dilluns, 27 de setembre de 2021

Sortida de cavall, arribada de burro

Arribada. Braços amunt. Pel Martí (Foto Pako Beer)
      

    Quan et quedes molt a prop d'aconseguir un objectiu hi ha dues maneres d'entomar-lo: negativament, al no haver-lo aconseguit, o positivament a l'estar molt a prop de fer-ho. Jo sóc dels primers. Els 10Km de festa major d'El Prat de Llobregat eren una bona oportunitat per aconseguir el sub 52 que m'havia posat com a meta, després dels 54 minuts que vaig fer a Bellaterra dues setmanes abans. El terreny era absolutament favorable, pla al cent per cent. Es tractava de córrer amb cap. I no vaig tenir-ne. El ritme havia de ser 5m 11 segons per quilòmetre. Vaig sortir amb l'Arcadi i ho vaig fer a un ritme massa ràpid. Els tres primers quilòmetres els vaig fer per sota de 5m/Km --el tercer en 4,48-- i ho vaig pagar amb escreix. El Km 4 va sortir a 5,11, però ja era conscient en aquell punt de la cursa que el què havia fet em passaria factura. El 5è Km va sortir ja a 5,20 i indefectiblement em vaig anar alentint. L'Arcadi em va atrapar --de fet, en cap moment l'havia deixat endarrera del tot-- i se'm va escapar sense que jo tingués esma per a intentar evitar-ho. La segona part de la cursa se'm va fer molt llarga. En els últims tres quilòmetres vaig superar els 5,30m/km en cada un d'ells. Un petit desastre. Total, vaig acabar en 52 minuts i 8 segons. Com diu el gran Domingo Catalán, vaig fer una sortida de cavall i una arribada de burro de totes totes. Si hagués corregut amb cap, de menys a més, penso que sí que hauria baixat dels 52 minuts. La meva suposada experiència no em va servir. Em vaig deixar portar per la inèrcia i el resultat final va ser decebedor. En fi. La pròxima cita és la Mitja del Priorat, a Falset, diumenge 3 d'octubre.

1 comentari:

bernat ha dit...

L’anal•lisi que has fet de la cursa ja és positiu en si mateix, i t’ajudarà a fer-ho millor en properes curses. Ànims!👍👍👍