No hi ha res com córrer la Marató de casa

Al principi, Km 2 (Foto: Marató Barcelona)

            La Marató de Barcelona ja fa anys que està consolidada en el panorama internacional. Enguany ha baixat el número de participants, però tan se val. Continua sent una magnífica marató que no té res a envejar a les grans maratons mundials. Avui tenia clar que no faria un Galloway. La meva aspiració era millorar les 3h 52m de l'any passat i, si era possible, baixar de les 3h 50m de Tarragona del gener. He sortit a ritme de 5,15-5,20 i m'ha anat prou bé. He passat la mitja en 1h 52m 35s. Tenia un marge prou ampli per intentar baixar de les 3h 50m. La MMA pràcticament la tenia a la butxaca si no defallia espectacularment, cosa que sempre pot passar... Pensava que em farien mal les cames en arribar més o menys al km 35-36. Però no. La feina del Jim Serrano a massatge, dimecres, ha estat magnífica ! 3h 48m i 43s, millor marca de l'any i superant en 17 minuts el crono de la Marató de les Vies Verdes de fa tres setmanes. Que la tercera marató en un mes i mig acabi sent la que he fet el millor temps, és un motiu de satisfacció. No confondre amb un motivo de profundo orgullo y honda satisfacción, si us plau...  Tots els objectius complerts: millor que l'any passat i millor que a Tarragona, al gener. Què més puc demanar ? Ha estat la meva marató numero 54 i la 16a vegada que corro la de Barcelona. És la cursa, comptant totes les distàncies, que més cops he fet.

Km 17, crec, amb la regatista olímpica Natàlia Viadufresne, de lila, per davant meu. (Foto: Cristina Fábregas)

Segurament també hauran tingut a veure els tres gels que m'he près a partir del Km 24-25, més o menys. M'he pres un cada 5 quilòmetres. Diria que m'han donat l'energia necessària per a no defallir. Poc abans del km 36 m'han atrapat les llebres de 3h i 45m. Les he seguit tota l'estona que he pogut, pero era un mal lloc, ja que hi havia la pujada de l'Arc de Triomf i tot seguit la de la Ronda de Sant Pere fins a la plaça Catalunya. Les he aguantat fins a l'Arc de Triomf. Més ja no he pogut. Almenys m'han servit per pujar pel passeig de Lluís Companys a ritme. No m'ha preocupat perquè calculava que podia baixar amb un cert marge de les 3h 50. La clau eren els 2 últims fatídics quilòmetres del Paral·lel. Els he negociat prou be i he acabat en 3h 48m 43s. Per cert, m'ha fet il·lusió trobar-me en Josep Llauradó, company d'escola des de pàrvuls fins el batxillerat. Ha corregut com un desesperat per fer-me una gran foto !

Km 35,5 (Foto: Josep Llauradó)

   Ara tocarà descansar una mica aquesta setmana perquè dissabte17 tinc previst fer les 5 milles de Valldoreix, i diumenge 18, els 10km de la BDN Running. Seguim !!