Dues curses en 2 dies

Em vaig abrigar força. Sóc fredulic (Foto: Ariadna Clayton)

   Quan era més jove feia més doblets; és a dir, fer dues curses en dos dies seguits. Habitualment una dissabte i una diumenge. Com que cada 6 de desembre el Club Natació Sant Andreu organitza la seva cursa, caigui en el dia que caigui, enguany això ha propiciat que fes un doblet. Diumenge 5 vaig fer la Pujada i baixada a Guanta i al dia següent, la de Sant Andreu, a Barcelona.

 És una cursa de 5 Km i molt plana. Bastant ràpida però mai no hi he fet grans registres, tret de la primera vegada que la vaig completar, al 2007. Aquella vegada vaig baixar dels 20 minuts (19,21) i vaig quedar ben satisfet. En les altres participacions (2016, 2017 i 2019) mai no he baixat dels 21 minuts.

 Enguany, després d'haver fet els 12km de la Pujada i baixada a Guanta el dia anterior, l'únic objectiu era córrer per sensacions. Per això em vaig situar bastant endarrera, per a no sortir com un coet. Sortint del darrera, segur que hauria d'esquivar corredors mes lents que jo en el primer quilòmetre i això m'alentiria. Vaig veure que la llebre de 25 minuts em costava atrapar-la. M'hi vaig posar seriosament, però, i cap al km 2,5 la vaig atrapar. I la vaig deixar endarrera. Em trobava molt bé i vaig començar a fer el que faig sempre: plantejar-me objectius a curt termini del tipus "aviam si atrapo a menganito, que va uns centenars de metres per davant meu". Així vaig aconseguir atrapar l'incombustible Gabriel Miquel, que havia sortit una mica per davant meu.

Lluitant amb l'Antoni Roca. Finalment vaig superar-lo de 4 segons (Foto: Pako Beer)

  Al final vaig marcar 23 minuts i 53 segons. No és una gran marca, però almenys vaig baixar dels 24 minuts, que a priori em semblava una bona fita. En total, 43 segons més que en l'última edició, fa 2 anys. Aquell dia no venia de cap altre cursa el dia anterior, però.

  La pròxima cursa serà a Terrassa, el 19 de desembre. També serà un 5.000. La 2a cursa Vicente Ferrer.

De sempre i de mai

  Abans que res, disculpes als seguidors del blog perquè fins avui no l'he actualitzat. I ja fa una setmana de l'última cursa que vaig fer. La feina m'ha tingut ben ocupat i no he pogut posar-lo al dia. El títol de l'entrada és perquè parlaré de dues curses. Una que he fet un munt de vegades, 14, i una altra que no havia fet mai.

Començant el km 9 de la Jean Bouin, just darrera del Siscu (Foto: Pako Beer)

  Diumenge 28 de novembre vaig córrer la clàssica Jean Bouin. Com deia, era la 14a vegada. Del 2007 al 2017 la vaig córrer cada any. Al 2018 va ser impossible perquè m'estava recuperant de les meves oclusions intestinals. La vaig fer al 2019, al 2020 es va anul·lar per la pandèmia, i ara hi he tornat al 2021. La meva intenció no anava més enllà d'intentar acostar-me el màxim possible als 50 minuts, amb la intenció de baixar encara que només fossin uns segons. Em vaig trobar molt bé des del tret de sortida. Vaig passar el km 5 en 24m 13s. L'últim quilòmetre té una pujada considerable i si hi arribes sense reserves, perds moltde temps. Juantament amb en Siscu Larrull, atleta d'Almacelles --ens vam trobar cap el km 7-- vam encarar l'últim km amb un marge prou bo. Vaig passar-lo en 43m i 45s Això volia dir que havia de fer-lo en 6m i 14s per baixar almenys 1 segon del 50 minuts. En Siscu em va deixar uns metres endarrera a l'inici de la pujada del darrer quilòmetre, però vaig aconseguir atrapar-lo quan coronàvem la pujada. A la baixadeta de carrer de la Guàrdia Urbana ens vam recuperar tots dos i vam entrar plegats a la meta. Últim quilòmetre en 4,51. Total: 48m 36s. I mooooolt satisfet perquè és la millor marca de l'any, 28 segons més ràpid que a la cursa de Bombers de 17 d'octubre.

  I diumenge 5 de desembre he corregut una cursa que no havia fet mai. La pujada i baixada a Guanta, a Sentmenat. Fa molts anys, quan començava a córrer, un cop vaig tenir la intenció de fer-la; recordo, però, que algú em va dir que era molt dura. Em vaig espantar i no la vaig fer... i fins ara! Finament m'he decidit i haig de dir que m'ha semblat una cursa molt agradable. Segons he sentit, ja no és tant dura comanys enrera. 12,16 km pràcticament tot per pistes àmplies. Hi ha pujada, evidentment, però si regules bé, es passa sense problemes. He acabat en 1h 7m 02s. Raonablement bé per a mí. Tots els objectius que m'he anat marcant d'atrapar corredors que tenia per davant els he anat aconseguint.

Lluitant contra el vent a la pujada, una mica per darrera del Pirata Agus (Foto: La Sansi)

 Cal destacar que ha fet un vent notable a estones. I les caigudes. Jo no he tingut cap problema, però n'he vist dues de notables. El Pirata Agus s'ha fumut de lloros davant meu a 3-4 km de la meta. Un cop ha acabat la cursa m'ha dit que ha caigut no una, sinó dues vegades. Poc després el corredor que estava al meu costat ha relliscat i també ha anat per terra. Sortosament sense conseqüències. No pot dir el mateix, l'Arcadi. Ha estat de pega. Hem sortit plegats i de seguida he vist que anava més lent que jo. Quan anem a la mateixa cursa a vegades ell, a vegades jo, tirem més o menys. No li he donat més importància. Quan hem arribat a dalt i hem girat cúa he pensat que de seguida el veuria. Però no. Jo anava baixant i no el veia. Quan ja pensava que ens haviem creuat i simplement no ens haviem vist, és quan l'he localitzat. Pujava a ritme lent i m'ha dit que al poc de començar, o sigui, en pujada, s'ha fumut una nata. I li feia mal el costat. Ha acabat la cursa com ha pogut i a la tarda ha anat a fer-se una radiografia. Resultat: dues costelles trencades!! Mare meva! Ara li toca repòs i bondat.

Amb el Pirata Agus, a la meta. Ningú no diria que ha anat 2 cops per terra! (Foto: Luci)

    Demà, 6 de desembre, faré la tradicional cursa del barri de Sant Andreu de Barcelona. 5 quilòmetres absolutament plans. Aviam com va la cosa. 

    

  

Tercer cop a Sant Vicenç dels Horts

   No tenia massa clar que el bessó que em va quedar tocat després de la Marató de Barcelona de diumenge passat, no em tornés a molestar als 10Km de Sant Vicenç dels Horts, on avui he corregut per tercera vegada. L'he notat una miqueta al principi, però després, res de res. Millor. Havia corregut a Sant Vicenç al 2010 i també al 2017, amb registres sensiblements millors que el d'avui. Però ja és això. Si de cas, he vist que de la primera a la segona participació --van passar 7 anys-- vaig afegir 3m 41s al registre. I de la segona participació a avui --han passat 4 anys-- he afegit 3m 30s. O sigui, que en menys anys he empitjorat gairebé el mateix, confirmant el què vinc observant des de fa temps: quan més gran et fas, més ràpidament s'acumulen els minuts... 

El recorregut de la Vicentina

  He sortit molt endarrerit per a tenir espai, i això m'ha comportat haver de fer uns bons eslàloms als primers quilòmetre. Abans del km 1 ja havia atrapat les llebres de sub-60 i sub-55, i com que veia que portava un ritme una mica per sota dels 5m/km he pensat que igual podria intentar atrapar les llebres de sub-50, tot i que el meu objectiu era fer 52 o 53 minuts. La cursa tendeix a planejar i a baixar al principi, pel casc urbà de Sant Vicenç i després hi ha una bona part --ben bé 6,5 km-- que són absolutament plans. He passat el 5 en 24,33, per tant anava en temps. Però era massa poc marge, perquè ja sabia que els últims 600 metres ben bé, són en pujada. El 6 l'he passat en 29,33 i això m'ha animat a intentar-ho. Però aleshores ha arribat el km 7, al girar cúa a la zona del riu, amb vent en contra. Un petit desastre. He marcat en aquest punt 35,29, o sigui, 29 segons per sobre de cop!! No sé què ha passat. Potser era llarg. L'he fet en 5,53!! No era normal... El 8 l'he fet en 5,25, una mica desanimat perquè la fita de sub-50 ja era impossible.  Els dos últims km he intentat seguir una noia que portava un ritme exigent però acceptable per a mi. M'ha  servit per marcar 5,03 i 4,59 en els dos últims quilòmetres. Total, 51m 06 segons. I content! Era el 10 mil número 298 que he fet. El 299 serà segurament la Jean Bouin, el 28 de novembre. I el 300, ja veurem on cau...

Marató de Barcelona-2021: ambulància

Pocs abans d'aturar-me pel bessó  (Foto:Cristina Fàbregas)

 Sembla estrany que a la Marató de Barcelona, que ja he completat 17 vegades, em pugui passar alguna cosa nova. Doncs aquesta vegada m'ha passat. Vaig ser evaquat en ambulància... Tranquils, estic perfectament, i a més vaig acabar la cursa, la meva 58a marató. Però anem a pams...

La idea era intentar fer 3h 59m, si bé tenia dubtes perquè la preparació que havia fet era molt justeta de quilòmetres. Segurament vaig ser massa agoserat. Em vaig col·locar just al darrera de les llebres de sub 4h. L'Arcadi, molt més intel·ligent, va preferir sortir més enrera a un ritme de 6m/km buscant les 4h 13m.

Evidentment, al començament vaig anar molt còmode al ritme de 5m/40s el Km. En el km 12 el bessó de la cama dreta em va començar a molestar, però no era un impediment per seguir corrent uns segons més lent. També feia estona que el pantaló em segava l'engonal. M'havia descuidat de posar-me vaselina... Quin desastre!! El cas és que a l'arribar a la mitja marató, 9 quilòmetres després, el bessó em va fer aturar. Em molestava massa. Vaig caminar uns 200 metres per a veure si li donava una mica de descans i vaig tornar a posar-me a trotar. Evidentment les llebres de les 4h ja eren absolutament inabastables per a mi. Canvi d'objectiu: aviam si seria capaç de fer un millor crono que les 4h 15m de l'última marató que havia fet  De fet, vaig aspirar a 4,05 i a 4,10, però va acabar sent impossible. Vaig seguir trotant fins el 35 a ritmes entre 5,55 i 6,10 intentant preservar el bessó el màxim possible. 

Poc després de passar el Km 35 l'Arcadi i el Xavi Sanz em van atrapar. El Xavi es va voler quedar amb mí, per ajudar-me, però aleshores em vaig adonar, al parlar unes frases amb ells, que estava molt cansat. Al parlar em cansava. Es vaig dir que tiréssin que ja arribaria a meta, que no es preocupéssin per mí, i em vaig posar a caminar novament. Sabia perfectament, però, que podia acabar la cursa, ni que fos caminant i trotant a estonetes. Poc abans de passar per sota de l'Arc de Triomf, una mica abans d'arribar al km 36, vaig posar-me a trotar novament. I així ho vaig fer fins el Km 38, a la Via Laietana. Allà vaig tornar a caminar uns 100 metres. I d'allà fins el Km 39, trotant novament. Nova aturada per caminar uns segons i d'allí fins al final --els últims 3 quilòmetres-- ja els vaig fer trotant tots ells. El cas és que vaig acabar en 4h 17 minuts i 57 segons. L'Arcadi va fer 4h 16m.

Fins aquí, diriem que tot més o menys "normal", si bé vaig haver de caminar molt més del que mai hauria volgut...

Quan vaig creuar la línia d'arribada vaig sentir-me una mica "out", diguem-ne. De fet molts cops em passa a l'acabar alguna cursa, però al caminar uns metres de seguida ho supero, em recupero gairebé de manera immediata i no passa absolutament res. El cas és que ahir, al veure'm aturat, els de la Creu Roja em van oferir una cadira. La temptació va ser massa gran, potser... i m'hi vaig asseure. Crec que va ser pitjor, perquè aleshores sí que em vaig començar a marejar. Em van portar a la seva carpa i em van estirar en una llitera. Vaig agafar fred. Em van donar aigua i un líquid molt dolent de color taronja. Crec que m'aportava sals, però no podia amb ell... Van donar-me un plàtan, pel potasi, però tampoc no podia quasi menjar-lo.... Amb tot això em va agafar més i més fred i vaig començar a tremolar. Com que estava tovet, fins i tot vaig posar-me a plorar perquè pensava que mai més faria una marató. Les mantes que em posaven no m'evitaven les tremolors. En un moment de "calma" vaig poder parlar amb la Mònica, la meva dona, per telèfon i li vaig dir que vingués. Com que seguia tremolant, em van treure a fora de la carpa i em van asseure en una cadira perquè em toqués el sol, aviam si així em refeia... però tampoc. Només tenia ganes d'estirar-me. Un altra cop a la camilla... jo diria que la gent de la Creu Roja va preferir no córrer cap risc i van decidir enviar-me amb ambulància a l'Hospital Clínic. Just quan m'entraven a l'ambulància va arribar la Mònica, que es va espantar, lògicament, perquè com que haviem parlat per telèfon una estona abans, ella tenia la percepció que estava prou bé... Un cop a l'ambulància, amb bona temperatura, ja em vaig començar a refer. A més a més em van posar suero. En el box d'urgències em van fer un electrocardiograma. Tot normal. Van veure que estava perfectament i em van deixar anar a casa. Em van fer una prova del sucre i van comprovar que el tenia una mica alt. Em faré les proves per saber si tinc diabetis o no. De fet tinc familiars molt propers que en tenen. Total, havia fet una lipotímia i una hipotèrmia. La lipotímia, però, en cap moment em va fer perdre la consciència. La causa de la lipotímia sembla prou clara: d'un temps ençà faig la dieta de 16h sense menjar. Bàsicament em salto l'esmorzar. Per tant, vaig córrer la marató en dejú. Mal fet, evidentment. En tot cas, els dies de marató sí que haig d'esmorzar. Però he estat més radical. Deixo la dieta i passo a fer la de les 5 ingestes diàries. Segur que m'anirà millor. 

Quan els explicava als metges i als de la Creu Roja que estava en dejú des del sopar del dia anterior,  arrufaven el nas. El meu germà Manel, lògicament, ha estat més contundent... És la confiança... ;-)) 

 

Bombers, just el que volia fer!

 

Patint en l'últim Km, a la Via Laietana (Foto: Blog maldito)

       Després de l'actuació decebedora a la cursa d'El Prat del passat 26 de setembre, a Bombers volia fer-ho bé. Feia 4 anys que no corria aquesta cursa emblemàtica. La d'avui era la meva 10a participació. Les bones sensacions que em va deixar la mitja de Barcelona una setmana abans feia augurar que, possiblement, avui podria ser un bon dia. Igual que fa una setmana hem fet amb l'Arcadi uns quants quilòmetres previs, 6 en total, per a sumar-ne més de cara a la Marató de Barcelona que ja està a tocar. Quan ens hem col·locat al calaix de sortida hem vist que les llebres de 50 minuts estaven uns metres darrera nostre. Ens ha semblat ideal pel nostre objectiu, que era fer sub50. L'estratègia que hem pensat era sortir tranquils, esperar que les llebres ens atrapéssin i a partir d'aleshores, seguir-les fins el 8 i deixar-les en els dos últims quilòmetres per baixar dels 50 minuts. 

     11.000 corredors són moltíssims i com que estavem en la tercera sortida, al principi hem anat molt lents. Km 1 en 5,23. A poc de superar-lo, les llebres dels 50 minuts ens han atrapat. Anaven espitades fent ziga-zagues sense parar, esquivant corredors més lents. Em costava seguir-les, especialment a la part de l'Av del Paral·lel, que tendeix a pujar. L'Arcadi semblava més còmode, fins i tot xerrant amb la Núria Salvat. Un cop arribats a la Gran Via, buscant el Km 5, la Núria ha marxat endavant i l'Arcadi seguia amb les llebres, fins i tot, a cops, uns metres davant d'elles. Jo tenia la sensació d'anar amb el ganxo. Amb prou feines aconseguia que no se m'escapessin més del compte. El Km 2 (5,13); el 3 (5,03); el 4 (4,50) i el 5 (4,52). Hem passat la meitat de la cursa en 25m i 44s. En aquell moment m'ha semblat del tot impossible poder recuperar els 44 segons de dèficit per baixar de 50m, ja que, com dic, no tenia bones sensacions. Però m'he dit que el repte era atractiu i que ho intentaria. I a fe de Deu que ho he intentat... i ho he aconseguit! Els parcials dels segons 5 km han estat boníssims per a mí: 4,33-36-36-39-18. El segon 5K l'he fet, doncs en 23,42,  2 minuts més ràpid que el primer 5.000. M'he quedat a escassament 16 segons de la millor marca de l'any en un 5K, feta a Sants el 9 de maig, en l'únic 5.000 que he corregut al 2021. I avui ha estat dins d'un 10.000, en la segona part de la cursa i amb 11 quilòmetres ja a les cames. Total que en el Km 8 he atrapat la Núria Salvat i he acabat amb uns per a mi magnífics 49m 07s. Per suposat, millor marca del 2021 superada de molt. L'anterior era de 51,30, aconseguida a Pineda, al juny. La Núria ha entrat en 49,13 i l'Arcadi en 49,37. I la meva germana Núria s'ha acostat a la seva millor marca. Ha fet 1h 1m i 53s

En resum, un gran dia, bons registres i bones sensacions!    

 

Tiradeta de cara a la marató a la mitja

  Diumenge vaig fer la mitja de Barcelona amb la intenció de fer una tirada llarga per a preparar la marató de Barcelona del 7 de novembre. És per això que vaig quedar amb l'Arcadi i el Carles Miras a les 7 del matí (la cursa començava a les 8,30h) per a fer 8 km previs suaus per a completar-ne 29. Vam anar petant la xerrada corrent tranquilament per la zona del passeig litoral. Agradabilíssim, la veritat. La meva intenció era baixar de 1h 55m.

A poc d'arribar a la meta (Foto: Txabi Albert)

S'hi va afegir en Xavi Sanz --que havia vingut corrent des de Badalona-- i tots quatre vam sortir a ritme de 2h (5,40m/km) L'Arcadi en tenia prou en baixar de les 2h. Vam anar tots quatre fins el km 4,5. En aquell punt el Carles va haver de plegar ja que li molestava el bessó. No va voler arriscar pensant en la Marató. Un quilòmetre més tard vaig haver d'aturar-me a fer un riu notable. Òbviament, l'Arcadi i el Xavi se'm van escapar. Quan em vaig reincorporar vaig augmentar una mica el ritme i en un km escàs vaig enllaçar amb ells. De seguida els vaig deixar endarrera i em vaig enfrascar en càlculs per veure si tenia opcions o no de fer sub 1,55. A l'haver anat més lent al principi i haver-me aturat, potser no seria fàcil; però era un repte que em va motivar. A partir del km 6 vaig augmentar el ritme (5,19).  El vaig mantenir i fins i tot millorar una mica en els següents (5,12-10-10-14-14-15) Quedaven 9 quilòmetres per a la meta i estava just just per baixar d'1,55. Vaig decidir posar una marxa més aviam què passava. El següents quilòmetres van ser fets a 5,06-06-16-09-4,54!!-5,13-08. Al 19 ja estava clar que baixava de 1h 55m. El 20 va sortir a 5,00 i el 21, amb els 97 metres de propina, a 5,08. Total, 1h 53m 39s. Quan vaig aturar-me pel riu, vaig parar el cronòmetre. El temps real va ser d'1h 54m 26s, o sigui també per sota de 1h 55m. Contentíssim! A més vaig fer el més intel·ligent. Sortir amb cap, o sigui lent, i fer una progressió molt positiva, no pas com a la cursa d'El Prat...

Diumenge 24 faré els 10km de Bombers, que serà l'última cursa abans de la Marató de Barcelona. Tenia previst fer el dia 31 els 5Km de la cursa de RAC-1 a Badalona, però crec que no podré per incompatibilitat laboral. 

Cursa preciosa, La Megalítica de Tossa de Mar

 

Al passeig de Tossa, a punt d'entrar a la riera. Km 8 i escaig (Foto organització)

   Després d'haver fet la setmana passada la Mitja de la Marató del Priorat, el 10 d'octubre tocava La Megalítica, a Tossa de Mar, de 10 Km. Amb el suport del gran Lluís Soler, dels Fondistes de Tossa, tot és més fàcil. No volia fer una altra mitja de muntanya consecutiva. Penso que de cara a la preparació per a la Marató de Barcelona no era aconsellable. Comptava que possiblement m'acostaria als 90 minuts per completar la cursa. Quan he vist que pràcticament els 2 primers quilòmetres eren plans, he pensat que podria fer-la en menys d'una hora i mitja. I així ha estat. 1h 11m i 55s ha estat el temps final d'una cursa molt variada, amb tot tipus de terreny, des d'asfalt a sorra de platja, passant per terra, escales amunt i avall, pedres, la riera... No tens ni un moment per a avorrir-te! Has d'estar molt atent a tothora per a no ensopegar, ni que sigui. Espectacular el camí de ronda, baixant i pujant per a arribar a diverses cales excepcionals. Les pujades i unes quantes baixades, són empinades i dures i per això el temps emprat, ja que es camina. El guanyador ha fet 46 minuts. Devia córrer a totes les pujades, suposu...

Dedicatòria al Martí (Foto : Mònica Majoral)

Sumem molts anys, aquests col·legues i jo (Foto: J.L. Blanco)

   

Amb els organitzadors, Josep Lluís Banco (La Sansi) i Lluís Soler (Fondistes de Tossa)

   Penso que l'any que ve segurament repetiré. M'ho he passat bé fent-la. La setmana vinent toca la Mitja de Barcelona. Hi afegiré 9 km prèvis per completar-ne 30. Serà la meva tirada llarga --i única, probablement-- abans de la Marató de Barcelona del 7 de novembre.

  

Una mitja dura

 

La cursa surt de Falset, des del Celler cooperatiu (selfie)

 Diumenge vaig córrer al Mitja Marató de la Marató del Priorat. La distància de 42,195 km no s'ha fet enguany per la Covid. De cara a la preparació per a la Marató de Barcelona del 7 de novembre, em va semblar adequat afergir-hi un parell de curses de muntanya, que, com ja sabeu els que seguiu aquest modest bloc, no són la meva especialitat... si és que en tinc alguna, d'especialitat, he, he...

   Tenint en compte que l'ultima vegada que vaig fer la marató, al 2019, en aquestes contrades no vaig aconseguir baixar de les 6 hores, vaig pensar que si era capaç de fer la mitja en 3 hores ja estaria prou bé. Dia perfecte, bona temperatura, res de sol, ideal per córrer. Al final vaig acabar el 94 de 240 arribats en un temps de 2h 45m i 5s, que em va semblar prou bé, especialment perquè vaig trobar la cursa molt dura. Trams de pujada interminables que obligaven a caminar, sí o sí, almenys a mi. Descensos en trialeres complicades per a mi. Vaig poder, però, guanyar una noia amb la qual ens haviem estat avançant mútuament durant bona part de la cursa. A una foto que em va fer l'organització creuant un riu se'm veu amb uns quants quilos de més. Més gras que una vaca, vaja... :-( No aconsegueixo perdre els 3-4 quilos que em sobren. Sóc un desatre! Rima amb Bonastre. Serà per això.

Creuant un riu. Està clar que m'haig d'aprimar... (foto organització)

   Calendari previst per a les pròximes setmanes:

10 octubre:  La Megalítica. Tossa de Mar. 10km (muntanya)

17 octubre: Mitja Barcelona. 

24 octubre: Bombers

31 octubre: Cursa RAC-1. 5 Km 

7 novembre. Marató Barcelona

14 novembre: Sant Vicenç dels Horts. Asfalt. 10Km.

   A entrenar!

 

Sortida de cavall, arribada de burro

Arribada. Braços amunt. Pel Martí (Foto Pako Beer)

      

    Quan et quedes molt a prop d'aconseguir un objectiu hi ha dues maneres d'entomar-lo: negativament, al no haver-lo aconseguit, o positivament a l'estar molt a prop de fer-ho. Jo sóc dels primers. Els 10Km de festa major d'El Prat de Llobregat eren una bona oportunitat per aconseguir el sub 52 que m'havia posat com a meta, després dels 54 minuts que vaig fer a Bellaterra dues setmanes abans. El terreny era absolutament favorable, pla al cent per cent. Es tractava de córrer amb cap. I no vaig tenir-ne. El ritme havia de ser 5m 11 segons per quilòmetre. Vaig sortir amb l'Arcadi i ho vaig fer a un ritme massa ràpid. Els tres primers quilòmetres els vaig fer per sota de 5m/Km --el tercer en 4,48-- i ho vaig pagar amb escreix. El Km 4 va sortir a 5,11, però ja era conscient en aquell punt de la cursa que el què havia fet em passaria factura. El 5è Km va sortir ja a 5,20 i indefectiblement em vaig anar alentint. L'Arcadi em va atrapar --de fet, en cap moment l'havia deixat endarrera del tot-- i se'm va escapar sense que jo tingués esma per a intentar evitar-ho. La segona part de la cursa se'm va fer molt llarga. En els últims tres quilòmetres vaig superar els 5,30m/km en cada un d'ells. Un petit desastre. Total, vaig acabar en 52 minuts i 8 segons. Com diu el gran Domingo Catalán, vaig fer una sortida de cavall i una arribada de burro de totes totes. Si hagués corregut amb cap, de menys a més, penso que sí que hauria baixat dels 52 minuts. La meva suposada experiència no em va servir. Em vaig deixar portar per la inèrcia i el resultat final va ser decebedor. En fi. La pròxima cita és la Mitja del Priorat, a Falset, diumenge 3 d'octubre.

La tradició de la Diada

 

Somrient per a la foto de Pako Beer

 Córrer l'11 de setembre, per la Diada, és ja gairebé una tradició atlètica. Aquest 2021 ho he pogut tornar a fer. Com últimament faig, he anat a Bellaterra, ja que està a prop de casa. Possibilitat de córrer 5 o 10 km. Una volta al circuit o dues. Conèixer el circuit sempre ajuda. Ja sabia que era dur, amb pujades i baixades notables. Tenint en compte com estic de forma actualment, no podia aspirar a gaire més que a fer sub55. Tot dependria de com acabés la primera volta. 27 minuts i 8 segons. En cas de doblar, acabaria per sota del temps previst. Normalment, les segones voltes les acostumo a fer més lentes que la primera. però a Bellaterra va ser diferent. Vaig fer un segon menys, exactament : 27m i 7 segons. O sigui, una gran regularitat per a un total de 54m i 15s. Fa dos anys, en un dia plujós i amb molt de fangueig, vaig acabar 1m 32s més ràpid. És el que té fer-se gran. A més a més, estic passadet de pes... Però seguim.

Cursa dedicada al Martí, com sempre (Foto organització)

Per Festa Major s'ha de córrer

El moment de la sortida (Foto: Àngel Vinyeta)

Avui he fet la cursa de Festa Major de Sabadell. per les restriccions per la Covid, s'ha allunyat del centre de la ciutat i s'ha fet en un lloc ideal per com és d'espaiós: al Parc de Can Gumbós. La cursa estava anunciada com de 5km però el GPS m'ha indicat 4,82Km. Entenc que era curta, ja que hi havia massa diferència. Després del dinar pantagruèlic del dia anterior tot celebrant el 10è aniversari de la Fiona Alibés, no podia aspirar a fer grans coses. Estic passadet de pes, a més a més. Aspirava a fer 24 minuts curts, i m'he quedat lluny. He fet 25 minuts curts --25,07, exactament-- i gràcies. Feia caloreta, però hem corregut d'hora. Hi havia tres pujades no massa pronunciades però sí llarguetes, que no m'han permès fer un crono millor.

                    Dissabte que ve, 11 de setembre, els 10Km de Bellaterra. L'últim cop vaig fer 52 minuts.                      Veig difícil acostar-m'hi. Veurem.

40 anys i no m'havia assabentat...

 

    Diumenge 29 d'agost vaig córrer per primera vegada la Cursa de Festa Major de Palau Solità i Plegamans. El títol d'aquesta entrada fa referència a què era l'edició número 40... i jo no vaig saber que existia fins aquest estiu. La veritat és que me'n faig creus... Només se m'acut que com que l'últim diumenge d'agost molts anys he corregut els 10Km de Ripollet, simplement no havia buscat altres opcions. En fi, una cursa nova més al sarró. Ja en porto 808.

   Distància curteta, 6,87 Km, cosa que s'agraeix en aquesta època de l'any per la calor. La cursa és força plana tret d'alguna pujadeta, però cap dels pendents és excessivament dur. Vaig acabar amb uns discrets 35m i 32s, o sigui un ritme de 5m 10s per quilòmetre. La meva referència ara al córrer en competició és anar a 5. Els quilets de més de l'estiu marquen encara la pauta més que no pas els entrenaments que vaig fent per a la Marató de Barcelona del 7 de novembre. És el què hi ha. Pròxima cita, diumenge 5 de setembre, els 5 Km de la Festa Major de Sabadell. Aviam si seré capaç de fer 24 curts. Quedaria satisfet.

  

Salomon Race, una cursa ben diferent

A punt d'entrar a meta (Foto: C. Ballesteros)

 Trobar una cursa "diferent" no és habitual. La Salomon Race, a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, ho és. Són 9,2 Km que transcorren per la muntanya olímpica i hi destaquen la quantitat d'escales que cal pujar o baixar. La resta, pujades i baixades mes o menys notables i poques estones de pla. La cursa es fa molt entretinguda perquè és molt variada i té tot tipus de superfícies; des d'herba, passant per l'asfalt, la terra, passa pel Poble Espanyol... No és cursa per a buscar marca, evidentment. He acabat en 56 minuts i 26 segons, a un ritme global de 6,06m/Km. Prou bé, donats els pendents. No he notat cap molèstia i he gaudit la cursa. A més, he aconseguit tots els miniobjectius que m'anava marcant.

Les últimes escales (Foto: C. Ballesteros)

La pròxima cursa no sé quan serà. Segurament ja al juliol. Les tres últimes setmanes de juliol probablement pararé i, en tot cas, només faré alguna cursa el cap de setmana, com ja he fet algun any anterior. 

Torno a Pineda

Poc després del Km 7, on hi havia una pujadeta (Foto:David Patan)

 Havia corregut els 10Km de Pineda en la primera edició, al 2003, i en la segona, al 2004. Des d'aleshores, per una o altra raó no hi havia tornat. Tot i que a l'estar al costat de Calella, en aquests anys he corregut en diverses ocasions per part del recorregut, ja que coincideix, a estones, amb la mitja de Calella. El cas és que ara, al 2021, he tingut l'oportunitat de tornar als 10Km de Pineda, gràcies a la deferència de Gesport, que han muntat una cursa magnífica. Que la infraestructura de meta sigui un camp de futbol de gespa artificial amb un pavelló esportiu, el de Can Xaubet, també a disposició, és magnífic. 

  Evidentment no m'acostaria --ni ho pretenia-- a les marques que vaig aconseguir al 2003 (39 minuts) i al 2004 (41 minuts). Ara baixar dels 50 minuts seria un autèntic èxit. Els anys van passant. El primer quilòmetre, tot i començar en baixada, ja el vaig fer per sobre de 5. 5,07, exactament. Això volia dir clarament que en pla difícilment baixaria de 5m/km. Per a mí mi la calor no és excusa perquè la suporto força bé. Però no vol dir que pugui anar rapidet. I efectivament: els parcials van ser, del 2 al 10, 5,05-08-10-12-09-04-20-09-02. És a dir, incapaç de baixar de 5 en cap quilòmetre; però, almenys, mantenint un ritme força regular, que, tenint en compte la calor, ja és un què. Excepte el Km 7, que tenia una pujadeta. Vaig veure força gent caminant, superats per la temperatura. Vaig acabar, doncs en 51 minuts i 30 segons. És el què hi ha. L'important, també, és que vaig córrer sense cap molèstia als lumbars, que últimament em tenen crucificat.

 

Aquesta era la "fila" que feia a la cursa de Pineda 17 anys enrera

  La pròxima cursa no sé quina serà. Potser la Salomon Run, a Montjuic, a Barcelona, diumenge 20. Estic inscrit, però no sé si la feina em permetrà anar-hi, ja que treballo el cap de setmana. Veurem. 

Un any i 5 mesos després

  Exactament des del 12 de gener del 2020 que no corria cap mitja marató. Va ser la de Sitges i vaig trigar 1h 50m i 58s en completar-la, havent corregut just abans el quart de marató. Una cursa darrera de l'altra. Aquest dissabte 4 de juny del 2021 per fi he tornat a afrontar una mitja. Ha estat a Granollers, en un recorregut sensiblement diferent a l'habitual, en aquesta emblemàtica mitja. Vistes les meves modestes prestacions, la idea era baixar de les 2 hores i poc més. Vaig anar amb l'Arcadi fins el km 5. Vaig veure que anava molt còmode corrent i parlant amb ell i sempre uns quants segons per sota de 5,41, el ritme de 2 hores. A partir del Km 5 vaig prèmer una micona l'accelerador per posar-me prop de 5,30 i vaig deixar endarrera l'Arcadi. Com que estava clar que la segona part de la cursa era favorable, al ser en baixada, l'objectiu va passar a ser quants minuts seria capaç de rebaixar el registre de les dues hores. La cursa se'm va fer llarga; bé, una mitja és llargueta, està clar, però els últims quilòmetres se'm van fer feixucs perquè les rectes són llarguíssimes i costa superar els quilòmetres. M'acostava al ritme de 5,20/Km i al final vaig marcar un temps d'1h 53m i 5s. Ritme global 5,21. Vaig quedar prou satisfet. 7 minuts per sota de les dues hores. O sigui que espero encara estar un bon temps sense patir massa per fer menys de dues hores en les mitges. Al 2019, al novembre, a Lleida, vaig fer 1h 46m. Crec que encara seria capaç, entrenant una miqueta més, de baixar d'1h 50m. Veurem. A Granollers vaig fer la mitja per 13a vegada i la 134 en total. 

                                       Rectes molt llargues al costat del riu, a Granollers

Pròxima cita, 10Km de Pineda de Mar, el 13 de juny. Hi vaig córrer al 2003 (39 minuts) i al 2004 (41 minuts) Ara amb baixar de 50 minuts ja estaria ben content.

Més dura del que semblava

                                          A la sortida, amb l'Arcadi (Foto: Manuel Jiménez)

 La cursa solidària del riu, per la zona de Sant Joan Despí i Cornellà, pensava que em sortiria una miqueta millor. Eren 7,5 quilòmetres i no he aconseguit baixar del 5 minuts/Km, quan fa unes setmanes sí que vaig aconseguir-ho, i amb un cert marge, als 5Km de la Cursa de Sants. És veritat que avui era més distància però, insisteixo, creia que faria un millor registre de 37 minuts i 28 segons. És el que hi ha. He corregut amb l'Arcadi. Ell encara s'està recuperant de l'esforç de a marató de Varna, a Bulgària, de fa poc, i de seguida s'ha quedat enrera. Ha acabat en 39 minuts 53 segons. He sortit potser massa ràpid, ja que he marcat els dos primers quilòmetres en 4,36 cada un i després el 5 l'he fet en 5,48!! Un petit desastre... Ha estat una cursa mixta terra-asfalt, amb trams llarg de terra, cosa que fa que sigui quin sigui el calçat que et posis, sempre hi haurà trams on no estaràs tant còmode. La pròxima cita: dissabte dia 5 de juny, la Mitja de Granollers, que tindrà un recorregut absolutament diferent al seu habitual.

          Foto de Ximena Belén, poc després de creuar la meta 

Poc a poc tornant a la normalitat

                          Amb el gran Humberto Mauri, poc abans de començar la cursa

   

     5 mesos després de començar el 2021 he fet la primera cursa de l'any. Qui m'ho hauria de dir! 5 mesos per a fer la primera! Ja sabem tots qui és el principal culpable. La maleïda pandèmia que ens té a tots fins el dallonsis. El cas és que per fi n'he pogut fer una. Ha estat al tradicional cros de Sants, a Barcelona. A la 42a edició s'ha convertit en una cursa de 5 Km. És la distància que més prolifera ara. Es tracta que els corredors estem la menys estona possible en possible contacte. En un 10 mil estaríem més estona corrent i, per tant, el risc de contagi entre nosaltres, augmentaria. Val a dir que com la vacunació va avançant, el risc es redueix, evidentment.

   No tenia cap intenció de fer una gran cursa. Simplement, com sempre, fer-ho el millor possible. Un com complerts els 60 anys el passat 12 de març, tinc claríssim --des de fa temps-- que les marques d'antuvi no tornaran, com és lògic. Volia saber com estava. La idea: baixar dels 24 minuts. Com que la cursa té un tram inicial en baixada, això permet accelerar notablement. Estàs fresc i amb ganes de córrer. En aquest tram he arribat a posar-me a 3,22/Km, evidentment un ritme absolutament insuportable per a mi, però que m'ha fet somniar amb la possibilitat de fins i tot baixar dels 23 minuts. La carretera de Sants, per on transcorre la major part de la cursa, m'ha posat a lloc. Aquest carrer és força trencacames i ho acabes pagant --almenys jo-- en pèrdua de velocitat. Total que he pogut entrar a meta en 23 minuts i 26 segons. I satisfet. Millorant àmpliament la fita que m'havia marcat dels 24 minuts.

   Ara poc a poc aniré recuperant el "costum" de fer almenys una cursa cada cap de setmana, si és possible.