dimarts, 26 de setembre del 2017

He tornat a Horta


   Ha estat la tercera vegada. El tercer cop que corria el 5 Qm de la cursa Nick Horta. Una cursa que ja ha arribat als 8 anys de vida. Va nèixer amb l'únic objectiu de ser una prova solidària. L'alma mater de la cursa és la Maria José Moscoso. Una atleta a la que ni tan sols un trasplantament l'ha fet deixar la seva gran afició: l'atletisme. Fins el punt que aquest passat mes de juny va quedar campiona mundial, als Jocs Mundials que es van fer a Màlaga, exclusivament per a esportistes transplantats. Es va endur unes quantes medalles en diverses proves atlètiques !!.
En ple esforç (Foto facilitada per Gabriel Miquel)
  Abans havia corregut la cursa Nick Horta al 2012, fent un registre de 21m i 15s i també al 2014. Aleshores vaig trigar un minut més, exactament.
   La cursa no te la regalen. Vull dir que és dura perquè es puja i baixa de manera gairebé constant. La primera part, fins el Qm 3,5 aproximadament, tendeix a pujar notablement, mentre que l'últim quilòmetre i mig és més de baixada. En qualsevol cas, recorregut exigent. Em vaig trobar força bé, però vaig ser conscient de seguida que em costaria baixar dels 23 minuts. La llebre de 4,30m/Qm (22m 30s de temps objectiu) la tenia uns metres per davant, però no aconseguia enllaçar amb ella. Finalment, en una baixada, ja ben avançada la cursa, la vaig poder fins i tot superar. Aquest esforç va tenir premi perquè vaig poder acabar en 22m i 24s, just per davant de la llebre amb un promig de 4,28m/Qm. O sigui, dintre de les circumstàncies, content.
  El pròxim cap de setmana no correré cap cursa. El dia 1 d'octubre tinc una cita... amb les urnes !  


divendres, 22 de setembre del 2017

Un altre cop a l'Ametlla de Merola i... 20 anys de curses !!

Corrent pels carrers de la Colònia (Foto: organització)
Diumenge vaig córrer una vegada més --i ja en van 14-- el  Cross de l'Ametlla de Merola. Cursa molt especial per a mi, no només perquè és la cursa de la vila natal de l'Arcadi, sinó perquè l'he feta un munt de vegades i també perquè la primera entrada d'aquest blog el vaig iniciar amb una foto feta en aquesta cursa, precisament. I ja ha plogut una mica...! Gairebé 9 anys.

Apurant a la recta de meta per baixar dels 48m. (Foto: Cristina Fábregas)
   Fa uns pocs anys van decidir canviar la direcció del circuit. Jo penso que així l'han endurit, perquè queda una pujada molt dura que es fa especialment durísima en la segona volta quan estàs més cansat, evidentment, però en fi...
   El meu objectiu aquest any era simplement fer-ho millor que al 2016, en què vaig baixar dels 50 minuts per 14 segons. Vaig passar el 5.000 en 24,01; per tant em veia en condicions de baixar fins i tot dels 48 minuts. Vaig suar de valent però al final vaig quedar content perquè ho vaig aconseguir. temps final: 47m i 56s. Per tant, la segona volta més ràpida. Si no et cremes molt en la primera volta, es pot millorar en la segona, ja que corres amb més espai. 23m 55s va ser el parcial de la 2a volta.
     I un aniversari: dimecres va complir-se exactament el 20è aniversari de la meva primera cursa. La de la Mercè, a Barcelona, feta el 21 de setembre del 1997. De d'aleshores, he corregut 695 curses més. Qui m'ho hauria de dir quan vaig començar...!

divendres, 15 de setembre del 2017

A la Diada sempre s'ha de córrer...

Primera volta a Bellaterra (Foto: La Sansi)
És un dia molt assenyalat, la Diada. I com a tal, sempre procuro fer alguna cursa. Repassant les meves estadístiques, però, veig que des del 2005 he faltat a la cita de l'11 de setembre al 2007, al 2012, 2013 i al 2014. Segur que era perquè treballava. Al 2010, en canvi, vaig córrer dues curses l'11 de setembre.
Resumint la cosa és així:

11/9/2005 Ametlla de Merola   10 Qm      44m 44s
11/9/2006 Mataró                      10 Qm      39m 59s
11/9/2008 Viladecans                10 Qm      42m 06s
11/9/2009 Viladecans                10 Qm      46m 23s
11/9/2010 S. Coloma Cervelló   4,67 Qm  20m 02s
11/9/2010 Castellar del Vallès    5,81 Qm  24m 16s
11/9/2011 Bellaterra                   5 Qm       21m 18s
11/9/2015 Bellaterra                   5 Qm       23m 17s
11/9/2016 Ametlla de Merola    10 Qm      49m 46s
11/9/2017 Bellaterra                   10 Qm      47m 49s

En ple esforç a Bellaterra (Foto: La Sansi)
Com es pot veure, aquest any he corregut a Bellaterra, la Sansi, que incorporava per primer cop la modalitat de 10 Qm. Dues voltes,doncs, al circuit. Un circuit dur, molt trencacames, que m'ha deixat satisfet perquè he baixat dels 48 minuts. He acabat el 5è de la categoria. Hi havia 21 corredors de la meva franja d'edat. Ha estat la meva cursa número 695.
Tant el Manuel Martínez, com el Jaume Terés em van guanyar. (Foto: La Sansi)
No sabia massa ben bé com em trobaria. El dia anterior a la cursa no vaig córrer gens perquè treballava. Diria que aquest fet va fer que em trobés força bé a Bellaterra. La primera volta la vaig passar en més de 24 minuts, un registre que em va sorprendre, ja que tenia la sensació d'haver anat més ràpid que el què em marcava el crono, però en fi... Vaig pensar immediatament que baixar dels 48 minuts era pràcticament impossible. Però per a la meva sorpresa vaig aconseguir-ho ! El circuit té una part de caminet molt maco, però la major part és asfalt.
Diumenge 17, toca la cursa de l'Arcadi (Foto: La Sansi)
  Aquest pròxim diumenge correré el Cross de l'Ametlla de Merola, molt clàssica. 10 Qm. És la cursa de l'Arcadi. No hi puc faltar !

diumenge, 3 de setembre del 2017

Dues estrenes

A l'últim cap de setmana de vacances he fet dues curses que mai no havia corregut abans. Dissabte vaig fer els 5 Qm de Festa Major de Santa Perpètua de Mogoda. De fet, no era la primera vegada que corria en aquest població. Ja ho havia fet al 2009, aleshores en una cursa de 10 Qm. que em va agradar molt. Desconec si encara es fa.
Entrant a meta a Santa Perpètua, per davant d'Andrea Carroggio  (Foto: M. Majoral) 


Martí Bolló, sempre en el cor (Foto: M. Majoral)
La cursa de Festa Major de Santa Perpètua es corre, bàsicament, pel Parc Central. Una meravella. Un espai molt gran, pel qual es pot córrer de manera molt agradable. Després de l'escalfament, vaig sortir bastant endarrera. En total vam acabar la cursa 176 corredors. Poquets. Però aquesta crec que és ja una tendència de totes les curses que es fan a Catalunya. Hi ha tanta oferta, que el número d'inscripcions se'n ressent, ja que no hi ha tants corredors per a tantes curses... Però aquest és un altre tema.

 De seguida em vaig adonar que anava bastant ràpid. Almenys és la impressió que vaig tenir. Al ser pocs i haver categories cada 5 anys, vaig pensar que igual "pillava". Poc abans de l'única pujada notable de tot el recorregut, vaig aconseguir superar un atleta que, pel seu aspecte,  podia ser de la meva categoria. Es va posar darrera meu i no va ser fins pràcticament l'últim quilòmetre que no vaig aconseguir desempellagar-me'n. Vaig tenir encara esma per superar poc abans de la meta, la quarta noia, Andrea Carroggio Díaz-Plaja, que va entrar un segon darrera meu. Just abans, havia entrat la tercera noia, Maria Isabel Íñiguez. Tot i que va fer 4 segons menys que jo de temps oficial (21,22 i jo 21,26) en temps real la vaig superar (21,20, ella; 21,19, jo). O sigui que content. A més el registre de 21,19 suposa millor marca del 2017 en 5.000. Per estar satisfet. El cert, però, és que quan vaig comprovar el GPS, aquest em marcava 4,38 Qm. Distància curtíssima   Això voldria dir que havia fet el recorregut a un ritme de 4,52 ?? Tampoc seria tant lent. Ja dic que em vaig notar força ràpid. La veritat és que no sé què va passar amb la distància. Al final vaig optar per donar-la per bona. Si els organitzadors diuen que són 5 Qm, doncs 5 Qm. I la marca, al sarró!
A Santa Perpètua, fa 8 anys, ja

 Fnalment vaig quedar segon de la categoria d'edat --de 55 a 60 anys-- en la qual hi havia 10 corredors. Només hi havia trofeu pel primer, així que em vaig quedar sense "pillar" res... El primer de la categoria em va treure 1 minut. Per tant, no vaig tenir opció.

A Sant Llorenç d'Hortons 

  I diumenge, estrena a la cursa de muntanya de Sant Llorenç d'Hortons. La cursa entre vinyes. Com deia, tampoc no l'havia feta mai. M'ha agradat. Pensava que seria més dura, però el cert és que després de les pujades de la primera meitat de la cursa, que és de 10 Qm, el recorregut tendeix a baixar --amb alguna altra pujadeta, això sí-- i es pot córrer bastant. La Núria Rovira, que el dia anterior havia fet Matadepera (10 Qm) a molt bon ritme, també corria a Sant Llorenç. Només començar, ja he vist que no li podria disputar la cursa com en altres ocasions. A més com jo no havia escalfat gens ni mica, he preferit prendre-m'ho amb calma, sabent que la primera part de la cursa era la més dura. M'han passat pocs corredors i jo n'he passat força més, especialment a les baixades, cosa que m'ha agradat perquè com sabeu els seguidors del blog, sóc molt patata en els descensos de muntanya. És clar que avui no hi havia corriols i pràcticament tot era pista. Finalment he acabat en 51m i 49s. Exactament 1 minut i 40 segons després que la Núria, que ha fet 50,09. Gran cursa, la seva. No hi ha res com ser jove...;-) M'he retrobat amb dos vells coneguts que feia molt que no veia: El Tino Palencia i el Miguel Esteban, tots dos de Martorell. M'ha fet il·lusió trobar-me'ls.

He entrat el 115 de 257 acabats. No és per llançar coets, però ho dóno per bo de cara a la preparació de la Marató del Priorat del 15 d'octubre.