dilluns, 29 de juny del 2015

Ja tocava córrer a La Maquinista

.
Amb en David Clupés,  la Rosa Sánchez, l'Arcadi i l'Àlex Castells

Ja porten unes quantes dicions, però mai no havia corregut la cursa La Maquinista de Barcelona, 10 quilòmetres amb alguna que altra lleugera pujada, que s'ha fet especialment dura per la calor sufocant. De tota manera val a dir que bona part del recorregut té ombra i en alguns casos, ombra espectacular gràcies als arbres. No tenia cap idea del ritme que em proposaria seguir. Amb la calor que feia, la cursa ja ens col.locaria a cadascú en el seu lloc. Només començar m'he enganxat a la llebre de 45m (ritme 4,30) He pensat, aniré amb ell fins on pugui aguantar i després acabaré amb la intenció d'acostar-me el màxim possible als 45m. Doncs ha resultat que la llebre de 45m ha sortit com un coet, per moments, pràcticament a 4,10. Però al passar pel Km 1 he marcat 4,51. No entenia res. Si anàvem molt més ràpid ! I el Km no era llarg, gairebé perfecte segons el GPS. La llebre se m'ha escapat entre el Km 1 i el 2. Jo la seguia veient ràpid. Fins el Km 5 més o menys veia la llebre a uns 200 metres davant meu. Segurament perquè haurà regularitzat el seu ritme. He passat el 2, 3 i 4 en ritmes de 4,32-4,28-4,29. Segurament per això no se m'allunyava perquè anàvem a la mateixa velocitat. El Km 5 l'he fet en 4,34, però el 6 m'ha matat. Devia ser el del carrer Portugal, que picava cap a munt. He marcat un altre 4,51, que m'ha descartat per a qualsevol intent d'agafar la llebre de 45m i més encara si anava a més velocitat de l'estipulada segons jo estava convençut. Després de fer 4,29 en el 7, cosa que m'ha alegrat molt, en el 8 he tornat a fallar (4,46). El 9 l'he passat en 4,35. Ja feia estona que veia que baixaria dels 47minuts. En la llarga recta de meta, en David Clupés, de Catalunya Ràdio, m'ha avançat. Uns quilòmetres abans, l'havia atrapat jo. He vist que encara em quedaven forces per seguir el seu ritme fins a la meta. A falta d'uns 60-70 metres per a l'arribada l'he esprintat per superar-lo, però el David tenia una bala a la recàmera i m'ha contraesprintat. Ha acabat entrant a meta un parell de segons abans que jo. El crono que he aconseguit, 45m 55s, segons el meu GPS. Oficialment, però, he fet 45,59, quatre segons més. De tota manera, molt content, perquè baixar de 46 no m'ho pensava pas. Ha estat possible gràcies a l'últim quilòmetre que he fet en 4,17. Que en Clupés em marqués el ritme ha estat decisiu, en aquest sentit. A l'arribar a la meta m'han dit que la llebre de 45m havia entrat en 44m.
 Diumenge que vé faré els 10 km de Pallejà, que aquest any arriba a l'edició 36. Deu n'hi do !!!



dilluns, 22 de juny del 2015

No havia corregut mai a Olesa de Montserrat

     Fa 18 anys que corro i ja porto 595 curses fetes. Moltes d'elles, repetides. I és que els corredors populars --almenys jo sí-- sovint preferim repetir aquelles curses que ens agraden, per tal de veure com evolucionem any rera any. Ara, com que hi ha un boom tant gran d'això del córrer, el cert és que cada setmana hi ha també un grapat de curses noves. En aquest apartat n'hi ha de dos tipus: les que són noves perquè celebren la seva primera edició i les que per una raó o altre no havies fet mai abans. És a dir que són noves per a mi. És el cas de la cursa que he fet avui: la Cursa del Foc d'Olesa de Montserrat, de 10 Km, que arribava a la 9a edició. No l'havia fet mai perquè, normalment, en aquesta època de l'any estic fent el descans de la temporada. Fa uns anys deixava de córrer del tot durant un mes. L'any passat va ser el primer que no vaig fer una aturada tan llarga ja que al no fer exercici, m'engreixava. La bàscula em va fer tornar a l'asfalt després de 15 dies d'estar aturat. Faig 1m 72cm i ara mateix estic per sobre dels 73 Kg. La proporció no és l'adequada. Hauria d'estar com a molt, en 70 Kg. I m'està costant molt perdre pes. Haig de menjar millor i defugir els aliments que engreixen. I em costa. Em falta una mica de força de voluntat. Per tant, aquest any he decidit no deixar de córrer, reduïnt, això sí, notablement el volum de quilòmetres. Aquesta ha estat la primera setmana que he aplicat aquest nou sistema. He estat 4 dies aturat del tot (de dilluns a dijous), divendres vaig córrer 1 hora; dissabte, 50m i diumenge het fet la Cursa del Foc. En total, menys de 30 km tota la semana. Penso que m'ha anat bé. He tingut la sensació de descansar i alhora no deixar de fer exercici. La idea és seguir aquest sistema de descans actiu, diguem-ne, dues o tres setmanes, aviam què tal em va.
Amb l'Arcadi, minuts abans de començar la Cursa del Foc.
      Amb l'Arcadi ens hem plantejat fer la cursa d'avui amb molta calma ja que, al marge de fer una calor notable, és evident que no estic gens en forma. I ell m'ha explicat que tampoc. Hem anat fent, xerrant durant els primers 5 Km especialment, a un ritme còmode. La nostra referència era la llebre de 50m (5m/km) De tant en tant jo em girava per veure on era. Cada cop la veia més lluny. Normal perquè nosaltres anàvem clarament per sota del 5m/km la major part del temps. A les baixades ens posàvem per sota de 4,30 sense adonar-nos; al pla 4,40-4,45 i a les pujades a 5-5,10. Sempre sense forçar. Quan faltaven 2 Km per a la meta he intentat canviar una mica el ritme, aviam si era capaç de fer un bon parcial en l'últim 2.000. Una mica més endarrerit, l'Arcadi m'ha seguit sense cap problema. Quan hem entrat a la llarga recta de meta, anavem junts a bon ritme. Erem conscients que baixàvem de 50m sense cap dificultat. Fins i tot baixàvem de 49m. A 100 metres de l'arribada he esprintat. M'imaginava que em seguiria i fariem un bon esprint, però no ha estat així. De tota manera només li he tret 2 segons a la línia d'arribada (imagineu quin esprint tant espectacular que he fet...). Hem acabat en 48m 12s, jo i 48,14 l'Arcadi. Mitjana de 4,49 el Km. I tant feliços !

  La cursa m'ha agradat molt. Trobo que té molt de mèrit que la major part de la cursa es desenvolupi pel casc urbà d'Olesa. He tingut la sensació com si aprofitéssim tots els carrers de la vila ! En altres poblacions de tamany similar a Olesa, ràpidament et fan sortir a alguna carretera per a fer quilòmetres i el casc urbà el trepitges relativament poc. A mí m'agrada córrer en els cascos urbans. Em sento com més protegit. Això vol dir també que els organitzadors de la Cursa del Foc han dedicat temps a dissenyar un circuit pels carrers de la vila. I és que quan organitzes una cursa, entenc que fa il.lusió que els corredors foranis vegin com és la teva localitat. En aquest sentit, enviar-los a una carretera no seria el més adequat... En el GPS m'han sortit 10,15 Km, dins dels paràmetres de marge d'error d'aquests aparells. Per tant, entenc que la cursa estava perfectament mesurada.

    Al 2016 espero repetir a Olesa !  I la setmana que vé toquen els 10 Km de La Maquinista.

dilluns, 15 de juny del 2015

Solidaritat i doblet

Abans que eres, demano perdó als lectors habituals del blog perquè la setmana passada no vaig fer cap entrada. Avui "recupero"...
Amb els amics de "El Mur" de TV3 i amb la increïble Esther Peiroten
Diumenge passat, 7 de juny, vaig fer d'speaker a la 3a Cursa i Marxa Solidària de Martorell, a l'Hospital de les Germanes Hospitalàries. És la cursa més increïble que he vist mai. I no l'he correguda mai. Però només veient com queda de satisfeta la gent que la corre, ja està tot dit. Se'ls dona quantitat de coses, entre elles un esmorzar amb plat de fusta inclòs, amb tota mena de viandes, que més que un esmorzar, sembla un dinar... I tot es possible gràcies a l'Ester Peiroten Pinheiro, l'organitzadora, que fa una feina absolutament increïble. Tothom acaba encantat... i això que acostuma a caure un sol de justícia. Aquest any, a més, van recullir una quantitat immensa d'aliments pels més necessitats. El què dic: una passada. Digne d'elogi.

Fent de locutor (imatge: Manolo "Runnersantboi")
I aquest cap de setmana he fet dues curses. Dissabte a la nit, els 10 Km del Port de Barcelona. Com diu el seu nom, discórre pel port de la capital. L'any passat vaig fer 43,56. Enguany 45,18. Més lent, com ja em vinc acostumant. Ara normalment, en cada cursa faig pitjor temps que l'any anterior. Deu ser l'edat. Amb tot, vaig quedar 4t de la categoria. La cursa té la gràcia que comença a les 23,45h i que cal pujar dos cops el Pont d'Europa, que comunica el port amb l'espigó. La pujada al pont és exigent i, indefectiblement, t'alenteix. Vaig sortir rapidet. Fins el Km 8 vaig tenir la llebre de 45m darrera meu. De fet, ja feia estona que veia que no la podria aguantar perquè m'anava retallant distància. Just al Km 8, com deia, on començava la pujada de retorn al port d'Europa, em va atrapar. El pitjor lloc. Li vaig demanar que no pugés el pont a 4,30 (ritme de 45m), però o no em va fer cas o no em va sentir. Allà se'm va escapar definitivament. Al final la llebre va entrar a meta uns 12-15 segons abans que jo. No va quadrar els 45 minuts, però quasi. Del nombrós grup que havia començat amb ell, a la meta no n'hi havia ni un. La llebre va entrar tota sola.

La plaça Major de Bellavista
Em va agradar el barret a la Cursa del Port de BCN
  I avui diumenge he fet per primer cop la cursa de Bellavista, un barri de Les Franqueses. 29 edicions ja porten. Són 10 Km i hi ha també la possibilitat de fer-ne només 5. Després del cansament d'ahir i d'haver dormit només 3 hores i mitja, pensava superar àmpliament els 50 minuts. A més a Bellavista tot són pujades i baixades i per tant la cursa és força trencacames. Doncs ves per on, que m'ha sortit una bona cursa. He acabat en 49m 42s, 6è de la categoria en la que han acabat 41 corredors, i he quedat més content que un gínjol. A més a més m'ha tocat un magnífic obsequi en el sorteig final. I ens han donat un molt bon esmorzar

 Més no es pot demanar ! Hi tornaré.


.

dimecres, 3 de juny del 2015

5 Km a Sitges per lluitar contra la PKU

Arribant a la meta als Jardins de Terramar
Diumenge vaig córrer un 5.000 a Sitges per ajudar a lluitar contra una malaltia rara, la PKU. La iniciativa va ser un èxit, ja que es van recaptar uns 13.000 euros. Vaig coincidir amb el meu company de feina Àlex Castells. Ens va animar a participar-hi, la també companya nostra a la tele, Raquel Mateos. La cursa es va fer al llarg del passeig marítim de Sitges, amb anada i tornada des dels Jardins de Terramar. Vaig sortir molt ràpid, a ritme d'entre 4 i 4,10/km, una velocitat que ja fa temps que no puc aguantar gaire estona. Però no em va importar. Vaig anar fent fins arribar a superar la que seria la segona noia classificada. El meu GPS em va marcar que el recorregut eren en realitat 5,32 Km. A l'acabar en 23m i 2s, el meu ritme global va ser de 4,19/km, que em va deixar prou satisfet. Va fer poc vent i això va ajudar a què es pogués córrer molt bé.
Amb el Xevi Eusebio i l'Àlex Castells, somrients, abans de l'esforç
  Aquest diumenge no faré cap cursa, ja que repetiré com a "speaker" a la cursa de Martorell, igual que l'any passat. Una cursa, aquesta, per cert, molt recomenable, sota la batuta d'Ester Peiroten Pinheiro. Els serveis que hi ha són magnífics i, a més, hi ha un macrosorteig a l'acabar que fa que a quasi bé tothom li toqui alguna cosa. Us hi espero !