Retallant, que és el que toca...

Avui he corregut la tradicional Jean Bouin. Hi he aconseguit còrrer una miqueta més ràpid que l'any passat. Exactament..... 1 segon més ràpid !!! És molt poquet, ja ho sé, però és el que hi ha. L'any passat, però, venia d'haver fet, el diumenge anterior, la Marató de la Costa Daurada, per tant, aleshores el registre va tenir més mèrit que no pas el d'avui, evidentment. Des de la Marató del Mediterrani, que vaig còrrer el 23 d'octubre, estic simplement rodant i recuperant. La setmana passada, però, em van sortir un parell d'entrenaments molt més ràpids que l'habitual, cosa que em va sorprendre perquè, a més a més, van ser dos dies seguits ! Coses que passen, suposu... Bé, no em desvio del tema del post: Avui a la Jean Bouin he sortir rapidet i he passat el 5.000 en 20,44. Doblar (41,30) era impensable perquè a partir del Km 7 (Av. del Paral.lel) comença a pujar el recorregut. I s'accentúa la pujada a l'enfilar el carrer Lleida. En definitiva, 42m i 18 segons, com deia, un segon més ràpid que al 2010. Ja està bé.

Diumenge que vé correré la Mitja de Mataró, que em fa molta gràcia fer-la ja que passa pel Tecnocampus, on dono classe els dijous i els divendres. És cap el Km 15 fins el 17,5-18, si no recordo malament. El dia 11 encara no sé quina cursa faré. El 18 correré a Viladecans (La Sansi-5), el 26 de desembre, la cursa del Riu Ripoll, a Sabadell, 10Km; i el 31 la SS de Lloret de Mar al matí i la SS de Sabadell, a la tarda. Després aniré a treballar i a la nit, soparet de Cap d'Any a casa. Serà un dia completet!. Si puc cumplir el calendari, seran 35 o 36 curses al 2011, depenent si corro o no l'11 de desembre.

P. S: Ja tinc internet des de dijous !!!

Telefònica ens deixa abandonats

Feia temps que volia fer aquest post. Telefònica ens considera els que vivim fora d'un nucli urbà ciutadans de segona divisió. Visc en unes urbanitzacions, on també hi viuen altres 17.000 persones, i els problemes que tenim amb l'ADSL són constants. Des del 2005 he trucat centenars de vegades a Telefonica. Arreglen la incidència, però al cap de poc temps, torna a fallar, i em quedo sense internet. El problema és que les línees són tercermundistes i la companyia no té cap intenció de canviar-les i menys encara de fer que hi arribi la fibra òptica. És evident que els surt més a compte no canviar les linees i, en tot cas, aguantar a uns quants pesats com jo que es queixen. Canviar d'operador ? No serviria de res. Al final les linees són les mateixes. La indefensió és total. El meu fill gran té molt clar que quan s'independitzi anirà a viure a un nucli urbà gran on no tingui aquests problemes. Tenir internet s'ha convertit gairebé en imprescindible per a molts de nosaltres. Per això que et quedis sense connexió cada dos per tres és gairebé un drama.
Aquest post no l'escric des de casa, evidentment. Estic sense internet, és clar.

M'encanta la cursa de l'Amistat

És diferent a totes. La feina de la Myrna Mates i el seu equip és impagable. La cursa de l'Amistat és l'única que et permet atravessar Barcelona des del Castell de Montjuic fins el Parc d'Atraccions del Tibidabo. En total, 16,6 Km que sempre he procurat que se'm facin el més agradables possible. I avui no ha estat l'excepció. Simplement es tracta de prendre's la cursa amb molta calma ja que la major part del recorregut és en pujada. Primer és lleugera, però va augmentant i cal reservar forces per arribar en bones condicions a la carretera de Vallvidrera per encarar els últims 4 quilòmetres, més o menys, a bon ritmet. He acabat en 1h 34m 32s, sense forçar gens ni mica. Amb l'Arcadi hem sortit gairebé al darrera del grup de 800 participants. I no hem parat de passar corredors durant tota la cursa. La sensació és magnífica !! La cursa és gratuïta, si bé aquest any s'ha demanat, a canvi del pitrall, una aportació d'almenys 5 euros per a la marató de TV3. Comença sempre a les 8 del matí de l'1 de novembre. Una tradició que ja fa 31 anys que dura. Recordo quan es va arribar al'edició 25, la Myrna va dir que seria l'últim any. I mira.....! És que la cursa de l'Amistat talment és com si tingués vida pròpia. Es devia negar a desaparèixer.