dilluns, 9 de maig de 2022

Ja tinc 60 maratons

En el Km 32 ja veia que no se'm podia escapar. (Foto: Pako Beer)

    Són unes quantes, 60 maratons, està clar. Vaig escullir la de Barcelona per arribar a aquesta xifra. Tenia dubtes donat que, com ja és habitual, havia entrenat molt poc. A més utilitzaria per primera vegada sabatilles de carboni de Joma. A l'hora de la veritat, tot va anar millor del què havia imaginat. Després de l'experiència de la Marató de Barcelona del passat novembre, vaig esmorzar bé. De fet, vaig seguir perfectament allò que per córrer una cursa l'ideal és fer un DECP. O sigui arribar-hi Descansat, Esmorzat, Cagat i Pixat. Perdó per l'escatologia. Vaig aconseguir buidar del tot fins uns minutets abans de començar la cursa. Tenia clar que no deixaria escapar cap avituallament. En tots ells m'hidrataria i prendria gels quan me'ls oferissin. 

A l'alçada del Km 30 (Foto: Jimmi Pujol)

El primer va arribar al km 25. Vaig començar conservador, una mica per sobre del 6m/Km, amb l'objectiu de fer 4h 13m. A partir del Km 9, vaig veure que anava a 5,45 sense cap dificultat. Vaig haver de fer esforços per a no accelerar-me. Ho vaig aconseguir. Com a Castelló vaig acabar en 4h 17m, tot el què fos fer-ho millor ja m'estava bé. Anaven passant els quilòmetres i no m'arribava l'esgotament, el mur, o el que sigui. Em trobava molt còmode amb les sabatilles. Notava que l'isquio de la cama esquerra el tenia carregadet, però sortosament la cosa no va anar a més. Ja a la part final de la cursa veia molta gent al meu voltant que anava molt tocada. Jo en canvi em sentia molt bé, sense cap pensament negatiu d'aturar-me ni res per l'estil. Tot plegat, com deia, va acabar molt millor del què suposava. Al final, 4h 14m 46s, el millor registre de les últimes 5 maratons. Un petit gran èxit per mi. I les sabatilles de carboni de Joma em van anar molt bé. Fins i tot diria que em van preservar muscularment. Al dia següent de la cursa vaig fer 10 minutets de rodatge desentumidor i, a diferència d'altres vegades, no tenia les cames com uns pals.


                                           Km 37,5. Amb batucada i tot. (Jimmi Pujol)

Com deia, ha estat la marató número 60. La número 61 tinc previst fer-la a Lleida el 30 d'octubre. Serà la primera vegada que s'hi farà una a la capital del Segrià. I, després, em retiraré de fer maratons. Penso que a la meva edat, l'esforç d'acabar una marató és molt alt. Per suposat que seguiré corrent, però distàncies més curtes. A Lleida faré la marató 61, ara que tinc 61 anys, jo que vaig néixer l'any 61. Tot quadrat. Ah! I a Barcelona vaig fer aquest diumenge la marató per 18a vegada, o sigui, majoria d'edat de participacions a la Marató de Barcelona. 

       

Km 42 (Mònica Majoral)


                                Arribar a la meta en una marató sempre és molt emocionant!

dilluns, 4 d’abril de 2022

Preparació per la Marató de Barcelona


A la mitja de Barcelona. Va fer fresqueta (Foto: Arnau Dausedas)

Disculpes als seguidors del bloc. La setmana passada no vaig actualitzar-lo i, com que això és un no parar, resulta que ja tinc dues curses més completades. 

Diumenge 27 de març vaig córrer la mitja de Montornès. L'últim cop que l'havia fet, al 2018, havia corregut en 1h i 40 minuts. Són registres que ja han quedat lluny per a mi, ho tinc assumidíssim. Enguany vaig completar la meva 10a participació a la prova en 1h 53m 49s. És una recorregut dur amb constants pujades i baixades que posen a prova al més pintat. Especialment quan s'agafa la carretera de La Roca. Al fer-ho una mica millor que a la del Mediterrani 7 dies abans, ja em vaig donar per satisfet.


Entrada a la meta a Montornès (foto: org.)

Com que la pandèmia ha obligat a canviar els calendaris, resultat que entre la mitja de Barcelona del 2021 i la del 2022, només han passat 5 mesos, escassament. Al l'octubre vaig fer-la en 1h 53m i 39s, però me la vaig prendre amb calma ja que preparava la Marató de Barcelona de 3 setmanes després. I vaig fer 8km previs abans de la mitja, per completar-ne 29. Ara, a l'abril, no he fet quilometratge previ, tot i que tinc novament la Marató de Barcelona tocar; a escassament 4 setmanes (es corre el 8 de maig). Volia provar si seria capaç de fer-la una mica "alegre". I no em puc queixar. He acabat en 1h 50m i 47s, o sigui 3 minuts i 2 segons més ràpid que a Montornès. Molt content!

A la Mitja de Barcelona, lluitant contra el crono (Foto: Arnau Dausedas)

    Diumenge que vé no faré cap cursa, molt probablement. Aprofitaré per a intentar fer el màxim de quilòmetres aquesta setmana.

  

 



dimecres, 23 de març de 2022

Mediterrani: una mitja plana, però dura

Poc abans d'arribar a la meta, al canal olímpic (Foto: Arcadi Alibés)
    

    Ha estat la meva mitja marató número 140. Abans s'hi feia la Marató del Mediterrani en aquest recorregut, sortint del canal olímpic i transitant per Gavà mar. Es va deixar de fer la marató i va passar a convertir-se en mitja, 10K i 5K. L'havia fet 6 vegades quan era marató, però no pas des que es va convertir en mitja. En concret la vaig fer al 2005, 2007, 2008, 2010, 2011 i 2012.

A punt de completar els primers 10 Km (Foto: Arcadi Alibés)
 

  Tres setmanes després d'haver fet la marató de Castelló, calia veure com estava. Sabia que la cursa, tot i ser plana, seria dura donat que el vent podria prèmer força i perquè es tractava de fer dues voltes, amb una pujada curta però notable, que es fa 4 cops, ja que és un pont que creua l'autovia de Castelldefels. La volta al canal olímpic per a fer els 2,5 últims quilòmetres, també pica. La referència de 1h 48m de Granollers em semblava que podia ser vàlida. A mesura que anava fent quilòmetres intentava fer càlculs de temps d'arribada segons el ritme que portava. Fins el km 13 em veia acostant-me a 1h 50m, que ja em semblava bé. Però del 13 al 15 va fer un amica de vent que em va alentir. Després el cansament acumulat es va acabar notant i només vaig poder fer escassament 1h 54m 33s. Què hi farem! Aquest pròxim diumenge, a la mitja de Montornés, intentaré fer-ho una miqueta millor. L'últim cop que hi vaig córrer, al 2018, hi vaig fer la millor marca d'aquell any: 1h 40m 49s. Si ara fés 10 minuts més, estaria encantat de la vida!

    



                                 
L'arribada a la meta, gravada per la Tere, la dona d'en Josep Morera.

dimarts, 1 de març de 2022

Me'n falta una

Arribant a la meta amb en José Manuel Cancio (Foto M. Majoral)

           El 27 de febrer vaig completar a Castelló la marató número 59 del meu palmarès. No està gens malament. Després de l'experiència a la marató de Barcelona, al novembre, no vaig voler arriscar gens ni mica. Res de sortir a buscar les sub 4h, perquè encara que el registre d'1h 48m de la mitja de Granollers potser convidaria a intentar-ho, no les tenia totes, ja que el quilometratge que portava era curt. Dit i fet. Amb l'Arcadi i amb en Josep Morera ens vam enganxar a les llebres de 4h 15m i la veritat és que les vam deixar anar molt ràpidament perquè anaven massa ràpid. Nosaltres, a 6 minuts el Km i anar fent, amb l'objectiu de 4h 13m. Vam anar plegat fins el km 13. Allí l'Arcadi i jo vam fer una aturada tècnica a fer una pixadeta i el Josep se'ns va avançar. El teniem a una distància estable d'uns 200 metres. A partir del km 16 comença la part més dura d'questa marató, la part més avorrida i on va fer més calor. Arribar fins el Grau, a la platja i després arribar fins a un camp de golf, amb unes rectes interminables, i un cop superat, tornar a Castelló ciutat per a fer l'última part de la marató. En total 13-14km que es fan durs perquè sembla que no s'hagin d'acabar mai. Just quan vam arribar al 29 vaig deixar l'Arcadi una mica endarrera i me'n vaig anar a buscar en Josep. Cap al 32, crec recordar, el vaig atrapar i superar. Trobar la Mònica en diferents punts del recorregut a partir del 31 és un bé de Deu! Les forces van molt justes a aquelles alçades i qualsevol ajuda moral és molt ben rebuda.



          La Mònica em va donar un gel i me'l vaig cruspir del tot. En el km 41 vaig atrapar el José Manuel Cancio. Vam entrar plegats a meta perquè els meus intents de deixar-lo endarrera no van tenir cap èxit. El José Manuel tenia forces suficients per contrarrestar tots els meus atacs. Vaig acabar en 4h 17m i 49s (2h 07m, la primera mitja i 2h 10m, la segona) Almenys, bastant regular. 
Amb l'Arcadi i en Josep Morera, pocs abans de començar (Foto: M Majoral)

Ara estic a una sola marató de completar-ne 60. La idea és fer-la el 8 de maig, a Barcelona. I després, ja es veurà si en faré més o no...

dimarts, 8 de febrer de 2022

Granollers, la mitja de referència

 

Era el Km 17. Encara somreia; sempre és bó!

Un corredor de fons que no hagi disputat mai la Mitja de Granollers té una assignatura pendent. No és el meu cas. És la mitja marató segurament més emblemàtica de Catalunya i, com a tal, s'ha de tenir al palmarès. Amb l'edició del 2022 ja l'he disputada 14 vegades. El primer cop, al 2001. Mare meva... ja fa 21 anys...

  Bé. El cas és que novament em vaig posar a la línia de sortida. Abans vaig fer amb l'Arcadi 6 km previs per a completar un total de 27, una tiradeta pensant en la marató de Castelló, el 27 de febrer. Com que l'Arcadi tenia molta pressa a l'acabar ja que entrava a treballar a migdia, vam sortir molt endavant, just després de l'elit. El resultat va ser que en pocs metres ja erem exactament els últims...!, donat que la següent onada no sortia fins un parell de minuts més tard que nosaltres. Situació nova... La mitja de Granollers surt del carrer del costat del Palau dels Esports, puja fins a La Garriga passant per Les Franqueses del Vallès. Al quilòmetre 10 gires cúa i es fa gairebé el mateix recorregut de tornada fins a la meta, que està situada al costat del Palau dels Esports de la capital vallesana.

  Vaig arribar a La Garriga en 53 minuts. I vaig arribar a la meta en 1h 48m i 10s; per mí una molt bona marca, pensant en Castelló. Content. Diumenge que vé no faré cap cursa i el 20 de febrer --a una setmana de Castelló-- ja veurem. Seguim. 


dimecres, 26 de gener de 2022

Feia molt que no feia la mitja de Terrassa

A la Rambla de Terrassa. Km 2 (Foto: David Patán)
 

En concret no corria la mitja de Terrassa des de fa 12 anys!  Així que ja tocava tornar-hi. El recorregut inevitablement és dur, pel relleu que té la ciutat. La veritat és que em va semblar més dur que l'última vegada. El circuit tenia algunes variacions, com per exemple que els últims 3km i mig són en baixada i pla, --amb l'excepció d'una rampeta al km 20 i escaig-- quan abans al km18 havies de remuntar tota la Rambla. Ara això és el km 2, i per tant vas molt més descansat.

Girant cap a la carretera de Martorell, després de l'última rampa del km 20 (Foto: David Patán) 

  Amb l'Arcadi vam decidir sortir amb l'Anna Cos que feia de llebre de 2h. Abans de passar pel Km 1, vaig veure que el ritme era massa lent per a mi i sense adonar-me, pràcticament, els vaig anar deixant endarrera. Una de las parts noves del circuit era remuntar l'Avinguda de Barcelona fins gairebé la plaça de la Dona. Hi havia una rampa final en aquest tram que deu n'hi do! Era el Km 8, tot just. I després de manera gairebé immediata arribava la pujada llarga i sostinguda de l'avinguda del Vallès. Això per citar només una de les parts exigents del circuit, perquè n'hi havia més... La meva referència era 1h 51m 06s que havia fet al desembre a Vilanova i la Geltrú, una mitja sensiblement més plana. A Terrassa vaig acabar finalment en 1h 51m i 55s. Un resultat que em va deixar prou satisfet perquè entenc que és una millora en relació a Vilanova, per la diferència notable de desnivells. 

Amb l'Arcadi i l'Anna Cos, poc després de la sortida, encara al primer Km (foto: David Patán)

 La pròxima cita la Mitja de Granollers, el 6 de febrer.

 

diumenge, 9 de gener de 2022

La primera de l'any, a Cornellà

Crec que és la pujada del primer quilòmetre (Foto: David Patán)


    Era la quarta vegada que feia la cursa de Reis de Cornellà, que, com el seu nom indica, es fa pels voltants de la diada de Reis. Una mica abans o una mica després, com ha estat enguany. És una cursa de 5km que té el seu què, donat que hi ha dues pujades, especialment, notables. La primera és just a la sortida i es passa amb comoditat perquè vas fresc. La segona és en l'últim quilòmetre i, evidentment, pica més. A més a més, hi arribes després d'haver fet un tram curt, però també amb desnivell, per llambordes. 

  Tenia clar que després dels excessos dels àpats de Nadal no podia aspirar a gaire més que córrer una mica per sota dels 25 minuts. I així ha estat. he acabat en 24,33 que m'ha semblat just el què puc donar ara mateix. Curiosament aquesta cursa la faig cada 2 anys. 2016, 2018 i 2020 han estat els precedents. Avui, el pitjor registre. Però ja dic que ja hi comptava. Satisfet perquè encara puc baixar dels 25 minuts. És molt probable, per no dir segur, que la pròxima vegada que la corri, ja no seré capaç de fer-ho. 

  Avui he coincidit amb l'Arcadi que feia la primera cursa des que es va trencar dues costelles per una caiguda a la Pujada i Baixada de Guanta. M'ha dit que s'ha trobat força bé. També han corregut la Cris i la Fiona. I l'incombustible Andreu Ballbé (Xip Groc). Ha fet uns espectaculars 22,47, als seus 69 anys. És el que té haver estat atleta d'elit i haver participat als Jocs Olímpics de Montreal, al 1976.

Amb la Cris, la Fiona, l'Arcadi i l'Andreu (Foto: Cristina Fábregas)

La setmana que vé toca la primera de les tres mitges que tinc la intenció de fer per preparar la Marató de Castelló, del 27 de febrer.  Tinc programades Sitges (16 de gener); Terrassa (23 de gener) i Granollers (6 de febrer). A veure si els horaris de feina em permeten fer-les totes 3. 

  

  

diumenge, 2 de gener de 2022

L'última del 2021

Dedicada al Martí, com sempre (Foto: Organització)
 

      Aquest 2021 la darrera cursa que he fet no ha estat cap Sant Silvestre, com sol ser habitual. En aquesta ocasió ha estat estat la Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú, que feia 4 anys que no feia. El cas és que necessitava fer quilòimetres ja pensant en la Marató de Castelló del 27 de febrer. Va sortir una bona cursa, a Vilanova. Feia un dia fresquet, però sense exageració. Jo ben tapadet, que estic més a gust, ja que sóc fredoliquet. Dues voltes a un recorregut gairebé planer del tot. La majoria dels miniobjectius d'atrapar corredors que anaven per davant meu, els vaig anar assolint tots. per tant, molt content. Al final, 1h 51m 06 segons; millor marca de l'any. Bona manera d'acabar el 2021. Volia fer una Sant Silvestre el dia 31, però al final em va tocar treballar i els horaris de feina i de les curses eren incompatibles. Al 2022 espero completar la 60a marató, que tinc previst que sigui a Barcelona. La de Castelló ha de ser la 59. Molta salut a tothom --que bona fal
ta ens fa a tots!-- i Bon 2022!