dimecres, 29 de novembre del 2017

Una altra Jean Bouin al sarró

Ja van 12 edicions de la Jean Bouin que he corregut. La primera la vaig córrer al 1997. Després vaig estar 10 anys sense fer-la. Des que vaig reaparèixer al 2007, no he faltat a cap edició. I només puc dir que estic satisfet del resultat obtingut aquest any. El temps, 44m 47s. suposa el millor registre a la Jean Bouin dels últims 4 anys ! No em puc queixar. Diria que la clau del crono aconseguit van ser els primers 5 Km. Són més favorables que la segona part on hi ha la pujada final pel carrer Lleida, que és dura al ser en l'ultim quilòmetre, havent passat pel Paral·lel que també desgasta notablement.
Braços amunt. Li dedico al Martí (Foto: Gabriel Miquel)
En el primer 5.000 vaig divisar que tenia la Núria Salvat a poca distància. Poc a poc m'hi vaig anar acostant i poc abans del pas del 5 Km la vaig atrapar. A l'alçada de l'Arc de Triomf, en concret. La vaig superar, però abans del quilòmetre 6 ja es va posar a la meva alçada. Aleshores ella em va superar. A l'alçada de Colon ja em treia 10 segons. Vaig pensar que igual al Paral·lel tindria una oportunitat per acostar-m'hi, però està forta i res de res. Fins i tot la vaig perdre de vista. Va entrar a meta en 44,16. Em va treure 31 segons en 5 quilòmetres ! Quina jabata !! Ara valoro més haver-la superat a l'agost a Castellbisbal...
  Resumint. Una clàssica, la Jean Bouin, a la qual procuro no faltar.
 Aquest pròxim diumenge correré els 10Km contra el Càncer al Fòrum de Barcelona. Si esteu buscant un bon recorregut no hi falteu. Es pot fer cursa de 5 Km, també, al ser dues voltes a un circuit de 5.000 metres.  Animeu-vos !


dimarts, 21 de novembre del 2017

Dóna gust córrer a Les Franqueses !

  Porten 6 edicions i n'he fetes quatre. La Cursa Solidària De Les Franqueses de 10 quilòmetres és d'aquelles curses que es nota que al darrera hi ha un equip humà format per corredors. Els amics d'A 4 el Km mimen la cursa, mimen els participants, bossa del corredor ben farcideta, vestuaris, dutxes, guardarroba ben ampli, entrepà de butifarra, circuit perfectament marcat,... ho tenen tot molt ben pensat i controlat i, al final, s'aconsegueixen els resultats. Altres curses més o menys similars en quan a població que les acull, resulta que no arriben al número de corredors de Les Franqueses. Ara estem en crisi de participació perquè com que hi ha tanta oferta, no hi ha tants corredors com per omplir totes les curses. Algunes ho noten de manera dramàtica. Comença a ser habitual veure curses on amb prou feines tenen un centenar d'atletes arribats a meta. I així no surten els números, segur. No és el cas de Les Franqueses. I ja porten donats 28.000€ per ajudar a lluitar contra el càncer de ronyó. Amb el bon saber i fer del bon amic Jaume Aragonès van arribar a meta 450 corredors, una xifra que, insisteixo, tal com està el pati, està molt i molt bé. Els corredors saben apreciar on hi ha una cursa amb cara i ulls i és allà on van a córrer.
   L'any passat no hi vaig participar. Va ser quan es va canviar el circuit, que és de 5 quilòmetres i al qual se li fan dues voltes. No hi ha cursa de 5 quilòmetres, però. Bàsicament el què s'ha canviat és un parell de carrers costeruts i el fet de baixar i pujar, a cada volta, el carrer que porta fins a l'ajuntament de Les Franqueses. El resultat és que hi ha menys pujades. La part més dura és a l'inici de cada volta i això s'agraeix ja que tens temps de recuperar-te.
Just quan vaig atrapar la Montse Cote (Foto: organització)
  Vaig coincidir amb el meu company d'esports al 324 Jordi Sanuy. Està fet un crack ! Li ha agafat fort, això del córrer ;-) Per cert, té un blog de cinema que està... de cine...! ;-)) Vam sortir plegats, però com que encara vaig una miqueta més ràpid que ell --aviat em superarà-- el vaig deixar de seguida. Vaig veure que la llebre de 45 minuts estava per davant meu, però encara que em va semblar que podria acostar-m'hi, el cert és que se m'anava escapant poc a poc. La meva intenció era baixar dels 47 minuts per tant, tenir la llebre de 45m per davant ja m'estava bé. Vaig passar el 5.000 en 22,44. Estava claríssim que ni en broma podria acostar-me als registres que havia fet al 2014: 44,11; i al 2015: 44,03. En tot cas, aspirar a superar els 46,38 que havia fet al 2013, en la meva primera participació. És clar que aquell any venia de les 5 Milles de Cerdanyola del dia anterior.
  Al començar la segona volta vaig observar que dos rivals habituals meus, en Jaume Termes i la Montserrat Cote, tampoc no podien seguir la llebre dels 45 minuts. I els tenia suficientment a prop com per intentar atrapar-los. Estaven uns 10-12 segons per davant. En 5 quilòmetres igual ho aconseguiria. Poc a poc m'hi vaig anar acostant, però a l'alçada del quilòmetre 9 encara em portaven 4-5 segons. El repte d'intentar atrapar-los era notable, però m'hi vaig posar. La Montse portava llebre i en Jaume anava just darrera d'ells. En l'última baixada abans de la recta de meta vaig prémer l'accelerador tot el què vaig poder. Això em va donar l'opció d'enllaçar. El Jaume va canviar de ritme i se'n va anar directe a la meta. A la Montse la vaig atrapar a falta de 100-120m per a la meta. Pensava que ja la guanyava. Però aleshores la seva llebre la va agafar de la mà i la va arrossegar, literalment, cap a la meta. I van entrar un parell de segons davant meu. Jo ja no tenia cap canvi més. Ja els havia esgotat per agafar-los...
Amb en Jordi Sanuy, company al 324. Va fer 48,43
    Al final 45 minuts i 23 segons vaig fer. I mirant la classificació, vaig comprovar que, en temps real, vaig superar tant en Jaume Termes (45,34) com a la Montse Cote (45,37). O sigui que, com dic sovint: encantat de la vida !!
    Diumenge que ve arriba la clàssica Jean Bouin. Cita inel·ludible ! 

dimarts, 14 de novembre del 2017

Estrena de cursa a Mataró

Entrant a meta amb en Ruben Esteba (Foto: organització)
      Ho he comentat en diverses ocasions aquí; m'agrada estrenar curses. Penso que és una manera de donar suport a qui s'arrisca a posar-ne en marxa una de nova. I ara que n'hi ha tantes i tanta competència que fa que el número de participants baixi, és molt lloable que hi hagi qui tiri endavant una experiència com la de posar en marxa una cursa popular.

Poc després de la sortida, mig "amagat" (Foto: organització)
       Diumenge vaig córrer la cursa que el Col·legi d'Advocats de Mataró ha creat per celebrar els 150 anys del col·legi d'advocats mataroní. Una cursa de 10 quilòmetres. El recorregut, magnífic. Pràcticament pla al 100%. Hi havia tres llebres:  40, 45 i 50 minuts. Vaig optar per seguir la dels 45 minuts, que és el què crec que podia fer en un recorregut pla si el vent ens respectava. De seguida em vaig adonar que corria molt còmode a una mica menys de 4,30, que és el ritme de 45 minuts. Fins i tot tenia esma per comentar coses amb la llebre. Per exemple, que els quilòmetres anaven sortint una mica curts. L apart mé scomplicada per a mi va ser l'escullera, perquè és on més va bufar el vent. Vaig haver de fer un bon esforç per tal de no quedar-me endarrera. En les curses en què vaig en el grup de 45m., sempre intento aguantar el màxim de temps possible per acabar superant del mínim possible la franja dels 45m. Pensava que passaria el mateix tard o d'hora. Al sortir de l'escullera, ja enfilant el quilòmetre 5, la llebre se'm va escapar entre 5 i 10 metres. Poca distància, però anant jo al meu límit de velocitat, veia que em quedaria sol si em despenjava. Vaig aguantar com vaig poder i vaiog aconseguir enllaçar novament bans del quilòmetre 6. I això va ser clau. Després de donar una volta pel Tecnocampus, vaig veure que podrtioa aconseguir un bon registre. Seguia amb el grup sense dificultats i ja haviem superat el quilòmetre 8. En superar el 9, ja es divisava l'arc de meta. I no m'ho vaig pensar més. Vaig deixar el grup per mirar d'aconseguir baixar el màxim de temps possible dels 45 minuts. Se'm va enganxar en Ruben Esteba. Li vaig dir, a falta de 400-500 metres per a la meta, que l'objectiu era atrapar la noia que teniem una mica per davant.
Amb en Josep Miquel Riera, un gran atleta. Va acabar el 16è en 37m 52s (Foto: Salva Carbonell)
Finalment, però, no va ser possible. Va resultar que la noia en qüestió va ser la guanyadora de la prova femenina, Txell Avilés, que va entrar en 43m i 28s. Vaig entrar amb en Ruben 4 segons després, o sigui en 43m i 32s.  Seria una marca extraordinària per a mi. Millor marca de l'any en 10 Qm superant de 39 segons l'anterior, que era del juny, a Sant Joan Despí. Però al mirar el rellotge vaig veure que el recorregut em marcava 9,81 quilòmetres, o sigui almenys 200 metres curta, o fins i tot una mica més per allò que cal deixar uns 100-150 metres de marge per considerar que la cursa està ben mesurada. Els organitzadors van explicar que, efectivament, li faltaven almenys uns 200 metres. No vaig estar decebut perquè ja n'era conscient, com havia apuntat la llebre dels 45 minuts, que la cursa tenia pinta de ser curta. Cap problema. Vaig fer els meus càlculs. Havia  fet 9,81 quilòmetres a ritme de 4,26/Qm. Tal com em vaig trobar tota la cursa i vaig demostrar-me en l'últim quilòmetre, crec que hauria estat capaç de fer els 10 quilòmetres a 4,26. Això hauria suposat una marca de 44m i 20s. A només 9 segons de la millor marca del 2017. O sigui que encantat de la vida !!!  Vaig quedar el 42è de 159 arribats a meta.
      Diumenge que ve, 19 de novembre, toquen els 10 Qm de Les Franqueses.

diumenge, 5 de novembre del 2017

Lavern-Subirats, com sempre: magnífica cursa !

A la baixada de meta (Foto: Ferran Cardona)
  Ja és una clàssica del meu calendari, la cursa de 10 Qm de Lavern-Subirats. Cursa familiar, amb molts regals per a tothom --fins i tot sorteigen una tele !--, tots els serveis necessaris --sempre em fan l'entrepà vegetarià, tot un detall-- molt bé de preu --10€--. Per tot plegat crec que van augmentant en número de corredors. També fan cursa de 5 quilòmetres, una caminada i una cursa per la serralada, de 17 Qm.

Amb en Ferran i la Maria Dolors
O sigui que hi ha opcions per a tot tipus de corredors. La cursa de 10 quilòmetres són dues voltes a un circuit mixt terra-asfalt, on predomina l'asfalt. Les tres vegades que havia corregut anteriorment vaig fer 45,06 (2013); 45,57(2014); i 47;19(2015). Vista la progressió, tenia clar que, enguany, si baixava dels 50 minuts, podria estar content. La primera volta, amb un tram amb força fangueix per la pluja del dia anterior, l'he passat en 25,02. Ho he sabut després, mirant les classificacions, perquè m'he deixat el cronòmetre-GPS a casa. Si arribo a portar-lo, dubto que hagués aconseguit baixar de 50m. La segona volta l'he feta millor: en 24m 14s. Per tant he acabat en 49m i 16s. No em puc queixar. És el què hi ha. El recorregut té les seves pujadetes, especialment dura l'última, per entrar a Lavern. Però en el seu conjunt és un traçat que m'agrada. Sempre que pugui, hi aniré.


No m'hi he pogut resistir !! (Foto Ferran Cardona)
   Com és habitual he coincidit amb en Ferran Cardona i la seva mare, la Maria Dolors Senz. Increïble dona. Té 92 anys i 4-5 cops a la setmana fa 30 piscines !! I un dia juga a la canasta. "Per mantenir el cap clar", m'ha dit. Imparable !! Un exemple.