diumenge, 20 de juny de 2021

Salomon Race, una cursa ben diferent

A punt d'entrar a meta (Foto: C. Ballesteros)

 Trobar una cursa "diferent" no és habitual. La Salomon Race, a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, ho és. Són 9,2 Km que transcorren per la muntanya olímpica i hi destaquen la quantitat d'escales que cal pujar o baixar. La resta, pujades i baixades mes o menys notables i poques estones de pla. La cursa es fa molt entretinguda perquè és molt variada i té tot tipus de superfícies; des d'herba, passant per l'asfalt, la terra, passa pel Poble Espanyol... No és cursa per a buscar marca, evidentment. He acabat en 56 minuts i 26 segons, a un ritme global de 6,06m/Km. Prou bé, donats els pendents. No he notat cap molèstia i he gaudit la cursa. A més, he aconseguit tots els miniobjectius que m'anava marcant.

Les últimes escales (Foto: C. Ballesteros)

La pròxima cursa no sé quan serà. Segurament ja al juliol. Les tres últimes setmanes de juliol probablement pararé i, en tot cas, només faré alguna cursa el cap de setmana, com ja he fet algun any anterior. 

dimecres, 16 de juny de 2021

Torno a Pineda

Poc després del Km 7, on hi havia una pujadeta (Foto:David Patan)

 Havia corregut els 10Km de Pineda en la primera edició, al 2003, i en la segona, al 2004. Des d'aleshores, per una o altra raó no hi havia tornat. Tot i que a l'estar al costat de Calella, en aquests anys he corregut en diverses ocasions per part del recorregut, ja que coincideix, a estones, amb la mitja de Calella. El cas és que ara, al 2021, he tingut l'oportunitat de tornar als 10Km de Pineda, gràcies a la deferència de Gesport, que han muntat una cursa magnífica. Que la infraestructura de meta sigui un camp de futbol de gespa artificial amb un pavelló esportiu, el de Can Xaubet, també a disposició, és magnífic. 

  Evidentment no m'acostaria --ni ho pretenia-- a les marques que vaig aconseguir al 2003 (39 minuts) i al 2004 (41 minuts). Ara baixar dels 50 minuts seria un autèntic èxit. Els anys van passant. El primer quilòmetre, tot i començar en baixada, ja el vaig fer per sobre de 5. 5,07, exactament. Això volia dir clarament que en pla difícilment baixaria de 5m/km. Per a mí mi la calor no és excusa perquè la suporto força bé. Però no vol dir que pugui anar rapidet. I efectivament: els parcials van ser, del 2 al 10, 5,05-08-10-12-09-04-20-09-02. És a dir, incapaç de baixar de 5 en cap quilòmetre; però, almenys, mantenint un ritme força regular, que, tenint en compte la calor, ja és un què. Excepte el Km 7, que tenia una pujadeta. Vaig veure força gent caminant, superats per la temperatura. Vaig acabar, doncs en 51 minuts i 30 segons. És el què hi ha. L'important, també, és que vaig córrer sense cap molèstia als lumbars, que últimament em tenen crucificat.

 

Aquesta era la "fila" que feia a la cursa de Pineda 17 anys enrera

  La pròxima cursa no sé quina serà. Potser la Salomon Run, a Montjuic, a Barcelona, diumenge 20. Estic inscrit, però no sé si la feina em permetrà anar-hi, ja que treballo el cap de setmana. Veurem. 

dilluns, 7 de juny de 2021

Un any i 5 mesos després

  Exactament des del 12 de gener del 2020 que no corria cap mitja marató. Va ser la de Sitges i vaig trigar 1h 50m i 58s en completar-la, havent corregut just abans el quart de marató. Una cursa darrera de l'altra. Aquest dissabte 4 de juny del 2021 per fi he tornat a afrontar una mitja. Ha estat a Granollers, en un recorregut sensiblement diferent a l'habitual, en aquesta emblemàtica mitja. Vistes les meves modestes prestacions, la idea era baixar de les 2 hores i poc més. Vaig anar amb l'Arcadi fins el km 5. Vaig veure que anava molt còmode corrent i parlant amb ell i sempre uns quants segons per sota de 5,41, el ritme de 2 hores. A partir del Km 5 vaig prèmer una micona l'accelerador per posar-me prop de 5,30 i vaig deixar endarrera l'Arcadi. Com que estava clar que la segona part de la cursa era favorable, al ser en baixada, l'objectiu va passar a ser quants minuts seria capaç de rebaixar el registre de les dues hores. La cursa se'm va fer llarga; bé, una mitja és llargueta, està clar, però els últims quilòmetres se'm van fer feixucs perquè les rectes són llarguíssimes i costa superar els quilòmetres. M'acostava al ritme de 5,20/Km i al final vaig marcar un temps d'1h 53m i 5s. Ritme global 5,21. Vaig quedar prou satisfet. 7 minuts per sota de les dues hores. O sigui que espero encara estar un bon temps sense patir massa per fer menys de dues hores en les mitges. Al 2019, al novembre, a Lleida, vaig fer 1h 46m. Crec que encara seria capaç, entrenant una miqueta més, de baixar d'1h 50m. Veurem. A Granollers vaig fer la mitja per 13a vegada i la 134 en total. 

                                       Rectes molt llargues al costat del riu, a Granollers

Pròxima cita, 10Km de Pineda de Mar, el 13 de juny. Hi vaig córrer al 2003 (39 minuts) i al 2004 (41 minuts) Ara amb baixar de 50 minuts ja estaria ben content.

diumenge, 30 de maig de 2021

Més dura del que semblava


                                          A la sortida, amb l'Arcadi (Foto: Manuel Jiménez)

 La cursa solidària del riu, per la zona de Sant Joan Despí i Cornellà, pensava que em sortiria una miqueta millor. Eren 7,5 quilòmetres i no he aconseguit baixar del 5 minuts/Km, quan fa unes setmanes sí que vaig aconseguir-ho, i amb un cert marge, als 5Km de la Cursa de Sants. És veritat que avui era més distància però, insisteixo, creia que faria un millor registre de 37 minuts i 28 segons. És el que hi ha. He corregut amb l'Arcadi. Ell encara s'està recuperant de l'esforç de a marató de Varna, a Bulgària, de fa poc, i de seguida s'ha quedat enrera. Ha acabat en 39 minuts 53 segons. He sortit potser massa ràpid, ja que he marcat els dos primers quilòmetres en 4,36 cada un i després el 5 l'he fet en 5,48!! Un petit desastre... Ha estat una cursa mixta terra-asfalt, amb trams llarg de terra, cosa que fa que sigui quin sigui el calçat que et posis, sempre hi haurà trams on no estaràs tant còmode. La pròxima cita: dissabte dia 5 de juny, la Mitja de Granollers, que tindrà un recorregut absolutament diferent al seu habitual.

          Foto de Ximena Belén, poc després de creuar la meta 

diumenge, 9 de maig de 2021

Poc a poc tornant a la normalitat

                          Amb el gran Humberto Mauri, poc abans de començar la cursa
   

     5 mesos després de començar el 2021 he fet la primera cursa de l'any. Qui m'ho hauria de dir! 5 mesos per a fer la primera! Ja sabem tots qui és el principal culpable. La maleïda pandèmia que ens té a tots fins el dallonsis. El cas és que per fi n'he pogut fer una. Ha estat al tradicional cros de Sants, a Barcelona. A la 42a edició s'ha convertit en una cursa de 5 Km. És la distància que més prolifera ara. Es tracta que els corredors estem la menys estona possible en possible contacte. En un 10 mil estaríem més estona corrent i, per tant, el risc de contagi entre nosaltres, augmentaria. Val a dir que com la vacunació va avançant, el risc es redueix, evidentment.

   No tenia cap intenció de fer una gran cursa. Simplement, com sempre, fer-ho el millor possible. Un com complerts els 60 anys el passat 12 de març, tinc claríssim --des de fa temps-- que les marques d'antuvi no tornaran, com és lògic. Volia saber com estava. La idea: baixar dels 24 minuts. Com que la cursa té un tram inicial en baixada, això permet accelerar notablement. Estàs fresc i amb ganes de córrer. En aquest tram he arribat a posar-me a 3,22/Km, evidentment un ritme absolutament insuportable per a mi, però que m'ha fet somniar amb la possibilitat de fins i tot baixar dels 23 minuts. La carretera de Sants, per on transcorre la major part de la cursa, m'ha posat a lloc. Aquest carrer és força trencacames i ho acabes pagant --almenys jo-- en pèrdua de velocitat. Total que he pogut entrar a meta en 23 minuts i 26 segons. I satisfet. Millorant àmpliament la fita que m'havia marcat dels 24 minuts.

   Ara poc a poc aniré recuperant el "costum" de fer almenys una cursa cada cap de setmana, si és possible.