dilluns, 28 de gener del 2013

Primer 10.000 de l'any

Habitualment faig el primer 10.000 de l'any a la cursa del Barri de Sant Antoni de Barcelona, però aquest any coincidia amb la marató de Tarragona, la setmana passada, i això ha propiciat que m'hagi estrenat al 2013 amb els 10 Km de Vilafranca del Penedès. És una cursa molt planera en la que es poden fer bones marques. De fet, es va batre el rècord de la prova tant en la categoria masculina com en la femenina. Pel que fa a mí, sempre tinc dubtes del meu rendiment la setmana següent a una marató. El cert és que poques vegades em vaig trobar tant bé de cames encabada una marató com la setmana pasada a Tarragona. He fet aquesta setmana el meu protocol habitual de recuperació: dilluns, 15m de rodatge molt suau; dimarts també, però 20m. Després, dimecres, dijous i divendres, descans total; dissabte 45m i diumenge, la cursa. A l'hora de la veritat no em puc queixar. He anat força bé tota la cursa, prement l'accelerador tot el que podia, barallent-me amb 3 noies a les quals he pogut superar finalment. De fet, només 5 fèmines han arribat a la meta abans que jo. He acabat en 42m 5s, per tant molt aprop de baixar dels 42m, que, per a mí, ja son paraules majors. Eren dues voltes de 5 Km. He fet més ràpida la primera (20,52) que la segona (21,13). Satisfet. Espero baixar de 42 aquesta temporada i acostar-me als 40 minuts. Amb un 41 curt estaria plenament satisfet. Veurem.
Feia fresqueta però menys de la que m'esperava
  La setmana vinent arriba una de les grans clàssiques de la temporada: la Mitja de Granollers. Objectiu: baixar dels 93 minuts.
 

dilluns, 21 de gener del 2013

La 35a marató, a Tarragona

  Segona marató de la temporada ahir a Tarragona després d'haver fet la del Mediterrani a l'octubre en 3h 37m. L'objectiu que tenia ahir era també discret. Amb baixar de 3h 40m em donava per satisfet. Estava anunciada una ventada de por i fred considerable. A l'hora de la veritat  tot i que va bufar el vent, no va ser tant com s'havia dit i pel que fa a la temperatura, fins i tot en algun moment va fer caloreta. Em vaig arribar a treure els guants i tot ! Pocs minuts abans de començar em va assaltar un dubte: no sabia si col.locar-me en el grup de 3h 45m amb la intenció de deixar-lo ben avançada la cursa o anar en el grup de 3h 30m, fins allà on pogués. Finalment ni una cosa ni l'altra. Vaig sortir molt enderrarit --vaig trigar un minut en passar per l'arcada de sortida-- però de seguida vaig atrapar el grup de 3h 45m. Ràpidament vaig veure que era massa lent per a mí i els vaig superar fàcilment.

Primers metres de la cursa. Molt concentrat
La primera part de la cursa va fins el "Faro" per l'escullera, anar i tornar. Són els primers 7 quilòmetres. En el Km 5 vaig atrapar el grup de 3h 30m. Per la meva sorpresa ho havia aconseguit sense cap esforç especial. És a dir, que havia estat anant per sota de 5m/km sense cap dificultat. Vaig decidir que era el meu grup. De fet, a la Marató del Mediterrani de l'octubre vaig anar a aquest ritme fins el Km 36 i després vaig punxar fins acabar en 3h 37m, com deia. Ahir pensava que, com a mínim, podria fer el mateix i després, ja es veuria. Dit i fet. Amb el grup vaig fer còmodament tota la façana litoral tarragonina, la Rabassada. 18 quilòmetres en total. Notava que el ritme m'era còmode però no volia arriscar gens ni mica, que una marató és molt llarga. La llebre que portàvem quadrava els quilòmetres entre 4,59 i 5,01, com un rellotge. La mitja marató la vaig passar en 1h 43m, per tant estava amb 2 minuts de marge sobre el ritme de 3h 30m. Però a l'arribar a l'alçada del Km 26 les coses van canviar. De cop i volta, mentre baixavem la Rambla Nova, consulto el crono i veig que anem més lents i que estava perdent el coixí que tenia. Pràcticament sense voler-ho, simplement mantenint el ritme de 5m/Km, vaig veure que em quedava sol, pràcticament, en terreny de ningú. Era perillós, perquè arribava la part més dura d'una marató, l'últim terç. Però com que em veia bé, vaig aprofitar la baixada, abans d'arribar a la carretera de València, per anar-m'en a ritme de 4,48-4,51.
Poc després d'acabar. Molt satisfet
Vaig atrapar ràpidament alguns atletes que s'havien escapat anteriorment del grup de 3h 30m i vaig dir-me a mí mateix "ara comença la cursa". Era el Km 28, aproximadament. Vam enfilar cap el barri de Campclar, que tendeix a pujar. A més allà el vent va bufar notablement, però els ànims que donava el públic van ajudar-me a superar aquesta part. Després de fer una volta a la pista d'atletisme (km 31,5), es tractava de tornar a Tarragona. Encara en el Km 36 una altra forta ratxa de vent em va fer alentir el ritme, pero al girar cúa, amb el vent a favor, de seguida em vaig tornar a posar uns quants segons per sota de 5m/Km, el ritme que volia. Especialment dur és passar per meta en el Km 40, ja que encara queden 2 Km i 195 m per acabar. Tornes a enfilar l'escullera dels primers quilòmetres però aviat gires cúa. Els últims 200 metres, amb els Tinglados del Port de Tarragona a l'esquerra, vaig viure la pitjor ratxa de vent de tota la cursa. Malgrat tot, vaig poder esprintar una miqueta i vaig entrar en 3h 29m 23s. Una gran marca per a mí ja que aspirava a baixar de 3,40. Magnífic !!
Compartint escenari amb el gran Carles Latre !

   L'organització de la cursa em va semblar perfecte. Els avituallaments, completíssims, amb aigua, isostar, fruita, fruits secs, etcétera. La cursa té moltes possibilitats de tirar endavant perquè el recorregut és força planer. També es va fer un 10.000 que va guanyar comodíssimament el Jaume Leyva, amb un gran temps de 30 minuts i uns pocs segons.

Compartint vestidor amb el gran Jaume Leiva ! 
   Pròxima cursa, diumenge que vé a Vilafranca del Penedés: 10 Km. El calendari el completaré, fins la marató de Barcelona amb: 3 de febrer, Mitja de Granollers; 10 de febrer, 10 Km de Badalona; 17 de febrer, Mitja de Barcelona; 24 de febrer, Maratest 30 Km de Badalona; 3 de Març, Mitja de Cambrils. El 10 de març serà "sabàtic" i el 17 de març, Marató de Barcelona.

diumenge, 13 de gener del 2013

Començo l'any a Sitges, una vegada més.

Molt bon any 2013 a tots !!  Com he fet moltes vegades --amb la d'avui 10 cops-- he començat l'any atlètic corrent la Mitja de Sitges. Vaig debutar en aquesta cursa al 1999, o sigui que ja fa una estoneta, i li tinc molt apreci perquè aquí tinc la meva millor marca en mitja marató. Va ser al 2003, amb un registre de 1h 22m 29s. Recordo que em va ajudar a aconseguir-lo el meu company Sebastià Guim, expert maratonià i ultrafondista, que té un magnífic blog, per cert, que us recomano encaridament.
Avui es tractava de fer l'últim entrenament llarg abans de la Marató de la Costa Daurada, a Tarragona, de diumenge que vé. I a fe que ha anat perfecte. Volia anar ben lent i ben tranquil. Hi havia la possibilitat de còrrer el quart de Marató (10,5 Km) i tot seguit fer la Mitja, o bé fer una o l'altre, ja que començaven a les 9 i a les 10, respectivament. Em semblava excessiu i perillós fer totes dues a una setmana de la marató. Al final he optat per la mitja. L'he correguda tota l'estona amb el meu company Arcadi Alibés. Ell sí que havia corregut el quart de marató abans, o sigui que s'ha cascat 32 Km perquè hi ha afegit els 500 metres que hi havia entre l'arribada de la primera cursa i la sortida de la segona.
Ja entrant a la meta. Ben abrigats, però no ha fet fred (Foto: Cristina Fàbregas)
  Hem anat tota l'estona xerrant a un ritme molt constant de 5,23. Quan hi havia una mica de baixada ens acceleràvem fins els 5 pelats i quan hi havia pujadeta anàvem a 5,30, aproximadament.
La veritat és que sempre m'ha encuriosit que la diferència de velocitat que hom pot aconseguir entrenant sigui tant inferior a la que podem arribar en una cursa. Quan rodo mai vaig tant ràpid com avui. Simplement no podria fer 21 Km a 5,23. Però avui ha estat com un llarg passeig. És veritat que si entrenèssim tant o més ràpid que quan competim voldria dir que alguna cosa no fariem bé. Quan s'ha de rendir és a les curses. Per això ens entrenem !
  Hem acabat amb un temps de 1h 54m 11s, però avui el crono era el de menys. Estàvem tant bé que l'Arcadi ha plantejat mig seriosament, mig en broma, de fer una altra volta per completar ell una marató i jo 3/4 de marató. Hem estat assenyats i no ho hem fet... Però igual un altre any...
  La d'avui ha estat la meva cursa número 467 i mitja número 98, evidentment amb el pitjor registre de tots els que he fet a Sitges. El circuit nou m'ha agradat, encara que quan vas tan tranquilet qualsevol cursa és magnífica !! Aquesta ho és, però, més enllà del ritme que portis. La meva setmana atlètica l'he acabada amb 46 quilòmetres, ja de baixada de cara a la Marató de la setmana vinent.  Avui he començat el meu 17è any com a corredor popular. I encantat de la vida... I que duri !!!
  Demà m'incorporo a la feina després d'haver fet vacancetes aquesta setmana.

divendres, 4 de gener del 2013

Entrevista a Johan Cruyff

L'entrevista va ser en directe al TN Migdia

Amb motiu del Catalunya-Nigèria del passat 2 de gener em va tocar entrevistar un dels gran mites de la història del futbol: Johan Cruyff. L'holandès s'acomiadava del càrrec de seleccionador de Catalunya amb aquest partit. La veritat és que fa molt de temps que és, també, un referent del barcelonisme. Qualsevol cosa que hi ha o que passa relacionada amb el Barça, l'opinió de Johan Cruyff sempre es buscada i per molts, apreciada.
La vam fer a l'hotel de concentració de Catalunya
  Com que era el dia que s'acomiadava li vaig preguntar pel fet que hagués dit que com que ja tenia 65 anys, era una edat ideal per plegar al ser la de la jubilació... (de moment). En Johan sempre té alguna resposta ocurrent i aquell dia no hi podia faltar. "Es el excuso más adecuado" va dir en el seu particular castellà. I es va quedar tan ample. Li vaig preguntar què li diria a Tito Vilanova, ja que en Cruyff també va passar per un moment molt delicat de salut quan, sent entrenador del Barça, va tenir un infart. "Tranquilidad" li va recomanar.
    Johan Cruyff, geni i fugura. Com sempre