M'agrada còrrer curses que fan la seva primera edició o bé fer curses per primera vegada. Avui he tingut l'oportunitat d'estrenar-me a la de Vallhonesta, a Sant Vicenç de Castellet, que arribava a la vuitena edició. Anys enrera eren 13 quilòmetres, però a partir d'aquest any l'han reduïda a 10. Cursa de muntanya amb dues pujades llargues i en alguns moments deu n'hi do de fortes. Hi havia l'alicient de guanyar una ampolla de vi de Cariñena si la completaves en menys de 60 minuts. Ho he aconseguit a l'acabar en 53 minuts i 27segons. He acabat el 15è de la categoria i el 89 de la general de 279 acabats.
Estic satisfet de com m'ha anat la cursa |
Al sortir de Sant Vicenç comença la primera gran pujada per un corriol que ha fet que molts haguéssim de caminar encara que no voliem, ja que al ser estret, si el de davant camina no tens per on passar-lo. De tota manera ja m'ha anat bé, perquè haver-lo fet tot corrent potser m'hauria deixat sense forces en la part final de la cursa. Un cop superat el corriol la pista es fa més àmplia i pràcticament ja no hi ha hagut més problemes per estretors. A més a més, la cursa es va estirant, lògicament. M'he trobat força bé tota la cursa. Les baixades són fortes, almenys per a mí, i és aquí on més se'm noten les mancances a la muntanya. Un bon grapat de corredors als que havia passat pujant, m'han avançat baixant. Quan hem tornat a enfilar cap amunt, sobre el quilòmetre 4, un altre cop he anat remuntant posicions. És el que té entrenar sovint per pujades i baixades pronunciades. La part que se m'ha fet més dura ha estat els últims metres abans de l'Ermita de Vallhonesta. L'últim tram l'afrontes després de deixar la pista on acabaves de fer una pujada important. Sortosament, allà s'acaba la pujada i et queden uns 3 Km pràcticament de baixada constant. El meu objectiu era que em passés el mínim de corredors possible. He negociat les pedres el millor que he sabut. Quan hem arribat al mateix curriol del principi de la cursa, aleshores era com una mena de trialera, complicada per a mí. Allà m'han passat 3 o 4 corredors. Els he seguit tant com he pogut. Just abans d'entrar a Sant Vicenç he tingut una rebrincada al turmell esquerra amb una pedra --el que més por em fa a la muntanya-- però no ha passat res, sortosament. Un cop als carrers de Sant Vicenç encara queden uns 600-700 metres per a la meta. Els 3 corredors que m'havien passat a la trialera els he pogut superar en el meu terreny, l'asfalt. La cursa m'ha semblat molt maca. A més, perfectament organitzada, amb tots el quilòmetres marcats. Un luxe !! El primer, el blaugrana Roger Campoy. És de de Sant Vicenç de Castellet. Ha cobert els 10 Km en 40m i 31s.
Amb l'Efren Llobet. Ha corregut en 50m 20s |
He fet una foto panoràmica de la zona de meta amb l'Iphone 4S |
La setmana que vé faré la Cursa Contra el Càncer, a Terrassa, en la que coincidiré amb el gran Jaume Leiva. Gran amic i gran atleta que ahir es va proclamar campió d'Espanya de Mitja Marató a Tordesillas (Valladolid). Moltes felicitats, Jaume ! T'ho mereixes !! Serà dissabte, però. Diumenge 30 no podré fer cap cursa perquè transmetré per l'Esport-3 la Festa del Cel de Barcelona. Si no estic molt cansat, faré un petit rodatge quan plegui de treballar.