dilluns, 2 de març de 2015

Millor marca de l'any en mitja marató a Cambrils

Encara amb la llebre de 1h 40m (Foto: Rubèn Torres)
El títol del post sóna bé, però no té massa mèrit, la veritat. Només he fet dues mitges fins ara al 2015 i la primera, a Barcelona, ara fa dues setmanes, vaig fer un registre molt dolent. Avui l'havia de superar sí o sí, i el cert és que m'ha costat fins i tot més del què m'esperava. El què tenia clar és que no volia cometre l'error de la Maratest de la setmana passada i no fer cas de la llebre més adequada al meu ritme. Com que avui l'objectiu era acostar-me a 1h 37m he decidit seguir la llebre de 1h 40m amb la idea de fer mitja cursa amb  ella i després intentar marxar. He anat amb el grup --molt nombrós-- de la llebre fins el Km 8,5, aproximadament. Curiosament la llebre havia passat el Km 7 en 32m 15s, per tant estava anant a un ritme ràpid per acabar en 1h 37m aproximadament. A partir d'aleshores he augmentat una mica el ritme i progressivament l'he anat deixant endarrera. A partir del Km 15 ja em costava molt mantenir-me a 4,40/Km. Sovint veia el crono que semblava que no es movia de 4,50/Km. He arribat a témer que la llebre m'enxampés, però sortosament no ha estat així. He pogut acabar en 1h 39m 21s. No és un temps per llançar coets, però és el què hi ha. Sí però que he reflexionat al respecte de la davallada dels meus registres. A Cambrils mateix, he corregut 4 cops, ininterrompudament des del 2012. Els meus temps han estat:

2012: 1,29,31
2013: 1,30,49
2014: 1,36,19
2015: 1,39,21

O sigui que en 3 anys he perdut pràcticament 10 minuts ! Crec que és excessiu. Em pregunto si quan arribes a una certa edat, per exemple la cinquantena --en faig 54 el 12 de març-- la davallada física i per tant de crono és més ràpida ? En fi, ja sabeu els què em seguiu al blog que m'agrada reflexionar sobre aquests temes. Si voleu dir-hi la vostra al respecte, jo encantat. Val a dir que he incorporat canvis de ritmes llargs, per mirar de mantenir una velocitat sostinguda més elevada. Veurem. L'objectiu es posar-me en 1h 36m a la Mitja de Calella del 19 d'abril.
Per cert, que m'oblidava. Avui he descobert que el què em va fer parar a la Maratest de Badalona no era que tingués el mitjó mal posat. Tenia una butllofa de Ca l'Ample a la planta del peu. Avui me l'he notada a les acaballes de la cursa, només, perquè m'havia posat la vaselina de Weapon to Win, que m'ha anat de fàbula. Sinó, hagués tingut seriosos problemes per acabar la cursa. Hem pogut rebentar la butllofa i fer sortir tot el líquid. Demà descansaré i dimarts espero poder córrer amb tota normalitat.
Jaume Leiva ha guanyat els 10 Km de la Mitja

3 comentaris:

Bàgal ha dit...

Jo en tinc 51 i ja en fa uns quants que em trenco amb més facilitat i més sovint i em costa cada cop més recuperar-me. Tot plegat provoca que la qualitat i freqüència dels entrenaments sigui més baixa que temps enrere, per tant els resultats només poden baixar.
Segur que ho podria fer millor, però com dius al teu article: "és el que hi ha". Cal assumir-ho positivament :)

Antoni Arrufat Barberan ha dit...

Benvolgut Xavier,
Al meu parer, el plaer de córrer no ha d'estar supeditat a la marca. Certament, un bon entrenament és imprescindible per a la millora.
Ja voldríem molts de nosaltres fer les teves excel.lents marques quan arribem a aquelles edats. Ets un gran campió!

Anònim ha dit...

XAVI

Entrenes malament; no fas cap serie, ni farlek nomes rodes, si canviessis la metodologia, doncs els resultats serien millor; no crec que hi influeixi la edat sino el mètode;

si no vols fer series, ni farlek per mandra, treballa la força i potencia fent pujades; en fi que te he de dir que ja no saps...