Feia 4 anys que no corria a Santa Margarida i els Monjos

Arribant a la meta, al camp de futbol (Foto: Raimon Gatell)

Avui he corregut per 6a vegada a Santa Margarida i els Monjos, el cros de tardor, força pla que és un circuit de 5 Km al qual se li donen dues voltes. Ja sabia que hi faria el pitjor registre de sempre. Al 2019, l'últim cop que hi havia participat, vaig escriure a l'entrada on explicava la cursa:

   

 Segurament d'aqui a uns anys --probablement, no d'aquí massa-- miraré amb nostàlgia quan vaig ser capaç al 2019,  de baixar dels 52 minuts.

Quin ull que vaig tenir! 4 anys després no he pogut baixar dels 54 minuts. 54,07, he fet exactament. He lluitat tota la cursa per mirar de fer-ho el millor possible, però la "maquinària" dóna pel què dona. De les 6 participacions a la cursa, en tres he baixat dels 50m i en tres els he superat. El pitjor registre, aquest d'avui. I de llarg. La meva idea era mirar d'acostar-me als 52-53 minuts i no ho he aconseguit. Si la setmana passada vaig fer 50,16 a Lleida, força plana i tota en asfalt, preveure 2-3 minuts més avui em semblava el normal. Doncs han estat gairebé 4 minuts més. El que més m'agrada, però, de córrer curses és la competitivitat. Els objectius que m'he proposat els he anat aconseguint. Als km 1,5 he passat a una noia. 500-600 metres després m'ha avançat ella, i se m'ha escapat una mica. He anat perseguint-la i en el 6, l'he tornada a atrapar. I aleshores he aconseguit deixar-la enrera. Diria que ha sortit massa forta i que ha pagat l'esforç en la segona volta.

  Diumenge que ve no faré cap cursa, ja que treballo el cap de setmana. 

Prou bé a Lleida

Molt somrient en el primer quilòmetre

Com ja vaig explicar en entrades anteriors, vaig haver de descartar la meva participació a la Marató de Lleida, ja que la lesió al bessó em va impedir entrenar mínimament per ser a la línia de sortida. Bé, vaig ser-hi, però per fer el 10.000. Després dels 56 minuts 12 segons de La Llagosta el passat 24 de setembre, estava clar que ara ho faria sensiblement millor, a la capital del Segrià. I així va ser. Durant els tres primers quilòmetres vaig tenir en Jordi Sanuy, company d'Esports de TV3, darrera meu. A partir d'aquell moment, però, va fer un canvi de ritme que no vaig ser capaç de seguir. La meva lluita, vist que anava força bé, era si seria capaç de baixar dels 50 minuts. M'hi vaig quedar a prop. Les pujades que hi havia en el km 8 i en el 9, m'ho van impedir. 50m 16s i ben content. En Sanuy va aconseguir baixar dels 50m. Va fer 49 minuts i escaig.

Tots els que vam córrer. L'Arcadi no hi és perquè la marató va començar abans (Foto: Mònica Majoral)

 Va ser un bon cap de setmana amb l'Arcadi, la Cris, la Fiona, la Mònica, l'Agustí, la Mercè, en Jordi i la Maribel. Vam fer una interessant visita a La Seu Vella i vam menjar molt bé; massa i tot...! Pròxima cita, els 10K de Santa Margarida i els Monjos, dissabte 21 d'octubre. És un cros. Si aconsegueixo baixar dels 53 minuts, crec que estarà prou bé. 

Ja recuperat!

Saludant al Carlos Sánchez, el fotògraf

 Sembla que el bessó de la cama esquerra ja està curat. Ja tocava! Cap molèstia a la Cursa Nick Horta de 5Km que he fet aquest diumenge 1 d'octubre. És una cursa dura perquè bona part d'ella, ben bé fins el km 3,5, és en pujada. L'últim km i mig la baixada és notable. Però es fa difícil recuperar el què has perdut pujant ja que fins que no recuperes l'alè ja queda ben poc per la meta. Era la quarta vegada que la feia. Al 2012, 21m 15s; al 2014, 22m 15s i al 2017, 22m 24s. Òbviament ja sabia que ara, 6 anys després, faria un temps molt més discret. La idea era si seria capaç d'acostar-me als 25 minuts. Vaig anar tota la cursa amb l'Arcadi, que precisament complia 64 anys diumenge. En alguns trams ell em treia uns metres, en altres li treia jo. Al final vam entrar en el mateix segon, jo per davant d'ell perquè el vaig esprintar en els últims 20 metres. Què dolent que sóc.. he, he, he... Vam fer 25 minuts i 34 segons.

Amb l'Arcadi, poc abans de començar la cursa (Foto Pako Beer)

 Com deia, el més important és que la lesió al bessó sembla que ja està completament recuperada. La broma m'ha costat perdre'm la Marató de Lleida a l'haver estat tot el mes de setembre sense poder pràcticament entrenar. Ara l'objectiu maratonià és la Marató de Barcelona del 10 de març.