Sortida de cavall, arribada de burro

Arribada. Braços amunt. Pel Martí (Foto Pako Beer)

      

    Quan et quedes molt a prop d'aconseguir un objectiu hi ha dues maneres d'entomar-lo: negativament, al no haver-lo aconseguit, o positivament a l'estar molt a prop de fer-ho. Jo sóc dels primers. Els 10Km de festa major d'El Prat de Llobregat eren una bona oportunitat per aconseguir el sub 52 que m'havia posat com a meta, després dels 54 minuts que vaig fer a Bellaterra dues setmanes abans. El terreny era absolutament favorable, pla al cent per cent. Es tractava de córrer amb cap. I no vaig tenir-ne. El ritme havia de ser 5m 11 segons per quilòmetre. Vaig sortir amb l'Arcadi i ho vaig fer a un ritme massa ràpid. Els tres primers quilòmetres els vaig fer per sota de 5m/Km --el tercer en 4,48-- i ho vaig pagar amb escreix. El Km 4 va sortir a 5,11, però ja era conscient en aquell punt de la cursa que el què havia fet em passaria factura. El 5è Km va sortir ja a 5,20 i indefectiblement em vaig anar alentint. L'Arcadi em va atrapar --de fet, en cap moment l'havia deixat endarrera del tot-- i se'm va escapar sense que jo tingués esma per a intentar evitar-ho. La segona part de la cursa se'm va fer molt llarga. En els últims tres quilòmetres vaig superar els 5,30m/km en cada un d'ells. Un petit desastre. Total, vaig acabar en 52 minuts i 8 segons. Com diu el gran Domingo Catalán, vaig fer una sortida de cavall i una arribada de burro de totes totes. Si hagués corregut amb cap, de menys a més, penso que sí que hauria baixat dels 52 minuts. La meva suposada experiència no em va servir. Em vaig deixar portar per la inèrcia i el resultat final va ser decebedor. En fi. La pròxima cita és la Mitja del Priorat, a Falset, diumenge 3 d'octubre.

La tradició de la Diada

 

Somrient per a la foto de Pako Beer

 Córrer l'11 de setembre, per la Diada, és ja gairebé una tradició atlètica. Aquest 2021 ho he pogut tornar a fer. Com últimament faig, he anat a Bellaterra, ja que està a prop de casa. Possibilitat de córrer 5 o 10 km. Una volta al circuit o dues. Conèixer el circuit sempre ajuda. Ja sabia que era dur, amb pujades i baixades notables. Tenint en compte com estic de forma actualment, no podia aspirar a gaire més que a fer sub55. Tot dependria de com acabés la primera volta. 27 minuts i 8 segons. En cas de doblar, acabaria per sota del temps previst. Normalment, les segones voltes les acostumo a fer més lentes que la primera. però a Bellaterra va ser diferent. Vaig fer un segon menys, exactament : 27m i 7 segons. O sigui, una gran regularitat per a un total de 54m i 15s. Fa dos anys, en un dia plujós i amb molt de fangueig, vaig acabar 1m 32s més ràpid. És el que té fer-se gran. A més a més, estic passadet de pes... Però seguim.

Cursa dedicada al Martí, com sempre (Foto organització)

Per Festa Major s'ha de córrer

El moment de la sortida (Foto: Àngel Vinyeta)

Avui he fet la cursa de Festa Major de Sabadell. per les restriccions per la Covid, s'ha allunyat del centre de la ciutat i s'ha fet en un lloc ideal per com és d'espaiós: al Parc de Can Gumbós. La cursa estava anunciada com de 5km però el GPS m'ha indicat 4,82Km. Entenc que era curta, ja que hi havia massa diferència. Després del dinar pantagruèlic del dia anterior tot celebrant el 10è aniversari de la Fiona Alibés, no podia aspirar a fer grans coses. Estic passadet de pes, a més a més. Aspirava a fer 24 minuts curts, i m'he quedat lluny. He fet 25 minuts curts --25,07, exactament-- i gràcies. Feia caloreta, però hem corregut d'hora. Hi havia tres pujades no massa pronunciades però sí llarguetes, que no m'han permès fer un crono millor.

                    Dissabte que ve, 11 de setembre, els 10Km de Bellaterra. L'últim cop vaig fer 52 minuts.                      Veig difícil acostar-m'hi. Veurem.

40 anys i no m'havia assabentat...

 

    Diumenge 29 d'agost vaig córrer per primera vegada la Cursa de Festa Major de Palau Solità i Plegamans. El títol d'aquesta entrada fa referència a què era l'edició número 40... i jo no vaig saber que existia fins aquest estiu. La veritat és que me'n faig creus... Només se m'acut que com que l'últim diumenge d'agost molts anys he corregut els 10Km de Ripollet, simplement no havia buscat altres opcions. En fi, una cursa nova més al sarró. Ja en porto 808.

   Distància curteta, 6,87 Km, cosa que s'agraeix en aquesta època de l'any per la calor. La cursa és força plana tret d'alguna pujadeta, però cap dels pendents és excessivament dur. Vaig acabar amb uns discrets 35m i 32s, o sigui un ritme de 5m 10s per quilòmetre. La meva referència ara al córrer en competició és anar a 5. Els quilets de més de l'estiu marquen encara la pauta més que no pas els entrenaments que vaig fent per a la Marató de Barcelona del 7 de novembre. És el què hi ha. Pròxima cita, diumenge 5 de setembre, els 5 Km de la Festa Major de Sabadell. Aviam si seré capaç de fer 24 curts. Quedaria satisfet.