dissabte, 30 de desembre del 2017

Igualaré el rècord de 55 curses en un any

         Feia 9 anys que no corria la Sant Silvestre de Canovelles. Ho vaig fer al 2008. M'ha sorprès que des d'aleshores, no l'hagués feta més. Però les dades no enganyen. Aquesta cursa es feia abans el 31 de desembre, sent una de les poques Sant Silvestres de Catalunya que es corria l'últim dia de l'any al matí. Ideal per doblar o bé si treballes a la tarda-vespre-nit del 31. Aquest any l'han canviada al dia 30, cosa que em permetrà, si tot va bé, córrer altres dues curses demà --dia 31-- i arribar a les 55 curses, tal com vaig aconseguir al 2013 i al 2014. I seran 14 curses més que les que vaig córrer al 2016. No està malament, oi?
Novament amb l'Arcadi i en Carles Boix, després de la cursa (Foto: selfie Arcadi)
          Avui no sabia massa ben be com enfocar la cursa, tenint en compte que demà en faré dues: al matí a Santa Coloma de Cervelló i, a la tarda, la dels Nassos, a Barcelona. En aquesta última voldria intentar fer la millor marca de l'any. Al 2016 ho vaig aconseguir i fa 2 anys, també, aleshores a Sant Cugat. Demà no ho tinc tan clar, però si veig que vaig be, ho intentaré. El temps a batre és 44m 11s aconseguits a Sant Joan Despí, al juny.
         Tornant a Canovelles, he tornat a coincidir amb l'Arcadi, el Carles Boix i també amb en Jordi Sanuy, amb qui ja havia coincidit a Les Franqueses. Hem sortit plegats però de seguida els he deixat tots endarrera. Tampoc no he anat gens fort. Haviem escalfat 4 km amb l'Arcadi i el Carles. I crec que m'ha anat força be. He anat de menys a més. He estat tota la cursa passant corredors i corredores. Al final he acabat amb 48m i 02s, que m'ha semblat un registre que estava prou be, tenint en compte que, com deia, no he apretat gaire, execepte en l'últim quilòmetre, en el qual he aconseguit atrapar i superar dues noies.
          Aviam demà al matí què tal, a Santa Coloma de Cervelló. M'ho vull prendre amb calma per intentar fer-ho el màxim de bé a la Cursa dels Nassos, a la tarda.

dimarts, 26 de desembre del 2017

Tercera cursa en 4 dies

 Aquest final d'any s'està convertint en un seguit de curses en pocs dies. El 23 de desembre vaig fer la Milla de Valldoreix; el 24, la Primera Cursa de Nadal de Sant Sadurní d'Anoia i avui, dia 26, he fet la cursa pel Riu Ripoll, a Sabadell. I encara queden la Sant Silvestre de Canovelles --el dia 30-- i la Cursa dels Nassos, el 31. O sigui, 5 curses en 8 dies. No està malament.
Amb l'Arcadi i el Carles (Foto: selfie Arcadi Alibés)
  Avui, la tradicional cursa del Riu Ripoll l'he feta amb l'Arcadi i el Carles Boix. 8,8 Km, en els que sempre em costa córrer. És un terreny molt de cross, trobo, amb moltes irregularitats, que t'obliguen a anar amb molt de compte. Com que la sortida és estreta i el primer quilòmetre i mig també, es fa difícil poder córrer amb comoditat en aquest primer tram. L'Arcadi i el Carles m'han deixat enrera. Quan el recorregut s'ha aclarit una mica, he pogut enllaçar amb ells. Al tenir espai m'he trobat molt més còmode i he anat accelerant el ritme. Els he deixat i m'he posat en el mode atrapar. Consisteix en mirar d'atrapar els corredors i corredores que tinc uns metres per davant. Aquest sistema, a part de motivar-me, fa que cada cop vagi més ràpid. Lògicament, els corredors que tinc més allunyats de mi són els que van més ràpid. He arribat a posar-me alguns segons per sota de 4m/km. Total, que he acabat els 8,92 Km del meu GPS en 44m i 40s. Un promig de 5m/km. En el global, molt lent, però satisfet perquè, com deia, per moments he anat ràpid.
  Pròxima cita, dissabte al matí, a la Sant Silvestre de Canovelles.

diumenge, 24 de desembre del 2017

Córrer per Nadal

    Moltes vegades --14, exactament-- he sortit a córrer el 24 de desembre. Però mai no havia fet una cursa el dia abans de Nadal. Avui ha estat la primera vegada. Ha esta a Sant Sadurní d'Anoia, on hi feien la primera edició de la Cursa de Nadal. Ha estat una cursa magnífica. El dia ha acompanyat, ha fet un bon solet  i hem corregut entre les vinyes de manera molt agradable. I ha estat així perquè amb l'Arcadi --hem tornat a coincidir-- no voliem arriscar gens ni mica, ja que el 28 de gener ell té la marató de Marràqueix i jo la de Tarragona. I no voliem tenir algun ensurt en forma de rebrincada de turmell, per exemple, ja que la cursa passa per diversos pedregars, on fàcilment et pots fer mal si no vas amb compte. En total eren 10,64 Km que hem cobert en 1 hora i 2 minuts i 3 segons. A l'haver diverses pujades, tampoc no hem anat gaire ràpid. 5,49/Km és una velocitat de riure, gairebé...  Els organitzadors, l'alcalde, en Josep Maria Ribas, que també ha fet la cursa; la regidora d'Esports, la Laura Salvador, que no ha corregut, tothom ens ha tractat de meravella. Els hem felicitat per la cursa. Molt maca. Si la mantenen cada 24 de de desembre, crec que tindran molt d'èxit. Avui ja es veia molt plena la plaça de l'Ajuntament on hi havia la sortida i la meta.
    Ahir també vaig córrer. Una distància força més curta: una milla. A Valldoreix. Hi feien la 2a edició de la Milla Solidària, cap nen sense joguina. La idea que tenia era acostar-me als 6m 20s, però els desnivells que té el circuit m'hi van fer impossible. Vaig acabar en 6m 45s, en la primera milla que feia en 3 anys. Si puc també repetiré cada any. Em va agradar.

Amb l'Arcadi, arribant a Sant Sadurní (Foto: Cándido Ferreiro)
Bon Nadal a tothom !!!

diumenge, 17 de desembre del 2017

Com ha millorat la mitja marató de Vilanova !

         No és que abans no fos una bona cursa, ni molt menys. Simplement que crec que ara els organitzadors han aconseguit un circuit molt planer, molt ràpid, en el qual es poden fer bons registres. Feia temps que no corria la Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú. Des del 2008, concretament. La primera vegada va ser l'any 2.000 i hi vaig fer la meva tercera millor marca de sempre en mitja: 1h 23m 21s. Ha plogut molt, des d'aleshores. Com 17 anys... Avui es tractava d'intentar rebaixar la meva millor marca de l'any d'1h 40m 26s de Granollers, al febrer. De fet ha estat tot just la tercera mitja que he corregut al 2017. Al gener havia fet la de Sitges, amb uns tranquils 1h 44m 31s.
Amb la Jackeline Gómez. Ha fet 2a al Quart de Marató que s'hi feia, també (Foto: J. Gómez)
He escalfat amb l'Arcadi, però molt poquet, ni hem arribat als 6-7 minuts. Ens hem abrigat perquè feia frescota. Molt bóna idea de l'organització de donar manguitos a més d'una camiseta tècnica de qualitat. M'he fixat que molts han aproftat els escalfabraços per apaivagar el fred. Vista comercial del patrocinador, sí senyor !
Amb l'Arcadi i el gran Manolo de Sant Boi. Ben abrigadet, jo...
         La sortida és potser una miqueta estreta, però el recorregut és molt bó. El dia ha acompanyat, amb un bon solet, i no ha fet el temut vent que sovint et trobes a les curses costeneres. El recorregut era un molt bon circuit, gens avorrit, que tenia la part final pels carrers més cèntrics i de vianants de Vilanova. Magnífic ! Quilòmetres ben senyalitzats. Tret del Km 10, que no l'hauré vist, tots els altres els he divisat fàcilment. He sortit endarrerit; darrera de la llebre de 1h 55m. Ràpidament l'he superat i al poc també la llebre de 1h 50m. Estava clar l'objectiu: atrapar i superar la llebre de 1h 40m, per assegurar-me baixar d'aquest temps. Els anys d'experiència fan que hagi après a tenir paciència. Al voltant del km 5 he atrapat a les llebres de 1h 45m i m'he encarat a buscar les de 1h 40m. L'objectiu. No recordo exactament quan les he atrapades. Crec que ha estat cap el quilòmetre 13 o 14. De fet ha estat normal que la progressió fos bona perquè els primers 10 Km els he fet en 47,46 (ritme de 4,46) i en la segona volta anava veient que sumava la majoria de quilòmetres per sota de 4,40 (4,32-36-36, el 13, 14 i 15). Convençut que baixava sense problemes de 1h 40m, he mirat de rebaixar aquesta barrera el màxim possible. He donat tot el què tenia i he acabat en 1h 38m 27s. Per a mi una marca més que bona. Baixar d'1h 40 en mitja, ja sabeu, em costa molt. Per tant, molt content. Ha estat la meva mitja marató número 119 i la cursa número 710. Si no hi ha sorpreses, acabaré l'any amb 53 curses. El meu calendari ara és:

24 desembre: Cursa de Sant Sadurní d'Anoia
26 desembre: Cursa Riu Ripoll, a Sabadell       
30 desembre: Sant Silvestre de Canovelles
31 desembre: Cursa dels Nassos, a Barcelona.

4 curses l'última setmana de l'any. Bon comiat atlètic del 2017 !
Acabaré el 2017 superant els 10.000 Km en curses

dilluns, 11 de desembre del 2017

He tornat a Tona

       Per segona vegada he corregut la Cursa Atlètica de Tona. Una cursa que sempre es disputa el dia 8 de desembre. L'havia fet al 2009, i hi tenia una espineta clavada perquè aquella vegada em vaig lesionar. Ara, 8 anys després, no hi he tingut cap problema, més enllà de les molèsties més o menys cròniques que arrossego, però que no m'impedeixen córrer. De moment. Toco fusta...
El recorregut m'ha semblat bastant similar al que havia fet al 2009, amb dos canvis importants. El primer, que es puja fins a la pista d'atletisme, i el segon és que no acaba en pujada. De fet, quan arribes a la pista d'atletisme, ja tot és baixada fins a la meta, ben bé els 2 últims quilòmetres. Com que l'inici de la cursa és també en baixada, la sortida és en estampida. Quan s'acaba la baixada inicial, la cosa es comença a regularitzar. La pujada fins a la pista d'atletisme és llarga. Com que en les pujades em defenso bastant bé, crec, poc a poc vaig anar superant les noies que tenia a la vista. I vaig arribar a la pista d'atletisme abans que elles. A la baixada cap d'elles no em va superar. Vaig arribar a la meta en 25m i 42s. 1m i 7s més lent que fa 8 anys. És clar que aleshores el recorregut era un pèl més dur, amb el final en pujada esmentat i, com deia, vaig acabar lesionat.
 Resumint. Em vaig treure una espineta que tenia clavada.
Diumenge correré la Mitja de Vilanova. Ja toca fer una mitja, --no en faig cap des de Granollers, al febrer-- i més encara perquè el 28 de gener tinc previst fer la Marató de Tarragona

dijous, 7 de desembre del 2017

Millorant a Sant Andreu

Km 2, aproximadament (Foto: David Patán)
  No sóc molt donat a córrer curses curtes. De les 708 que porto a dia d'avui, només n'he fet 38 de 5 quilòmetres. En 20 anys corrent, no és gaire. És clar també que fins fa relativament poc temps, les curses d'aquesta distància no proliferaven tant com ara. Un dels 5.000 popular més veterans és el del barri de Sant Andreu, que sempre es fa el 6 de desembre. El vaig fer per primer cop al 2007 amb uns 19m 21s i, per una cosa o altre, no hi vaig tornar fins l'any passat. Aleshores vaig fer 21m 42s. Per tant, l'objectiu d'enguany era veure si seria capaç de millorar aquell registre. Sortida una mica estreta, però de seguida es gira a la dreta deixant la Rambla de Fabra i Puig i hi ha una mica més d'espai. Vaig sortir molt endavant i això em va permetre fer els dos primers quilòmetres molt ràpid. No vaig veure el primer punt quilomètric, però sí el segon, i vaig marcar 8m 12s (promig de 4,06) Ràpid per a mí. Una mica després del km 1 la Linda Arnott em va passar. Em vaig enganxar a ella, però era massa ràpida per a mi. Això ja em semblava més normal, que no pas el què va passar diumenge a la cursa contra el càncer, quan la vaig superar.
    Em vaig oblidar d'ella i jo a la meva. El tercer quilòmetre el vaig passar en 4,22. Una mica lent, però veia que no em passava ningú i jo anava atrapant corredors; per tant, bones sensacions. I això que el pas pel km 4 vaig marcar 4,31. Mal registre. En l'últim mil, vaig intentar compensar-ho. Ni que fos una mica: 4,23. Total, sumant-li les dècimes, 21m 30s. 12 segons millor que fa un any. Encantat ! Per cert, la Linda Arnott va fer 20,57.
   Demà dia 8 de desembre, torno a córrer a Tona, on sempre es corre el 8 de desembre. Serà el segon cop. La vaig fer al 2009.

dilluns, 4 de desembre del 2017

Per fi surto satisfet del Fòrum

Diumenge vaig córrer la 1a edició de la cursa Barcelona, en marxa contra el càncer. 10 Km, però en realitat era sensiblement més curta. El GPS em va marcar 9,58 Km. Tan se val perquè vaig quedar satisfet. És curiós que només començar a fer l'escalfament ja vaig notar de manera immediata que em trobava bé. Ja havia tingut aquesta sensació al juny, a la cursa de Sant Joan Despí. I vaig acabar fent la millor marca de l'any en 10Km. Poc abans del Km 1 vaig veure que la Núria Salvat m'atrapava. Em va sorprendre veure-la només amb camiseta de tirants i pantalons; és a dir, com si no fos hivern. I feia fresqueta. Jo anava amb buff al coll i a les orelles, escalfabraços i escalfabessons a més de camiseta de màniga curta i guants i res no em va sobrar.
Sortida (Foto: organització)
Vaig decidir mirar de seguir el ritme de la Núria. Veia que l'aguantava bé. Cap al km 2,5 vaig decidir augmentar una mica el ritme i vaig deixar-la. Vaig pensar que ja m'atraparia més tard. Em trobava a gust. Fins i tot vaig veure que tenia opcions d'acostar-me a la Linda Arnott, una corredora que és la líder de la categoria F45 de la Lliga Championchip i que normalment veig com se m'escapa irremeiablement a totes les curses... perquè corre més que jo. Em va sorprendre veure-la a poca distància. El cas és que la vaig atrapar a l'alçada del Km 4 i escaig. Vam començar aleshores una cursa tàctica. Vaig comprovar que en les baixades i les pujades se m'escapava uns metres, però en el pla li recuperava terreny. Això em va fer pensar que a la segona volta tindria opcions de superar-la si jo aguantava el ritme. A la Jean Bouin, fa una setmana, va entrar 3 minuts abans que jo ! Era esperable, doncs, que en un moment donat ella canviés de ritme i no la pogués seguir. Però els quilòmetres anaven passant i aquest moment no arribava. En la segona volta, aprofitant els trams de pla, que eren la majoria, vaig mantenir-la uns metres darrera meu. Estava clar des de feia estona que el meu objectiu era guanyar-la. En passar el km 9, però, va enllaçar. Ens ho jugariem tot en els últims 1.000 metres. Tàctica a tope. M'agraden els finals així. En l'últim descens abans de la recta de meta ella va prémer l'accelerador, però vaig aguantar al seu costat. Últim gir a l'esquerra i recta de meta. Llarga. Potser 250 metres ben bons. Temps suficient per pensar què fer. Atacar des de lluny o esperar als últims 50-60 metres i fer un esprint explosiu ? Vaig optar per la primera opció. Vaig incrementar paulatinament el ritme... i la Linda no em va seguir ! Això em va animar a accelerar encara més. Al final, 42m i 19s La Linda Arnott va entrar 4 segons darrera meu. Objectu complert. La Núria Salvat va entrar 59s després que jo. Em va dir que al començament de la cursa, ni es sentia les cames pel fred. Ho va pagar amb una derrota...;-)) Quan fa fred, cal abrigar-se, almenys una mica...
  Content d'haver corregut bé al Fòrum. Les altres curses que hi havia fet fins ara, no havia sortit satisfet de les meves prestacions. En concret a la Transplant Run del 2014 i del 2017 i a la UniRun del 2015.