Poc abans d'arribar a la meta, al canal olímpic (Foto: Arcadi Alibés) |
Ha estat la meva mitja marató número 140. Abans s'hi feia la Marató del Mediterrani en aquest recorregut, sortint del canal olímpic i transitant per Gavà mar. Es va deixar de fer la marató i va passar a convertir-se en mitja, 10K i 5K. L'havia fet 6 vegades quan era marató, però no pas des que es va convertir en mitja. En concret la vaig fer al 2005, 2007, 2008, 2010, 2011 i 2012.
A punt de completar els primers 10 Km (Foto: Arcadi Alibés) |
Tres setmanes després d'haver fet la marató de Castelló, calia veure com estava. Sabia que la cursa, tot i ser plana, seria dura donat que el vent podria prèmer força i perquè es tractava de fer dues voltes, amb una pujada curta però notable, que es fa 4 cops, ja que és un pont que creua l'autovia de Castelldefels. La volta al canal olímpic per a fer els 2,5 últims quilòmetres, també pica. La referència de 1h 48m de Granollers em semblava que podia ser vàlida. A mesura que anava fent quilòmetres intentava fer càlculs de temps d'arribada segons el ritme que portava. Fins el km 13 em veia acostant-me a 1h 50m, que ja em semblava bé. Però del 13 al 15 va fer un amica de vent que em va alentir. Després el cansament acumulat es va acabar notant i només vaig poder fer escassament 1h 54m 33s. Què hi farem! Aquest pròxim diumenge, a la mitja de Montornés, intentaré fer-ho una miqueta millor. L'últim cop que hi vaig córrer, al 2018, hi vaig fer la millor marca d'aquell any: 1h 40m 49s. Si ara fés 10 minuts més, estaria encantat de la vida!
L'arribada a la meta, gravada per la Tere, la dona d'en Josep Morera.