diumenge, 24 de maig del 2015

Cap de setmana amb doblet

Poc abans de començar al cursa a Terrassa, amb La Torrebonica al fons
       Aquest cap de setmana he fet doblet en un sol dia: dissabte. Al matí hi havia el 10.000 per l'exercici físic i contra el càncer a Torrebonica, a Terrassa. La idea era fer-lo amb molta traquil·litat per reservar forces pel 10.000 del vespre a Sant Joan Despí. El del matí era de mitja muntanya, per pista, amb algunes pujades. Amb l'Arcadi vam anar tota la cursa petant la xerrada sense perdre de vista el terra perquè en alguns trams hi havia moltes pedres i no era qüestió de torçar-se un turmell trepitjant malament alguna d'elles. Especialment, ell, que dissabte que vé correrà la Marató de Luxemburg. Vam acabar els 10 Km amb uns discretíssimes 57m 44s. Fins i tot ens va semblar que vam anar massa lents i tot... El recorregut de la cursa, dissenyat pels germans Jaume i Rubèn Leiva, preciós. És per on entrenen molts terrassencs.

       A la tarda, cap a la cursa de Sant Joan Despí, a intentar fer el millor possible el 10.000. La idea era aviam si era capaç de baixar dels 43m 53s que ara mateix és la millor marca del 2015, feta al gener a Vilafranca del Penedès. Vaig situar-me al costat de la llebre de 45m. El pla que vaig dissenyar era fer 6-7 quilòmetres amb la llebre i després deixar-la per buscar el registre desitjat. Tot va anar molt bé fins el km 4. Aleshores vaig canviar de plans sense motiu aparent. Vaig decidir abandonar la llebre, avançant-la, i anar-me'n amb un grupet de corredors que fin aquell moment també havien anat a l'aixopluc de la llebre. Va ser un error. No vaig poder enganxar-me al grupet d'escapats i em vaig quedar en terra de ningú. Al km 5 la llebre em va agafar i ja no vaig poder seguir-la. Era just el moment en què s'envoltava la ciutat esportiva del F.C. Barcelona, amb alguna petita pujada que em va sumir en la frustració perquè la llebre se m'escapava irremeiablement. Vaig intentar reaccionar, però cada vegada estava més lluny de la referència. El km 5 el vaig passar en 22,35, per tant era molt complicat, per no dir impossible, no tan sols baixar de 45m. L'objectiu va convertir-se, aleshores, en què el petit desastre fos el més petit possible. Al final vaig entrar a la meta en 45m i 30s, lluny de baixar dels 44m. Potser el meu objectiu era agoserat si tenim en compte la cursa del matí,  --suau, però cursa al capdevall-- i sobretot, que fa una setmana vaig fer la marató de Tortosa. Com que em recupero ràpidament de cames després d'una marató, tendeixo a pensar que ja estic al 100x100 al cap de setmana següent, i probablement no és així. Pensant en tot això, vaig concloure que la marca potser no era tan dolenta. A Sant Joan Despí vaig coincidir amb una companya de feina, la Sònia Poll i el seu marit, en Julián. Fa molt poquet que corren i se'ls veu molt enganxats, ja. El físic de la Sònia li permetrà millorar molt ràpidament. Va fer 48 minuts i estava encantada. Aviat m'atraparà !.

Amb la Sònia i el Julián, un cop acabada la cursa de Sant Joan Despí
   Diumenge que ve correré un 5.000 a Sitges. És una cursa solidària contra la PKU, una malaltia metabòlica rara que impedeix la correcta metabolització de la fenilalanina, un aminoàcid present en els aliments amb proteïnes que provoca que aquests siguin tòxics pels afectats amb aquesta malaltia. Tot plegat m'ho va explicar una altra companya de feina, la Raquel Mateos.  

diumenge, 17 de maig del 2015

Temps decebedor, a Tortosa

El pas per la mitja, a Benifallet
 Al 2014 vaig quedar prou satisfet amb el meu registre a la Marató de les Vies Verdes de Tortosa. Feia dues setmanes que havia corregut la marató d'Empúries i a més portava acumulades 4 maratons més en 4 mesos. A Tortosa vaig fer 3h 41m, 6 minuts menys que a Empúries. En aquest 2015, em presentava a Tortosa amb només una marató feta prèviament: també Empúries on també vaig fer 3h 47m. El meu objectiu, doncs, crec que raonable, era mirar de baixar de 3h 40m. Doncs fiasco total. he acabat amb un increïble per dolent: 3h 52m. M'he quedat de pasta de boniato. Els que seguiu el blog ja sabeu que m'agrada buscar-li raons a tot. En aquest cas, tenia clar que els motius de la davallada eran bàsicament dos: He guanyat pes i tenia les cames adolorides de visitar ahir la part antiga de Tortosa. Quan he arribat a la meta, he preguntat i tothom m'ha afegit un altre factor: la calor. N'ha fet molta, cert, però jo no l'acuso especialment. De tota manera potser sí que, encara que jo no m'anadoni, m'alenteix molt la calor, a mí també. 
Marató solitària
Gran avituallament a Xerta, Km 30
  El cas és que la idea era fer la mitja a ritme de 5m/km (pas en 1h 45m) i després a veure què passava. Doncs el què ha passat és que la mitja l'he passada en 1h 48m. O sigui, ja anava fatal. Ràpidament canvi d'objectius. 3h 39m era una quimera. L'objectiu era,  apartir d'aleshores, intentar fer la 2a mitja en menys de dues hores, per acostar-me, almenys, al registre d'Empúries (3h 47m) Doncs tampoc. A partir del Km 30, em costava fer Km per sota de 6m/km. A estones anava a 5,30-5,40, però a altres anava a 6-6,10. En els últims 6 km, els més durs ja que es fan per terra amb pedres, sota un sol de justícia, he trobat una motivació per seguir. He vist que, al davant meu, hi havia la noia que anava, crec, que tercera o potser segona. En la primera part de la cursa m'havia deixat molt endarrera, tant, que al no veure-la m'havia oblidat d'ella. Al divisar-la he pensat que estava pagant l'esforç. He començat a controlar les diferències. Em portava 1 minut a falta de 5 km per la meta. Un Km més tard eren 50s i al cap de pocs metres més, ja eren només 40s. Això m'ha motivat per intentar atrapar-la. Ja dins de Tortosa, en l'últim avituallament a menys de 2 Km de la meta, l'he atrapada. Poc després, ja en el riu Ebre, el meu fill petit m'estava esperant. Ha corregut amb mí fins a la meta. Ha estat emocionant. Quan a la recta d'arribada he vist que el crono marcava 3h 52m !! 
El meu fill Biel m'ha ajudat en els últims metres

M'he quedat de pedra. Quin registre més pobre !!

Bé. Què hi farem. !  Ara ja porto 45 maratons. La meva idea és celebrar la 50a a Atenes. Però miraré de visitar l'Acròpolis després de la cursa, no abans !!!  
Sort del massatge reparador !!


diumenge, 10 de maig del 2015

2a edició de la Sant Jaumenka: bon registre !

Amb en Ferran Cardona. Ja corria quan jo vaig començar al 1997

Avui he corregut la segona edició de la Sant Jaumenka, a Premià de Dalt. Una cursa d'aquelles que se'n poden dir trencacames perquè estàs baixant i pujant gairebé de manera constant. L'any passat la vaig fer en 47m i mig, pràcticament. Aquest any, amb el meu excés de pes actual, ja em conformava en baixar dels 50 minuts. A diferència de la 1a edició, es tractava de donar dues voltes a un circuit de 5 Km. El resultat és que he tingut la impressió de fer baixades més llargues que no pas les pujades. No hem anat tant avall --a la primera edició, arribàvem a Premià-- i segurament la sensació ha vingut per aquí. Com ja m'ha passat un parell o tres de cops, m'he deixat el GPS per oblit a casa. No m'agrada córrer sense crono perquè aleshores m'és molt difícil tenir referències. He sortit molt endavant i de seguida he vist que totes les noies, tant les de la cursa de 5Km com les de la de 10Km corrien per darrera meu. 
El fotògraf, fotografiat (Foto: Tanit Palay)
Quan he intuit que faltava poc per acabar la primera volta li he preguntat a un voluntari quanta estona portàvem de cursa. "17 minuts", m'ha dit. He calculat que podria passar el 5.000 en en 23 minuts i per tant acabar en 46-47 minuts, si no defallia en excés en la segona volta. Just abans d'iniciar la segona volta, la vencedora de la cursa de 5 Km m'ha superat. No m'ha importat. Jo havia de reservar forces per la segona volta. He anat fent i al tornar a passar pel mateix punt on era el voluntari al qual li havia demanat el temps, ho he tornat a fer; "40 minuts", m'ha dit. O sigui, havia trigat 23m en fer la volta. M'ha sorprès; pensava que portaria més temps, en aquell punt. Al final la sorpresa s'ha confirmat perquè he acabat en 45m i 51s. M'ha semblat un temps massa bó pels desnivells que té la cursa. Em fa pensar que li devien faltar metres, però a l'haver-me deixat el GPS, no puc corroborar-ho. De fet, en el pas per una rotonda, en la segona volta ens han fet fer el gir més curt que en la primera. En qualsevol cas, alegra córrer més del què un s'espera... La primera noia classificada del 10.000 ha entrat a meta just darrera meu. La setmana que vé, la Marató de Tortosa. Segona marató en dues setmanes. Per aquestes dates, l'any passat ja havia fet 4 maratons. Enguany en porto una. Aviam si això em permet millorar el registre de l'any passat i baixar de les 3h 40m. L'any passat vaig fer 3h 41m. Però tenia llebre.
Aquest any no en tindré. Veurem.

dimarts, 5 de maig del 2015

La 44a marató, a Empúries

Ja són 44 les maratons completades. 6 a Empúries (Foto: Yair Bonastre)
Diumenge vaig completar per sisena vegada la Marató d'Empúries. M'agrada la zona per on discorre la prova però és evident que és una marató molt dura, tot i ser pràcticament plana. El fet que s'hagin de completar dues voltes al circuit la fa, almenys per a mí, especialment dura. Trobo que psicològicament suposa un important desgast. Els últims 4 quilòmetres, a més, tenen algunes pujades molt notables, que la fan més complicada, encara. Però insisteixo que la faré, si puc per feina, cada any. La meva idea era sortir a ritme de 5m/km fins on pogués aguantar. El cert és que de bones a primeres, per anar relativament còmode, alguns quilòmetres em sortien a 5,05. De tota manera, després de 10km, anava a un promig de 5,02, que ja m'estava bé. Vaig anar fent fins a la mitja marató, que vaig passar en 1h 46m. 1 minutet per sobre del 5m/km, però em semblava correcte. Ràpidament, càlculs: si doblava, 3h 32m. Com que tenia clar que ni en broma seria capaç de doblar, vaig calcular 10-12 minuts més en la segona mitja. O sigui que l'expectativa era 3,42-3,44. Com que al 2014 vaig fer 3,47,45, ja em semblava correcte. Però la segona mitja va ser un calvari, per a mí. No tenia cap problema físic, però perdia pistonada. Vaig intentar atrapar la 3a noia, entre el Km 23 i el 28.
Va fer un dia de força humitat (Foto: Yair Bonastre)
No ho vaig aconseguir i devia pagar l'esforç. A partir d'aleshores el meu ritme era per sobre de 5,25 m/Km. Decepció. Bé, què hi farem. Es tractava d'acabar-la el més dignament possible. Al final 3h 47m 10s, 16m més lenta la 2a mitja que la primera !! En total, però, 35s millor que l'any passat. Però al 2014 havia fet tres maratons abans d'Empúries. Enguany era la primera. Per això pensava que aniria una mica més ràpid.C'est la vie !! Vaig notar una humitat molt alta durant tota la cursa, però no em sembla que m'afectés gaire. La prova és molt solitària --la vam acabar 224 corredors-- i això també acaba notant-se. Ara toca, el 17 de maig, la Marató de Tortosa. L'any passat la vaig fer en 3h 41m. Ara es tracta de baixar de 3h 40m. Aviam com estic el dia de la cursa !