Això és una marató !!!!

Primers quilòmetres    (Foto: Rosa Catalán)

Km 28,  amb la Torre Agbar al fons (Foto: Josep Cruz)

Que a casa nostra tinguem una marató amb gairebé 20.000 inscrits és una cosa que era impensable fa escassament 7 anys. Impressionant el creixement que ha tingut des del 2006. Espectacular. Amb prou feines erem 4.000 corrent-la i ara... Bufff ! No hi ha paraules. I el que sembla clar és que l'augment de participants continuarà. En pocs anys podrem arribar als 30.000 corredors i fer que la Marató de Barcelona lluiti per ser la més multitudinària d'Europa. Penso que la feina s'està fent molt bé i els resultats ho avalen. Una de les coses que més em van agradar va ser la quantitat de gent que hi havia pràcticament en tot el recorregut animant i cridant sense parar. Impressionant !! Si una marató és multitudinària, és més fàcil que hi hagi més espectadors durant el recorregut. I si el 43% dels participants són estrangers, com és el cas de la marató de Barcelona, encara és més fàcil, segurament. M'explico: normalment quan algú va a l'estranger a fer una marató el més lògic és que vagi acompanyat. Molts maratonians viatgen amb la família, o amb part d'ella. Diguem que de promig, i segurament fent curt, cada participant "arrossega" una persona i mitja. Això faria 30.000 persones, que, lògicament, volen veure els seus com corren. I 30.000 persones són moooltes !! Afegim-li els veïns que viuen per on passen els corredors. El més lògic és sortir al carrer a veure'ls passar perquè és un espectacle. A més hi ha grups d'animació --n'hi havia 53, més d'un per quilòmetre !-- que conviden a sortir al carrer. Posem-hi que en tot el recorregut surten uns 10.000 veïns espontanis. Ja estariem parlant de 40.000 persones. Són uns càlculs una mica patilleros, però potser expliquen el fenomen, almenys en part...

Km 38, al Portal de l'Àngel  (Foto: Pep Moliner)

  Com podeu veure, estic encantat amb la nostra marató. La d'aquest any ha estat la 12a que he completat a Barcelona. O sigui, que vaig amb l'any.  En total he fet 33 maratons, des que vaig fer la primera --a Barcelona, com no!-- al 1999. Només m'he perdut la del 2007. Feia dos mesos que m'havien operat del fetge i no era qüestió de prendre riscos innecessaris.

A la meta: 3h 22m 6s (Foto: Rosa Catalán)

 Pel que fa a la meva participació al 2012, val a dir que la meva intenció fins a 15 dies abans era sortir a ritme de 5m/Km i mirar de baixar de les 3h 30m. Però la mitja de Cambrils del passat 11 de març em va fer canviar d'opinió. Al fer 1h 29m vaig pensar que estava en condicions de ser una miqueta més agoserat. Em vaig decidir per buscar baixar de les 3h 20m. No sabia exactament el ritme que havia de portar (4,44 ? ), però la veritat és que la cosa va anar força bé. De fet vaig anar com un rellotge. Els parcials de cada 5 Km van ser: 23,42-23,09-23,25-23,28-23,31-23,44. És a dir: fins el Km 30 tots en el mateix minut ! Fantàstic. El parcial del Km 35 va ser més dolent: 24,20. L'esforç es notava. I el del 40, clarament pitjor: 25,33. Ja hi comptava. Els últims 2,195 Km, els que coincidien amb el Paral.lel en pendent, els vaig fer a un ritme encara més lent (5,10 el Km) Ja hi comptava que al final em costaria. De fet, com pràcticament sempre a les maratons. Al passar la mitja en 1h 39m, estava clar que doblar (per acabar en 3,18) era molt complicat. La calor, encara que jo no la noti massa, el cert és que afecta; el cansament i alguna que altra pujadeta, al marge de l'esmentada del Paral.lel, també fan minvar el ritme. Al final 3 hores 22m i 6 segons. A ritme de 4,48 el Km. La segona mitja, 4 minuts més lent que la primera. En qualsevol cas, per a mí és una gran marca, especialment tenint en compte que al 2011 només vaig poder acabar-la en 3h 42m. 20 minuts més lent!! Val a dir, però que l'any passat vaig acabar molt trinxat a l'haver fet 3 maratons a la tardor. Aquesta temporada només he fet la del Mediterrani a l'octubre, abans de Barcelona.

  No voldria estar-me d'agraïr als fotògrafs les fotos. És fantàstic!! I també, especialment, al meu company de feina Francesc Canals, que em va fer un video molt maco del meu pas per les Rambles, al voltant del Km 40. El podeu veure aquí.

    Resumint. Estic molt orgullós de tenir a casa nostra una marató que és un autèntic fenomen de masses. Entre tots, aportant el nostre granet de sorra, l'hem fet possible i hem de continuar fent possible que augmenti encara més. No dubto que serà així. Ens ho mereixem. Tots.

10 Km Sant Boi: última cursa abans de la Marató

Amb l'Arcadi. Ens deixàvem l'Imma !

Com ja comença a ser una tradició, l'últim diumenge abans de la Marató de Barcelona faig els 10 Km de Sant Boi. Una cursa especial per a mí. I és que quan vaig començar a còrrer, al 1997, aviat em vaig lesionar perquè corria amb sabatilles de tenis. La lesió i la seva recuperació em va tenir uns tres mesos aturat. Vaig reaparèixer precisament a Sant Boi on, malgrat ser un circuit força exigent, vaig baixar la meva marca de 10 Km en 4 minuts. Va ser una bona reaparició...!

Portant  l'Imma Casares

  Els 10 Km de Sant Boi són per a mí una mena de festa en la que tots ens desitgem molta sort per la "gran cursa". Els que la correm, és clar ! I es tracta de no arriscar gens i anar a un ritme molt còmode per a no patir cap mena d'ensurt. Per tant ha estat el dia ideal per acompanyar l'Imma Casares en el seu intent de baixar la seva marca (49,23) i intentar ser sub49. Era un repte complicat. Tant complicat que no ha pogut aconseguir-lo. De fet, ha quedat lluny: 53,18. Està clar que no era la cursa ideal per a fer marca, ja que és molt trencacames. De tota manera ens ho hem passat molt bé. També li ha fet de llebre a la Imma l'Arcadi, ja molt recuperat de les molèsties que fa temps que arrossega al genoll dret. I, com no, el geni de Sant Boi, el Manolo Runnersantboi ha estat corrent amb nosaltres ajudant també l'Imma constantment... i fent fotos sense parar !!

Després de la cursa 

   Ara ja tot està dat i beneit. Diumenge, la gran festa de la Marató de Barcelona: 19.500 corredors. Qui ho hauria de dir fa 6 anys quan va deixar de fer-se per la poca participació que tenia, amb prou feines 4.000 corredors, encara no. També han corregut avui a Sant Boi, el Bernat Solé (TV3) el David Clopés (Catalunya Ràdio) i dos nous companys de curses: el David i el Carles.

Crònica d'una bona marca

Instants després d'haver-me posat el pitrall

Falten dues setmanes per a la Marató de Barcelona i avui he corregut la Mitja de Cambrils. Extraordinària cursa, molt plana, organitzada pels amics de Runningsolutions que són gent, amb el Juanan Fernández al capdavant, que es nota que en saben d'això del còrrer. La cursa m'ha semblat magnífica, si bé és cert que quan les coses et surten bé, tot et sembla meravellós. Avui estic en un núvol perquè per primera vegada en 2 anys he aconseguit baixar dels 90 minuts (1h 29m 31s). Ser sub 1h30 és un luxe per a mí. Tinc la sensació que els entrenaments de l'hivern han sortit avui amb tot el seu esplendor. La cursa l'he començat amb un ritme de bojos per a mí. 3,48m /Km. Un suicidi. El que ha passat és que m'han fet sortir davant de tot i com que al començament hi ha baixada, la velocitat era excessiva per a mí. Fins el Km 6 he anat buscant el ritme que em convenia. Dubtava entre anar per sensacions o frenar-me pensant en la Marató. En aquest interval m'ha passat de seguida el grup que buscava baixar d'1h 24m, amb el gran Jimmy Serrano al capdevant. Quan estava en el 6,5, aproximadament, m'ha atrapat el grup de 1h 30m. Tal com vaig fer a la Mitja de Gavà, he decidit quedar-me amb ells. El cas és que, a difèrència d'aquell dia, veia que avui corria còmodament al mig de grup, que era molt nombrós, i que em tapava perfectament de l'aire. Al comandament de les operacions, el Robert Mayoral i l'Arturo, que han fet una feina sensacional. El Robert controlava el temps i ens informava del que teniem de marge per baixar dels 90m. Hem passat els 10 Km en 42 minuts i uns quants segons. Veia que anava aguantant sense excessius problemes i podia seguir el ritme. La idea que tenia aleshores era aguantar amb ells els màxims quilòmetres possibles i després, un cop despenjat, acabar la cursa mirant de baixar dels fatídics 93 minuts que em perseguien últimament.

Lluitant en el grup darrera de les dues llebres




  El canvi de mentalitat, el punt d'inflexió, ha estat quan he vist que passàvem el Km 14 en 59 minuts. La setmana passada, a la Mitja del Maresme, a Calella, vaig arribar al mateix punt en 1h 1m. Quedaven 7 Km per la meta. La situació era privilegiada. Si avui no baixava de 1h 33m, ja no ho faria mai més, potser. M'he animat. Poc després del Km 16, el grup s'ha disgregat en dos. Poc a poc els més ràpids han deixat les llebres endarrera, i jo m'he enganxat a ells. Estava exultant. Però era massa. Al cap de poc m'he trobat, amb un corredor al meu costat, en terreny de ningú. I aleshores he notat, i de quina manera, el vent. Li he dit al meu company de viatge que si no agafàvem el grup que teniem davant, patiriem. M'ha dit que tenia raó i ha accelerat per atrapar-los. I ho ha aconseguit. Jo no he pogut. Aleshores, segona decisió encertada: he frenat considerablement per deixar-me atrapar pel grup de 1h 30m. Estaven uns 70-80 metres darrera meu. Ja estàvem al Km 17, més o menys. Les meves forces començaven a justejar i sabia que al final hi havia uns 600 metres de pujadeta fins a la meta. Era qüestió d'arribar a l'últim 600 amb el grup. I ho he aconseguit. He tingut una alegria immensa quan he vist bé el crono a l'arcada. Com que he sortit davant de tot, aquell era el meu temps. Quan he estat conscient que baixava de 1h 30m... Uaaaaahhh!!!!! Quina gran alegria !! Estava exultant !!!  Resumint: un gran dia, una gran mitja. Paral.lelament s'ha corregut un 10 mil que ha guanyat, com no, el gran Jaume Leiva, amb un registre de 30m 14s sense forçar excessivament. Està en estat de gràcia, en òptima forma per aconseguir una gran marca a la Marató de Barcelona, que li permeti obtenir la mínima olímpica. Dissabte vam sopar plegats. Un plaer. Diumenge que vé faré els 10 Km de Sant Boi tot acompanyant la meva companya de feina Imma Casares. En l'últim 10.000 que va fer va baixar dels 50 minuts per primer cop. Ara vol baixar de 49. No serà fàcil, ja li he dit, perquè el perfil de Sant Boi és força dur. Però ho intentarem ! I el 25 de març arribarà la gran cita de l'any: la Marató de Barcelona. Serem 19.000 runners ! Això sí que és un èxit!!!

La persecució del 33 !!!!!

Amb Marc Lázaro, al Km 18 (Foto: Pau Pujades)

Entrevistant Raquel Parrado, campiona de Catalunya. 

Avui he corregut la Mitja Marató de la Costa de Barcelona-Maresme (Calella-Pineda-Santa Sussana-Malgrat i tornar cap a Calella). El temps que he invertit, com no, ha estat 1h 33m 27s. Segueixo, doncs, una setmana més, enganxat al minut 33. Però avui ha estat molt diferent. Tenia la intenció de fer entre 1h 35 i 1h 40m, ja que ahir vaig disputar la Cursa Científica de l'Hospital de Sant Pau. Eren 2 hores fent voltes a l'Hospital. Em van sortir 24 quilòmetres. Precisament el Dr. Serra, que és l'organitzador de la Cursa Científica, em va dir: "A Calella, volaràs." I s'ha demostrat que tenia raó. Però també val a dir que ha tingut molt a veure en Marc Lázaro, un atleta que he conegut avui, que m'ha portat a ritme des del Km 7 o 8 fins el final. Anaven passant els quilòmetres i, per la meva sorpresa, no he defallit. Quines coses, oi ? Com és l'esport. El crono que fa una setmana era com una decepció, avui ha estat molt celebrat per mí. Les circusmtàncies, com dic, han estat ben diferents, però.. Després de còrrer he fet les entrevistes pel reportatge que ha sortit a Esport-3. El podeu veure aquí.

  

  L'anècdota del cap de setmana és que a la Cursa Científica em van fer una foto que ha estat escullida com a foto del dia del diari Sport. La foto és molt maca, certament. Vaja, jo l'hi trobo... I es veu que no sóc l'únic en pensar-ho.

 
 Resumint. Un bon cap de setmana amb dues curses que han suposat un bons entrenaments. He preferit fer-ho així que fer una tirada llarga de 30 o més quilòmetres jo sol. L'objectiu de la Marató de Barcelona sub 3,30 crec està més a prop. Diumenge vinent faré la Mitja de Cambrils, última sessió llarga. Miraré de completar-la amb 6 o 7 quilòmetres previs.

La foto al diari Sport