Doble competència

La setmana post marató de Barcelona la vaig completar amb dues curses: dissabte 17 de març, les 5 Milles de Valldoreix i dumenge 18, els 10 Km de la Badalona Running. A Valldoreix em vaig trobar amb l'Empar Moliner. Cada dia corre més ràpid, aquesta dona! El circuit era molt sinuós; trencacames, vaja; de fet tal com m'esperava si bé tot era asfaltat. Al 98 i al 99 hi havia anat a córrer, però aleshores era més curta --no arribava als 6 Km-- i era per pista, si bé la recordo com força dura, també. Enguany, 19 anys després doncs, vaig sortir rapidet i vaig passar l'Empar. Pensava que ja no m'atraparia, però una mica abans de la meitat de la cursa em va agafar. Era una part més aviat plana. Vaig poder deixar-la endarrera uns quants metres que al final em van ser suficients per superar-la d'uns 10-12 segons a la meta. Vaig acabar en 39m i 18s, un registre que em va deixar satisfet perquè aspirava a baixar dels 40 minuts. Segur que la competència amb l'Empar em va servir per córrer més ràpid.

L'Empar és la que va de taronja, al fons. (Foto: Oriol Gracia) 

  I al dia següent, cap a Badalona. De seguida vaig notar, al començar la cursa de 10Km, que molt ràpid no podria anar. La duresa de la cursa del dia anterior em passaria factura segur, i així va ser. Vaig sortir amb el Xavi Sanz a un ritme de 4,45-4,50. Abans del quilòmetre 2 se'ns va enganxar el meu germà Manuel. Tenia ganes de córrer i això em va esperonar, per allò de l'esperit competitiu fraternal. Vam passar el 5.000 per sota dels 24 minuts i al voltant del km 6, el Manuel se'm va escapar en un terreny en pujada per un parc. Pensava que ja se'n aniria irremeiablement, però no va ser així. A les baixades no podia forçar gaire perquè té els meniscs malmesos i això em va permetre enllaçar. Vam seguir els tres plegats, fins el km 8,2, aproximadament. Allà, aprofitant una petita baixada, vaig fer un atac per mirar de deixar-lo clavat. Em pensava que haviem passat el Km 9 i no el 8. Gran error. Poc després de passar, ara sí, el Km 9, el Manuel em va atrapar. Vaig anar a roda d'ell fins els últims 100 metres. Allà ho vaig donar tot a l'esprint.... però em va superar de menys de mig segon, diria. Va ser una cursa molt divertida ! Vaig acabar en 47m 43s.

Amb en Xavi i en Manuel, a Badalona

Entenc que en condicions normals, o sigui, sense haver fet una cursa el dia abans i no venint de marató del diumenge anterior, podria haver fet un parell de minuts menys, ben bé. 

Just després de l'esprint final (Foto: Albert Oviedo)