La Jean Bouin d'enguany ha significat un retrocés de marca en relació a la de l'any passat. He trigat 2m i 16s més. En condicions normals això seria un autèntic desastre, però hi ha atenuants. A diferència d'ara fa un any, venia de fer una marató (Saragossa) la setmana anterior. A més porto uns tres dies força constipat. Tenint en compte això, el desastre ja no ho és tant...
Al tenir un dorsal baix, el 151, he sortit gairebé al davant de tot. He fet en 3,51 el primer Km. Tant és així que he optat per seguir el ManoloM que feia de llebre de 40m. Il.lús de mí. Al Km 2,5 ja no podia seguir-lo ni en broma. He passat el primer 5.000 en poc més de 20m però en el segon, amb la pujada inclosa del Paral.lel i el carrer Lleida, he fet 23m. Diferència notable. Poc abans d'enfilar el carrer Lleida, m'ha atrapat l'Alèxia Patiño, --és el moment que es veu a la foto--. Allò m'ha esperonat. Ja que el crono que faria quedava lluny del 40,50 del 2008, almenys intentaria guanyar-la, tal com vaig aconseguir a la Mercè, al setembre. Ha estat un últim Km molt tàctic. M'he aprofitat de la seva estel.la per fer la pujada ja que té un ritme d'allò més constant. Quan hem arribat a les Fonts ( últims 500m ) l'he atacada. Pensava que ja no m'atraparia, però vet aquí que encara li quedava un canvi i poc abans de la recta de meta m'ha tornat a passar. Però a mí també em quedava un canvi, i he pogut fer l'"hatxassu" final per arribar abans que ella, en 43m 6s. Crec que hem entrat potser fins i tot en el mateix segon, o gairebé.
L'Alèxia té un bon 10.000. En mitja crec que té 1h 38 de marca. En aquesta distància, doncs, encara la puc superar clarament. Veurem, però, què passa aquesta temporada quan arribin les mitges.