dilluns, 25 de novembre del 2019

Jean Bouin: esperava fer-ho una mica millor...

Pujada del c/Lleida. Km 9 (Foto: Gabriel Miquel)
        És el que tenen les curses. La setmana passada a la mitja de Lleida em vaig trobar molt bé i vaig fer un gran registre. Avui, a la Jean Bouin Open de 10 Km, les coses no han anat com pretenia. La marca feta no era la que buscava. Ha estat una mica estrany, per a mí, perquè he corregut com un passarell. La mítica frase d'en Domingo Catalán "sortida de cavall, arribada de burro", és exactament el què m'ha passat avui. Al tenir un dorsal VIP que molt amablement em va facilitar l'organització, m'he posat massa endavant. I les curses que comencen a la Font Màgica, són molt ràpides perquè als 300 metres hi ha la baixada del carrer Lleida i la del carrer de Tamarit, abans d'arribar al Paral·lel. Això ha fet que sortís massa ràpid i ho he pagat amb escreix. El primer 5.000 l'he passat en 23,38, després d'haver fet les baixades esmentades, per sota de 4 en alguns moments. Per a mi, un suicidi. Aquesta cursa té la segona part força més complicada que la primera, perquè, al marge del Paral·lel, en l'últim quilòmetre hi ha la pujada del carrer Lleida --sensiblement més llarga que el trams que es baixa al km 1-- i això és nota si no has regulat bé. No és una cursa per fer marca, i jo en volia, de marca, perquè entenia que estava preparat per a obtenir-la. Tenia --i continuo tenint, de MMA-- 48,58. M'he agobiat de córrer i en el km 6,5 m'he aturat i he caminat uns 30 metres. Com per fer una mena de resset i a veure si millorava. Però ja estava tot el peix venut. No hi hauria MMA, seguríssim. He pujat el millor que he pogut el Paral·lel i el carrer Lleida i he acabat en 49m i 50s. O sigui, un segon 5.000 molt fluix en 26,12. Vistes les circumstàncies d'avui, em puc donar per satisfet d'haver baixat dels 50 minuts. El bon amic Vicenç Solé, al qual vaig superar la setmana passada a la Mitja de Lleida, avui m'ha tret 2 minuts llargs. El meu germà Manuel també m'ha superat amb molta claredat. És el què hi ha. Perquè no m'he trobat tant bé com a Lleida? No ho sé, tret que l'esmorzar de dissabte, després de fer 8 quilometrets, amb en Mingu Catalán, l'Arcadi, en Xavi Sanz, en Txabi Albert, l'Amado, la Montse Castelló i altres... m'hagi passat factura. No ho sé.. Potser tot plegat una mica...
Massa esmorzar, dissabte (Foto: Arcadi Alibés)

       La setmana vinent toca la Mitja de Figueres. No l'he feta mai. Algun 10K sí que he corregut a la capital de l'Alt Empordà, però. Aviam què tal anirà.
                                         
Com negar-s'hi! (Foto: jo mateix)

diumenge, 17 de novembre del 2019

Lleida: sabia que ho podia fer bé.

Avui he corregut la Mitja de Lleida, molt amablement convidat per l'Ivan Espílez. No l'havia corregut mai, i la veritat és que m'ha agradat molt. És clar que quan una cursa surt bé, és a dir, surt un bon registre, la cursa ens sembla encara millor, evidentment...
Encarant ja la meta (Foto: Ciscu Larrull)
M'ha semblat una mitja molt ben organitzada, tots els quilòmetres marcats, tendeix a ser molt planera, si bé és cert que hi ha algun pendent notable, especialment del km 12,5 al 13,5 i del 19 al 20. Aquest últim pendent no és tan pronunciat, però al ser a les acaballes de la cursa "pica" més. Després d'escalfar una estoneta i d'haver comprovat que no feia el fred que m'imaginava que faria, m'he posat al calaix de sortida al costat de les llebres d'1h i 50m. L'objectiu estava clar: baixar d'1h 49m 52s que tenia com a millor marca d'enguany feta a la mitja de Banyoles al mes de març. El ritme que tocava avui per baixar era 5,13. He pensat que a 5,10 aniria còmode i que esgarraparia uns quants segons cada quilòmetre que al final em podrien servir. Abans de completar el primer quilòmetre he comprovat que 5,10 era massa lent per mi, avui. Anava molt frenat. He dubtat si quedar-me amb les llebres o tirar i anar més per sensacions. He optat per la segona opció. De seguida he vist que avui podria ser un molt bon dia per a intentar una bona retallada a la meva millor marca de l'any, com deia feta al març a Banyoles. Els primers 6 quilòmetres els he fet tots per sobre de 5m/km, però només uns quants segons. Entre 5 i 5,05 la majoria. Per tant, de seguida he vist que, si no defallia espectacularment, la MMA queia avui segur. Els següents 6 quilòmetres encara els he fet més ràpid, entre 4,49 i 4,59. He passat el km 12 en 1h i 11 segons, per tant el global de ritme era 5,01. He volgut més, aleshores: aviam si seria capaç de baixar de 1h 45m (5m/km de promig). Cada pas quilomètric veia que estava uns quants segons per sobre. Entre el km 12,5 i 13,5 hi ha les dues pujades més notables del recorregut i això m'ha allunyat del nou objectiu. He pogut passar en Vicenç Solé quan ell m'havia deixat a mi en el km 4, més o menys. Un altre motivació més. Habitualment ja no el supero mai. Avui, sí. El quilòmetre del 19 al 20, té també una pujada llarga i sostinguda que m'ha fet perdre tota opció de fer 1h 45m. Total, que he acabat en 1h 46m 34s, una marca boníssima per mi, ja que suposa 3 minuts i 18 segons millor que a Banyoles. Ja us podeu imaginar que he acabat molt satisfet. I amb la sensació que si la cursa hagués estat plana del tot, tipus mitja de Barcelona, per exemple, hauria tingut opcions de baixar fins i tot de 1h 45m. Està clar que els entrenaments de ritme sostingut a intèrvals curts em dóna un punt de velocitat magnífic. Les últimes setmanes he fet canvis de 30 segons, d'un minut, d'1 minut i mig i de 2 minuts.
   Aviam si la setmana que vé, a la Jean Bouin 10 quilòmetres, sóc capaç de baixar dels 48m 58s que vaig fer a Mataró, al maig. Per intentar-ho no quedarà...

dilluns, 11 de novembre del 2019

Experiència ben diferent

Amb en Pol i el seu equip de portejadors (Foto: Humberto Vila)
 Diumenge vaig fer la  cursa de muntanya de Beuda, però no la vaig competir gens ni mica. El motiu és que vaig acompanyar en Pol Molinos i el seu pare, en Toni, que els seguidors d'aquest blog ja sabeu que formen el Proyecto Pol. Sortiran a la pròxima Marató de TV3, dedicada a les malalties minoritàries. A juny ja vaig fer una cursa a Sant Joan Despí ajudant en Pol, però ara ha estat ben diferent, al ser muntanya. Ajudar a què en Pol pugui participar en una cursa de muntanya, ens demostra que no hi ha reptes que no es puguin aconseguir. En Toni, son pare, és qui ho demostra dia rera dia. Ajudar-lo a fer gaudir un dia més de la seva vida a en Pol és un luxe, un privilegi, un regal, que els hem d'agraïr. Són un gran exemple a seguir. Visca la vida !

Arribant a meta (Foto: Humberto Vila)

diumenge, 3 de novembre del 2019

Lavern ja forma part del meu calendari

Enguany ha estat la cinquena vegada que he corregut a Lavern Subirats. I com sempre, he quedat molt satisfet. Com ja vaig apuntar al blog, sabia que seria pràcticament impossible baixar dels 50 minuts. I aixi ha estat. He fet 51m 57s, el pitjor registre de sempre a Lavern, però, com dic, ja hi comptava. M'havia proposat baixar de 55 i baixar de 52 ha estat genial...!
A la sortida (Foto: Ferran Cardona)
He coincidit, com sempre, amb en Ferran Cardona. Ha vingut acompanyat de la seva mare, la Dolors (94 anys) que està feta un gínjol, com sempre. També ha vingut la germana del Ferran, la Montserrat.
Amb la Carme i el petit Jofre (Foto: Jordi Munné)


El recorregut, com sempre. Trencacames, majoria d'asfalt, i amb notable pujades. M'he trobat prou bé, tot i que darrerament estic barallat amb la bàscula: no hi manera que baixi...! El cas és que he gaudit molt la cursa i de l'amabilitat dels bons amics de Lavern. Com sempre, m'han preparat un entrepà vegetarià deliciós, i a més m'han muntat una paradeta per a vendre el meu llibre. I deu n'hi do com s'ha venut !
A Lavern és on més llibres s'han venut !
La Cursa de Lavern és ja una de les fixes de la meva temporada. Allà estaré sempre que pugui.
Diumenge que vé corro la Cursa Beuda, a La Garrotxa. Cursa de muntanya que faré acompanyant el Pol Molinos, del Proyecto Pol.