diumenge, 22 de març del 2015

Per la Justícia Social

Castillejo i Cáceres entrant a meta acompanyant un atleta amb cadira de rodes (Foto: J. M. Blanes)
Avui he corregut la segona edició de la cursa per la Justícia Social, a Terrassa. Gran iniciativa atlèticosolidària que demanava a tots els corredors que portessin 5Kg de menjar Jo crec que tothom ha portat el menjar. Fins i tot els cracks, Carles Castillejo i Nacho Cáceres. Tot un èxit ! S'hauran recullit almenys 4 tones d'aliments. Una passada. Pel que fa a la cursa eren 5,2 Km, amb algunes pujadetes que he resolt força bé. Estic content de les meves prestacions. He acabat en 21m 54s i he passat el 5.000 en 20,59. El Km més ràpid l'he fet per sota de 4m/km. Feia molt de temps que no aconseguia això.

Recullint aliments
El millor registre del 2014 va ser 21,05 en pista; per tant estic molt satisfet. El recorregut m'ha agradat molt. L'he trobat ràpid, fins i tot.
Amb l'Empar, l'Arcadi i la Sònia a Catalunya Ràdio

Ahir dissabte vaig córrer 40m per la Diagonal amb una il.lustre corredora i recent maratoniana: l'Empar Moliner. Va fer la marató de Barcelona, diumenge passat, en 4h i 10m, però sense forçar. En la pròxima marató baixarà de les 4 hores, seguríssim. En el nostre petit rodatge la vaig veure perfecte i corrent a ritme molt i molt bé. Una crack, l'Empar! Aviat ja no la podré seguir...!

Diumenge que vé no faré cap cursa per feina. Transmetré les finals masculina i femenina del World Padel Tour de Barcelona, al Reial Club de Polo, amb el Javi Casadesús, per l'Esport3


dilluns, 16 de març del 2015

Dos sentiments

Entrevistant Carles Castillejo, que ha acabat 5è
              Avui s'ha celebrat la Marató de Barcelona. Des que hi vaig debutar al 1999, l'he corregut 14 vegades. O sigui que només hi he faltat en dues ocasions. Bé. Exactament una única vegada: al 2007. M'estava recuperant de les dues operacions --colon i fetge--- que em van fer l'octubre del 2006 i el gener del 2007. L'altra absència va ser al 2005, però era obligada, perquè la Marató no es va fer, aquell any. Fins avui. Avui no he corregut la Marató de Barcelona. I no ha estat per falta de ganes o per lesió o per alguna raó estranya. Ha estat una raó bastant habitual: motius laborals. Per primera vegada en els últims 24 anys, TV3 ha transmès en directe la Marató de Barcelona i l'Arcadi i jo hem estat els comentaristes, juntament amb dos grans cracks: en Pol Guillén i en Marcel Zamora, com a analistes tècnics. Evidentment, era incompatible córrer la cursa i transmetre-la tot i que no han estat pocs els que ens han suggerit que corréssim amb una càmera i un micròfon a la mà per a fer les dues coses a l'hora: córrer i narrar. La tele no és tan senzilla... Per tant ha estat una jornada de sentiments contradictoris, podria dir. D'una banda ha estat un honor estar en una transmissió històrica, com la d'avui, però per l'altra banda, em feia molta pena no poder córrer la cursa. Tant és així que dissabte ni tan sols em vaig veure amb cor d'acostar-me a la Fira del Corredor per a què no se'm posessin les dents llargues...
En plena transmissió
             Hem començat la transmissió una mica abans de l'inici de la cursa, a les 8,20h. La cursa començava a dos quarts de 9. Hem treballat de valent tots. El repte no era senzill, però crec que ens n'hem sortit força bé, De moment, els inputs que ens han arribat han estat tots molt positius. No és fàcil, mostrar l'elit però, a l'hora, mostrar l'altra cara de la Marató: els corredors populars. I combinar-ho a vegades és complicat. En això hem tingut la sort de comptar amb un mestre de la realització televisiva, l'Òscar Lago, que ha fet una autèntica obra mestra. L'Òscar és el realitzador de la Lliga de Campions de futbol. Amb això ho dic tot.
          El cert és que tots plegats hem quedat molt satisfets de la feina que s'ha fet. L'Arcadi i jo comentàvem mig en broma que igual ja no podrem córrer la Marató de Barcelona fins que ens jubilem, perquè després de l'èxit d'avui, segur que l'experiència es voldrà repetir.
             Els que heu matinat per veure la cursa per la petita pantalla, moltes gràcies !

diumenge, 8 de març del 2015

Males sensacions

Magnífic circuit amb vistes, a la Cursa Científica a l'Hospital de Sant Pau
Ahir vaig córrer per 7a vegada la Cursa Científica de l'Hospital de Sant Pau. Ara que per fi s'han acabat --o gairebé-- les obres, córrer per l'interior del recinte és una meravella, passant al costat del pavellons. És magnífic ! Juntament amb l'Arcadi vam anar molt tranquils i vam completar 25 voltes de 850 metres cada una. En total, 21,25 Km fets en 2h i 3m, jo i en 2h i 1m ell. L'Arcadi va voler apretar en les últimes voltes per intentar fer-ne 25 en les dues hores. S'hi va quedar molt a prop. Bon ambient, bona cursa, com sempre, bon esmorzar, encabat, dia magnífic... què més es pot demanar ? I avui diumenge he près part en l'Unirun, una cursa de 6,7 Km que transcorre pel recinte del Fòrum i que estava plantejada com una sana competència entre les universitats catalanes. Cada una d'elles tenia un color identificatiu. Com que l'Arcadi i jo vam estudiar a la UAB, doncs per aquesta universitat ens vam inscriure. De bon començament ja he vist que avui no era el meu dia. La zona del Fòrum, no sé perquè, la tinc atravessada. Cada cursa que hi faig, la corro molt lent. Avui no ha estat l'excepció. He vist com l'Arcadi ràpidament se m'escapava i no podia fer res per intentar seguir-lo. Frustrant. En el Km 1 he vist el secretari general de l'esport, Ivan Tibau, un corredor habitual. L'he sobrepassat amb notable esforç. Però ha durat poc, la cosa. En una pujada que hi havia a prop del Km 2, m'ha passat com un coet i tampoc no he estat capaç de seguir-lo. Poc a poc s'ha anat allunyant. He pensat que els 21 Km d'ahir m'estaven passant factura, però em sembla excessiu que em costés tant baixar de 4,50 el Km ! He anat fent fins a completar la cursa en 31m 5s (ritme 4,38m/Km) un registre molt discret. L'Arcadi ha fet 29,52 i l'Ivan Tibau, 30m i uns segons. Els corredors parlem de sensacions al córrer. Les meves avui no han estat bones. Cap problema físic. Simplement no he estat capaç de córrer un pèl més ràpid. Quan he arribat a casa, he tingut una possible resposta quan m'he pesat després de dutxar-me: 2,5 Kg més que dimarts !!! He menjat molta pasta, aquesta setmana; massa, sens dubte. I no l'he cremada. Arrossego una motxil.la per davant que no ajuda gens, està clar.
Abans de començar l'Unirun
Amb l'Ivan Tibau...  i la motxil.la 
 

 El cap de setmana vinent no correré cap cursa. Em centraré en la transmissió que, juntament amb l'Arcadi, farem de la Marató de Barcelona. Després de 24 anys, TV3 tornarà a transmetre en directe la que ara ja és una de les maratons més importants d'Europa.


dilluns, 2 de març del 2015

Millor marca de l'any en mitja marató a Cambrils

Encara amb la llebre de 1h 40m (Foto: Rubèn Torres)
El títol del post sóna bé, però no té massa mèrit, la veritat. Només he fet dues mitges fins ara al 2015 i la primera, a Barcelona, ara fa dues setmanes, vaig fer un registre molt dolent. Avui l'havia de superar sí o sí, i el cert és que m'ha costat fins i tot més del què m'esperava. El què tenia clar és que no volia cometre l'error de la Maratest de la setmana passada i no fer cas de la llebre més adequada al meu ritme. Com que avui l'objectiu era acostar-me a 1h 37m he decidit seguir la llebre de 1h 40m amb la idea de fer mitja cursa amb  ella i després intentar marxar. He anat amb el grup --molt nombrós-- de la llebre fins el Km 8,5, aproximadament. Curiosament la llebre havia passat el Km 7 en 32m 15s, per tant estava anant a un ritme ràpid per acabar en 1h 37m aproximadament. A partir d'aleshores he augmentat una mica el ritme i progressivament l'he anat deixant endarrera. A partir del Km 15 ja em costava molt mantenir-me a 4,40/Km. Sovint veia el crono que semblava que no es movia de 4,50/Km. He arribat a témer que la llebre m'enxampés, però sortosament no ha estat així. He pogut acabar en 1h 39m 21s. No és un temps per llançar coets, però és el què hi ha. Sí però que he reflexionat al respecte de la davallada dels meus registres. A Cambrils mateix, he corregut 4 cops, ininterrompudament des del 2012. Els meus temps han estat:

2012: 1,29,31
2013: 1,30,49
2014: 1,36,19
2015: 1,39,21

O sigui que en 3 anys he perdut pràcticament 10 minuts ! Crec que és excessiu. Em pregunto si quan arribes a una certa edat, per exemple la cinquantena --en faig 54 el 12 de març-- la davallada física i per tant de crono és més ràpida ? En fi, ja sabeu els què em seguiu al blog que m'agrada reflexionar sobre aquests temes. Si voleu dir-hi la vostra al respecte, jo encantat. Val a dir que he incorporat canvis de ritmes llargs, per mirar de mantenir una velocitat sostinguda més elevada. Veurem. L'objectiu es posar-me en 1h 36m a la Mitja de Calella del 19 d'abril.
Per cert, que m'oblidava. Avui he descobert que el què em va fer parar a la Maratest de Badalona no era que tingués el mitjó mal posat. Tenia una butllofa de Ca l'Ample a la planta del peu. Avui me l'he notada a les acaballes de la cursa, només, perquè m'havia posat la vaselina de Weapon to Win, que m'ha anat de fàbula. Sinó, hagués tingut seriosos problemes per acabar la cursa. Hem pogut rebentar la butllofa i fer sortir tot el líquid. Demà descansaré i dimarts espero poder córrer amb tota normalitat.
Jaume Leiva ha guanyat els 10 Km de la Mitja