dimecres, 30 de novembre de 2022

La més clàssica de totes

 

Arribant a meta

  Amb aquest títol només em puc referir a una cursa: la Jean Bouin. 99 edicions la contemplen. Espero poder-la córrer l'any que ve, que serà l'any del centenari. La meva aspiració era modesta: amb fer menys de 51 minuts en tenia prou. Divendres havia corregut 1h 45m i, dissabte, 1 hora. Per tant. estava clar que no podria fer un bon registre, ja que, a més a més, abans de la cursa vaig fer, el mateix diumenge, mitja horeta.

    Vaig sortir veient que la llebre dels 50 minuts estava una mica per davant meu. Em vaig posar com a  objectiu atrapar-la, però no ho aconseguia. Segons el meu crono, jo circulava per sota dels 5m/km --uns quants segons per sota-- però no m'acostava. 

A la recta de meta
     Quan va arribar la part més complicada del recorregut, o sigui, els 2 últims quilòmetres, no havia aconseguit atrapar la llebre. Estava a punt de deixar-ho per impossible quan vaig veure que la llebre reduïa el ritme. Potser --vaig pensar-- es va adonar que havia anat massa ràpid. I ho vaig aprofitar. La vaig atrapar i la vaig deixar enrera. Com que l'últim quilòmetre ha estat suavitzat i veia en el meu crono que podia acostar-me als 48 minuts, vaig prèmer l'accelerador per mirar d'aconseguir-ho. No em vaig quedar lluny. Al final 49 minuts 16 segons, 5 segons més que en l'últim 10.000 a Sants.

     O sigui, donades les circumstàncies, vaig quedar prou satisfet. 

         

   

diumenge, 13 de novembre de 2022

11 anys sense córrer el Cross de Sants!


Ha fet un caloreta notable, però la cursa té molta ombra (Foto: Pako Beer)

     L'última vegada que vaig fer el Cross de Sants en el seu format tradicional --cursa de 10 Km-- va ser al 2011. També el vaig córrer l'any anterior, al 2010 i al 1997. Aleshores, al 97, fa 25 anys, ja, va ser el meu primer 10.000, dels 303 que ara mateix ja he corregut. És, per tant, una cursa que aprecio especialment. L'any passat, al 2021, per culpa de la Covid-19 es va córrer en format 5 km, i al mes de maig.

A punt d'encarar la recta final (Foto: Pako Beer)

  Avui la idea era sumar quilòmetres de cara a la marató de Luxor del 13 de gener, que serà l'última de la meva carrera atlètica. Ahir dissabte vaig córrer una mica més de 9 quilòmetres molt suaus i avui he fet 5,66 km abans de la cursa, també molt suaus. I tant suaus: a ritme de 7m/km...

Els primers metres de la cursa (Foto Pako Beer)

   He sortit força endarrerit i he passat el 5.000 en 24m i 47s. Res de l'altre món, però és per on em moc ara. Anar gaire més ràpid de 5m/Km em costa Deu i ajuda. M'ha motivat la possibilitat de superar la

Montse Cote i al final ho fet sobradament, en més d'un minut i mig. No m'he notat especialment cansat en cap moment. Els dolors d'esquena que dimarts em van aconsellar que descansés, no han aparegut. Ni tan sols m'he recordat que els havia tingut. He acabat en 49m i 11 segons, o sigui que he fet el segon 5.000 més ràpid: 24m 24s. O sigui, 23 segons més ràpida la segona part. Satisfet. Ah! I a més he anat més ràpid que fa 25 anys! 8 segons més ràpid, exactament.

  Possiblement la pròxima cursa que faré serà ja la Jean Bouin, el 27 de novembre   

dilluns, 31 d’octubre de 2022

Canvi de plans obligats

 

Les dues ratlletes no enganyen

Doncs no he pogut fer la Marató de Lleida, finalment. La idea de fer a la capital del Segrià la meva última cursa de 42,195 km ha quedat descartada ja que dimarts de la setmana de la matató vaig donar positiu de Covid. Dos dies fumudet i vaig decidir no fer-la. Era el més assenyat, està clar. He pogut córrer encara un parell de dies 25 minutets i 1 horeta per comprovar que ja estava recuperat, o almenys en el bon camí. Dilluns 31 d'octubre ja torno a treballar. Covid superat. Finalment l'última marató de la meva vida la faré a Luxor, a Egipte, el pròxim 13 de gener. Hi tenia programat fer allà la mitja, però aquest imprevist del Covid m'ha obligat a canviar de plans. Serà un bon final de maratons, sens dubte! I a més, seguiré mantenint el meu 61-61-61 perquè faig els 62 el 12 de març. Així, que, tot ok!

dimarts, 18 d’octubre de 2022

L'última abans de la Marató de Lleida

   

Entrant a meta (foto: Cristina Fábregas)

  Diumenge vaig córrer la Mitja de Mollerussa. Era la segona vegada que la feia en 17 anys. Ja tocava tornar-hi! La meva idea era baixar de 1h 50m. A Calella, un mes abans, ho havia aconseguit sense excessius problemes. Per tant, no em semblava agosserat aspirar al mateix, si més no. Vaig usar la mateixa tàctica que aquell dia, és a dir, anar amb la llebre de 1h 50m fins el km 17 o 18 i a partir d'alla anar-me'n per aconseguir l'objectiu. Al córrer en el Pla d'Urgell, comptava que el desnivell seria mínim, imperceptible. I així va ser... fins el km 7,5. A partir d'aquell punt la carretera es començava a empinar i vaig veure com el grupet de 1h 50m se m'escapava irremeiablement. Vaig intentar que no fos així, però va ser endebades. Ells anaven al ritme prefixat. Era jo qui perdia velocitat. Vaig ser ben conscient que el sub 1h 50m era ja del tot impossible. Nou objectiu; sub 1h 52m. Vaig fer el què faig habitualment en situacions similars: buscar objectius propers i intentar superar-los; és a dir, atrapar els corredors que tenia per davant.

     Finalment vaig entrar a meta en 1h 51m i 51s. Lluny de l'objectiu previst, però ja em va estar bé. El 30 d'octubre arribarà la meva última marató, la de Lleida, i tampoc no era qüestió de cremar-me a Mollerussa... 

     Després de la cursa, bon dinar amb la Cris, l'Arcadi la Fiona, i en Domingo Catalán i la Rosa, la seva dona.

El dinar a Mollerussa, magnífic

    El cap de setmana 22-23 d'octubre no faré cap cursa. Estaré diumenge al Pont de Suert on m'han fet l'honor d'escollir-me Majoral dels Pirineus, a la Fira de la Girella. Espero estar a l'alçada!  

dimarts, 27 de setembre de 2022

Millor marca dels dos últims anys!!

Braços amunt, pel Martí (Foto: Xavier Ballart)

     Sovint explico a les entrades d'aquest blog que les marques que hom fa indefectiblement van empitjorant a mesura que passen els anys. I és així, sens dubte. Per això estic tant content d'haver aconseguit a La Llagosta  --on hi havia corregut per primera i única vegada al 2008-- un gran registre per a mi en la cursa de 10Km. Vaig acabar en 48 minuts i 24s, i això suposa la millor marca que he fet en un 10.000 des del gener del 2020. He corregut 11 vegades una cursa de 10K des que a la de Sant Antoni del 2020 vaig fer 47m i 42s  Com dic, una gran satisfacció. A més a més vaig ser molt regular. Primer 5.000, 24,22; segon 5000, 24,02. O sigui fins i tot un pelet més ràpid. Els parcials de cada km; 5,02-4,52-4,52-4,48-4,55-4,49-4,49-4,49,4,49,4,38. El primer va ser el més lent donat que prefereixo sortir al darrera per no començar espitat --i pagar-ho després-- a l'haver de passar corredors més lents que jo. I l'últim va ser el més ràpid ja que vaig prèmer l'accelerador per passar primer i evitar que em passés després, l'Anna Belén Miguel.
   En definitiva, bona cursa i bon entrenament de cara a la Marató de Lleida del 30 d'octubre. 

dimarts, 20 de setembre de 2022

Gran mitja a Calella

En ple esforç (Foto: organització)
 

    Tres anys després he tornat a córrer la Mitja Marató de Calella-Maresme.  7a vegada que la disputava. Abans es feia al març o a l'abril, i ara l'han passada al setembre. Enguany ha coincidit amb la Cursa de la Mercè, però la participació, malgrat això, ha estat força notable. Un dels encerts de l'organització ha estat posar la cursa a dos quarts de 9 del matí. D'aquesta manera ens hem estalviat la canícula que, a 18 de setembre, encara podia ser força important. No va ser així, sortosament.

   La meva idea era aprofitar la cursa per a fer un bon entrenament de cara a la Marató de Lleida del 30 d'octubre. I és per això que vaig decidir fer uns quants quilòmetres previs. Vaig fer 40 minuts per a un total de 6,3 quilòmetres. Em van servir, a més a més, per comprovar que les cames les tenia perfectament. I és que no les tenia totes ja que el dia abans vam estar caminant molt anant de compres per Calella, i a la nit vaig acabar dormint poc perquè les cames em feien mal.

Amb el grup de 1h 50m (Foto: organització)

   Vaig sortir enganxat a la llebre de 1h 55m, però de seguida vaig veure que no era el meu ritme. I abans del km 1 vaig anar a buscar el grup de 1h 50m. Abans del km 2 ja estava amb ells. Una llebre espectaclar, que quadrava cada km, em va donar confiança. Em trobava molt a gust. Vaig pensar d'anar en el grup fins el km 18 i aleshores deixar-lo per assegurar-me el sub 1h 50m. 

                                                       L'entrada a meta (Foto: organització)

     Tot va anar tal com preveia fins el km 15,5 on hi havia l'últim avituallament. Allí vaig perdre de vista la llebre, que es va quedar una mica endarrera, m'imagino que ajudant a algú del grup. Aleshores vaig decidir que me n'anava amb la idea d'intentar millorar l'1h 48m 10s que havia marcat a la Mitja de Granollers com a millor registre del 2022 en la distància. Sortosament em vaig poder enganxar a dos nois i no vaig haver d'anar sol. Vaig estar amb ells un parell de km. Per moments anàvem a 4,45! Per a mí, molt ràpid. No els vaig poder seguir més i els últims 3 km me'ls vaig passar intentat objectius més petits; per exemple, simplement mirar d'atrapar el corredor que tenia davant. Total que vaig creuar la meta en 1h 48m i 31s, a escassament 21s de la marca de Granollers. Més que correcte, comptant que havia fet 6km previs. Bon entrenament, en definitiva. Les meves felicitacions als organitzadors. La Mitja Calella-BCN Maresme és una gran cursa. Tot perfecte, km ben senyalitzats, gran avituallament final; em vaig descuidar el xip groc i me'n van facilitar un de blanc de manera immediata.... Vaja, tot fantàstic! Moltes gràcies, amics! 


dimecres, 17 d’agost de 2022

Un altre 5.000 estiuenc

Al fons, la plaça de l'ajuntament, on hi havia la sortida i la meta (foto: selfie)
 

   Feia 5 anys que no corria la cursa de la Festa Major de Manlleu, que es disputa cada 15 d'agost. És un 5K ràpid que només té una mica de pujada a l'inici de la cursa, i, per tant, és passa sense cap problema, perquè encara estàs ben fresc. Hi ha un altra part amb pujadeta cap el km 2, però també la vaig passar sense angúnies. En relació a fa 5 anys, el recorregut ha variat una miqueta. Recordo que a l'arribar a la plaça de l'ajuntament s'hi donava la volta completa per accedir a la meta. Ara s'arriba a la plaça per un altre carrer i s'accedeix a la meta sense haver de donar la volta. Diria que s'ha augmentat el metratge quan es circula al costat del riu Ter, que és la part que no està asfaltada. Bona part d'ombra que a l'estiu s'agraeix molt. Vaig fer una cursa força regular. L'aspiració era fer-ho una mica millor que al Poble Sec (25,07). No em puc queixar: vaig acabar en 24,28 per tant, ben satisfet per l'objectiu aconseguit. Ara la meva velocitat amb prou feines és baixar dels 5m/km.

    La pròxima cita potser serà Castellbisbal, el 21 d'agost. Encara no està decidit.



dilluns, 18 de juliol de 2022

Al Poble Sec sempre fa calor

Rematant la pujada més llarga del recorregut (Foto Pako Beer)


Una cursa clàssica estiuenca a Barcelona és la de Poble Sec. Són 5 Km pel barri en un circuit de 2,5Km, al qual es dones dues voltes. Per l'epoca de l'any, òbviament fa calor, però es fa suportable perqu`+e la cursa és curta i, sobretot, perquè el circuit està molt arreserat i pràcticament tot ell té ombra. Era la tercera vegada que hi participava. Vaig debutar-hi al 2013 amb un temps de 22,16. No hi vaig tornar fins 5 anys després, al 2018. Alehores ja vaig trigar 24,14. Recordo que em vaig quedar amb un cert mal regust perquè les pujades que hi ha em van semblar molt dures. Ara, al fer-la per tercer cop al 2022, vaig plantejar-me ser moderat i fer una primera volta tranquil·la i una segona prement l'accelerador. És fàcil en aquesta cursa sortir tranquil ja que al ser estrets els carrers és molt complicat avançar corredors. L'únic que has de fer es col·locar-te ben enrera a la sortida per tenir molts corredors per davant que et facin de tap i així no accelerar-te en excés a la primera volta. Dit i fet. Fins ben bé el km 1,5 no vaig poder córrer amb comoditat, amb espai. Vaig passar per meta en la primera volta en 13 minuts justos

El primer pas per meta (Foto: Mònica Majoral)

En cas de doblar, hauria fet 26 minuts. Un temps molt dolent. La llebre del 30 minuts feia estona que l'havia superada, però la llebre dels 25 minuts no la veia, de lluny com la devia tenir. En la segona volta vaig accelerar i em vaig trobar molt bé, tot sigui dit. Les pujades que 5 anys enrera se m'havien atravessat, les vaig fer sense que em semblessin res de l'altre món. Vaig completar la segona volta en 12m i 7s per un total, doncs de 25m 7s. Fer la segona volta 53 segons més ràpid que la primera em va semblar magnífic. Al 2018 els parcials van ser 11,54 i 12,19. Massa ràpid la primera i ho vaig pagar a la segona. Sempre és millor córrer de menys a més. Les sensacions que et queden són més positives. I així va ser aquest calurós diumenge del 2022.

   Ara no faré cap cursa més fins l'agost. Bon estiu!  

dimecres, 6 de juliol de 2022

De nou un doblet


La meta estava a l'interior de l'RCD Stadium (Foto JJ Vico)
 

L'última vegada que vaig fer un doblet va ser fa 7 mesosO sigui, que ja tocava. Dissabte 3 de juliol vaig córrer la cursa de 10 Km de Cornellà, cursa nocturna, que començava a dos quarts de 10 de la nit. Córrer al vespre, a l'estiu s'agraeix. Tenia ganes de fer-la perquè el circuit transita per molts del llocs on entreno habitualment a l'estar a tocar de TV3. Sortida i arribada a l'RCD Stadium de l'Espanyol. L'arribada, a dins del camp de futbol. L'Espanyol col·labora activament en la cursa. Vaig sortir força endavant i això va fer que corrés els 2 primers quilòmetres en 4m 32s cada un d'ells. Ritme ràpid per a mí i ho vaig pagar en els tres següents que vaig fer en 4,43-4,50- i 5,00 El primer 5.000 passat en 23m 39s. Prou bé. El segon 5.000 em vaig regularitzar notablement al fer 4'50-54-54-54 i l'últim en 3,58. 23,32 de parcial i un global d'uns espectaculars, per a mi, 47m 11s. No podia ser i menys encara quan feia un parell de setmanes que havia fet 53 minuts a la Cursa de Foc d'Olesa de Montserrat. Explicació: era curta. El GPS em va marcar 9,8Km en comptes de 10 Km. Si hagués fet 10Km, crec que hauria pogut fer tranquilament menys de 49 minuts i hauria fet MMA. O sigui, en qualsevol cas vaig quedar molt satisfet.  El recorregut eren dues voltes a un circuit de 5 Km.

Completant els últims metres (Foto JJ Vico)

I al matí següent, diumenge 4 de juliol vaig anar a Barberà del Vallès a córrer la cursa de 5Km de Festa Major. L'únic objectiu era no cremar-me i gaudir del recorregut, que és més costerut del què hom podia pensar. Vaig acabar en 24m i 6s, que no està gens malament. Aprop de sub24. Content. Ara mateix no tinc cap cursa prevista. El cap de setmana 9 i 10 de juliol treballo i no podré competir. Buscarem alguna coseta pel cap de setmana 16 i 17 de juliol.

dilluns, 27 de juny de 2022

Curses d'estiu

Dedicada al Martí, com sempre (Foto: organització)
 La idea que tenia per aquesta època de l'any era descansar almenys 3 setmanes i no córrer gens en aquest període. Però he hagut d'escurçar aquest interval perquè la bàscula m'ha espantat. Així que he estat escassament 11 dies sense córrer. El 19 de juny vaig tornar a la Cursa del Foc, a Olesa de Montserrat, per fer-hi la cursa per quarta vegada. Ja l'havia correg
ut al 2015, 2016 i 2017. Sortosament, el dia no va ser excessivament calurós. Dues voltes a un circuit molt pla de 5 Km cada una. Al tenir molèsties lumbars des de feia molts dies, vaig decidir que sortiria molt relaxat. La idea, fer entre 50 i 55m. Em vaig enganxar a la llebre de 55m i al cap de poc més d'1 km, al notar que l'esquena no em molestava, vaig accelerar paulatinament, buscant l'objectiu prefixat. Primera volta feta en 27,05 i la segona més rapideta: 25,54. Per tant, acabada en 53 minuts. Objectiu complert. Com sempre dic, cal saber on estàs en cada moment de la temporada per no sortir a un ritme massa ràpid que després puguis pagar.  La pròxima cita serà doble, si tot va be. Dissabte 2 de juliol faré els 10Km nocturns de Cornellà i diumenge 3 al matí els 5Km de la Festa Major de Barberà del Vallès

   

dilluns, 30 de maig de 2022

Ha caigut el 10K número 300!!

A Diagonal Mar, Km 8 més o menys (Foto: David Patán)

         Ha trigat, però finalment he pogut fer la cursa de 10 Km número 300 del meu historial. Per qüestions diverses --bàsicament laborals-- no havia pogut fer cap 10K en tot el 2022. Finalment, diumenge va arribar el dia. Va ser a la cursa DIR Guàrdia Urbana de Barcelona. Una cursa curiosa perquè es fa per tota la Diagonal. Un luxe que, per un dia, la principal artèria de Barcelona l'envaïm per unes hores els corredors i no els cotxes. Tendeix a baixar, al sortir del Palau Reial i acabar a la Ronda Litoral. Després de deixar el cotxe aprop de la meta, vam anar amb l'Arcadi en metro fins a la sortida. Un recorregut llarg perquè cal fer-hi un transbordament i això fa que estiguis més estona en metro que després corrent! 


Abans de la sortida (Foto DIR)


       Vaig sortir rapidet per a mi, a 4,42m/Km, els dos primers km. Com que tinc algun quilet de més, vaig acabar pagant l'esforç. El 5.000 el vaig passar en 24m 17s. En cas de doblar, 48,34, que hauria estat prou bé per a mi; però com dic, vaig acabar pagant el ritme dels 2 primers quilòmetres. En la segona part de la cursa vaig ser incapaç de fer cap km per sota de 5. El millor el vaig fer en 5,08 i el nové en 5,26! Petit desastre que es va traduïr en un parcial de 26,09, el segon 5K per un total de la cursa de 50m 26s. Era la tercera vegada que la corria. Al 2013 vaig fer 41,15 i al 2017, 44,28. Seguirem!! 

dilluns, 9 de maig de 2022

Ja tinc 60 maratons

En el Km 32 ja veia que no se'm podia escapar. (Foto: Pako Beer)

    Són unes quantes, 60 maratons, està clar. Vaig escullir la de Barcelona per arribar a aquesta xifra. Tenia dubtes donat que, com ja és habitual, havia entrenat molt poc. A més utilitzaria per primera vegada sabatilles de carboni de Joma. A l'hora de la veritat, tot va anar millor del què havia imaginat. Després de l'experiència de la Marató de Barcelona del passat novembre, vaig esmorzar bé. De fet, vaig seguir perfectament allò que per córrer una cursa l'ideal és fer un DECP. O sigui arribar-hi Descansat, Esmorzat, Cagat i Pixat. Perdó per l'escatologia. Vaig aconseguir buidar del tot fins uns minutets abans de començar la cursa. Tenia clar que no deixaria escapar cap avituallament. En tots ells m'hidrataria i prendria gels quan me'ls oferissin. 

A l'alçada del Km 30 (Foto: Jimmi Pujol)

El primer va arribar al km 25. Vaig començar conservador, una mica per sobre del 6m/Km, amb l'objectiu de fer 4h 13m. A partir del Km 9, vaig veure que anava a 5,45 sense cap dificultat. Vaig haver de fer esforços per a no accelerar-me. Ho vaig aconseguir. Com a Castelló vaig acabar en 4h 17m, tot el què fos fer-ho millor ja m'estava bé. Anaven passant els quilòmetres i no m'arribava l'esgotament, el mur, o el que sigui. Em trobava molt còmode amb les sabatilles. Notava que l'isquio de la cama esquerra el tenia carregadet, però sortosament la cosa no va anar a més. Ja a la part final de la cursa veia molta gent al meu voltant que anava molt tocada. Jo en canvi em sentia molt bé, sense cap pensament negatiu d'aturar-me ni res per l'estil. Tot plegat, com deia, va acabar molt millor del què suposava. Al final, 4h 14m 46s, el millor registre de les últimes 5 maratons. Un petit gran èxit per mi. I les sabatilles de carboni de Joma em van anar molt bé. Fins i tot diria que em van preservar muscularment. Al dia següent de la cursa vaig fer 10 minutets de rodatge desentumidor i, a diferència d'altres vegades, no tenia les cames com uns pals.


                                           Km 37,5. Amb batucada i tot. (Jimmi Pujol)

Com deia, ha estat la marató número 60. La número 61 tinc previst fer-la a Lleida el 30 d'octubre. Serà la primera vegada que s'hi farà una a la capital del Segrià. I, després, em retiraré de fer maratons. Penso que a la meva edat, l'esforç d'acabar una marató és molt alt. Per suposat que seguiré corrent, però distàncies més curtes. A Lleida faré la marató 61, ara que tinc 61 anys, jo que vaig néixer l'any 61. Tot quadrat. Ah! I a Barcelona vaig fer aquest diumenge la marató per 18a vegada, o sigui, majoria d'edat de participacions a la Marató de Barcelona. 

       

Km 42 (Mònica Majoral)


                                Arribar a la meta en una marató sempre és molt emocionant!

dilluns, 4 d’abril de 2022

Preparació per la Marató de Barcelona


A la mitja de Barcelona. Va fer fresqueta (Foto: Arnau Dausedas)

Disculpes als seguidors del bloc. La setmana passada no vaig actualitzar-lo i, com que això és un no parar, resulta que ja tinc dues curses més completades. 

Diumenge 27 de març vaig córrer la mitja de Montornès. L'últim cop que l'havia fet, al 2018, havia corregut en 1h i 40 minuts. Són registres que ja han quedat lluny per a mi, ho tinc assumidíssim. Enguany vaig completar la meva 10a participació a la prova en 1h 53m 49s. És una recorregut dur amb constants pujades i baixades que posen a prova al més pintat. Especialment quan s'agafa la carretera de La Roca. Al fer-ho una mica millor que a la del Mediterrani 7 dies abans, ja em vaig donar per satisfet.


Entrada a la meta a Montornès (foto: org.)

Com que la pandèmia ha obligat a canviar els calendaris, resultat que entre la mitja de Barcelona del 2021 i la del 2022, només han passat 5 mesos, escassament. Al l'octubre vaig fer-la en 1h 53m i 39s, però me la vaig prendre amb calma ja que preparava la Marató de Barcelona de 3 setmanes després. I vaig fer 8km previs abans de la mitja, per completar-ne 29. Ara, a l'abril, no he fet quilometratge previ, tot i que tinc novament la Marató de Barcelona tocar; a escassament 4 setmanes (es corre el 8 de maig). Volia provar si seria capaç de fer-la una mica "alegre". I no em puc queixar. He acabat en 1h 50m i 47s, o sigui 3 minuts i 2 segons més ràpid que a Montornès. Molt content!

A la Mitja de Barcelona, lluitant contra el crono (Foto: Arnau Dausedas)

    Diumenge que vé no faré cap cursa, molt probablement. Aprofitaré per a intentar fer el màxim de quilòmetres aquesta setmana.

  

 



dimecres, 23 de març de 2022

Mediterrani: una mitja plana, però dura

Poc abans d'arribar a la meta, al canal olímpic (Foto: Arcadi Alibés)
    

    Ha estat la meva mitja marató número 140. Abans s'hi feia la Marató del Mediterrani en aquest recorregut, sortint del canal olímpic i transitant per Gavà mar. Es va deixar de fer la marató i va passar a convertir-se en mitja, 10K i 5K. L'havia fet 6 vegades quan era marató, però no pas des que es va convertir en mitja. En concret la vaig fer al 2005, 2007, 2008, 2010, 2011 i 2012.

A punt de completar els primers 10 Km (Foto: Arcadi Alibés)
 

  Tres setmanes després d'haver fet la marató de Castelló, calia veure com estava. Sabia que la cursa, tot i ser plana, seria dura donat que el vent podria prèmer força i perquè es tractava de fer dues voltes, amb una pujada curta però notable, que es fa 4 cops, ja que és un pont que creua l'autovia de Castelldefels. La volta al canal olímpic per a fer els 2,5 últims quilòmetres, també pica. La referència de 1h 48m de Granollers em semblava que podia ser vàlida. A mesura que anava fent quilòmetres intentava fer càlculs de temps d'arribada segons el ritme que portava. Fins el km 13 em veia acostant-me a 1h 50m, que ja em semblava bé. Però del 13 al 15 va fer un amica de vent que em va alentir. Després el cansament acumulat es va acabar notant i només vaig poder fer escassament 1h 54m 33s. Què hi farem! Aquest pròxim diumenge, a la mitja de Montornés, intentaré fer-ho una miqueta millor. L'últim cop que hi vaig córrer, al 2018, hi vaig fer la millor marca d'aquell any: 1h 40m 49s. Si ara fés 10 minuts més, estaria encantat de la vida!

    



                                 
L'arribada a la meta, gravada per la Tere, la dona d'en Josep Morera.

dimarts, 1 de març de 2022

Me'n falta una

Arribant a la meta amb en José Manuel Cancio (Foto M. Majoral)

           El 27 de febrer vaig completar a Castelló la marató número 59 del meu palmarès. No està gens malament. Després de l'experiència a la marató de Barcelona, al novembre, no vaig voler arriscar gens ni mica. Res de sortir a buscar les sub 4h, perquè encara que el registre d'1h 48m de la mitja de Granollers potser convidaria a intentar-ho, no les tenia totes, ja que el quilometratge que portava era curt. Dit i fet. Amb l'Arcadi i amb en Josep Morera ens vam enganxar a les llebres de 4h 15m i la veritat és que les vam deixar anar molt ràpidament perquè anaven massa ràpid. Nosaltres, a 6 minuts el Km i anar fent, amb l'objectiu de 4h 13m. Vam anar plegat fins el km 13. Allí l'Arcadi i jo vam fer una aturada tècnica a fer una pixadeta i el Josep se'ns va avançar. El teniem a una distància estable d'uns 200 metres. A partir del km 16 comença la part més dura d'questa marató, la part més avorrida i on va fer més calor. Arribar fins el Grau, a la platja i després arribar fins a un camp de golf, amb unes rectes interminables, i un cop superat, tornar a Castelló ciutat per a fer l'última part de la marató. En total 13-14km que es fan durs perquè sembla que no s'hagin d'acabar mai. Just quan vam arribar al 29 vaig deixar l'Arcadi una mica endarrera i me'n vaig anar a buscar en Josep. Cap al 32, crec recordar, el vaig atrapar i superar. Trobar la Mònica en diferents punts del recorregut a partir del 31 és un bé de Deu! Les forces van molt justes a aquelles alçades i qualsevol ajuda moral és molt ben rebuda.



          La Mònica em va donar un gel i me'l vaig cruspir del tot. En el km 41 vaig atrapar el José Manuel Cancio. Vam entrar plegats a meta perquè els meus intents de deixar-lo endarrera no van tenir cap èxit. El José Manuel tenia forces suficients per contrarrestar tots els meus atacs. Vaig acabar en 4h 17m i 49s (2h 07m, la primera mitja i 2h 10m, la segona) Almenys, bastant regular. 
Amb l'Arcadi i en Josep Morera, pocs abans de començar (Foto: M Majoral)

Ara estic a una sola marató de completar-ne 60. La idea és fer-la el 8 de maig, a Barcelona. I després, ja es veurà si en faré més o no...

dimarts, 8 de febrer de 2022

Granollers, la mitja de referència

 

Era el Km 17. Encara somreia; sempre és bó!

Un corredor de fons que no hagi disputat mai la Mitja de Granollers té una assignatura pendent. No és el meu cas. És la mitja marató segurament més emblemàtica de Catalunya i, com a tal, s'ha de tenir al palmarès. Amb l'edició del 2022 ja l'he disputada 14 vegades. El primer cop, al 2001. Mare meva... ja fa 21 anys...

  Bé. El cas és que novament em vaig posar a la línia de sortida. Abans vaig fer amb l'Arcadi 6 km previs per a completar un total de 27, una tiradeta pensant en la marató de Castelló, el 27 de febrer. Com que l'Arcadi tenia molta pressa a l'acabar ja que entrava a treballar a migdia, vam sortir molt endavant, just després de l'elit. El resultat va ser que en pocs metres ja erem exactament els últims...!, donat que la següent onada no sortia fins un parell de minuts més tard que nosaltres. Situació nova... La mitja de Granollers surt del carrer del costat del Palau dels Esports, puja fins a La Garriga passant per Les Franqueses del Vallès. Al quilòmetre 10 gires cúa i es fa gairebé el mateix recorregut de tornada fins a la meta, que està situada al costat del Palau dels Esports de la capital vallesana.

  Vaig arribar a La Garriga en 53 minuts. I vaig arribar a la meta en 1h 48m i 10s; per mí una molt bona marca, pensant en Castelló. Content. Diumenge que vé no faré cap cursa i el 20 de febrer --a una setmana de Castelló-- ja veurem. Seguim. 


dimecres, 26 de gener de 2022

Feia molt que no feia la mitja de Terrassa

A la Rambla de Terrassa. Km 2 (Foto: David Patán)
 

En concret no corria la mitja de Terrassa des de fa 12 anys!  Així que ja tocava tornar-hi. El recorregut inevitablement és dur, pel relleu que té la ciutat. La veritat és que em va semblar més dur que l'última vegada. El circuit tenia algunes variacions, com per exemple que els últims 3km i mig són en baixada i pla, --amb l'excepció d'una rampeta al km 20 i escaig-- quan abans al km18 havies de remuntar tota la Rambla. Ara això és el km 2, i per tant vas molt més descansat.

Girant cap a la carretera de Martorell, després de l'última rampa del km 20 (Foto: David Patán) 

  Amb l'Arcadi vam decidir sortir amb l'Anna Cos que feia de llebre de 2h. Abans de passar pel Km 1, vaig veure que el ritme era massa lent per a mi i sense adonar-me, pràcticament, els vaig anar deixant endarrera. Una de las parts noves del circuit era remuntar l'Avinguda de Barcelona fins gairebé la plaça de la Dona. Hi havia una rampa final en aquest tram que deu n'hi do! Era el Km 8, tot just. I després de manera gairebé immediata arribava la pujada llarga i sostinguda de l'avinguda del Vallès. Això per citar només una de les parts exigents del circuit, perquè n'hi havia més... La meva referència era 1h 51m 06s que havia fet al desembre a Vilanova i la Geltrú, una mitja sensiblement més plana. A Terrassa vaig acabar finalment en 1h 51m i 55s. Un resultat que em va deixar prou satisfet perquè entenc que és una millora en relació a Vilanova, per la diferència notable de desnivells. 

Amb l'Arcadi i l'Anna Cos, poc després de la sortida, encara al primer Km (foto: David Patán)

 La pròxima cita la Mitja de Granollers, el 6 de febrer.

 

diumenge, 9 de gener de 2022

La primera de l'any, a Cornellà

Crec que és la pujada del primer quilòmetre (Foto: David Patán)


    Era la quarta vegada que feia la cursa de Reis de Cornellà, que, com el seu nom indica, es fa pels voltants de la diada de Reis. Una mica abans o una mica després, com ha estat enguany. És una cursa de 5km que té el seu què, donat que hi ha dues pujades, especialment, notables. La primera és just a la sortida i es passa amb comoditat perquè vas fresc. La segona és en l'últim quilòmetre i, evidentment, pica més. A més a més, hi arribes després d'haver fet un tram curt, però també amb desnivell, per llambordes. 

  Tenia clar que després dels excessos dels àpats de Nadal no podia aspirar a gaire més que córrer una mica per sota dels 25 minuts. I així ha estat. he acabat en 24,33 que m'ha semblat just el què puc donar ara mateix. Curiosament aquesta cursa la faig cada 2 anys. 2016, 2018 i 2020 han estat els precedents. Avui, el pitjor registre. Però ja dic que ja hi comptava. Satisfet perquè encara puc baixar dels 25 minuts. És molt probable, per no dir segur, que la pròxima vegada que la corri, ja no seré capaç de fer-ho. 

  Avui he coincidit amb l'Arcadi que feia la primera cursa des que es va trencar dues costelles per una caiguda a la Pujada i Baixada de Guanta. M'ha dit que s'ha trobat força bé. També han corregut la Cris i la Fiona. I l'incombustible Andreu Ballbé (Xip Groc). Ha fet uns espectaculars 22,47, als seus 69 anys. És el que té haver estat atleta d'elit i haver participat als Jocs Olímpics de Montreal, al 1976.

Amb la Cris, la Fiona, l'Arcadi i l'Andreu (Foto: Cristina Fábregas)

La setmana que vé toca la primera de les tres mitges que tinc la intenció de fer per preparar la Marató de Castelló, del 27 de febrer.  Tinc programades Sitges (16 de gener); Terrassa (23 de gener) i Granollers (6 de febrer). A veure si els horaris de feina em permeten fer-les totes 3. 

  

  

diumenge, 2 de gener de 2022

L'última del 2021

Dedicada al Martí, com sempre (Foto: Organització)
 

      Aquest 2021 la darrera cursa que he fet no ha estat cap Sant Silvestre, com sol ser habitual. En aquesta ocasió ha estat estat la Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú, que feia 4 anys que no feia. El cas és que necessitava fer quilòimetres ja pensant en la Marató de Castelló del 27 de febrer. Va sortir una bona cursa, a Vilanova. Feia un dia fresquet, però sense exageració. Jo ben tapadet, que estic més a gust, ja que sóc fredoliquet. Dues voltes a un recorregut gairebé planer del tot. La majoria dels miniobjectius d'atrapar corredors que anaven per davant meu, els vaig anar assolint tots. per tant, molt content. Al final, 1h 51m 06 segons; millor marca de l'any. Bona manera d'acabar el 2021. Volia fer una Sant Silvestre el dia 31, però al final em va tocar treballar i els horaris de feina i de les curses eren incompatibles. Al 2022 espero completar la 60a marató, que tinc previst que sigui a Barcelona. La de Castelló ha de ser la 59. Molta salut a tothom --que bona fal
ta ens fa a tots!-- i Bon 2022!