dilluns, 19 de juny de 2017

Bellavista: canvi de circuit a millor

           Tercera participació consecutiva a la cursa de Bellavista. L'organitzador, en Ramon Berruezo, em va inscriure almenys 6 mesos abans. Per falta de previsió, no serà.. ;-)  És una cursa que m'agrada, encara que és força dura. Enguany ha arribat a l'edició número 31 i, com sol ser habitual, en un dia de forta calor i amb un sol de justícia. Fins l'any passat la cursa era d'anada i tornada, és a dir, que tornaves per on havies anat, un cop creuada l'autovia. Després d'un primer quilòmetre encara no per dins del barri de Bellavista, amb baixada i pla, comença la pujada primer en asfalt i després sobre terra. Recordava dels anys anteriors que fins que no arribaves al lloc de girar cúa hi havia pujades força notables. Enguany m'ha semblat que no hi havia tanta pujada. La primera part, pujant per l'asfalt, se m'ha fet feixuga. Tot i haver sortit a les 9 del matí, el sol picava de valent. I a la carretera estàvem desprotegits, sense ombra. Quan hem entrat a la part nova del recorregut, tot canvia radicalment. Tot molt ombrívol, amb baixades i bons trams de pla on es podia córrer força. La veritat és que he gaudit molt aquesta part. El bon amic Jaume Aragonès d'A 4 el Km, m'havia comentat que hi havia una trialera complicada. Ja sabeu, els que seguiu aquest blog, que els descensos en muntanya són una de les meves creus. La trialera d'avui era molt senzilla, fins i tot per a mi. Jaume, ets un exagerat..! ;-)))
           He pogut atrapar totes les noies que tenia a l'abast. Alguns d'elles m'havien avançat en la primera part. Tret de la Núria Salvat, dels Runners de Sant Adrià, que ha fet 49m 16s. A Sant Joan Despí, dissabte passat la vaig guanyar.(44,11 per 45,39) Avui ha corregut més que jo. Abans d'arribar a la meta i ha una doble rampa, ja a l'asfalt, que és dura. Però ja estava mentalitzat i sabia que, al ser curta, es tractava d'un esforç breu abans d'arribar a la llarga recta final del carrer Andalusia. Allà he esprintat a un corredor i un altre m'ha passat a mí com un llamp en els últims metres. Està molt bé acabar forts !
          En total he fet 49m i 37s. Pitjor que al 2016 (47,52) i millor que al 2015 (49,42). De moment encara em mantinc per sota dels 50m, que, tenint en compte els desnivells, em satisfà prou. L'única cosa que hauria de dir com a contra és que em fa molt l'efecte que la cursa no arriba als 10km. El GPS m'ha donat 9,87 Km. He pensat que per la part amb bosc, l'aparell podria haver perdut cobertura. Si efectivament és així o no, no ho puc confirmar. El què sí puc dir és que un 10.000 amb aquests desnivells, se'm fa difícil pensar que puc baixar dels 50 minuts. És per això que penso que igual sí que és curta la cursa. Li preguntaré al Ramon Berruezo.  


Video fet pel Jaume Aragonès. Un crack !!!

diumenge, 11 de juny de 2017

3 en 1

Millor marca de l'any a Sant Joan Despí ! (Foto: Runnersantboi)
   Aquesta ha estat una setmana diferent, si més no. He completat 3 curses en 7 dies. Dilluns 5 vaig córrer els 10Blaus, a Barcelona; dissabte 10 he fet els 10 Km de la Cursa Solidària de Sant Joan Despí; i diumenge 11, he corregut els 10km de la cursa Besòs-Maresme. La crònica dels 10Blaus estan a l'entrada anterior a aquesta.
Cara de patiment a la 2a volta a Sant Joan Despí (Foto: Runnersantboi)
   Dissabte vaig tornar a Sant Joan Despí. En la meva primera participació, al 2015, recordo haver patit força perquè el recorregut era més dur que no pas ara. Arribàvem a la Ciutat Esportiva del Barça i la envoltàvem. Hi hi havia un tram de pujadeta que costava. Ara això s'ha eliminat, el recorregut és absolutament pla i es pot córrer força. Només escalfant ja em vaig notar molt a gust. El primer quilòmetre el vaig passar en 4m 11s. Massa ràpid. Però, com dic, les sensacions eren bones. Fins el km 5 vaig anar molt regular (4,27-24-26-27). Total: 21m 58s. La llebre de 45m em va atrapar poc abans del km 6. Per sorpresa meva, perquè ell havia d'anar a 4,30. Per tant, hauria d'haver anat 35 segons darrera meu. Li vaig dir que anava ràpid. De fet, anava sol. Lògic. El Km 6 el vaig passar, amb la llebre a 4,27 i el 7 a 4,31. La llebre, aleshores es va frenar notablement a esperar que se li enganxés algú. I vaig tirar endavant. Veia que era un bon dia per intentar fer la millor marca de l'any. No feia excessiva calor per a mi, i estava corrent bé.  A Vilafranca del Penedès, al gener, havia fet 44,40 i a la Cursa DIR de la Guàrdia Urbana, el 28 de maig, 44,28. M'hi vaig posar a intentar-ho. Un últim km a 4,16 em va ajudar a aconseguir-ho: 44m i 11s. Magnífic !!  I 7è de la categoria sobre un total de 40 corredors de la meva franja d'edat.
  I diumenge a la Cursa Besòs-Maresme. L'any passat vaig fer allà MMA (44m 04s) Repetir-ho ho veia impossible. L'esforç del dia abans a Sant Joan Despí m'hauria de passar factura, pensava.
En ple esforç i saludant a la càmera a la cursa Besòs-Maresme 
  Es dóna la sortida i tinc la llebre de 45m uns 100 metres per davant meu. Aspiro, en principi, a fer 46m curts. Però vaig veient que la llebre no se m'allunya. I decideixo intentar enganxar-me al grup que porta. Hi enllaço poc abans del km 3. Immediatament observo que només som tres corredors: la llebre --Javier Bazurto--, una noia --Sònia Pérez-- i jo. Anant plegats, arribem al km 5 que passem en 23,07. Molts segons acumulats. El pas hauria d'haver estat 22,30 per acabar en 45m. Portem 37 segons de dèficit. Ja fa estona que veig que puc baixar dels 45m. Però en aquest punt de la cursa tinc dues opcions: conformar-me amb els 46m o intentar baixar dels 45m. Ens accelerem i fem 2km en 4,21. Però encara hi ha 19 segons de dèficit per mirar de baixar dels 45m. La llebre, el Javier Bazurto. em diu que ho recuperarem en l'últim km. Jo li dic que no em veig capaç de guanyar 19 segons en un sol km. I decideixo anar-me'n. Em sembla més assenyat mirar de baixar 6 segons cada km durant els 3 últims. El Km 8 el passo en 4,23. Ara són només 12 segons de dèficit. Hauria de fer els dos últims en 4m 24 per clavar els 45m. Em dic que puc intentar baixar dels 45m. Però el km 9 em mata. El passo en uns inesperats 4,35 que no em donen opció en l'últim km. Només aspiro aleshores a què el Javier Bazurto i la Sònia Pérez, no em superin. Ho logro i acabo en 45m i 08s, amb un últim km a 4,19. I quart de la categoria. Fregant podi, després d'un segon 5.000 en 22,01, 1 minut
 
Entrant a la recta de meta a la Besòs-Maresme amb la Sònia Pérez i el Javier Bazurto empaitant-me
i 6 segons més ràpid que el primer. Només m'han superat 3 noies perquè la Sònia Pérez ha acabat quarta.
   Molt satisfet perquè el cansament dels dia abans l'he sabut gestionar força bé. Tot just un minutet i 4s més que la marca de l'any passat. Però aquell dia havia plogut hores abans i el dia era fresquet, per l'època de l'any, cosa que sempre ajuda. I no havia fet cap cursa el dia anterior.
   M'agraden tant la cursa de Sant Joan Despí com la del Besòs-Maresme, perquè al ser tan planes, et permeten mantenir el ritme. Us les recomano encaridament.
  I perdoneu que m'ha sortit una entrada farcida de números i càlculs. Igual és una mica pesadeta. En tot cas, són les sensacions que vaig anar tenint a les dues curses. I es tracta d'explicar això, oi?
  Pròxima cita, diumenge 18 de juny, Cursa de Bellavista. L'any passat vaig quedar molt content !
    

dimarts, 6 de juny de 2017

Doblet per començar... i doblet per acabar !

Fent d'speaker a Martorell
L'entrada a meta als 10Blaus. Aquesta panxeta....!
Setmana curiosa aquesta perquè la he iniciat amb un doblet i l'acabaré --si no hi ha cap imprevist--amb un altre doblet. Tot va començar diumenge 4 en què vaig fer per quart any consecutiu d'speaker de la Cursa i Marxa Solidària de Martorell. Començo a parlar una mica abans de les 8 del matí, i acabo de fer-ho cap a les 12h. Són 4 hores molt intenses de feina i d'emocions. L'Esther Peiroten, l'organitzadora, és una màquina ! Ha estat capaç de crear una cursa on tothom surt encantat. Sempre. Des del guanyador fins a l'últim marxador, passant pel públic i per les Germanes Hospitalàries. La cursa és solidària perquè les inscripcions van, no una part, sinó íntegrament, a la Fundació Benito Meni, una ONG que te cura dels malalts mentals de països desafavorits. Tot un exemple, l'Esther. Lògicament, no vaig córrer la cursa. A la tarda vaig sortir a trotar 40 minutets, pensant en la cursa que sí faria dilluns 5 de juny, segona Pasqua, festiu a Barcelona. Eren Els 10Blaus, una cursa de 5 o 10km, a gust del consumidor, que es fa al barri de Gràcia de Barcelona i que encara no havia tingut ocasió de córrer-la. El primer km i el 6è, ja que es donen dues voltes al circuit, és especialment dur, ja que tot ell és pujada. Però és l'única dificultat. Un cop arribats al camp de l'Europa, el punt més alt, tot fa baixada, pràcticament, o és majoritàriament pla. Es pot recuperar bastant. He passat el primer 5.000 en 23m i 20 segons. Tenint en compte que he guanyat una mica de pes, i la pujada del principi, no m'ha semblat un mal temps de pas. En la segona volta, fins i tot he millorat. Motivant-me en atrapar les noies que tenia a l'abast, he aconseguit finalment fer la segona volta en 23m 04s. Tota la cursa, doncs, en 46m 24s. M'ha semblat que les meves prestacions, avui, no han estat malament del tot.
L'Esther Peiroten, entrevistada per televisió.
  Un doblet diferent, entre diumenge i dilluns.
  I la setmana acabarà amb un altra doblet, com deia. Dissabte al vespre, els 10km de Sant Joan Despí; i diumenge al matí, el 10Km Besòs-Maresme, on l'any passat vaig aconseguir un 44,04 que em va deixat força satisfet. És clar que aleshores el dia abans no havia corregut una cursa. Veurem com surt...