que al Lloret Trail del 27 de setembre, mascareta fins a l'últim moment, sempre distància de seguretat i gel per rentar-se les mans. Té molt de mèrit que hi hagi organitzadors, com ara La Sansi, que apostin per mantenir, malgrat les complicades circumstàncies provocades per la pandèmia de coronavirus, les seves curses. I els corredors ho agraïm. Ha estat la meva cursa número 802 en un any en què n'hauré fet només 14. Dues d'elles, 5K. Vaig fer la Cursa de Reis de Cornellà, al gener, i avui 26 de desembre, he fet la segona. No he pogut millorar el registre d'aquell dia, però, malgrat tot, he quedat bastant satisfet. Com a Cornellà vaig fer 23 minuts exactes, per avui a El Masnou m'havia posat com a fita intentar baixar dels 23 minuts. El ritme era 4,36xKm. No ho he aconseguit, però, com dic, estic content. 


                Una estoneta abans de la sortida de la meva sèrie (Foto: selfie)

   Resulta que tal com em va passar a Sant Sadurní d'Anoia al 2001 i a Sant Andreu de la Barca al 2010 i a Sant Vicenç dels Horts, també al 2010, a poc de començar he hagut d'aturar-me per miccionar. Com que havia sortit en l'ultima sèrie, la que estava reservada a l'elit, això ha fet que quan m'he reincorporat a la cursa he vist que anava l'últim...! Si no espavilava, aquella seria la meva posició final. Sortosament he pogut atrapar i passar a uns quants corredors, en concret 3 nois i 3 noies. He acabat en 24 minuts i 1 segon. Per tant, si no m'hagués aturat a pixar, calculo que hauria fet, aproximadament, almenys 30 o 40 segons menys. I sense tenir en compte que hi havia un parell o tres de pujadetes que m'han alentit, lògicament. Els parcials de cada km han estat: 5,40- 4,34-4,48-4,46-4,01  He acabat fortet per superar una noia. Ho he aconseguit.

      El dia 31 no podré córrer la Cursa dels Nassos ja que la retransmetré en directe per l'Esport3, a partir de les 4 de la tarda. Primer el 5K i tot seguit, a les 16,30h, el 10K. Espero que no falteu a la cita davant del televisor!  Salut a tothom --que bona falta fa-- i Bon Any 2021!

dimecres, 9 de desembre del 2020

I després de la pandèmia...?

   


Què ens quedarà i com serem després de la pandèmia? Perquè un dia o altre aquest malson s'acabarà. Segurament no s'acabarà de cop, sinó que serà progressiu, penso. Hi haurà coses positives. Per exemple que haurem guanyat en higiene. Si abans de la pandèmia ens rentàvem les mans un número de cops al dia, ara ens hem acostumat a fer-ho molt més sovint. I això és bo. 

   No sé com quedaran les relacions socials i les mostres d'afecte. Tornarem a abraçar-nos com abans? O ¿haurem interioritzat que les efusivitats poden ser intrínsecament perilloses pel que fa a possibles contagis de Covid o d'altres malalties? Ves a saber...

   És possible que la Covid acabi fent que tractem millor els nostres grans. Que els veiem com el que són: un pou d'experiència, però que necessiten que els cuidem, que els tractem be, que els estimem, que no els deixem de banda... perquè són fràgils i ens necessiten. Quan nosaltres els necessitàvem --quan érem nens-- mai no ens van fallar. Ara no podem fallar-los a ells.  

    I les curses? Penso que poc a poc s'aniran recuperant i se'n faran novament. Els que estem aprenent els corredors habituals és que sense curses --o amb molt poques-- també es pot viure. I seguir corrent. Almenys els populars. Els professionals són figues d'un altre paner.

     Perdoneu que pensi en veu alta. Suficient. Ho deixo. I demà, a córrer!