Amb l'Arcadi amb la camiseta de "Yes with cancer" |
Amb els "cracks" de Lavern Subirats |
Segueixo el meu pla. Ara ja no pensant tant en clau de recuperació, sinó de preparació per a la marató de Barcelona, el 15 de març. Queda una mica menys de 2 mesos. Seguint una suggerència del meu company de feina, l'Arcadi Alibés, la reincorporació a les curses serà en distàncies progressives. La setmana passada vaig fer els 5 Km Santi Centelles a Terrassa, i avui els 10 Km de Vilafranca del Penedès. La idea era no cremar totes les naus per si de cas l'siquio se'n ressentia. Jo diria que he anat a un 85-90% de la meva capacitat. I no he tingut cap molèstia, cosa que em confirma que la recuperació diria que és total. Dimecres, a CEREDE, aviam com ho veuen. A Vilafranca del Penedès he aconseguit, tant al 2013 com l'any passat, la meva millor marca de l'any en 10Km. I no em quadrava, perquè en totes dues ocasions venia d'haver fet la setmana anterior la Marató de la Costa Daurada, a Tarragona. No em podia recuperar tant ràpid i a sobre fer una bona marca. El cas és que enguany s'han afegit uns metres que han fet que la cursa sí que ara sembla que té els 10.000 metres, almenys segons els GPS que he pogut consultar. He sortit força endavant i segurament per això he pogut completar el primer 5.000 uns segons per sota dels 22m. L'objectiu, aleshores, era repetir en la segona volta i baixar dels 44m. Sabia que no seria fàcil pel cansament acumulat de la primera volta. Però ho he aconseguit ! He acabat en 43m i 53s que ara mateix m'han sabut a glòria, malgrat se gairebé 2 minuts més lent que l'any passat. La cursa és molt plana i es poden fer bons registres. Una vegada més ens han tractat de meravella. Al Penedès ens aprecien molt. En altres contrades, també. Per a què us feu una idea de com és que dic això, els amics penedesencs de la Cursa Lavern Subirats, que es fa al novembre han vingut expressament a Vilafranca a donar-me uns obsequis d'alimentació natural. Saben que sóc vegetarià i a la seva cursa em preparen un entrepà de pebrot escalibat expressament per a mí. No tinc paraules ! Moltes gràcies, amics ! Avui també ha corregut a Vilafranca la nostra companya Imma Casares. Ha fet 49m 50s. Volia baixar de 50m i encara que ho ha aconseguit, no estava satisfeta del tot. Així m'agrada, Imma ! Cal ser autoexigent.
Amb la Imma Casares, l'Arcadi i Fondistes del Penedès |
També un esment al projecte "Yes with cancer"que vol demostrar que amb càncer, es poden fer moltes coses, com per exemple, fer esport. Avui l'Arcadi i jo hem portat la camiseta durant la cursa. Els que, com jo, hem passat per la malatia, estem més sensibilitzats, lògicament.
La setmana que vé toca la Mitja de Granollers, la mitja més important de Catalunya. Allà hi serem !