diumenge, 13 de gener de 2013

Començo l'any a Sitges, una vegada més.

Molt bon any 2013 a tots !!  Com he fet moltes vegades --amb la d'avui 10 cops-- he començat l'any atlètic corrent la Mitja de Sitges. Vaig debutar en aquesta cursa al 1999, o sigui que ja fa una estoneta, i li tinc molt apreci perquè aquí tinc la meva millor marca en mitja marató. Va ser al 2003, amb un registre de 1h 22m 29s. Recordo que em va ajudar a aconseguir-lo el meu company Sebastià Guim, expert maratonià i ultrafondista, que té un magnífic blog, per cert, que us recomano encaridament.
Avui es tractava de fer l'últim entrenament llarg abans de la Marató de la Costa Daurada, a Tarragona, de diumenge que vé. I a fe que ha anat perfecte. Volia anar ben lent i ben tranquil. Hi havia la possibilitat de còrrer el quart de Marató (10,5 Km) i tot seguit fer la Mitja, o bé fer una o l'altre, ja que començaven a les 9 i a les 10, respectivament. Em semblava excessiu i perillós fer totes dues a una setmana de la marató. Al final he optat per la mitja. L'he correguda tota l'estona amb el meu company Arcadi Alibés. Ell sí que havia corregut el quart de marató abans, o sigui que s'ha cascat 32 Km perquè hi ha afegit els 500 metres que hi havia entre l'arribada de la primera cursa i la sortida de la segona.
Ja entrant a la meta. Ben abrigats, però no ha fet fred (Foto: Cristina Fàbregas)
  Hem anat tota l'estona xerrant a un ritme molt constant de 5,23. Quan hi havia una mica de baixada ens acceleràvem fins els 5 pelats i quan hi havia pujadeta anàvem a 5,30, aproximadament.
La veritat és que sempre m'ha encuriosit que la diferència de velocitat que hom pot aconseguir entrenant sigui tant inferior a la que podem arribar en una cursa. Quan rodo mai vaig tant ràpid com avui. Simplement no podria fer 21 Km a 5,23. Però avui ha estat com un llarg passeig. És veritat que si entrenèssim tant o més ràpid que quan competim voldria dir que alguna cosa no fariem bé. Quan s'ha de rendir és a les curses. Per això ens entrenem !
  Hem acabat amb un temps de 1h 54m 11s, però avui el crono era el de menys. Estàvem tant bé que l'Arcadi ha plantejat mig seriosament, mig en broma, de fer una altra volta per completar ell una marató i jo 3/4 de marató. Hem estat assenyats i no ho hem fet... Però igual un altre any...
  La d'avui ha estat la meva cursa número 467 i mitja número 98, evidentment amb el pitjor registre de tots els que he fet a Sitges. El circuit nou m'ha agradat, encara que quan vas tan tranquilet qualsevol cursa és magnífica !! Aquesta ho és, però, més enllà del ritme que portis. La meva setmana atlètica l'he acabada amb 46 quilòmetres, ja de baixada de cara a la Marató de la setmana vinent.  Avui he començat el meu 17è any com a corredor popular. I encantat de la vida... I que duri !!!
  Demà m'incorporo a la feina després d'haver fet vacancetes aquesta setmana.

2 comentaris:

Sebas Guim ha dit...

Molt agraït pel comentari, Xavi. M'alegra que es mantingui la marca aquella...és un bon record.
Dels misteris dels ritmes dels entrenaments i els de les curses se'n podrien escriure llibres!!! I l'Iker Jiménez acabaria trobant l'explicació en algun fenomen paranormal ;-)
Sort a la Costa Daurada!!!

Raúl Muñoz ha dit...

També és curiós fer la cursa a un ritme que, per a tu, és lent. Es fa estrany, suposo, anar a una cursa i no donar el 100%, però s'ha de fer si es vol córrer amb cap, sobretot tenint en compte el que et ve la setmana que ve.
Ben fet!