Previsible

Al Km 5 (Foto: Teresa Recuero)

  Ha estat un dels pitjors registres --sinó el pitjor-- en relació a l'any anterior, que mai no he fet en una cursa. Ha estat a la Cursa de Festa Major de Castellbisbal. 6,2 Km. Avui l'he fet per 9a vegada. Cursa dura amb pujades llargues que, juntament amb la calor, la fan especialment complicada. Sabia que avui no seria capaç de córrer per sota dels 30 minuts, com en les 8 edicions anteriors. Estic en una fase de la meva activitat atlètica complicada. Principalment perquè arrossego un dolor notable a l'isquiotibial de la cama dreta des de fa molt de temps. El problema és que ara s'ha agreujat i només puc córrer --per anomenar-ho d'alguna manera-- després de fer grans sessions d'estiraments. I encara, perquè la molèstia és notable i no desaparaiex a l'escalfar. Tinc ganes d'intentar resoldre el problema, si hi ha alguna manera, definitivament. Fins i tot sembla no descartable passar pel quiròfan. Però això depèn del què diguin els metges... El cas és que ara mateix no puc córrer gens ràpid perquè em fa mal la cama dreta, a l'intentar allargar la passa. A les baixades vaig lent, a les pujades vaig lent, al pla vaig lent... Vaig lent a tot arreu i és clar, el crono es dispara. L'any passat, a Castellbisbal vaig acabar molt content donat que vaig fer un registre molt bo per mi: 28m 19s. Portava anys empitjorant els temps, edició rera edició, i al 2017 vaig trencar, per fi, la ratxa. Però avui, com deia, ja sabia que ni en broma aconseguiria un temps similar. He anat veient com companys als que normalment guanyo en qualsevol distància, avui em superaven i jo era incapaç ni d'intentar seguir-los. Mirava de conformar-me dient-me a mi mateix que almenys podia participar a la cursa. Però m'autoenganyava. El que m'agrada és competir. I amb l'isquio o el què sigui que tinc a la cama dreta no hi ha manera de competir. I això m'entristeix... m'afecta. Quan ha acabat la cursa me n'he anat al cotxe i he estat una bona estona pensant. Fins i tot se m'ha passat pel cap deixar de córrer... Ufff...! En fi, perdoneu els pensaments negatius, però són els que tenia en aquell moment... Per cert, que no se'm descuidi. Avui ha acabat en 32 minuts i 31 segons, 4m i 22s més lent que l'any passat. Molt decebedor. Ja sabia que després de l'oclusió intestinal de l'abril, els meus registres es ressentirien. Però no pensava que tant. Se li ha afegit l'isquio i tot plegat és un gran desastre atlètic per a mi.

Però seguirem !     

Feia molt de temps que no feia un doblet

Primers quilòmetres a l'Espluga (Foto: M. Majoral)

       Aquest últim cap de setmana he tornat a fer un doblet. Amb la calor que fa, no està malament. Divendres 27 vaig córrer al Circuit de Catalunya, l'Allianze Night Run, 10 km, en els que participaven també els germans Márquez, el Marc i l'Alex, els dos pilots de motos.Van ser capaços de córrer tots dos en 39m i 27 segons. No hi ha res com ser jove...
L'any passat vaig fer aquesta cursa en 47,54. Sabia que, enguany, si era capaç de baixar dels 50 minuts em podia donar per més que satisfet. Va fer molta calor, cosa que també ja sabiem tots els corredors. Al final vaig acabar en 50 minuts i 7 segons, per tant, no tant lluny de l'objectiu prefixat. Ho vaig donar per bo.

Esgotat a l'acabar al Circuit (Foto: M. Majoral)

       I al dia següent, dissabte 28 de juliol, vaig tornar a córrer a l'Espluga de Francolí. 15 km a partir de les 7 de la tarda. Calor inhumana sempre que l'he feta. Carretera amunt fins el Monestir de Poblet, i tirar més amunt per arribar al km 8 i mig i després tot de baixada fins a l'Espluga. Vaig ser massa optimista al pensar que podria intentar baixar d'1h i 15m, ritme de 5m/km. Si no ho havia aconseguit el dia anterior al circuit, era evident que a l'Espluga no aniria a 5 de promig. Ja ho vaig veure de seguida que el meu ritme era sensiblement més lent, però confiava en recuperar a la baixada. Quan vaig enfilar el retorn cap a la meta, el temps acumulat era tant alt que em vaig posar com a meta mirar de no superar de gaire 1h 21m. També es va revelar com a agoserat aquest objectiu. Al final vaig fer 1h 23m 49s. Un petit desastre, tot sigui dit. A l'Espluga hi tinc la meva millor marca de 15km de sempre (1h 0m 26s, fets al 2001) També vaig fer-hi 1h 3m, 1h 8m i 1h 9m, aquest últim registre fet al 2011.

Abans de començar, a l'Espluga (Foto: M. Majoral)

       És el què hi ha. Han passat molts anys des que vaig començar a córrer i les marques són, desde de fa temps, sensiblement pitjors. Ja fa molt de temps que entreno menys i l'única qualitat que faig és a les curses. Les sèries, per exemple, fa molt de temps que no en faig. Això i els anys que van passant expliquen la devallada. 1h 23m em semblarà una gran marca quan no baixi de l'hora i mitja, que, veient com van les coses, serà aviat... Els meus problemes a l'isquiotibial ara ja són una murga. No és descartable la intervenció quirúrgica. El problema és que podria suposar 6 mesos de recuperació sense córrer... Al setembre m'hi poso seriosament. De moment, anar tirant...