Acabat el repte, tornen els doblets

Lluitant amb l'Esther Domingo i la seva llebre, corrent al passeig marítim de Calella

Podria dir que després d'haver completat el repte de les 5 maratons en 4 mesos, ja he acabat la temporada. Però com que això del córrer em té força enganxat, aquest cap de setmana he tornat a fer un doblet. Un 10.000 dissabte i un altre 10.000 diumenge. Dissabte a la tarda vaig anar a Calella a fer la Fenexy Race. Segons el GPS em va sortir una mica curta --uns 200 metres-- però la consideraré una cursa de 10 Km. Vaig sortir massa ràpid i ho vaig pagar amb què força corredors em passessin entre els Km 2,5 i 3,5, aproximadament. A l'arribar a aquell punt l'Esther Domingo, del Prorunners Sabadell, em va passar. Ella era era la 10a classificada. I com que el seu ritme era molt similar al meu em vaig ficar entre cella i cella que no em superés. Vam estar la resta de la cursa frec a frec. De tant en tant intentava atacar-la per tal de despenjar-la, però com que corria amb la seva pròpia llebre, el cert és que no hi havia manera de deixar-la enrera. Amb tot, al final vaig poder entrar a meta un parell de segons abans que ella en un temps de 44 minuts i 16 segons. El primer 5.000 el vaig fer en 21m 57s i el segon en 22,39 (42 segons més lent) Tenint en compte que feia tan sols 6 dies de la 5a marató de l'any, considero que està força bé per les meves possibilitats. La cursa, magnífica, com sempre. Córrer pel passeig marítim de Calella, per sota de l'arbrat, una tarda de primavera, és molt agradable. Per cert, encara me'n faig creus de com s'ho van fer els organitzadors per aconseguir un equip de megafonia in extremis ja que l'equip original es va equivocar i se'n va anar a Calella... de Palafrugell !!! Chapeau pels amics de Fenexy per solucionar el problema d'última hora !!

Saludant amb l'Arcadi. El Xavier Carracedo està a la meva dreta, a la sortida de Sallent

   I avui diumenge he anat a fer els 10Km de Sallent. Cursa de muntanya que feia la primera edició. Hi he corregut amb l'Arcadi Alibés. Hem anat pràcticament junts tota la cursa, si bé ell sempre em portava uns metres --no més de 10-- d'avantatge. A partir del Km 3 la cursa es fa molt dura perquè puges notablement fins passat el Km 6. Algun d'aquests quilòmetres ens han sortit a 8m/km!! La pujada era notable i llarga. A dalt de tot la vista és excepcional, això sí. Però ja se sap que quan portes un pitrall, no hi ha temps per poder gaudir la vista com es mereixia la que teníem. El sol havia sortit, apretava amb força i he estat a punt d'aturar-me a fer alguna foto, ja que, estranyament, duia el mòbil a sobre. Però no ho he fet.
    El descens és ràpid, però com que vas cansat de l'ascensió, el cert és que no baixes tant ràpid com desitjaries. La baixada, però, és senzilla, en absolut tècnica. Una pista ample en la que has d'anar amb compte amb les pedres, tan sols. L'Arcadi ha notat que el seu piramidal li començava a fer la guitza i això m'ha permès atrapar-lo i superar-lo. A la meta hem entrat amb tres o quatre segons de diferència. El meu crono ha estat de 59m 35s. El GPS marcava 10,83 Km, o sigui, gairebé 11 Km. L'Arcadi ha hagut de marxar pitant ja que havia de transmetre a migdia l'etapa del dia del Giro. A destacar el paper del Xavier Carracedo, bon amic de Sabadell. Diumenge passat va fer com jo, la Marató de Tortosa. Les lesions que el tenen matxacat des de fa temps, li van impedir fer-la tota corrent. Va fer l'última hora caminant. Va arribar a la meta més enllà de les 4 hores. Doncs bé. Avui ens ha superat a l'Arcadi i a mi en ben bé un minut, encara que, sorprenentment, a la classificació apareix darrera nostre. La d'avui era la meva cursa número 542 i la 20a del 2014.

   La setmana que ve, nou doblet. Dissabte a la nit, la Urban Night Running d'Igualada i diumenge al matí la Cursa AFNE per Etiòpia, a Collserola. Un 10.000 dissabte i 5 i escaig quilòmetres, diumenge.
 

Acabat el repte amb la Marató de les Vies Verdes de Tortosa

Espectacular sortida del sol a Tortosa

5 maratons en 4 mesos. Ho he aconseguit. De fet no dubtava que les acabaria totes, ja que mai no m'he hagut de retirar en cap de les 41 maratons que ja tinc en el meu palmarès. Es tractava, inicialment, de mirar de fer-les totes per sota de 3h 40m, cosa que no ha estat possible. Finalment el marcador ha quedat així:

Tarragona (19 gener):       3h 30m
MVV Girona (16 febrer):  3h 37m
Barcelona (16 març):        3h 40m
Empúries (4 maig):            3h 47m
MVV Tortosa (18 maig)   3h 41m

Només en les dues primeres vaig aconseguir l'objectiu. Amb aquest repte --del que estic igualment content-- he après una cosa. El cansament acumulat també acumula minuts al cronòmetre. Indefectiblement. No hi ha prou temps per recuperar-se bé entre maratons i tampoc per preparar-les com caldria. Fent la mitjana de les 5 maratons surt un promig de 3h 39m, per tant, d'alguna manera sí que està aconseguit el repte...

Encara somreia

Amb en Joan Palà

 La Marató de les Vies Verdes de Tortosa, o més ben dit, de la Val de Zafán, és realment una preciositat de cursa. Surt d'Horta de Sant Joan i discorre per la Val fins arribar a Tortosa, amb la meta situada al costat del riu Ebre. Els primers 21 Km de la cursa són espectaculars. A més a més com que són en baixada, vas molt lleuger, cosa que t'anima perquè veus que pots mantenir un bon ritme. La Val de Zafán és magnífica. La cursa forma part d'un seguit de maratons que es fan a tota Espanya per recuperar les Vies Verdes, de la mà de la Sònia i el seu magnífic equip, que estan fent una feina extraordinària per donar a conèixer recorreguts que, molts d'ells, estaven oblidats o en desús. Una de les particularitats de la MVV de Tortosa és que es passa per un bon grapat de túnels. Almenys ahir, gairebé tots estaven il·luminats, si bé es aconsellable dur un frontal per si de cas en algun els vàndals hi han fet de les seves i han robat els llums, cosa que passa sovint.
  A partir de la mitja marató, a l'alçada de Benifallet, s'acaba el pendent favorable i la marató es fa plana, amb grans i eternes rectes que posen a prova la resistència mental del corredor. Jo vaig tenir la sort ahir d'anar ahir amb en Joan Palà, corredor de molt bon nivell, al qual li va fer il·lusió fer amb mi la cursa, ja que havia fet exactament les mateixes maratons que jo en el repte. Ell em va ajudar tota l'estona i quan més fumut anava, més suport em va donar. Va ser una llebre d'autèntic luxe. Sense ell hauria fet un temps força més dolent, sense cap mena de dubte.

Arribada

Amb en Robert Mayoral. Va quedar 5è

  Vam anar passant els quilòmetres lluitant jo per allargar al màxim el ritme de la primera part de la cursa, que era una mica per sota de 5m/km (4,55-5). Vam passar la mitja en 1h 44m 19s. Ja sabia que en la segona part perdria temps. Es tractava que aquesta pèrdua fos el més petita possible. Els avituallaments preparats pels organitzadors, magnífics. Pel que fa a la meteorologia, vam tenir sort que el dia va ser força tapadot. Amb sol i calor, hauriem patit  força més, especialment en la segona mitja que és molt més descoberta que la primera. Com totes les maratons, els últims quilòmetres es fan molt durs. En aquesta, el tram del 36 al 40, al costat del canal, és molt dur perquè les rectes són interminables i el terra té pedretes que a aquelles alçades de cursa matxaquen força. És clar, però, que quan estàs a aquestes alçades d'una marató tot et sembla una muntanya. Finalment l'entrada a la meta és preciosa. L'últim quilòmetre al costat del riu Ebre per anar a buscar el pont vermell per creuar-lo i completar la prova. La segona mitja marató em va sortir en 1h 57m, 13 minuts més lenta que la primera.

A més de convidar-nos a Bítem, ens van regalar tot això ! Gràcies, Rosa!

   No voldria deixar de fer esment i agrair especialment el tracte rebut, no tan sols per l'organització, sinó també per part de la Rosa, amiga de la meva dona, i la seva família. Ens van oferir la seva casa a Bítem, un preciós poble a 5 minuts de Tortosa, i hi vam estar de fàbula el cap de setmana. Moltes gràcies a tots !
 

Entre maratons

Fent el què he pogut contra Raúl Llimós i Julio Salinas

     Aquest ha estat el cap de setmana entre la Marató d'Empúries (4 de maig) i la de Tortosa (18 de maig). No volia fer cap cursa per a no cremar-me. Després de 4 maratons al 2014 les forces estan justes i ara es tracta d'arribar el millor possible a l'última marató del repte. Un repte, per cert, que he hagut de canviar radicalment perquè l'objectiu que m'havia fixat era --ara ho veig-- massa agoserat per a mi. Inicialment es tractava de fer les 5 maratons en menys de 3h i 40m. A Tarragona, al gener, vaig fer 3,30; a les Vies Verdes de Girona, al febrer, 3,37; a Barcelona, al març, 3,40; i la setmana passada a Empúries, 3,47. És a dir, cada vegada  pitjor temps. Només en dues, gairebé 3, he estat per sota de 3,40. Repte no aconseguit. Tampoc no passa res. El petit repte a Tortosa serà baixar almenys de 3,50, per, si més no, haver baixat totes 5 de 3,50. Igualment sortiré amb la intenció d'anar a ritme de poc més de 5m/k per acostar-me el màxim possible a les 3h 30m. Si faig 30 Km a a aquest ritme, crec que podré aconseguir el nou objectiu. Seria una alegria immensa fer-ho ni que fos un minutet millor que a Empúries. O sigui 3h 46m ho firmaria ara mateix. Bé, ja veurem què passa diumenge vinent.

Amb el Fran, el Bela i el Julio Salinas

    Aquest cap de setmana he fet coses que no acostumo. Dissabte vaig estar a Palamós a la inauguració del Cafè la Gavina. Està al carrer Notaríes,16. Molt cèntric. és molt més que un cafè. Si un dia passeu per Palamós, no deixeu d'anar-hi. No us penedireu. La Palmira i en Josep, el matrimoni amics meus que el porten hi tenen la mà trencada. Fan unes delicatessen que us llepareu els dits !

La Gavina de Palamós. Molt acullidor

Fan meravelles amb el menjar, a la Gavina

    I diumenge, el club de Tenis Vall Parc de Barcelona inaugurava 4 pistes de pàdel. El vicepresident del club i bon amic meu, en Lluís Corretja, em va demanar que hi anés... i que jugués a pàdel...! Mare meva ! Però no em podia negar, evidentment. L'última vegada que vaig jugar a pàdel va ser a l'agost, aviat farà un any ! Bé. He fet el què he pogut. Els qui han jugat, per exemple els companys periodistes Raúl Llimós, Xavi Campos, Jordi Bordas, o els exfubolistes Julio Salinas o Fran, es veu que juguen força més sovint que jo. I lògicament s'ha notat. Del què es tractava era de donar suport al Lluis, com no ! Hem compartit matinal amb el gran Fernando Belasteguin, l'actual número 1 mundial de pàdel, que ha fet un clínic.

    A la tarda he sortit una horeta a córrer. Ha estat la setmana postmarató d'Empúries. Divendres vaig fer 16 km. Va ser la tirada llarga per Tortosa, diguem-ne. Demà dilluns faré 50m, dimarts aniré a recullir el pitrall, dimecres massatge, dijous 40m i divendres 30m o res. Dissabte, cap a Tortosa, i diumenge.... a córrer !!
   

Ja he completat 40 maratons

Completant la número 40 (Foto: Yair Bonastre)

 La xifra rodona de 40 maratons completades ha coincidit amb la Marató d'Empúries. Lloc magnífic, carregat d'història. La zona la conec molt bé ja que fa molts anys que hi passem les vacances d'estiu. Dissabte va fer una tramuntana de por. Ja ens van avisar que la previsió era que minvés una mica per diumenge. I, certament, va minvar. De tota manera, el vent que hi va bufar va endurir la prova ja de per sí complicada. Ja fa un parell d'anys que s'hi ha canviat el recorregut. Ara es fan dues voltes a un circuit de 21,097 Km. El resultat és que et trobes amb què les pujades que hi ha les has de fer 2 cops. Dur. Però és el que hi ha. Jo sóc més partidari de fer un recorregut a una sola volta en una marató, però si ara és així, les seves raons hi deu haver.

Sempre és una alegria acabar una marató (Foto: Yair Bonastre)

 Anem a la cursa. Després d'haver fet 3,30 a Tarragona, al gener; 3,37 a les Vies Verdes, al febrer i 3,40 a Barcelona al març, era conscient que seria difícil fer un bon registre. Els primer quilòmetres, acompanyat del meu cunyat Roger, que feia la mitja, vaig anar massa ràpid. Quan vaig veure que ens posàvem a estones a 4,35 vaig decidir deixar-lo i centrar-me en anar a 5, que, amb tot, era rapidet. Vaig anar fent quilòmetres entre 5 i 5,06 sense excessius problemes. El vent que va bufar a estones impedia que poguéssim suar bé. Ens assecava. No acabava de transpirar bé. El resultat és que al Km 25 em vaig haver d'aturar a fer un riu per treure'm l'excés de líquid. Vaig perdre uns 30s. Aquesta aturada va ser un abans i un després. En reprendre la marxa ja em costava fer Km a 5,10. Al Km 30 es passava per meta. Impossible no pensar en quedar-se i plegar. Però només ho vaig pensar i no ho vaig fer. Aleshores em va agafar una set important. Vaig demanar aigua al públic, però ningú no en tenia. Arribar al següent avituallament va ser dur perquè estava al capdemunt del passeig de l'Escala. Escassament 500 metres, però em va semblar que estava a la quinta forca..
  Un cop hidratat quedava la part més feixuga. Fer carrers pel casc urbà de l'Escala, per segon cop amb alguns pendents que a aquelles alçades de la cursa es fan notables. El meu ritme havia baixat a 5,30-5,40. Les condicions eren les que eren i no es tractava d'agobiar-se. Vaig recullir alguns cadàvers, cosa que sempre reconforta perquè vol dir que has corregut amb més cap. Altres corredors que han començat potser massa ràpid  i acaben pagan-t'ho. En els últims 3-4 quilòmetres baixar de 6 era un autèntic èxit. Al final vaig entrar en 3h 47m 45s de temps real. Completada la marató número 40, totes les que he començat. Mai no m'he hagut de retirar. Val a dir també que aquest registre és el pitjor que he fet mai. Entenc que 4 maratons en el que va d'any i les condicions meteorològiques que ahir teniem no van ajudar ningú. Les marques dels que fem moltes maratons es van ressentir notablement. A més, cal gaudir dels registres quan es fan, i no plorar-los quan ja no som capaços de fer-los. De moment, encara baixo de les 4 hores. Quan ja no ho aconsegueixi m'admiraré d'haver fet, amb 53 anys, 3h 47m.

  D'aqui a dues setmanes faré la 5a marató del 2014: la de Tortosa. L'objectiu serà intentar millorar la marca d'ahir. Tinc entès que el recorregut és favorable, amb tendència a baixar. Veurem.