Dues curses en 2 dies

Em vaig abrigar força. Sóc fredulic (Foto: Ariadna Clayton)

   Quan era més jove feia més doblets; és a dir, fer dues curses en dos dies seguits. Habitualment una dissabte i una diumenge. Com que cada 6 de desembre el Club Natació Sant Andreu organitza la seva cursa, caigui en el dia que caigui, enguany això ha propiciat que fes un doblet. Diumenge 5 vaig fer la Pujada i baixada a Guanta i al dia següent, la de Sant Andreu, a Barcelona.

 És una cursa de 5 Km i molt plana. Bastant ràpida però mai no hi he fet grans registres, tret de la primera vegada que la vaig completar, al 2007. Aquella vegada vaig baixar dels 20 minuts (19,21) i vaig quedar ben satisfet. En les altres participacions (2016, 2017 i 2019) mai no he baixat dels 21 minuts.

 Enguany, després d'haver fet els 12km de la Pujada i baixada a Guanta el dia anterior, l'únic objectiu era córrer per sensacions. Per això em vaig situar bastant endarrera, per a no sortir com un coet. Sortint del darrera, segur que hauria d'esquivar corredors mes lents que jo en el primer quilòmetre i això m'alentiria. Vaig veure que la llebre de 25 minuts em costava atrapar-la. M'hi vaig posar seriosament, però, i cap al km 2,5 la vaig atrapar. I la vaig deixar endarrera. Em trobava molt bé i vaig començar a fer el que faig sempre: plantejar-me objectius a curt termini del tipus "aviam si atrapo a menganito, que va uns centenars de metres per davant meu". Així vaig aconseguir atrapar l'incombustible Gabriel Miquel, que havia sortit una mica per davant meu.

Lluitant amb l'Antoni Roca. Finalment vaig superar-lo de 4 segons (Foto: Pako Beer)

  Al final vaig marcar 23 minuts i 53 segons. No és una gran marca, però almenys vaig baixar dels 24 minuts, que a priori em semblava una bona fita. En total, 43 segons més que en l'última edició, fa 2 anys. Aquell dia no venia de cap altre cursa el dia anterior, però.

  La pròxima cursa serà a Terrassa, el 19 de desembre. També serà un 5.000. La 2a cursa Vicente Ferrer.

De sempre i de mai

  Abans que res, disculpes als seguidors del blog perquè fins avui no l'he actualitzat. I ja fa una setmana de l'última cursa que vaig fer. La feina m'ha tingut ben ocupat i no he pogut posar-lo al dia. El títol de l'entrada és perquè parlaré de dues curses. Una que he fet un munt de vegades, 14, i una altra que no havia fet mai.

Començant el km 9 de la Jean Bouin, just darrera del Siscu (Foto: Pako Beer)

  Diumenge 28 de novembre vaig córrer la clàssica Jean Bouin. Com deia, era la 14a vegada. Del 2007 al 2017 la vaig córrer cada any. Al 2018 va ser impossible perquè m'estava recuperant de les meves oclusions intestinals. La vaig fer al 2019, al 2020 es va anul·lar per la pandèmia, i ara hi he tornat al 2021. La meva intenció no anava més enllà d'intentar acostar-me el màxim possible als 50 minuts, amb la intenció de baixar encara que només fossin uns segons. Em vaig trobar molt bé des del tret de sortida. Vaig passar el km 5 en 24m 13s. L'últim quilòmetre té una pujada considerable i si hi arribes sense reserves, perds moltde temps. Juantament amb en Siscu Larrull, atleta d'Almacelles --ens vam trobar cap el km 7-- vam encarar l'últim km amb un marge prou bo. Vaig passar-lo en 43m i 45s Això volia dir que havia de fer-lo en 6m i 14s per baixar almenys 1 segon del 50 minuts. En Siscu em va deixar uns metres endarrera a l'inici de la pujada del darrer quilòmetre, però vaig aconseguir atrapar-lo quan coronàvem la pujada. A la baixadeta de carrer de la Guàrdia Urbana ens vam recuperar tots dos i vam entrar plegats a la meta. Últim quilòmetre en 4,51. Total: 48m 36s. I mooooolt satisfet perquè és la millor marca de l'any, 28 segons més ràpid que a la cursa de Bombers de 17 d'octubre.

  I diumenge 5 de desembre he corregut una cursa que no havia fet mai. La pujada i baixada a Guanta, a Sentmenat. Fa molts anys, quan començava a córrer, un cop vaig tenir la intenció de fer-la; recordo, però, que algú em va dir que era molt dura. Em vaig espantar i no la vaig fer... i fins ara! Finament m'he decidit i haig de dir que m'ha semblat una cursa molt agradable. Segons he sentit, ja no és tant dura comanys enrera. 12,16 km pràcticament tot per pistes àmplies. Hi ha pujada, evidentment, però si regules bé, es passa sense problemes. He acabat en 1h 7m 02s. Raonablement bé per a mí. Tots els objectius que m'he anat marcant d'atrapar corredors que tenia per davant els he anat aconseguint.

Lluitant contra el vent a la pujada, una mica per darrera del Pirata Agus (Foto: La Sansi)

 Cal destacar que ha fet un vent notable a estones. I les caigudes. Jo no he tingut cap problema, però n'he vist dues de notables. El Pirata Agus s'ha fumut de lloros davant meu a 3-4 km de la meta. Un cop ha acabat la cursa m'ha dit que ha caigut no una, sinó dues vegades. Poc després el corredor que estava al meu costat ha relliscat i també ha anat per terra. Sortosament sense conseqüències. No pot dir el mateix, l'Arcadi. Ha estat de pega. Hem sortit plegats i de seguida he vist que anava més lent que jo. Quan anem a la mateixa cursa a vegades ell, a vegades jo, tirem més o menys. No li he donat més importància. Quan hem arribat a dalt i hem girat cúa he pensat que de seguida el veuria. Però no. Jo anava baixant i no el veia. Quan ja pensava que ens haviem creuat i simplement no ens haviem vist, és quan l'he localitzat. Pujava a ritme lent i m'ha dit que al poc de començar, o sigui, en pujada, s'ha fumut una nata. I li feia mal el costat. Ha acabat la cursa com ha pogut i a la tarda ha anat a fer-se una radiografia. Resultat: dues costelles trencades!! Mare meva! Ara li toca repòs i bondat.

Amb el Pirata Agus, a la meta. Ningú no diria que ha anat 2 cops per terra! (Foto: Luci)

    Demà, 6 de desembre, faré la tradicional cursa del barri de Sant Andreu de Barcelona. 5 quilòmetres absolutament plans. Aviam com va la cosa.