diumenge, 30 de juny del 2013

Última hora: Repòker completat !!!

Només un apunt per dir-vos que finalment he completat el meu modest repte de 5 curses en un cap de setmana. Demà faré les cròniques corresponents. En concret he fet:

  Divendres 28: 1.000m en pista (Granollers)                                3m 32s
  Dissabte 29:   Cross per la Diversitat  4,91Km (BCN)             21m 30s
  Dissabte 29:   10 Km Premià                                                   43m 21s
  Diumenge 30: 10Km Vila Olímpica (BCN)                              43m 58s
  Diumenge 30:  Milla de Rubí                                                     5m 59s


  Estic de vacances atlètiques
  Salut a tothom !

dissabte, 22 de juny del 2013

Cap de setmana tranquil, per preparar el repòker !!

Ahir divendres vaig córrer la Desigual Night Race de Barcelona. 5 Milles nocturnes que, per la distància i la foscor, em van recordar les mítiques 5 milles de Cerdanyola. Però les similituds s'acaben aquí. A Cerdanyola la cursa és molt trencacames. La d'ahir, al recórrer la façana litoral de Barcelona --des de l'Hotel Vela fins la Marbella, i tornar-- era completament plana. Prop de 4.500 corredors vam prendre la sortida. Gairebé la meitat, dones !! Vaig sortir molt endavant i això em va permetre córrer a bon ritme des del començament. Vaig donar tot el que vaig poder, però em vaig quedar en uns discrets 34m 14s. El millor, la classificació. El 156 de 4.353 arribats. No està malament. Em van superar 13 dones. A Cerdanyola vaig fer, al 2001, 30m 44s. I al 2008, 33,46. Per això dic que la marca d'ahir és discreta. Discretíssima, per no dir molt fluixa. Els anys no perdonen, però la cursa va estar molt bé. A partir del Km 4, és a dir, quan ja tornàvem cap a la meta, em va passar una atleta --crec que es diu Joanne Wee-- que portava un ritme molt constant que em va semblar molt bo per a seguir-la. Però no li vaig poder aguantar. Poc a poc se'm va anar escapant. Diria que ella anava a escassos segons per sobre de 4m/km. Al final ella va fer 33,58 o sigui que em va treure 16 segons a l'arribada.
La zona de sortida i meta

   Cap de setmana tranquil, aquest, perquè dissabte i diumenge no faré cap cursa. Però acabaré el mes amb un repte notable: 5 curses !!! Repòker !! El pla és el següent:
     Divendres 28: 1.000 metres en pista, a Granollers. Dissabte 29: 6 Km Cross per la diversitat a Montjuic, al matí, i 10 Km de Premià, a la tarda. I diumenge 30 de juny: 10 Km de la Vila Olímpica, al matí, i Milla de Festa Major de Rubí a migdia. Uff...!!! Vaja final de mes, oi ? Ja us ho explicaré. Com sempre.
El Marc estava somrient. Normal !!
 No voldria estar-me de dir-vos, també, que dijous vaig tenir l'honor de presentar un gran llibre d'un bon amic, el Marc Cornet. Va ser becari d'esports a TV3 ja fa uns quants anyets. Ha escrit un gran llibre "Corrent cap a Bikila", una novel·la que no deixarà ningú indiferent. Us la recomano encaridament. L'ha publicat Deu i Onze edicions

diumenge, 16 de juny del 2013

Còrrer a Port Aventura sempre és una magnífica experiència

Avui he corregut els 10 Km de la Fundació Port Aventura, al famós parc temàtic de Salou. I també he fet d'speaker. Fins el punt que he deixat el micro quan ha sortit l'últim corredor. Per tant he sortit... l'últim ! I tal com preveia, l'experiència m'ha agradat donat que he estat passant corredors ben bé fins el km 8. Era la segona vegada que es feia la cursa. La primera edició no va ser fa un any sinó al novembre passat, coincidint amb la festa de Halloween, unes dates molt importants per a Port Aventura. Però aleshores, al novembre, fa més fred i a més vam tenir la mala sort que aquell dia va ploure. Amb tot, l'èxit de la prova va portar la Fundació Port Aventura a tirar endavant la segona edició en una data més favorable meteorològicament parlant. I s'ha fet avui.
Amb en Jaume Leiva, vencedor dels 10 Km de Port Aventura
  Com deia, he sortit al final de tot, però l'he gaudida molt, la cursa. Molts pujades i baixades, amb possibilitat, doncs, de recuperar-te de l'esforç. Al portar el micro fins l'últim instant,  no he escalfat ni un metre, però m'he trobat perfectament des del primer moment. Per cert, les meves molèsties a l'isquio de la cama dreta sembla que han desaparegut del tot. He corregut en 46m i 3s. No és un temps per llançar coets, però estic més que satisfet. He acabat el 7è de la meva categoria de majors de 50 anys en la que han participat 45 corredors, i el 170 de la general de 684 acabats. No em queixo gens.
  La cursa d'avui era solidària amb la Fundació Estela de Tarragona que ajuda els discapacitats psíquics.
L'atracció de còrrer
      S'han corregut 4 curses de nens de 0 a 12 anys. En la cursa dels més petits hi ha hagut uns moments de nervis d'una mare que no trobava el seu petit. Tot ha quedat, finalment, en una anècdota ja que l'equip de Running Solutions, amb el Juanan Fernández al capdevant, ha pogut resoldre. El problema havia sorgit perquè molts pares no han fet cas dels avisos de l'organització de no còrrer amb els menuts. Això ha provocat un embús a l'arribada i el petitó s'ha extraviat durant uns minuts.
Vaig fer d'speaker abans i després de la cursa
  A destacar també que el Jaume Leiva, campió d'Espanya de Mitja Marató al 2012 i 3r classificat al 2013, ha estat el vencedor de la cursa dels 10 Km. El Jaume té un do especial pels nens. A més de fer la seva cursa, ha corregut amb els petits 3 de les 4 curses que disputaven. Un crack, el Jaume. No és habitual que un atleta d'élite faci el que ell ha fet avui amb els petits.
  En resum, una gran jornada atlètica, sens dubte per a grans i menuts.

 I dissabte que vé, tornem-hi. Faré la 1a edició de la Cursa Nocturna del Port de Barcelona. Comença a les 23,45h !! Però allí estaré. Us hi espero ! Ah, i per d'aquí a dues setmanes tinc un repte que ja us explicaré. Estigueu atents al bloc, al tweeter i al facebook.

diumenge, 9 de juny del 2013

Un diumenge al pàdel

Amb les campiones
Aquest cap de setmana no he fet cap cursa. No estic lesionat. Avui diumenge he treballat i he retransmès les dues finals dels XV Internacionals de pàdel de Catalunya, al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el gran Xavi Casadesús, l'home que més sap de pàdel de Catalunya i Espanya, no tinc cap dubte. Ha estat un plaer fer-ho amb ell. N'aprenc moltíssim. Era la segona vegada que coincidíem transmetent pàdel. La primera vegada va ser fa una mica més d'un any, amb motiu del campionat del món per parelles, que també es va fer a Barcelona.
  En la categoria femenina s'han imposat les germanes bessones de Saragossa, Maria José i Maria Pilar Sánchez Alayeto que han superat en 2 sets (6-2, 7-5) a les argentines Catalina Tenorio i Valeria Pavón. Les bessones aragoneses han fet un torneig sensacional al derrotar les millors parelles mundials, incloen-t'hi les números 1, en el seu camí cap el títol a Barcelona. 
Amb el gran Xavi Casadesús
  En la categoria masculina, victòria de l'argentí Fernando Belasteguín i l'espanyol d'origen argentí Juan Martín Díaz -els números 1 del món des de fa 12 anys-- que han derrotat en 4 sets l'espanyol també d'origen argentí, Juan José "Juani" Mieres i el brasiler Pablo Lima per 6-1, 6-4, 4-6 i 6-3. Mieres i Lima són la segona parella del rànquing mundial. El partit s'ha hagut d'interrompre per la pluja durant una hora. Just quan ha acabat el tercer set, Juan Martín Díaz, segons sembla, ha insultat greument Juani Mieres i hi ha hagut una picabaralla que ha estat molt a prop d'acabar molt malament. Ha calgut la intervenció de la seguretat del torneig per evitar mals majors. Al final tot s'ha calmat però la tensió s'ha mantingut fins el final del partit. Un cop acabat, Juan Martín Díaz no parava de demanar disculpes a tothom, --especialment a Juani Mieres-- perquè ell és un home que mai no té cap problema amb ningú. Avui, incomprensiblement, se li ha anat l'olla i estava molt decebut amb el què ha fet. Diria que ni tan sols haver guanyat el torneig li haurà tret el mal gust de boca.
  Ha estat un final agredolç per un magnífic torneig de pàdel.
 

diumenge, 2 de juny del 2013

Això dels doblets ja és com una rutina, gairebé

Fer més d'una cursa en un sol cap de setmana ja comença a ser habitual en mi. Dissabte vaig còrrer els 10 Km Nocturns d'Igualada, que enguany feia la segona edició. L'any passat ja la vaig fer i tenia ganes de repetir. Han canviat el recorregut i crec que s'ha sortit guanyant. La sortida és més àmplia i l'arribada més lluïda. L'any passat tant una cosa com l'altra quedaven com més amagades. L'única nota negativa és que la cursa va començar pràcticament amb 20 minuts de retard. Crec que va ser degut a què abans s'hi feia una cursa de 5 Km que tenia la seva sortida tan sols 30 minuts abans de la de 10 Km. Una cursa es devia muntar sobre l'altra i ens va tocar esperar. Això a l'hivern hauria estat molt més problemàtic perquè hauriem agafat fred. 
Lluitant perquè no m'atrapessin a poc de la meta a Igualada
  El primer Km i mig és completament en baixada, però no ho vaig aprofitar gaire ja que vaig sortir endarrerit i el passeig no podia absorbir l'allau de corredors en primera instància,. Els dos primers quilòmetres els vaig passar en 4,19 i 4,16, respectivament. Força lents. Com que era de nit, no veia els parcials. Millor. M'hauria desanimat. El tercer ja el vaig fer en 4,02 i el quart i el 5è en 4,23 i 4,25. Total 21,34 el pas per la meitat de la prova. Feia ja una bona estona que m'havia posat com a objectiu atrapar a una noia que tenia a uns 100 metres per davant meu. Poc abans d'arribar al 5 vaig sentir que li deien: "Vas tercera !". Just al passar el Km 6 (el meu parcial, 4,25) la vaig atrapar. Poc després diviso una altra noia que, lògicament, era la segona. A per ella. Amb una certa facilitat veig que l'atrapo. No està malament que només em guanyi una noia, em dic. Passo el Km 7 una mica més ràpid (4,20). Em noto força bé. Com que la cursa són dues voltes al mateix circuit, a la segona volta sé on atacar. Observo que diversos corredors que en la primera volta se m'escapaven, ara els vaig atrapant i superant. Això m'anima. Per acabar de donar-me ales, veig que la primera classificada la tinc a tir !! Falta una miqueta més d'un quilòmetre per a la meta però em dic que si m'hi esforço ho podré aconseguir. I,efectivament, acaba caient. El Km 8 l'havia passat en 4,00 i el 9 en 4,22, més ràpid que en la primera volta. Estava fent una cursa clarament en progressió. Ens els últims 500 metres vaig amb un grupet de 3 o 4 corredors i com que estic exultant faig un canvi de ritme a falta de 400 metres i a per a la meva satisfacció veig que cap d'ells m'aguanta el ritme. Olé !! Marco 3,27 en l'últim Km. Devia ser curt perquè és exageradament ràpid per a mí, tot i que hi havia baixada. Entro en 42m i 4s. Molt satisfet perquè la segona volta l'he fet 1m i 4s més ràpid que la primera (21,34 i 20,30). És la millor marca de la temporada després dels 10 Km de Vilafranca del 27 de gener... per un segon !! La setmana passada vaig fer 41,15 a la cursa DIR Guàrdia Urbana per la Diagonal de Barcelona, però no la puc comptar, perquè era en baixada.
Gran ambient a la Cursa AFNE
  En definitiva, una cursa molt recomanable. Gran ambient amb la ciutat al carrer ja que fan una jornada de comerços oberts a la nit, amb la cursa atlètica que s'afegeix a la festa. Només a solucionar el tema de l'espera a la sortida, i.... potser canviar-li el nom a la cursa. Es diu Igualada Urban Running Night Show. Perquè en anglès i no en català ?  Estic molt d'acord amb en Miquel Pucurull al respecte d'aquest tema. El Jaume Aragonès també n'ha parlat, d'això.
Amb la Yolanda Puentes i l'Estrella Ribó, al mig, la guanyadora femenina

I avui he fet la cursa AFNE, la cursa solidària amb Etiòpia. Era per Collserola, amb una part del recorregut per la carretera de les Aigües, amb sortida i arribada a la plaça Mireia de Sant Just Desvern. Bona part del recorregut de 5,6 Km era el mateix que ja havia fet el 20 d'abril al cros de Can Caralleu, amb algunes pujades que déu n'hi do. Me n'he sortit força bé. He acabat el 25 de la general amb un temps de 27m i 36s. Totes les noies han entrat darrera meu. A la vencedora li he tret  un minut. Potser alguns pensareu que estic com obsessionat amb les dones a les curses. No és això. Simplement són rivals i em motiva superar-les. No us ho prengueu com un tic masclista ni res per l'estil. Em barallo amb elles perquè corro a uns ritmes similars als seus. Per cert, quan jo corria els 10 mils en 38 o 39 minuts sempre tenia 4 o 5 noies davant meu com a mínim.Ahir vaig fer 42m a Igualada i les vaig guanyar a totes. Està clar que el nivell ha baixat considerablement, però ha augmentat la participació, que de fet és del què es tracta perquè, en definitiva, estem parlant d'atletisme popular.