Una més al sac

A Plaça Urquinaona, al km 41,5. Cara d'esforç. (Foto Pako Beer)

Ha caigut una nova marató. La 62a. Ha estat la de Barcelona, que ja l'he correguda, amb aquesta, 19 cops. 15 mesos després d'haver fet l'última, a Egipte. La de casa sempre és una marató especial. Aquest any més encara ja que el recorregut s'havia canviat força. Molta presència de l'Eixample, parts del recorregut igual que l'habitual, però en sentit contrari (Paral·lel, Façana Litoral...) i la part de Diagonal Mar, que arriba més avançada la marató que abans. Ara s'hi circula més enllà del km 31. En línees generals el recorregut em va semblar molt bé.

Em vaig autoenganyar dient-me que podria fer 4:12-4:14. Però no estava prou entrenat com per aconseguir-ho. A més els resultats de les últimes maratons m'indicaven que aspirar a aquest registre era agoserat. I així va ser. Vaig sortir a 6m/km. Diria que ho vaig aconseguir mantenir no massa, ja que vaig passar la mitja en 2h 10m, 4 minuts més lent del que tocaria. Doblar era 4:20, o sigui, que del 4:12-4:14 ja me'n podia acomiadar. Vaig pensar en buscar el 4:20, però. Els reptes que no faltin! 

Una altra marató a la saca! (Foto: JL Blanco)

Al km 29, contratemps. Es va acabar la bateria del rellotge. A partir d'allà, doncs, vaig córrer a cegues en quant a control de ritmes de pas. Poc després em vaig trobar el Vicenç Solé. Em va animar veure que l'atrapava i el passava sense dificultats. El cas és que vaig arribar a la meta en 4h 25m 43s, a 6,18m/km de mitjana. Marca discretíssima pero és el què valc ara mateix. Vaig quedar decebut, però passades unes hores, donant-li voltes, vaig pensar que si no m'hagués autoenganyat i hagués aspirat a 4h 30m, al fer 4h 25, hauria quedat prou satisfet. Tant senzill com això.

                                                         L'arribada "triomfal"! (JL Blanco)

Al tenir 62 maratons i ja 63 anys, em cal fer una marató més aquest 2024 per quadrar l'edat i el número de maratons. La idea és fer la de Lleida, el 27 d'octubre. Porten dues edicions i per tenir jo Covid en la primera, i per haver-me lesionat en la segona, no l'he poguda fer, encara. Aviam si a la tercera va la vençuda! 

  

La Marató de Barcelona ja és aquí!

Els últims metres a la Mitja de Granollers (Foto: Pako Beer)

Vaig còrrer l'última tirada llarga a la Mitja de Granollers el 25 de febrer. Vaig fer 10Km previs i, després, la cursa. Vaig acabar en 1h i 55m, una mica millor que a la mitja de Barcelona on no vaig fer prèvia. Per tant, el registre a Granollers no està malament. Des de Granollers m'he relaxat molt. Tant que només he corregut 3 dies. No crec que m'afecti per Barcelona --espero!-- i aviam com va tot. El recorregut és diferent, amb molts quilòmetres a l'Eixample, cosa que em sembla bé, ja que és una de les zones més emblemàtiques de la ciutat. Tinc clar que sortiré a 6m/km amb l'objectiu de baixar de 4h 12m. Igual és agoserat, ja que en les últimes maratons no he baixat de 4:14. Serà el repte, en la 19a vegada que faré la Marató de casa.

A un mes de la Marató de Barcelona

Poc abans del Km 18 (Foto: Pako Beer)

 Avui tocava la Mitja Marató de Barcelona, ideal per a preparar la marató ja que està a un mes vista. He fet un escalfament de 5,5 Km per fer una mena de tiradeta llargueta. La meva idea era fer 1:51 per millorar el registre de la setmana passada a Santa Coloma de Gramenet. Però el què són les coses; tot i ser avui un recorregut més favorable, he anat més lent. Sensiblement més lent. A Santa Coloma vaig acabar en 1:52 i avui he fet 1:58:08. 6 minuts més, cosa que m'ha semblat una exageració. I el cas és que m'he trobat bé en tota la cursa. La veritat és que no entenc el perquè d'aquest crono tan dolent. En fi, coses que passen.

 El cap de setmana que vé --17 i 18 de febrer-- no faré cap cursa ja que treballo en horaris incompatibles. El 25 de febrer faré l'última tirada, aprofitant la Mitja de Granollers. El 2 i 3 de març no en faré cap ja que estaré a l'estranger, i el 10 de març serà la gran cita. La marató número 62 del meu palmarès, que espero fer dignament. Veurem. Tindré 9 mesos més per a fer la marató 63 i quadrar el número de maratons amb la meva edat.

Recta final

     La marató de Barcelona és a tocar, escassament a un mes vista i, per tant, ara cal fer uns quants quilòmetres més dels que faig habitualment. Les mitges maratons d'aquesta època són molt ben rebudes perquè permeten fer bons entrenaments. En aquesta línia vaig completar la mitja de Santa Coloma de Gramenet per segon any consecutiu. Enguany vaig fer 6 quilòmetres previs. Després em vaig trobar força bé i amb ganes de fer un bon registre com l'any passat, però aquesta vegada no va sortir tant bé, ni de lluny. Vaig acabar en 1h 52m 33s, mentre que fa un any hi vaig invertir-hi 5 minuts menys. És una diferència molt gran, trobo, d'un any a l'altre. És cert que al 2023 venia de la Marató de Luxor un mes abans i aquesta vegada, al 2024, com deia, vaig fer 6 km previs. Pot ser que tinguin alguna incidència en el rendiment.

   

Corrent per Santa Coloma de Gramenet (Foto: David Patán)

     En qualsevol cas és el què hi ha. Vaig aconseguir fer algun quilòmetre per sota de 5m/km la qual cosa està força bé per a mi en una mitja. Pròxima cita, mitja de Barcelona amb uns 6-7 km previs.

Començar l'any

Entrant a la meta a la Mitja de Sitges (Foto: Teresa)

Per començar el 2024 he fet dues curses que intento fer cada gener: la cursa de Reis de Cornellà i la mitja de Sitges. Enguany, la cursa de reis de Cornellà es va fer el 7 de gener. Com és habitual, fred important. Són 5 km amb la pujada final, especialment, com a part més dura del recorregut. Vaig aconseguir sortir-me'n prou bé perquè vaig acabar per sota dels 24 minuts, cosa que no pensava que seria capaç de fer. 23:51, al final, un crono que em va deixar força satisfet.

Començant els 5 Km de la Cursa de Reis a Cornellà (Foto: organització)

I el diumenge següent, la mitja de Sitges per a rematar una setmana que ha estat la més fructífera en quilometratge de tota la temporada. 72km en total fent-ne divendres 17; dissabte 7 i diumenge 28, amb la mitja de Sitges i 7 km previs. 1h 52m 42s a Sitges, amb un ritme força regular tota la cursa, entre 5:10 i 5:20.  El que sí que em preocupa és que no aconsegueixo eliminar el dolor a l'isquiotibial de la cama esquerra. Després dels 28Km a Sitges, dilluns m'he aixecat ben tocat de l'isquio. Descanso entre d'altres coses perquè no em veig gaire en cor de trotar, pràcticament. Espero que poc a poc em vagi recuperant i que aquesta molèstia, que ja fa molt que dura i que vaig trampejant amb iboprufè, acabi desapareixent d'una vegada i no posi en risc la meva participació a la Marató de Barcelona del 10 de març. 

Les tradicions s'han de mantenir

Entrant amb l'Arcadi i el Xavi Sanz a la meta. La cara de satisfacció de l'Arcadi, ben lògica! 

 

Acabar l'any corrent és una tradició que molts corredors practiquem. Els que som corredors recalcitrants busquem la possibilitat de fer més d'una cursa el 31 de desembre. Aquest 2023, a més a més, al caure el 31 en diumenge, dissabte 30 hi havia també curses i era més fàcil fer-ne més d'una. En la meva vida atlètica he fet en diversos cops més d'una cursa el 31 de desembre. En concret, al 2011 vaig córrer, el mateix dia, a Lloret, al matí, i a Sabadell, a la tarda. 6 anys més tard, al 2017 vaig fer doblet el 31 corrent a Santa Coloma de Cervelló, al matí i la cursa dels Nassos, a Barcelona, a la tarda. Aquests dos últims anys, però, al 2022 i al 2023, m'he superat. L'any passat vaig fer 3 curses en un sol dia: el 5K i el 10K de la cursa del Capó, al matí, i la Sant Silvestre de Sabadell, a la tarda. Aquest 2023 la intenció era fer el mateix --tres curses en un sol dia-- afegint-li una quarta feta el 30 de desembre. Al final m'he hagut de conformar amb fer-ne 3 en 2 dies. No he pogut fer la de Sabadell a la tarda del 31, donat que teníem convidats a sopar a casa i no podia presentar-me a les 7 de la tarda, després de la cursa...

 L'Arcadi em va proposar que l'acompanyés ja que ho tenia calculat per a completar els seus primers 100.000 km corrent, el dia 31. Li faltaven 30 Km i tenia tres curses per arribar a la xifra desitjada: la Cursa del Capó, a Castelldefels, el 30 de desembre, de 6,5 Km; i la Sant Silvestre de Badalona, on per horari es podien córrer seguides la cursa de 5 Km i, encabat, la de 10 Km. En total sortien 21,5 km. En feien falta 9,5 Km més. Cap problema. El dia 30 calia fer-ne 10 i el 31, 20 Km. Afegint l'escalfament i el refredament a la cursa del Capó, en vam fer 10 dissabte. I diumenge 31 era qüestió de fer una volta més al circuit, per sumar-ne 20. El cas és que vam tenir algun problema per aparcar a Badalona i no vam tenir temps de completar els 5 Km previs previstos. Em vam fer 4. Tot controlat! Quan vam acabar el 5K i abans que començés el 10K, vam tenir temps de trotar un quilometret per quadrar la xifra dels 100.000 Km de l'Arcadi. I tot va sortir a la perfecció. Les marques eren el de menys. Es tractava de fer els 30 Km entre els dos dies i ho vam aconseguir!!

Que tinguem tots un gran 2024!!