dimecres, 28 d’octubre del 2015

Tinc la sensació d'anar millorant

Sortida a Sant Cugat. Estic a l'esquerra. Samarreta groga i pantaló negre
Molt a poc a poc, però tinc la sensació que vaig millorant. Em costa molt baixar pes, però sóc tossut quan se'm posa una cosa entre cella i cella i vaig pel bon camí amb la bàscula. Vaig perdent pes també molt lentament, que diuen que és una bona manera per a no recuperar-lo. El gran objectiu dels pròxims mesos és la Marató de la Costa Daurada, a Tarragona, del 17 de gener del 2016. M'he fet un pla d'entrenament de 12 setmanes per mirar de baixar de les 3h i 30m. L'he feta dos cops aquesta marató amb registres de 3,29 i 3,30. De les 3 maratons que he fet aquest 2015, dues --L'Escala i Tortosa-- han estat molt decebedores en quant a cronos. Crec que ho puc fer una mica millor i a Tarragona vull intentar-ho. Només espero que les lesions em respectin. Ja hi hi haurà temps de parlar-ne d'aquesta marató que he començat a preparar específicament aquesta setmana. Ara toca parlar de l'última cursa que he fet: els 10Km DIR-Mossos d'Esquadra de Sant Cugat del Vallès. Ha estat aquest diumenge 25 d'octubre.
Amb la Imma Casares, l'Adrià, el Roger, la Raquel Mateos i el seu home
Roba nova del CIESC D. Catalán
Després de la referència dels 10km del C.N. Sabadell de la setmana passada (44,49) tenia clar que seria molt difícil millorar aquest registre tenint en compte que el recorregut a Sant Cugat és notablement trencacames. Vaig sortir pràcticament al davant de tot en un costat per no molestar als corredors més ràpids que tenia al voltant meu. Quan surto tant endavant, inevitablement vaig ràpid. Massa ràpid. Els primers 400 metres els vaig fer per sota de 3,40 i vaig acabar el primer mil en 4,02. Ja el segon el vaig fer en 4,29, un ritme ideal per a mí. Ser capaç de mantenir-lo voldria dir acabar per sota dels 45 minuts. Com deia, sabia que seria molt difícil per les pujades. Vaig passar el 5.000 en 22,57, per tant lluny dels 22,30 requerits per fer 45 en cas de poder doblar. Sabia que l'últim quilòmetre era molt favorable i vaig intentar arribar-hi en les millors condicions. Vaig arribar al 9 en 41,32. I l'últim vaig serrar les dents i vaig tancar-lo en 4,07, cosa que em va satisfer força. En total, 45m 39s, a només 50 segons del registre de Sabadell, que, com deia, tenia una recorregut més favorable que no pas el de Sant Cugat. 
Plà per a la Marató de Tarragona
D'aquí el títol d'aquesta entrada. Crec que vaig millorant, gairebé de manera imperceptible encara, però ho intueixo. Espero que en les pròximes setmanes noti la millora en els registres, de manera fefaent, igual que quan vaig córrer a l'abril la Mitja de Blancafort, després d'haver fet unes quantes sessions amb una mica de qualitat. Veurem. I ho explicaré aquí, com sempre. 


dilluns, 19 d’octubre del 2015

L'últim doblet... de moment.

  Aquest cap de setmana he fet un nou doblet, Santa Margarida i els Monjos, dissabte, i Sabadell, diumenge. Ambdues curses de 10 Km. De moment serà l'últim doblet perquè a partir del pròxim cap de setmana passaré a treballar els caps de setmana. Per tant, en principì només correré els diumenges, ja que fer-ho dissabte també em podria passar factura en forma de cansament per dormir poc. L'horari que tindré ara és el mateix que tenia, de 15h a 1 de la matinada. Però en comptes de dilluns a dijous com fins ara, serà de divendres a diumenge.
A Santa Maragarida i els Monjos, amb l'Arcadi
  Dissabte vaig repetir a Santa Margarida i els Monjos. Igual que l'any passat, també he coincidit amb l'Arcadi. És un cross molt agradable amb dues voltes de 5 Km. Dia esplèndid, bona temperatura i sobretot, tracte exquisit. Em vaig trobar molt bé. Sempre que pugui, tornaré. Igual que l'any passat, ens vam prendre la cursa amb calma. Primers 5 Km passejant i petant la xerrada. Pas pel Km 5, 25m 40s. A la segona volta vam prèmer una miqueta més l'accelerador per mirar d'acabar per sota dels 50m. Dit i fet. Vam acabar amb 49m 28s. Perfecte ! Jo em volia reservar una miqueta pel dia següent a Sabadell. Realment les curses les fem dures o còmodes en funció del ritme a què anem... L'any passat vaig fer exactament 2 minuts menys (47,28) A la segona volta vaig apretar més. Per cert, no em volia estar de dir que el polo que van donar de regal és del millor tèxtil que he vist mai en una cursa. I en porto més de 600 ! Felicitats, amics de Santa Margarida i els Monjos. Teniu una gran cursa !

Poc després de la sortida, a Sabadell. On és en Wally..?

  I diumenge cap a Sabadell a fer els 10 Km del Club Natació. Feia temps que no la feia, aquesta cursa, En concret des del 2010. Aquesta cursa és de les més apreciades per a mí. Sempre m'han tractat molt bé, també. La veritat, tot sigui dit, és que no recordo cap cursa on no m'hagi sentit ben tractat... Recordo al 1997, quan vaig córrer per primera vegada, que vaig anar el dia abans a recullir el pitrall. Aleshores vaig conèixer l'Àngel Viñeta. Gran tipus. Ahir el van homenatjar amb motiu de la 25a edició de la cursa. Ha estat a totes les edicions. Recordo que al recullir el pitrall, vaig veure com preparaven les bosses del corredor pel dia següent. Una estància plena de bosses per tot arreu. Vaig pensar que era una feinada de por. I l'Àngel movent-se entre les bosses com un peix a l'aigua. És una imatge que tinc gravada. Al dia següent vaig córrer en 49m i 16s. Era la quarta cursa de la meva vida i vaig fer marca. Un any més tard, al 1998, vaig fer-la amb gairebé 9 minuts menys (40,19) i al 1999 vaig seguir rebaixant marca (40,08). I també al 2000 (39,52). Vaig tornar-hi al 2004 i vaig córrer en 39,00, la meva millor marca de sempre a Sabadell. És magnífic que el recorregut sigui sempre el mateix, pràcticament. Així pots comparar. Vaig tornar al 2007 (41,53) després de les meves operacions i al 2010 vaig acabar amb 43,34.
L'Àngel Viñeta, a la dreta, donant trofeus
  Ahir, vaig córrer la cursa, doncs, per 8a vegada. Ara que em costa força córrer en 45m un 10.000, el meu objectiu era baixar de 46m. Conec perfectament el traçat i visualitzava per on podria mirar d'apretar més o menys. El primer 5.000 és més dur que el segon i per tant estava clar que era bó reservar-se una miqueta per poder donar-ho tot a la segona part. El pas pel Km 5, 22m 43s. En cas de doblar sortien 45,26. Que ja em semblava una bona marca. La Rambla és una mena d'arma de doble tall. Es baixa i després es puja. Com sempre que passa això en una cursa, la baixada et sembla poc pendent favorable, i en canvi la pujada es fa dura. Ho vaig tenir clar. Com que el primer 5.000 era duret, com deia, vaig prendre'm un petit respir a la baixada per la Rambla. Em va anar perfecte. Vaig poder prèmer l'accelerador al pujar-la i trobar-me molt bé. Perquè un cop arribes a l'ajuntament i després gires a la dreta, crec que al carrer de Zamenhoff , poc abans del km 8, et trobes un lleuger pendent que et pot matar si no el tens en compte. Després ja s'agafa el carrer de Covadonga i al final es remunten uns 300 metres fins la meta on molts apretem les dents per esgarrapar uns segons al crono. Veia que anava bé perquè en la segona part de la cursa, especialment, avançava més corredors que últimament. La que anava tercera noia, la vaig poder atrapar i passar-la ja en l'últim quilòmetre. A l'inici de la rampa final abans de meta, però, em va passar amb un notable canvi de ritme. I li vaig dir admirat. Però a mitja rampa, se li devia travessar perquè es va quedar clavada, la vaig poder passar i entrar uns segons abans que ella a la meta. En total, 44 minuts, 48 segons. I encantat de la vida. 2a millor marca de l'any, superada només pels 43,53 de Vilafranca del Penedès, del gener. El registre d'ahir és el pitjor --tret de la primera vegada--, que mai no he fet a Sabadell. Però, com dic, vaig sortir molt content. Tal com dic sovint, cal saber on ets en cada moment de la teva vida atlètica. Ara per mi fer un 10.000 per sota dels 45 minuts està prou bé, i més en una cursa que té pujades, no molt dures, però alguna ben llarga, com és el cas de Sabadell.

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Aniversari a Sant Muç

En els últims metres (Foto: organització)
Aniversari perquè diumenge vaig cumplir la meva desena participació a la cursa de Sant Muç, a Rubí. Ésa la cursa de casa. Són 10 Km complicats perquè constantment s'està pujant i baixant. Una de les que en diem trencacames. L'any passat la vaig fer amb l'Arcadi i recordo que els 3 primers quilòmetres vam anar xerrant, distesament. És la part de la cursa més plana, abans de la gran pujada llarga de gairebé 2 quilòmetres, fins a l'urbanització de Sant Muç. Vaig fer, ara fa 1 any, finalment més de 48m 27s. L'objectiu d'enguany era superar aquest registre. Gairebé 400 corredors, dia esplèndid, temperatura ideal, tot perfectament organitzat per l'Esther Peiroten, com sempre. Després dels primers 3 km inicials pel casc urbà, s'arriba a la gran pujada que deia. Allí el ritme s'alenteix. Tant el Vicenç Solé com el Francisco Díaz Plata, habituals rivals a moltes curses, em van deixar endarrera clarament. Vaig pensar que el venir de la Marató del Priorat feia 8 dies explicava que em guanyessin amb facilitat. Cap problema. Jo a la meva. A l'arribar al km 5, amb gairebé tota la pujada llarga completada, anava uns quants segons per sota del 5m/km. Vaig passar en 24m i 40 i i escaig segons. Perfecte. Al 2014 havia superat els 25m en aquest punt. Després, la gran baixada fins a l'ermita de Sant Muç. Les posicions estaven ja molt definides. Ni aconseguia avançar ningú ni tampoc m'avançaven a mí. Nova gran baixada fins a la riera per encarar els 2 últims quilòmetres ja al casc urbà de Rubí. Un corredor se'm situa al costat i encara que intento deixar-lo intueixo que no em serà possible. En els últims 500-600 metres abans de la meta, amb una última pujada, em supera clarament. Observo que amb bon ritme se'n va cap a la meta; atrapa i supera al Francisco Díaz Plata. Un bon final. També em supera un corredor amb la samarreta del I run with Leiva, que em saluda al passar-me. Al final completo els 10 Km en 47 minuts i 26 segons O sigui 1 minut i 1 segon més ràpid que l'any passat. Encantat ! Repassant els resultats anteriors veig que és un registre de tant sols 6 segons més que fa 6 anys ! És clar que aleshores no vaig apretar com ahir. Però el registre és el què és.
Somrient per la càmera ! (Foto: Cándido Ferreiro)
  Al mirar les classificacions veig que el Vicenç Solé em va treure gairebé un minut --53 segons, exactament-- i el Francisco Díaz Plata, tan sols 6 segons. Penso que no és tant i m'animo, també. Gran avituallament a l'acabar, com sempre, un dels trets diferencials de la cursa de Sant Muç. I a més molt original i molt ben presentat. Gran feina al darrera. Tots aquests detalls es valoren molt. Moltes felicitats !

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Finalment, he repetit a la Marató del Priorat

L'arribada, sempre emocionant
Doncs sí. A l'acabar l'edició de l'any passat vaig tenir molt clar que no repetiria a la Marató del Priorat. Ho vaig explicar a l'entrada corresponent en aquest blog. Però els maratonians devem ser una éssers extranys. Fa uns mesos vaig pensar que faria la mitja marató del Priorat, que es fa conjuntament amb la marató. Però fa unes poques setmanes ja vaig veure clar que tornaria a fer-la sencera. I així va ser. Les pluges de l'última setmana em van espantar una mica. Una marató de muntanya amb pluja se'm feia molt coll amunt. La veritat és que vaig estar dubtant fins un parell de dies abans si hi anava o no. I encara el mateix dia de la cursa, si faria la mitja o la marató... Dubtes maratonians...  Li vaig demanar consell a la meva companya de feina, la Bea Garcia --experta corredora d'ultres per qualsevol terreny--, sobre com encarar la cursa, què portar, etcétera. I em va anar molt bé. Em vaig comprar una petita motxilleta per a l'esquena, tant petita que només m'hi van caber un impermeable, una manta tèrmica i uns guants. A les petites butxaquetes de les malles portava el mòbil i la clau del cotxe. Tot plegat --menys la clau del cotxe--, per si tenia algun problema que m'obligués a aturar-me i esperar que em rescatéssin. Digueu-me exagerat, però més val prevenir, estant a la muntanya. De fet, la Marató del Priorat és de mitja muntanya. Hi ha molta més pista que corriols, cosa que jo agraeixo profundament. Els corriols en baixada em maten. Els tinc molta por. Jo diria que no hi ha corredor-a que li tingui tanta o més por que jo. Els baixo molt lent. I encara m'agobio més perquè sé que estic molestant els corredors més ràpids que puguin estar darrera meu. Això em crea un estat de patiment que fa que encara tingui més por de caure. Cap al km 6,5 hi havia el primer corriol. Com que encara era d'hora, anàvem molts en grup. Per tant tenia corredors darrera meu. Jo, baixant molt lent, i pressionant-me per no molestar. Resultat... trepitjo una pedra i.... a terra. Exactament el què la Bea m'havia dit que evités: trepitjar pedres, que rellisquen. El problema és quan només hi ha pedres... La mà dreta em va salvar, a costa de fer-me un trau que va començar a sagnar copiosament... Tot el braç ple de sang... No em feia mal, sortosament. Al primer avituallament em vaig mullar bé la ferida amb aigua i ja no m'en vaig recordar més... fins que en un altre corriol, molts més quilòmetres enllà, una nova relliscada, ara per cansament, em va obligar a recolzar-me amb la mà esquerra. Aquest cop la ferida va ser molt minsa i sense sang. Cap problema !!

     L'any passat va fer molta calor. Aquest any, en canvi, el temps va acompanyar del tot. Temperatura agradabilíssima per córrer. Com que no em vaig oblidar del crono, com fa 1 any, vaig poder controlar millor les meves previsions. La mitja la vaig passar en 2h 19m. Com que la segona mitja és molt més dura, havent de pujar i baixar diversos turons, estava clar que doblar era impossible. Però vaja.. Afegin-t'hi una hora més al doblatge (2h,19m x 2 = 4h 38m + 1h = 5h 38m) millorava clarament el registre de l'any passat (5h 57m) Per això anava molt tranquil, a la meva, fent aturades cada cop més llargues en els avituallaments. En l'últim, al km 37, ja vaig veure clar que si no passava res estrany superava la marca abastament. A més la rampa mortal de  l'últim quilòmetre de l'any passat l'havien suprimit. Per cert, en l'últim avituallament vaig veure que al meu GPS marcava 36,45 Km i no pas 37 km. No li vaig donar importància.

Un arròs del tros perfecte per recuperar forces !
     Arribat a Falset, on hi havia la sortida i la meta, gran emoció perquè veia que el meu temps seria efectivament sensiblement millor que al 2014. Vaig creuar la línia de meta en 5h 11m 30s, 46 minuts menys que l'any anterior !! Bestial millora !! Després d'uns quants segons de respirar miro el crono i la distància recorreguda segons el GPS: 40,5 Km !!! Tot té una explicació, penso. Una millora tant espectacular era excessiva. La meteorologia, com he explicat, havia ajudat molt; no em vaig aturar com l'any passat en una ocasió a treure'm pedretes de les sabatilles... però era massa millora. Ràpidament, consulta amb altres corredors. El guanyador de les dues edicions, el cerverí Hugo Figueras, havia  millorat de 3h 54m a 3h 13m. També li van sortir 40,5 Km al seu GPS. A altres els havia sortit menys de 40 km, fins i tot, si bé és cert que a altres els va sortir 42 km... En fi. Tant se val. Per a mí ha estat una marató de muntanya i com a tal la compto. És la meva marató número 46. La idea és fer la 50 aquesta mateixa temporada. Possiblement la 47 a Girona, al desembre (Marató TV3); la 48 a Tarragona, al gener; la 49, la de les Vies Verdes, a Girona; i la 50 m'agradaria poder-la fer a Barcelona al mes de març, ja que allà vaig fer la primera al 1999.