Mediterrani: una mitja plana, però dura

Poc abans d'arribar a la meta, al canal olímpic (Foto: Arcadi Alibés)

    

    Ha estat la meva mitja marató número 140. Abans s'hi feia la Marató del Mediterrani en aquest recorregut, sortint del canal olímpic i transitant per Gavà mar. Es va deixar de fer la marató i va passar a convertir-se en mitja, 10K i 5K. L'havia fet 6 vegades quan era marató, però no pas des que es va convertir en mitja. En concret la vaig fer al 2005, 2007, 2008, 2010, 2011 i 2012.

A punt de completar els primers 10 Km (Foto: Arcadi Alibés)

 

  Tres setmanes després d'haver fet la marató de Castelló, calia veure com estava. Sabia que la cursa, tot i ser plana, seria dura donat que el vent podria prèmer força i perquè es tractava de fer dues voltes, amb una pujada curta però notable, que es fa 4 cops, ja que és un pont que creua l'autovia de Castelldefels. La volta al canal olímpic per a fer els 2,5 últims quilòmetres, també pica. La referència de 1h 48m de Granollers em semblava que podia ser vàlida. A mesura que anava fent quilòmetres intentava fer càlculs de temps d'arribada segons el ritme que portava. Fins el km 13 em veia acostant-me a 1h 50m, que ja em semblava bé. Però del 13 al 15 va fer un amica de vent que em va alentir. Després el cansament acumulat es va acabar notant i només vaig poder fer escassament 1h 54m 33s. Què hi farem! Aquest pròxim diumenge, a la mitja de Montornés, intentaré fer-ho una miqueta millor. L'últim cop que hi vaig córrer, al 2018, hi vaig fer la millor marca d'aquell any: 1h 40m 49s. Si ara fés 10 minuts més, estaria encantat de la vida!

    

                                 L'arribada a la meta, gravada per la Tere, la dona d'en Josep Morera.

Me'n falta una

Arribant a la meta amb en José Manuel Cancio (Foto M. Majoral)

           El 27 de febrer vaig completar a Castelló la marató número 59 del meu palmarès. No està gens malament. Després de l'experiència a la marató de Barcelona, al novembre, no vaig voler arriscar gens ni mica. Res de sortir a buscar les sub 4h, perquè encara que el registre d'1h 48m de la mitja de Granollers potser convidaria a intentar-ho, no les tenia totes, ja que el quilometratge que portava era curt. Dit i fet. Amb l'Arcadi i amb en Josep Morera ens vam enganxar a les llebres de 4h 15m i la veritat és que les vam deixar anar molt ràpidament perquè anaven massa ràpid. Nosaltres, a 6 minuts el Km i anar fent, amb l'objectiu de 4h 13m. Vam anar plegat fins el km 13. Allí l'Arcadi i jo vam fer una aturada tècnica a fer una pixadeta i el Josep se'ns va avançar. El teniem a una distància estable d'uns 200 metres. A partir del km 16 comença la part més dura d'questa marató, la part més avorrida i on va fer més calor. Arribar fins el Grau, a la platja i després arribar fins a un camp de golf, amb unes rectes interminables, i un cop superat, tornar a Castelló ciutat per a fer l'última part de la marató. En total 13-14km que es fan durs perquè sembla que no s'hagin d'acabar mai. Just quan vam arribar al 29 vaig deixar l'Arcadi una mica endarrera i me'n vaig anar a buscar en Josep. Cap al 32, crec recordar, el vaig atrapar i superar. Trobar la Mònica en diferents punts del recorregut a partir del 31 és un bé de Deu! Les forces van molt justes a aquelles alçades i qualsevol ajuda moral és molt ben rebuda.

          La Mònica em va donar un gel i me'l vaig cruspir del tot. En el km 41 vaig atrapar el José Manuel Cancio. Vam entrar plegats a meta perquè els meus intents de deixar-lo endarrera no van tenir cap èxit. El José Manuel tenia forces suficients per contrarrestar tots els meus atacs. Vaig acabar en 4h 17m i 49s (2h 07m, la primera mitja i 2h 10m, la segona) Almenys, bastant regular. 

Amb l'Arcadi i en Josep Morera, pocs abans de començar (Foto: M Majoral)

Ara estic a una sola marató de completar-ne 60. La idea és fer-la el 8 de maig, a Barcelona. I després, ja es veurà si en faré més o no...