dissabte, 23 de març del 2013

Còrrer per ajudar


Amb Xavier Amador, Marta Ferrussola, i Ramon Canela
Avui he corregut la 25a edició de la Cursa Científica de l'Hospital de Sant Pau. Es fa per ajudar els pacients que tenen patologies cardíaques. S'estudien els beneficis que els aporta l'esport i s'estudia r com reaccionen a l'esforç físic. El Dr. Ricard Serra és qui porta l'estudi des de fa molts anys. Un centenar de corredors de tots els nivells són convidats a còrrer mentre els pacients caminen. Bé, alguns, perquè altres també corren. Entre els corredors hi havia per exemple, el marroquí Mohamed Bembharka, en diverses ocasions guanyador de la cursa de El Corte Inglés, i que té 1h 04m en mitja marató. O sigui, un atleta de grandíssim nivell. També ha corregut la ucraïnesa Inna Lebedieva, una atleta de 36 minuts en 10 Km i que per tant també és de molt bon nivell. De fet la cursa no es planteja com a tal, més aviat com a un entrenament més o menys llarg, a gust del consumidor.
El Club DIR patrocina la cursa

Quan es cumpleixen 2 hores des del tret de sortida, es dona per finalitzada. Es donen voltes per l'interior del recinte de l'Hospital d'un total de 800 metres. Normalment la cursa es celebra unes setmanes abans de la Marató de Barcelona i habitualment la feia servir com a tirada llargueta abans de la gran cita del fons català, però aquest any el canvi de dates de la marató ha fet que la cursa Científica fos just una setmana després. Jo, com molts dels participants, me l'he près com un entrenament recuperatiu. A diferència d'altres anys en què completava les dues hores i feia uns 23-24 Km, avui només podia estar-m'hi una hora. He fet 11,37 Km a ritme de 5,16 el Km. Cal tenir en compte que el recorregut es força atoboganat , amb pujades i baixades contínues. He portat les ASICS Nimbus 14 a tots dos peus, a diferència de la setmana passada a la marató, i no he tingut cap problema.
  Demà no faré cap cursa --cosa estranya-- i faré un bon entrenament. Aviat atacaré segona fase post marató: plantilles noves per mirar de solucionar el problema de l'isquio. Pròxima cursa, el 7 d'abril, la del Camí dels Ibers, 21,5 Km a la Roca del Vallès. Serà la primera edició. Cursa de muntanya.

diumenge, 17 de març del 2013

Marató de Barcelona, amb experiment i tot !



L'experiment
Experiment ? Quin experiment ? Si tots els cànons maratonians aconsellen no fer coses extranyes el dia de la marató, com per exemple no estrenar res !. Doncs ves per on avui m'he saltat aquest manament sagrat. I més encara després d'haver escoltat d'un atleta de primeríssim nivell mundial com el rubinenc Carles Castillejo, que ell molts cops estrena sabatilles el mateix dia d'una cursa.  En l'actualitat les sabatilles de còrrer són com un guà. S'adapten perfectament als peus. I les Asics no són cap excepció, evidentment. El que ja no es pot controlar tant és com són els peus de cada persona, i jo he comprovat que tinc un peu dret que deu tenir l'empenya més alta de l'habitual. El cas és que ja feia 3 o 4 dies que em provava les sabatilles amb les que volia còrrer la marató: unes Asics Gel Nimbus 14.
Una sabatilla amb garanties per a no tenir cap problema als peus. Però vet aquí que notava una petitíssima molèstia a l'empenya dreta. No m'acabava de decidir a què fer: vaig còrrer amb elles divendres i dissabte i a estones pensava: cap problema, corre amb elles. I en altres moments em deia: I si aquesta molèstia acaba convertint-se en una ferida i m'aixafa la marató ? Total, que no sabia que fer. Finalment se m'ha encès una llumeta a 15 minuts de l'inici de la cursa. Si al peu dret tenia dubtes, el millor era no posar-me la sabatilla... almenys en aquest peu. Dit i fet. M'he calçat el peu dret amb la sabatilla corresponent del parell que he usat els últims 2 anys per a les competicions. I he vist la llum...! Encara he tingut temps de fer una última prova fent una recta al pàrquing, i he sortit a buscar el meu calaix de sortida, que era el verd.

      Hem sortit uns 6 minuts i mig més tard que l'èlite. Volia anar amb el grup de 3h 30m, però de seguida he vist que anaven massa ràpid: han fet el primer Km en poc més de 4,30. El ritme que tocava era de 5m/Km. Me n'he desentès i he anat a la meva. Unas metres abans del Km 5 he hagut de fer una aturada tècnica per a fer un riuet i calculo que he perdut uns 20 segons. Això m'ha fet passar el 5.000 en 25,16. He trigat 5 Km en atrapar una de les llebres que semblava tenir clar que els seus companys anaven massa ràpid. A partir d'aleshores he anat una bona estona amb aquesta llebre més tranquila, però també ha acabat accelerant. A l'entrar a l'avinguda de la Meridiana (Km 18) amb lleugera pujada, he anat recuperant metres al grupet de llebres i al Km 20 quasi els atrapo. Aquest tram té una pujada suau però continuada que segur que els ha alentit. Però al girar cúa per a desfer el tram (del 20 al 22) han tornat a accelerar. Jo, a la meva. Durant aquesta part de la cursa he arribat a tenir gairebé 3 minuts de marge sobre l'objectiu. És a dir, de mantenir-lo fins al final, hauria acabat en 3h 27m.

Entrant al Km 42 (Foto: Raúl Llimós)
Quan hem arribat al Km 27, un espectacular Àlex Castells, company meu a TV3 i que avui debutava, m'ha passat amb una gran solvència. Seguir-lo hauria estat un suicidi. El cert, però, és que durant 3 Km el veia perfectament un centenar de metres per davant meu, per tant anàvem a la mateixa velocitat; entre 4,58 i 5,02. A l'arribar al Km 30, ha estat l'Arcadi Alibés qui m'ha atrapat. Portava un bon ritme i ràpidament m'ha tret uns metres. He intentat no perdre'l. Ell intentava recuperar 1 minut i 10 segons per aconseguir baixar de 3,30. Jo encara mantenia un coixí de 2 minuts i escaig ben bons. M'ha preguntat quin temps duia i he vist que jo havia començat la cursa tres minuts més tard que ell. Al voltant del Km 34, l'Arcadi ha vist que no baixaria de 3h 30m i ha afluixat el ritme. Això m'ha permès passar-lo. Aleshores m'he centrat en l'objectiu de baixar de les 3h 30m. Encara tenia un marge, però s'anava reduïnt, lenta però inexorablement. L'esforç començava a passar factura i cada Km entre 5,02-5,10 era un petit èxit. La clau era arribar al Paral.lel (Kms 40-42) amb un marge suficient perquè segur que allà perdria temps per culpa de la pujada que hi ha. Veient els parcials que he fet, al final la clau, potser, no ha estat tant els dos últims Km sinó el 38 i el 39, fets en 5,23 i 5,21, respectivament. El 40 a 5,19 i el 41 a 5,09, ja no ha estat suficient per a la remuntada. Quan he passat el 42 he vist com el meu crono marcava 3h i 30m. Al final he acabat en 3h 31m i 24s. 
L'Arcadi ha entrat 4 minuts darrera meu (Foto: Maria Guixà)
  Amb tot, considero que és un bon registre, ja que fa dos mesos vaig fer la Marató de la Costa Daurada en 3h 29m. Tampoc m'he quedat tant lluny.... A més arrossego l'isquio tocat. Cap problema. Era la meva marató número 36 i la 13a a Barcelona, on vaig amb l'any. Vaig fer la primera al 1999. En aquests 15 anys s'han fet 14 maratons per la suspensió de la del 2005 i jo vaig faltar a la del 2007 a l'estar convalescent de les meves operacions.
  Per cert. Si tot va com ha d'anar, aquest any superaré les 500 curses.

divendres, 8 de març del 2013

Ja tinc la roba per la Marató de Barcelona

  Avui he estrenat la roba Asics que duré a la Marató de Barcelona. He corregut una hora i l'he trobada molt còmoda, com m'esperava. El tacte de la camiseta és molt suau. Ara em falta que m'arribin les sabatilles per tal que tingui temps de provar-les abans de la cursa.
Quina bona temperatura que feia avui !!
   He arribat a un acord amb Asics per dur la seva roba en les curses que patrocinen. Això no vol dir pas que deixaré de portar la del Domingo Catalán Fondistes Club. El que passarà a partir d'ara és que faré unes curses amb una roba i unes altres amb l'altra. Aquest acord, que podria semblar "sui generis", és possible gràcies a la bona voluntat de les dues parts. Quan Asics em va proposar vestir-me jo els vaig comentar aquesta opció. No vull deixar el Domingo Catalán F.C. perquè el "Mingu" i la seva filla Rosa sempre m'han tractat de meravella. Va ser l'única condició que li vaig posar a Asics i la van acceptar. Tant el Domingo Catalán Fondistes Club com Asics, doncs, estan d'acord en "compartir-me", diguem-ne, cosa que agraeixo molt a tots dos.

diumenge, 3 de març del 2013

100 mitges maratons completades !!!

Havia de ser a la mitja marató de Barcelona, el passat 17 de febrer, on hauria fet la meva mitja marató número 100. L'isquiotibial de la cama dreta no m'ho va permetre. Finalment el dia de completar les 100 mitges maratons ha arribat avui a la Mitja de Cambrils. I me n'alegro perquè l'organitzen uns bons amics i que estimen molt i molt això del còrrer. Són el Juanan, la Mònica i el Joan Carles, el nucli dur de Runningsolutions. Estan dinamitzant --i de quina manera !-- el running a  les comarques tarragonines i ho fan bé de veritat. I ofereixen qualitat. La prefereixen abans que la quantitat. I és molt d'agraïr. Bona feina, companys !!
Amb el 100...i el Jaume Leiva: 29,15 en els 10Km d'avui
  Pel que fa a la meva cursa avui, la incògnita era com respondria el meu isquio després de la Maratest de diumenge passat i després de la Marató de la Costa Daurada (organitzada per Runningsolutions, com no !) del passat 20 de gener. La mitja de Cambrils ja l'anomenen la més plana de Catalunya. Possiblement és així. Consisteix en dues voltes de 10 Km la primera, i d'11 Km la segona, si bé el recorregut és gairebé calcat en els dues voltes. L'any passat em va sortir la millor marca de l'any precisament a Cambrils (1h 29m 31s).
 Avui, mitja hora abans de començar, el Jim Serrano m'ha tocat els isquios, sobretot el de la cama dreta, per deixar-me el millor possible. Merci, Jim ! Ets un crack, ja ho saps !
  Com l'any passat, he sortit massa ràpid. 3,53 el primer mil. Molt per sobre de les meves possibilitats, ja que havia d'anar a 4,15. De seguida m'he regularitzat i he m'he posat a ritme de creuer uns quants segons per sota de 4,20 (entre 4,15 i 4,19) Anava veient que estava just, just per baixar del 90m. Poc abans de completar la primera volta m'ha atrapat el grup amb les llebres de 1h 30m amb el Robert Mayoral, dirigint la nau, com l'any passat. Al 2012 em van atrapar al Km 6. Aquest any, de seguida he vist que em seria molt difícil aguantar amb ells fins el final, si bé m'he proposat intentar-ho. Els parcials han estat molt regulars del Km 11 al 16 ( 4,17-09-16-13-15-19) Just en el 16 se m'han començat a escapar. De fet ja feia uns quants quilòmetres que anava amb el ganxo posat i per tant no he pogut evitar perdre'ls inexorablement. Començava aleshores una nova cursa de 5.000 metres per mirar de fer el millor registre possible. El sub 90 era quasi impossible però ho he seguit intentant fins l'últim suspir. Al final he entrat en meta en 1h 30m 49s. Tot just 1m i 18s més lent que l'any passat. No he quedat decebut, ans al contrari. Com deia, haver fet una marató fa un mes i mig; la Maratest la setmana passada i els problemes dels isquios, només m'han costat 78 segons, en relació a fa un any. Em sembla raonable.
 L'únic dubte que em queda és si hagués anat amb el grup de 1h 30m tota la cursa hauria aguantat amb ells i hauria baixat dels 90m ? El Robert Mayoral opina que sí. Hauria anat més protegit durant la primera volta i no m'hauria desgastat tant. És possible, però vés a saber. Aquest esport mai no són faves comptades. Jo mateix a la Mitja de Granollers, just avui fa un mes, vaig fer una marca discretíssima (1h 38m) quan aspirava a, almenys, fer 6 minuts menys...
  Diumenge que vé no correré cap cursa. Cal concentrar-se per la Marató de Barcelona !!!