dilluns, 29 d’abril del 2019

Un Sant Jordi molt especial



El Sant Jordi d'enguany va ser molt diferent per a mi

  Aquest ha estat el Sant Jordi que he viscut més intensament de tota la meva vida. De fet va començar bastant abans del 23 d'abril, amb actes de firmes de llibres a diversos llocs de Catalunya, com ara al Mercat del Ram de Vic, el 13 d'abril, o a la llibreria Abacus del carrer Balmes de Barcelona, just una setmana després. Però el gruix del tema era, evidentment, el dia de Sant Jordi. Vaig estar a molts llocs en un dia en què vaig poder viure la sensació de ser autor. Molt agraït a Cossetània i als meus caps a TV3, que em van permetre poder viure un dia molt diferent. És molt emocionant arribar a un lloc on estaràs firmant llibres i trobar-te que hi ha persones esperant que hi arribis perquè volen la teva dedicatòria. Vaig estar a l'Illa Diagonal, al Passeig de Gràcia, al Reial Club de Tenis Barcelona, a la Rambla Catalunya, a la Plaça Catalunya, al Portal de l'Àngel... Una bona marató, sí senyor. Vaig firmar pocs llibres, tot sigui dit, però no era això el què volia aquell dia, que també. Volia viure l'ambient perquè sempre em toca treballar, el 23 d'abril. Normalment m'agafa en plena setmana del Barcelona Open Banc Sabadell de Tenis, el Godó. Enguany, però, vaig poder tenir festa per poder viure el Sant Jordi més especial per a mi. Moltíssimes gràcies a tots el que ho van fer possible.

Presentant el llibre amb Marta Carranza, la Comissionada d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona
Amb l'Artur Peguera al RCT Barcelona

La meva germana Núria i la Mònica, al Passeig de Gràcia
Al mercat del Ram de Vic
A l'Illa Diagonal
Signant a l'Illa Diagonal



Amb altres escriptors, a l'Abacus de Balmes

Curiós, això de ser autor
L'Òscar Sardà, gran dibuixant i escriptor, ens va fer aquest record a la Mònica i a mi

 

diumenge, 7 d’abril del 2019

He tornat a fer la mitja de Calella

Enganxat a la Mariona Cairó als primers quilòmetres (Foto: Sergi Pareja)
L'última vegada que havia fet la Mitja de Calella va ser al 2014. En 5 edicions sempre havia baixat de 1h 40m. Ara les coses són ben diferents. Era conscient que si era capaç de baixar de 1h 50m l'èxit seria notable, per a mi. El fet que sigui molt plana, m'ha decidit a intentar-ho, tot i que abans hem fet amb l'Arcadi i en Sergi Pareja, 7 quilòmetres previs per sumar-ne 28, pensant en les maratons que tenim el 5 de maig: l'Arcadi, la del País de Gal·les i jo la d'Empúries. Ens hem enganxat des del primer metre a la Mariona Cairó, que era la llebre d'aquest ritme: 5,13 m/km. He anat prou bé fins el Km 10,5. Ja veia, però, que no m'era fàcil mantenir el ritme. La meva idea era anar amb el grup, ben arraserat, fins el km 17 o 18, més o menys, i aleshores, si em quedaven forces, intentar anar-me'n per mirar de baixar de 1h 49min 52s de la setmana passada a la Mitja de Banyoles. Els 7 Km previs eren un llast per aconseguir l'objectiu, però el fet que avui era més plana que fa una setmana, he pensat que compensava.
Amb en Sergi Pareja i l'Arcadi (Foto: Selfie S. Pareja)
  Però el que són les coses. Al Km 10,5 he decidit, en un rampell, anar-me'n del grup. Perquè ho he fet? Doncs encara m'ho pregunto a hores d'ara. Cal tenir el cap ben fred quan els marges són tan ajustats. El cas és que al cap d'un quilòmetre, l'Arcadi m'ha atrapat. Era l'11,5. Encara quedava un munt per acabar la cursa. L'Arcadi, paulatinament, m'ha anat deixant enrera. Aleshores el meu objectiu ha estat que no m'atrapés el grup que liderava la Mariona, és a dir, el grup de 1h 50m, del qual no havia d'haver marxat tan d'hora. Uns quantes baixades i pujades per passar per sota de la via del tren, tampoc no m'han ajudat gaire. He intentat enganxar-me a la gent que m'anava superant, però aguantava uns pocs metres. El meu ritme anava decaient. No en picat, però sí de manera suficient perquè el grup d'1h 50m em trepitgés el talons. Fins el km 14 encara anava per sota de 5,20m/km, però a l'arribar al km 16, m'han enxampat. He vist, irremeiablement, com se m'escapaven i com no podia fer res per seguir-los. En aquells moments ja veia que baixar de 1h 50min era una quimera. I així ha estat. He acabat en 1h 51min 33s. És la vida...! Sempre em quedarà el dubte de si hagués anat més estona amb el grup de la Mariona, hauria estat capaç de baixar de 1h 50m.? D'una banda estic content per haver completat 28 km sense problemes físics ni dolors, però de l'altra, com que sóc competidor de mena, m'ha quedat un petit mal regust per haver fet 1h 51m. En qualsevol cas, cal pensar sempre en positiu. Corro més lent, sí, però puc córrer, que, en el meu cas, no està malament després del que he passat.... Tant de bo ho pugui seguir fent per molts anys. Fa uns anys la referència a les mitges era l'1h 30m, després va passar a ser l'1h 40m i ara sembla clar que serà l'1h 50m. Doncs molt bé. Ah! tornaré a fer sèries de velocitat. Sense patir en excés. La setmana passada ho vaig fer un dia (1m x 2m trotant) x 10 i a Banyoles vaig rendir prou bé. Aquesta setmana no he fet les sèries i 1h 51m. Segurament tenen més a veure el 7 km previs que les sèries que no he fet, però... Tan se val. Seguim !!