Poquet a poquet, anem millorant

Al Km 20 (Foto: Mònica Majoral)

 Sé que no m'acostaré a les marques que tenia fa temps. El que no sé és si m'acostaré a les marques que tenia fa menys d'un any. El sotrac que he tingut aquesta tardor ha fet que a hores d'ara estigui molt lluny dels registres de fa escassament 365 dies. De moment, poc a poc vaig millorant. Avui he corregut per 5a vegada la mitja de Cambrils que tan magníficament porta el Juanan Fernández, l'ànima d'això del córrer a les comarques tarragonines. Abans vaig córrer al 2012, al 2013, al 2014 i al 2015. Sempre fen-t'ho pitjor que l'any anterior. Llei de vida... Avui ha estat de llarg el pitjor registre que mai no hagi fet en aquesta cursa: 1h 56m 20s. És el què hi ha. Però la part positiva és que de promig he anat a 5,30, un ritme que no havia aconseguit en cap dels dos 10K que he corregut des que he tornat de l'hospital. Per tant, no em puc queixar. Veurem fins a on arriba la millora. De fet, avui he passat pel Km 10, amb millor marca de l'any, és a dir, sensiblement més ràpid, quasi 3 minuts, que en els dos 10.000 fets a Sant Antoni (20 de gener) i a Tarragona (27 de gener). Avui aspirava a baixar de 1h 55m, però potser he pagat el passar el 10.000 massa ràpid. En qualsevol cas, estic satisfet, perquè no m'he ressentit de res i a més he corregut amb sabatilles lleugeres. Ha fet un dia esplèndid, ni gota de vent. Tot ha estat magnífic. Ara ja només em queda millorar, com dic, poquet a poquet. Pròxima cita, Cursa de Badalona de 10Km el dia 3 de març. El dia abans, 2 de març, estaré a la fira del corredor, al Centre Comercial Montigalà, carrer Olof Palme, 28-36 de Badalona, per firmar el meu llibre "100 històries del córrer" d'editorial Cossetània, a tothom que el compri. És un llibre que val molt la pena. Us ho diu un que el coneix prou

bé.. ;-)).

La meva marató

      Enguany no correré el 10 de març la Marató de Barcelona. No és per falta de ganes, tot i que avui a la Maratest, he vist que els 42,195 Km em queden encara una mica lluny. No la correré bàsicament perquè la transmetré. A TV3 recuperem la transmissió de la Marató de Barcelona i com que l'últim cop que ho vam fer jo la vaig córrer i l'Arcadi la va locutar, ara, al 2019, intercanviarem els papers. 

En ple esforç (Foto: Manolo Jiménez)

      Avui es tractava de veure com estava. El cert és que gairebé no he pensat ni amb la bursa del peu dret ni en l'isquio de la mateixa cama. He sortit amb les llebres que marcaven el ritme per acabar una marató en 4h (ritme 5,41m/km) Volia veure si era capaç de seguir-les. Doncs no només això. Les he deixades endarrera, a l'alçada del km 10-11. Em trobava força bé, tret de molèsties al budell perquè tot i haver "buidat" força abans de sortir de casa, just abans de començar la cursa he notat que encara tenia restes que demandaven sortir. No hi ha hagut possibilitat de buidar novament i he sortit amb aquesta sensació de recargolament sempre molesta. Sabia que tard o d'hora haria de prendre una determinació. He passat el km 15, la meitat de la cursa, en 1h 23 min. llargs. Per tant si era capaç de doblar acabaria amb unes interessants 2h 47 minuts, que m'haurien deixat molt satisfet. Cap al km 19  les llebres se m'acostaven molt. El meu ritme, fins aleshores, havia estat clarament superior al seu (5,32 per 5,41) Al quilòmetre 20 he vist un lloc ideal per a convertir-lo en un WC improvisat i no m'ho he pensat 2 cops. Deu n'hi do el que ha sortit... perdoneu l'escatologia. Diria que he perdut 2 o 3 minuts. Quan he tornat a reprendre la marxa, res no ha estat igual. Per molt que ho intentava, era incapaç de tornar al ritme que duia abans de l'aturada. Les llebres ja no les veia. Només les he vist en un tram d'anada i tornada i ja les tenia massa lluny. El cert és que els últims 10 quilòmetres se m'han fet llargs. Estic satisfet de no haver-me aturat a caminar i haver vençut aquests pensaments "negatius". Perdia pistonada i per un moment he pensat que arribaria a perdre tot l'avantatge que tenia acumulat per baixar tranquil·lament de les 3 hores, que era l'objectiu prefixat. En l'últim 5.000 he fet un parell de quilòmetres clarament per sobre de 7m/km. Un petit desastre. O gran desastre. Veia que molta gent em superava, però no m'ha preocupat gens ni mica. Tenia marge de sobres per fer menys de 3 hores i així ha estat: 2h 58min. 13s, curiosament 8 segons més lent que quan vaig fer la meva millor marca... de Marató !! És el què hi ha. Certament tinc dubtes de si seré capaç de tornar a córrer a 5m/km --no demano més-- amb certa comoditat. Veurem si evoluciono o m'hauré d'anar acostumant a aquests ritmes força més lents.... Els temps ho dirà.

Objectiu complert (Foto:selfie)

   Pròxima cita, el 24 de febrer, diumenge que ve, la Mitja de Cambrils, on el dia abans, presentaré el meu llibre "100 històries del córrer". I divendres 22 de febrer faré la primera presentació del llibre a la fira del corredor de la Mitja de Granollers, al Palau Olímpic de la capital vallesana. Tant a Granollers com a Cambrils podreu comprar el llibre i us el dedicaré si així ho desitgeu. 

11 mesos després, torno a fer una mitja marató !

      L'última vegada que havia corregut una mitja marató va ser a Igualada el 8 d'abril del 2018. Just el dia abans que fes l'oclusió intestinal que, a la llarga, m'ha fet passar pel quiròfan 3 cops en 6 mesos. Ja ha quedat prou explicat unes quantes entrades --no gaires-- més enrera.

Amb la Maria Galofré, un encant de persona, després de la mitja

El cas és que avui he completat la Mitja de Barcelona, per dotzena vegada. Ho he fet amb el pitjor registre que mai no he fet en una mitja marató d'asfalt, però ja hi comptava. Avui es tractava de buscar sensacions. I les he trobades: he vist amb certa claredat que puc anar més ràpid que els 6,05 m/km d'avui. Temps total, 2h 8min 34s. Avui, però, la millor sensació ha estat fer tota la cursa al costat d'una persona molt especial: la Maria Galofré, una de les cirurgianes que em van atendre i em van salvar la vida a la Mútua de Terrassa, tant a l'abril com al setembre de l'any passat, amb la perforació intestinal que vaig fer. Un cop superat aquest important entrebanc físic, torno a estar a l'asfalt, que és el que volia. Ja milloraré registres, almenys una mica... espero !
      La Maria no estava en el seu millor moment físic per falta d'entrenament, bàsicament, però ha estat capaç de completar la distància --que no la regalen-- malgrat que a partir del km 14 tenia notables problemes a les cames. És una campiona !! Queda pendent una cursa que hem de fer plegats la Maria, la Judith Camps, una altra de les cirurgianes que tinc com àngel de la guarda, i jo. Ara la Jud està lesionada. Quan es recuperi, la farem.
      La setmana vinent és important per a mi. Atlèticament perquè diumenge tinc previst córrer, a El Prat de Llobregat, la Maratest. 30 Km. L'últim cop que la vaig córrer va ser a Badalona, al 2015. Amb algun que altre entrebanc, la vaig acabar-la en 2h 33min. Ara l'objectiu serà, simplement, baixar de les 3 hores. Crec que està al meu abast. Veurem... També serà una setmana important perquè, abans, dimecres 13 de febrer, sortirà a la venda el meu llibre "100 històries del córrer". Si teniu moltes ganes de comprar-lo, ja es pot fer a través de la web d'Edicions Cossetània. Estic segur que us agradarà. A més us el podré dedicar i firmar quan ens trobem a les curses, o en alguna de les múltiples presentacions que faré per Catalunya en els pròxims mesos. A les presentacions també podreu comprar el llibre, evidentment. Us passo el calendari:

Feu-me cas i compreu-lo. Us agradarà !

22 de febrer: Fira del corredor de la Mitja de Granollers. Palau Olímpic.  19h
23 de febrer: Fira del corredor de la Mitja de Cambrils. Palau dels Esports 19h
6 de març: Casa del Llibre. Rambla Catalunya, 37. Barcelona  19h
30 de març: Fira del corredor de la Mitja de l'Estany. Banyoles. (Hora a confirmar)

Hi ha previstes presentacions també a Sant Cugat del Vallès, Rubí i Sant Boi de Llobregat

I s'estan mirant de concretar també altres a Vilafranca del Penedès, Badalona i l'Hospitalet de Llobregat.

Si esteu interessats que us vingui a presentar el llibre al vostre club o entitat, contacteu amb mí a bonastrexavier@gmail.com i estaré encantat d'anar-hi.

Ah... que no se m'oblidi! Aquest pròxim dimecres dia 14 de febrer estaré a Ràdio-4 amb la Marga Lluch per parlar, al seu programa "Més que esport" del meu llibre, també. A partir de les 7 de la tarda. Si el voleu escoltar, AQUÍ teniu les freqüències on podreu trobar l'emissora.
 

Últim test abans de la Mitja de Barcelona

De dreta a esquerra, l'Olivia, la Maria, el David, l'Empar i un servidor. (Foto: selfie del David)

         Feia 10 mesos que no feia un entrenament tant llarg com el d'aquest diumenge. He anat a la carretera de les Aigües acompanyat de l'Empar Moliner, l'Olívia, la Maria i el David i hem fet 17,5 quilòmetres. De moment continuo a un ritme molt lent. Veurem si el milloraré, ja que fa anys que no faig sèries. Tant lent ha estat el ritme que he dut avui, que en alguns moments he tingut dificultats per seguir els meus companys d'entrenament. De fet, l'Empar està fortíssima i un parell de cops s'ha escapat --una vegada amb el David i després amb la Maria-- i ni fart de vi els hauria pogut seguir. És el què hi ha, venint d'on vinc. Puc estar molt content de poder aguantar 17 km i mig i no ressentir-me absolutament de res. De fet, m'ha servit l'entrenament d'avui per calibrar si estic en condicions d'acabar la mitja de Barcelona. I veig que sí. Acabar-la, amb un segon objectiu: intentar fer menys de dues hores. Ja em donaria per satisfet. Avui he corregut a 5,52 de promig. Per baixar de 2 hores, haig d'anar sensiblement més ràpid; a 5,40, concretament. Espero ser capaç de fer-ho, al tractar-se de competició. I si no ho aconsegueixo, doncs cap problema. Correré amb una bona amiga: la Maria Galofré, cirurgiana de la Mútua de Terrassa.

 La meva intenció és fer aquest calendari:

-10 febrer: Mitja de Barcelona
-17 febrer: Maratest (30Km)
-24 febrer: Mitja Cambrils
-3 març: 10 Km Badalona
-10 març: ???????

         Ja us podeu imaginar què puc intentar el 10 de març. Si físicament surto bé de les mitges i de la maratest, igual goso... Veurem.