Debut i èxit a Santa Coloma

Enfilant l'últim quilòmetre (Foto: Pako Beer)

Mai no havia fet la mitja marató de Santa Coloma de Gramenet. S'hi fa també un 10.000 que sí que havia corregut una vegada, concretament el 9 de febrer del 2014. Aquell dia vaig fer de llebre de la Imma Casares, companya meva de feina a TV3. Una segona vegada havia corregut a Santa Coloma: el 31 d'agost del 2019. Aleshores va ser un 5.000. Així que ja tocava córrer la mitja colomenca. Després de fer 1h i 51m a Granollers la setmana anterior, la veritat és que no pensava que em sortís tant bé com em va sortir. Feia molt de fred a primera hora --la cursa era a les 9 del matí-- i no pensava que les mes prestacions fossin massa bones. El cas, però, és que em vaig trobar molt bé des del primer metre. I veia que anava a ritmes força bons. En la primera part de la mitja es circula bàsicament pel casc urbà de Sant Coloma i ja cap al 9 i mig s'enfila la carretera cap a Montcada i Reixach. Poc a poc anava passant corredors i el meu ritme no defallia. Veia que podria baixar de 1h 50m sense problemes per poc que mantingués el ritme. Al girar en el km 14,5 per tornar cap a Santa Coloma vaig veure que la Núria Salvat, a la qual havia passat en el km 2, em trepitjava els talons. Vaig mirar d'accelerar una mica per evitar que m'atrapés. Això va fer que cap el km 16 divisés en la llunyania la Maria José Moscoso. La vaig atrapar cap el km 18, i això em va motivar a mirar de fer un crono realment notable per a mí. Dit i fet. Vaig acabar en 1h 47m i 14 segons, la millor marca en mitja des del novembre del 2019. Aleshores, a Lleida, vaig fer 1h 46m 34s. 

El podi d'Egipte reunit a Santa Coloma! (Foto: Mercè Jané)

Com us podeu imaginar vaig quedar molt satisfet de la marca a Santa Coloma. A més a més, perquè no és una mitja senzilla, donat que es puja i es baixa gairebé de manera constant. Un trencacames, vaja...   

Mitja de Granollers: 15a vegada

El pas per La Garriga (Foto Carles Boix)

És la mitja que he fet més cops: 15. Cal córrer-la amb molt de cap perquè cal reservar forces per la baixada. Això vol dir ser prudent a la pujada per poder recuperar temps a la baixada. Si has estat agoserat a la pujada, a la baixada no tires.

Hem sortit plegats amb l'Arcadi a ritme de 5,45, és a dir per fer un mica més de 2 hores. A partir del km 3 m'he escapat i m'he posat a 5,35. Em trobava còmode, fins i tot fent algun km per sota de 5,20. Un cop arribats al km 11, a La Garriga, la cursa va de baixada, amb alguna pujada, que he pogut superar prou bé.

Feia estona que divisava en la llunyania el grup de les llebres de 1h 55m. M'he posat com a objectiu atrapar-les. Ho he aconseguit en el km 13 que ja he cobert en 4,59. Els últims quilòmetres els he fet en 4,52-51-52-45-41. Una bona progressió que m'ha permès acabar en 1h 51m 11s. Marca mediocre, però és en el què em moc ara en les mitges. Baixar de 1h 50m ja hauria estat un gran registre, per a mí. Tres setmanes després de la marató de Luxor i amb l'isquio esquerra tocat des de fa temps, m'ha semblat, però, acceptable, el crono. I content d'haver estat capaç de recuperar abastament a la baixada el temps perdut a la pujada.

El video l'ha fet la Ximena Belén.  

Seguim!  

San Antoni: el 10 mil que més vegades he fet

L'esforç dels últims metres (Foto: Pako Beer)

La Cursa del barri de Sant Antoni de Barcelona és una de les clàssiques de la capital catalana. L'he correguda 17 vegades. Es dóna per iniciada la temporada de curses populars amb ella. És molt multitudinària. Fàcilment s'arriba als 4.000 corredors. És molt plana i es poden fer bons registres. En 6 ocasions he baixat dels 40 minuts, i en 4 d'elles, per sota dels 39 minuts. Fa molts anys d'això, evidentment. Després de la marató de Luxor, tenia curiositat per saber com respondria, 9 dies després. Al 2004, després de fer la marató de Marràqueix, just una setmana després, vaig córrer a Sant Antoni. Vaig fer 40,25, que em va semblar una marca dolenta, donat que en aquella època baixava regularment dels 40 minuts, però lògica perquè no estava del tot recuperat de la marató marroquina. Ara, 19 anys després, es donava una situacio similar post marató. Em vaig fixar com a objectiu baixar dels 50 minuts. Vaig sortir força endavant, amb espai per córrer, però veia que no baixava dels 5m/Km, per tant era complicat aconseguir ser sub 50. Però a la Gran Via em vaig començar a trobar més lleuger. Corria uns quants segons per sota de 5m/Km. Continuava sent molt complicat baixar dels 50 minuts perquè el marge era molt estret, però almenys ho podia intentar. Poc abans de girar per Passeig de Gràcia per anar cap a Plaça de Catalunya em va passar la Núria Salvat. Em va deixar endarrera, però vaig veure que no se m'allunyava gaire. Poc abans d'arribar a la Plaça Universitat la vaig atrapar i em vaig posar a la seva roda per aprofitar-me de la seva estela. Aleshores vam arribara l'alçada d'en Vicenç Solé. El bo d'en Vicenç va advertir la Núria: "Tens al Bonastre just al darrera teu!" Aleshores la Núria va canviar de ritme i ja em va ser del tot impossible seguir-la. Vaig passar la meitat de la cursa en 24 minuts i 37 segons. El marge per baixar dels 50 minuts anava creixent. Això em va animar. Algun quilòmetre el vaig fer a 4,50. La pujada del Paral·lel al Km 7 la vaig superar sense entrebancs i sense perdre ritme. Total, que vaig completar la cursa en 49 minuts i 5 segons, molt aprop, doncs de ser sub 49. Per tant, vaig quedar prou satisfet! Per cert, la Núria em va treure al final gairebé 2 minuts. Està forta!

La pròxima cursa probablement serà ja la mitja de Granollers, donat que la de Terrassa no la podré fer, el 29 de gener, al treballar matí i tarda aquell diumenge.  

Un luxe de marató: 61-61-61

Una més al sarró! (Foto Victor Seco)

 

El títol d'aquesta entrada estava cantat. Vaig córrer la Marató de Luxor, a Egipte, el 13 de gener. Va ser la que fa 61 del meu palmarès, ara que tinc 61 anys, perquè vaig nèixer al 1961. Una mena de triplet per a fer la meva última marató. Aquesta és la meva intenció: no córrer cap altre marató, però en el meu interior hi ha una veueta que em diu: "no t'enganyis; en correràs més". La veritat és que si hagués fet la marató de Luxor i l'hagués acabat amb males sensacions ara em seria més fàcil retirar-me. Però va ser just el contrari. 

L'avituallament, bàsic (Foto: Víctor Seco)

Em vaig trobar molt a gust durant tota la cursa. Es tractava de fer 4 voltes a un circuit de 10 Km, amb 2 Km més --un d'entrada al circuit i un de sortida, després de la quarta volta-- per tornar a la meta. Pràcticament tot pla. Escassament vam acabar la cursa 60 participants. Vaig quedar el 30è i primer de la categoria de 60-69 anys. Erem 7 corredors, tot just, d'aquesta franja d'edat. Un altre motiu per no pensar en no fer cap altre marató mai més. Sóc conscient que les trobaria a faltar, a més de pensar que em restaria motivació per córrer, si no en fes cap altre. 

La història de mil·lers d'anys d'Egipte, testimoni de la marató (Foto: Víctor Seco) 

Vaig acabar en 4h 8m i 58s, un registre sensiblement millor que les últimes maratons on no he baixat de 4h 14m. L'explicació és senzilla: van col·locar un gir on no tocava i el resultat és que es van menjar un quilòmetre. Per tant, si hagués estat tot correcte, hauria acabat en 4h 14m, molt probablement, igual que en la marató número 60, feta a Barcelona al maig del 2022. Córrer a Egipte va ser espectacular; sortida a les 7 del matí, per evitar la canícula, ja que quan surt el sol s'arriba a temperatures de 25 graus fàcilment, quan al començar la cursa és de 9-10 graus, com a molt. La marató va ser una més de les activitats que vam fer a Egipte durant 11 dies. Òbviament vam veure les piràmides, el temple d'Abu Simbel, El Caire i vam fer un creuer pel Nil, com a coses més destacades que es fan habitualment a Egipte com a turista. Amb marató o no, almenys una vegada a la vida anar a Egipte és recomenable.

En Víctor Seco immortalitzant l'arribada (Foto: Cristina Fábregas)

Acabar l'any com mana la tradició

En l'inici del 5K de la cursa del Capó, amb en Biel treient la llengua (Foto JJVico)

 

El 31 de desembre és un dia especial pels corredors: molts de nosaltres acomiadem l'any corrent. Ja sabeu, les curses de Sant Silvestre. Aquest 2022, gràcies a un descobriment de l'Arcadi, hem pogut acomiadar l'any fent més d'una cursa. En el meu cas he pogut combinar fins a tres curses en un dia, cosa que no està gens malament. A la Universitat Politècnica de Catalunya, a tocar del canal olímpic, és on estudia el meu fill Biel. Doncs resulta que enguany allà mateix s'hi feia la Cursa del Capó, amb la particularitat que hi havia versió de 5 quilòmetres i versió de 10 quilòmetres. I eren compatibles, perquè la segona cursa, el 10K, començava 40 minuts més tard que la de 5 quilòmetres. L'Arcadi i jo no ens ho vam pensar dos cops i ens vam apuntar a les dues curses. Ell, pensant en la Marató de Luxor, que farem plegats el 13 de gener, va fer un escalfament llarg --tiradeta prèvia-- de 5Km més, per a completar-ne un total de 20.

Amb l'Arcadi, durant el 5K (Foto JJ Vico)

El 5K el vaig fer amb en Biel. Va aguantar molt bé fins el Km 3. No està acostumat a córrer i em va demanar arribats, a aquest punt, d'afluixar el ritme. Així ho vam fer. Vaig acabar en 25 minuts i 29 segons, i ell en uns quants segons menys, perquè em va esprintar. Per a mi va ser un escalfament ideal pel 10K que venia, com deia, immediatament, gairebé. Per cert, vaig quedar segon de la categoria de més de 60 anys, però només hi havia premi pel primer. Per molt que hagués corregut, no l'hauria atrapat perquè va fer 20 minuts i escaig. Inabastable per mí.

Dues voltes més al circuit de 5Km --2,5 dels quals es fan voltant el canal Olímpic-- era el 10K. Em vaig trobar força bé i vaig acabar en 49m 9s. Tot el què sigui baixar de 50 minuts en un 10K està molt bé per a mí. Havent fet un 5.000 abans i quedar-me aprop de baixar dels 49 minuts em va deixar prou satisfet.

La sortida del 10K (Foto JJ Vico)

A la tarda del 31, l'Arcadi treballava, però jo tenia festa I m'en vaig anar cap a Sabadell a córrer la Cursa de Cap d'Any, que arribava a l'onzena edició. També hi havia un 5K i un 10K, però en aquest cas, no eren compatibles, ja que totes dues curses sortien alhora. Vaig apuntar-me al 10, evidentment. Primera volta, a veure-les venir. El meu germà Manuel, que feia el 5K, em va anar deixant endarrera fins que el vaig perdre de vista. Ell va acabar en 25 minuts i pocs segons i jo vaig passar l'equador del 10Km en 27 minuts i 15 segons. L'isquio de la cama dreta fa temps que el tinc tocat i entre l'esforç del matí i la por a trencar-me a tants pocs dies de la Marató de Luxor, a Egipte, del 13 de gener, vaig mirar de no arriscar. La segona volta va ser molt diferent. Em vaig sentir com una mena de diesel que es va escalfant. L'isquio va deixar de molestar i vaig anar sensiblement més ràdid: 24m 51s la segona volta per acabar en 52m i 6s, molt aprop del minut 51, doncs, cosa que em va semblar raonablement bé, per les circumstàncies. O sigui, completades 3 curses en un sol dia amb un total de 25 quilòmetres, 15 al matí i 10 a la tarda.

El 2022 ja és història. Felicitats a tothom, especialment als que seguiu aquest blog, ni que sigui de tant en tant....  Com diu en Quim Masferrer, "Sou molt bona geeeent!!!"