diumenge, 25 de març del 2018

Mitja de Montornès, millor marca de l'any

Quan la vam fer amb l'Arcadi, al 1999
  No em puc queixar. Feia 8 anys que no corria la mitja de Montornès, una de les clàssiques de Catalunya. Avui arribava a les 25 edicions. És una de les primeres mitges que vaig còrrer. Amb la d'avui l'he feta 9 cops. La primera vegada que la vaig córrer va ser al 1999. Va ser, aleshores, la meva setena mitja. La vaig córrer amb l'Arcadi Alibés, provant el ritme de marató que posaria en pràctica  a la meva primera marató, que va ser a Barcelona, unes setmanes després. Voliem fer 1h 45m (ritme de 5m/Km) i sense voler vam fer 1h 41m. Ha plogut des d'aleshores; com una mica avui. Però durant la cursa no he notat que plogués, la veritat.
Amb en Jordi Sanuy (TV3) i en Salvador Grau, avui, abans de començar
  He sortit amb la idea de fer-ho millor que a la Mitja de Barcelona (1h 43m) M'he deixat portar i cap el km 1 m'ha atrapat el grup que, liderat pel Manolo Mora, buscava completar al cursa en 1h 40m. Com que era un grup nombrós, m'ha semblat bé quedar-me amb ells. A l'alçada del km 4,5 hi havia una pujada que m'ha endarrerit. He pensat que perdia el grup irremeiablement, però no. Cap el km 5 i escaig hi havia un carrer en baixada i sorprenentment per mi, he aconseguit tornar a enllaçar.  He pensat que m'aniria molt bé anar amb ells, especialment per a fer la pujada que hi havia per sortir del casc urbà de Montornès i agafar la carretera de La Roca. En el grup hi havia el gran "Suso" Garcia Bragado, que anava marxant. M'ha impressionat veure amb quina facilitat era capaç d'anar marxant quan nosaltres corriem. M'ha semblat que anava molt concentrat en el què feia i he pensat que devia ser un bon entrenament per a ell. Quan hem passat el Km 10, m'he espantat. L'he passat 9 segons més ràpid que la setmana passada el 10.000 de Badalona ! Tenint en compte que ja haviem fet algunes pujades, més aviat llargues i sostingudes, he tingut clar que no seria capaç de mantenir aquell ritme massa estona més. De fet, ja li havia dit feia estona al Manolo Mora que aniria en el grup tot el qué pogués, fins que reventés, i que després ja acabaria la cursa com bonament pogués. Poc abans d'arribar a la Roca, on es gira cúa, km 13 i escaig, el grup de 1h 40m ja el tenia una cinquantena de metres per davant i ja era conscient que no tornaria a enllaçar. Aleshores m'he centrat en mirar de sostenir un ritme constant el més alt possible. En la tornada cap a Montornès, m'han passat uns quants atletes. I jo he passat a una noia, que també havia quedat despenjada del grup de 1h 40m. Cap el km 17 m'he adonat que portava el cronòmetre aturat. Havia pitjat algun botó equivocat, segur. He preguntat quan portàvem al corredor que tenia al costat i m'ha dit "1h 28m". Jo tenia 1h 23m, per tant feia 5 minuts que el tenia aturat. Del Km 19 al 20 hi havia l'últim fals pla, amb clara tendència a pujar. L'últim km és tot en baixada. Al final he entrat en 1h 40m 49s, una marca més que bona per a mi perquè suposa la millor de l'any, després de Granollers (1h 46m) i Barcelona (1h 43m). És clar que aquestes dues mitges les vaig fer entre maratons. Granollers, just una setmana després de la Marató de Tarragona, i Barcelona, just la setmana següent de Granollers i una setmana abans de la Marató de Les Vies Verdes. Dit d'una altra manera, era impossible que corrés rapidet ni una ni l'altra. Avui la situació era ben diferent; i s'ha notat en el temps final, que està més aprop de 1h 38m 27s que vaig fer a Vilanova i la Geltrú al desembre. Vilanova és molt més plana que Montornès.
Pròxima cita, dilluns 2 d'abril, dilluns de Pasqua, la Cursa de la Mona, a Canovelles.10km.

dissabte, 24 de març del 2018

Doble competència

La setmana post marató de Barcelona la vaig completar amb dues curses: dissabte 17 de març, les 5 Milles de Valldoreix i dumenge 18, els 10 Km de la Badalona Running. A Valldoreix em vaig trobar amb l'Empar Moliner. Cada dia corre més ràpid, aquesta dona! El circuit era molt sinuós; trencacames, vaja; de fet tal com m'esperava si bé tot era asfaltat. Al 98 i al 99 hi havia anat a córrer, però aleshores era més curta --no arribava als 6 Km-- i era per pista, si bé la recordo com força dura, també. Enguany, 19 anys després doncs, vaig sortir rapidet i vaig passar l'Empar. Pensava que ja no m'atraparia, però una mica abans de la meitat de la cursa em va agafar. Era una part més aviat plana. Vaig poder deixar-la endarrera uns quants metres que al final em van ser suficients per superar-la d'uns 10-12 segons a la meta. Vaig acabar en 39m i 18s, un registre que em va deixar satisfet perquè aspirava a baixar dels 40 minuts. Segur que la competència amb l'Empar em va servir per córrer més ràpid.

L'Empar és la que va de taronja, al fons. (Foto: Oriol Gracia) 
  I al dia següent, cap a Badalona. De seguida vaig notar, al començar la cursa de 10Km, que molt ràpid no podria anar. La duresa de la cursa del dia anterior em passaria factura segur, i així va ser. Vaig sortir amb el Xavi Sanz a un ritme de 4,45-4,50. Abans del quilòmetre 2 se'ns va enganxar el meu germà Manuel. Tenia ganes de córrer i això em va esperonar, per allò de l'esperit competitiu fraternal. Vam passar el 5.000 per sota dels 24 minuts i al voltant del km 6, el Manuel se'm va escapar en un terreny en pujada per un parc. Pensava que ja se'n aniria irremeiablement, però no va ser així. A les baixades no podia forçar gaire perquè té els meniscs malmesos i això em va permetre enllaçar. Vam seguir els tres plegats, fins el km 8,2, aproximadament. Allà, aprofitant una petita baixada, vaig fer un atac per mirar de deixar-lo clavat. Em pensava que haviem passat el Km 9 i no el 8. Gran error. Poc després de passar, ara sí, el Km 9, el Manuel em va atrapar. Vaig anar a roda d'ell fins els últims 100 metres. Allà ho vaig donar tot a l'esprint.... però em va superar de menys de mig segon, diria. Va ser una cursa molt divertida ! Vaig acabar en 47m 43s.
Amb en Xavi i en Manuel, a Badalona
Entenc que en condicions normals, o sigui, sense haver fet una cursa el dia abans i no venint de marató del diumenge anterior, podria haver fet un parell de minuts menys, ben bé. 
Just després de l'esprint final (Foto: Albert Oviedo)

diumenge, 11 de març del 2018

No hi ha res com córrer la Marató de casa


Al principi, Km 2 (Foto: Marató Barcelona)

            La Marató de Barcelona ja fa anys que està consolidada en el panorama internacional. Enguany ha baixat el número de participants, però tan se val. Continua sent una magnífica marató que no té res a envejar a les grans maratons mundials. Avui tenia clar que no faria un Galloway. La meva aspiració era millorar les 3h 52m de l'any passat i, si era possible, baixar de les 3h 50m de Tarragona del gener. He sortit a ritme de 5,15-5,20 i m'ha anat prou bé. He passat la mitja en 1h 52m 35s. Tenia un marge prou ampli per intentar baixar de les 3h 50m. La MMA pràcticament la tenia a la butxaca si no defallia espectacularment, cosa que sempre pot passar... Pensava que em farien mal les cames en arribar més o menys al km 35-36. Però no. La feina del Jim Serrano a massatge, dimecres, ha estat magnífica ! 3h 48m i 43s, millor marca de l'any i superant en 17 minuts el crono de la Marató de les Vies Verdes de fa tres setmanes. Que la tercera marató en un mes i mig acabi sent la que he fet el millor temps, és un motiu de satisfacció. No confondre amb un motivo de profundo orgullo y honda satisfacción, si us plau...  Tots els objectius complerts: millor que l'any passat i millor que a Tarragona, al gener. Què més puc demanar ? Ha estat la meva marató numero 54 i la 16a vegada que corro la de Barcelona. És la cursa, comptant totes les distàncies, que més cops he fet.
Km 17, crec, amb la regatista olímpica Natàlia Viadufresne, de lila, per davant meu. (Foto: Cristina Fábregas)
Segurament també hauran tingut a veure els tres gels que m'he près a partir del Km 24-25, més o menys. M'he pres un cada 5 quilòmetres. Diria que m'han donat l'energia necessària per a no defallir. Poc abans del km 36 m'han atrapat les llebres de 3h i 45m. Les he seguit tota l'estona que he pogut, pero era un mal lloc, ja que hi havia la pujada de l'Arc de Triomf i tot seguit la de la Ronda de Sant Pere fins a la plaça Catalunya. Les he aguantat fins a l'Arc de Triomf. Més ja no he pogut. Almenys m'han servit per pujar pel passeig de Lluís Companys a ritme. No m'ha preocupat perquè calculava que podia baixar amb un cert marge de les 3h 50. La clau eren els 2 últims fatídics quilòmetres del Paral·lel. Els he negociat prou be i he acabat en 3h 48m 43s. Per cert, m'ha fet il·lusió trobar-me en Josep Llauradó, company d'escola des de pàrvuls fins el batxillerat. Ha corregut com un desesperat per fer-me una gran foto !
Km 35,5 (Foto: Josep Llauradó)
   Ara tocarà descansar una mica aquesta setmana perquè dissabte17 tinc previst fer les 5 milles de Valldoreix, i diumenge 18, els 10km de la BDN Running. Seguim !!

dimecres, 7 de març del 2018

Cursa de la Mona a Canovelles, el 2 d'abril


 La tradicional Cursa de Fons de Canovelles del dilluns de Pàsqua --enguany és el 2 d'abril-- passa dels 15 quilòmetres habituals a dues curses de 5 i 10 km. I la cursa canvia també de nom. Es diu Cursa de la Mona. Nom escaient, ja que es correrà just el dia de les Mones. Els que voldrieu fer els 15 km igual que abans, de fet ho podreu fer, ja que entre la sortida d'una i altra cursa hi ha 1 hora i 15 minuts de diferència. Aquesta és la meva intenció. M'he inscrit a totes dues curses per a fer una bona sessió doble: dues curses en un sol matí. No hi ha moltes curses on això es pugui fer i val la pena aprofitar-ho. Us animeu a fer una cursa o l'altra o totes dues ? Valdrà la pena, segur. No sé exactament si el recorregut ha variat en relació a la tradicional cursa de 15 quilòmetres. Al ser les
curses més curtes, entenc que sí. De tota manera, imagino que part dels circuits seran igual. En fi. El 2 d'abril, en tot cas, sortirem de dubtes.
  Per informació i inscripcions, aneu AQUÍ. Ens veiem a Canovelles !

dimarts, 6 de març del 2018

Unirun per segon cop

Segona vegada que he fet la Unirun, la cursa de les Universitats catalanes. Té una gran tirada. Entre 3.500 i 4.000 corredors hi van prendre part. Tenint en compte com està el pati de les curses en els últims temps, amb la immensa majoria baixant de participació, aquestes són xifres notables. I està molt bé, també, perquè molts participants són universitaris, o sigui, joves. El relleu dels que sóm més grans són ells.
A la baixada final, uns 500 metres abans d'arribar a la meta
 La Unirun es corre pel Parc del Fòrum. Ja l'havia feta al 2015 i recordo que no vaig quedar gaire satisfet amb el meu crono. En l'edició del 2018 s'ha canviat el sentit de la marxa, de manera que la cursa acaba amb una notable baixada abans de la recta final. És cert que per arribar a la baixada cal fer primer fer una pujada notable: la de pont del Port del Fòrum. Al 2015 vaig trigar 31m i 05s. Diumenge vaig fer 40 segons més, 31,45. Vaig començar tranquil pensant que en una setmana m'espera la marató de Barcelona. No volia arriscar gens ni mica. Em vaig trobar bastant bé i vaig anar de menys a més, cosa que sempre està bé. Ara ja estic concentrat per a la meva tercera marató del 2018. Buscaré baixar de 3h 50m. I no faré Galloway. Aviam.