Tornant a La Sagrera i estrena a Bigues

 

Des del 2015 que no hi havia tornat a córrer es 10Km de La Sagrera, una de les curses més antigues de Barcelona. Com ara és habitual, l'objectiu, el passat 17 de desembre,.era acostar-me als 50 minuts el màxim possible. Vaig quedar molt satisfet perquè la progressió va ser bona: vaig fer més ràpida la segona volta que la primera. I vaig acabar en 49 minuts i 54 segons! Tot un èxit per a mi, en aquests moments. El meu germà Manuel, com sempre, està que vola. Em va treure pràcticament 2 minuts! Quina màquina!

  

 I el 23 de desembre em vaig acostar a Bigues i Riells per a fer una cursa de muntanya, curteta --7 Km-- amb les seves lògiques pujades i baixades. Em va anar prou bé, trobo, ja que vaig acabar en uns 42 minuts, quan pensava que faria almenys 45. El cert és que el GPS em va donar 6,43Km, lluny dels 7 anunciats. Pocs corredors, bona teca a l'acabar i la inscripció era portar aliments pel Banc d'Aliments. Gran iniciativa que cada cop fan més curses, per cert.

I el 24 de desembre tenia previst córrer la Torronada de Calldetenes, però el dia abans vaig anar a dormir molt tard, muntant mobles a casa, i estava tant cansat, que em va semblar el més assenyat quedar-me a descansar. Em sap greu perquè tenia ganes d'estrenar-me a Calldetenes. Un altre cop serà.

  Bon Nadal a tothom!!!

Millorant!

Al final no he pogut evitar que en Josep Giménez em superès. Va just darrera meu. Tot de blau (Foto: Pako Beer) 

Els tenistes sovint ho diuen: "El gran avantatge del nostre esport és que cada setmana tornes a començar" Es refereixen a que, si volen, poden encadenar un torneig cada setmana i fer-ho millor que l'anterior. En això del córrer, una mica seria el mateix. Si una cursa no et surt bé o no quedes satisfet, a la setmana següent pots optar a millorar. I és el què m'ha passat a la Sansi de Viladecans. 5Km igual que Sant Andreu, en aquest cas no fa una setmana sinó tan sols 4 dies. I les coses han sortit raonablement bé. A Sant Andreu vaig firmar un trist crono de 24:58. A Viladecans, en canvi, 23:35, 1 minut i 23 segons més ràpid. A què és degut? Ves a saber. El què he fet diferent clarament és que divendres vaig córrer 20 km. Potser caldria pensar que una tirada llarga com aquesta m'hauria alentit, però just el contrari. Ja fa temps que he renunciat a buscar-li una explicació a un canvi tan notable com aquest, en només 4 dies. 1m 23 segons de diferència en 5 Km és bastant. El cas és que he quedat ben content, evidentment, per la millora, com no. Seguim! 

Com costa córrer a 5!

 

En ple esforç (Foto: Pako Beer)

 Amb l'Arcadi ho comentem sovint. Anys enrera, anar a 5 era trotar, escalfar... Ara és anar a ritme de competició, com abans anàvem a 4. És llei de vida. A mesura que fas anys, t'alenteixes, inexorablement. Dimecres 6 vaig córrer una cursa que intento no perdre'm mai: els 5 Km de Sant Andreu, que sempre es disputa el 6 de desembre. L'any passat vaig fer-la en 22:24. Sabia que no m'acostaria a aquest registre i em vaig posar com a objectiu baixar dels 24 minuts. Doncs vaig fer salat. No vaig ser capaç d'aconseguir l'objectiu ni de lluny. Encara bo que a l'últim quilòmetre vaig prémer l'accelerador. D'aquesta manera vaig acabar en 24 minuts i 58 segons, o sigui unes dècimes per sota de 5. I em va estranyar perquè just una setmana abans havia anat a 5 i poc a la Jean Bouin --10 quilòmetres-- per tant confiava en com a mínim, baixar a Sant Andreu, com deia, dels 24 minuts. Ni fart de vi... Què hi farem, si les cames no tiren més. Aviam què tal surt el 5K de Viladecans de la Sansi d'aquest diumenge dia 10 desembre. L'any passat vaig fer 22:59