dilluns, 30 de desembre de 2019

Últim i complet últim cap de setmana de l'any

Trotant per fer espai per l'emorzar  amb en Josep Maria Farrés, en Xavi Sanz i en Benito Ojeda (Foto: Txabi Albert)
L'últim cap de setmana del 2019 ha estat ben farcit de curses. He fet un total de 4, que no està gens malament. I, a més a més, amb la rúbrica d'una millor marca de l'any. Què més es pot demanar?  Anem a pams. Dissabte 28 al matí vam quedar per fer un dels esmorzars del Mingu per a desitjar-nos un bon 2020. Abans, però, petit entrenament de 8'5 quilòmetres cap a Bellvitge, tot molt planer, petant la xerrada amb el gran Benito Ojeda, de qui parlo en el llibre, per cert.  Després de l'esmorzar pantagruèlic, vam anar a fer la Cursa Cronoescalada Solidària de Corredors.cat. Inscripció: una joguina. Es tracta de pujar les escales de Montjuic des de la Font Màgica fins al mirador del Palau Nacional, i tornar a baixar. Escassament 400 metres, però, és clar, són durs, i més encara quan no havia escalfat gens ni mica. Al pujar les escales, t'acaben cremant les cames. Per a mi, impossible fer-les totes corrent. Quan arribes a dalt de tot, la baixada és fa molt complicada perquè les cames estan "descontrolades" i la sensació que pots caure és molt alta. Per a no arriscar, no vaig gosar baixar els esglaons de dos en dos i els vaig fer d'1 en 1.  Vaig acabar en 3 minuts i 38segons, el 23è classificat de 64 participants. Prou bé ! Al 2013 també havia fet una cursa el tram final de la qual va ser pujar les mateixes escales, però aleshores va ser un error en el circuit !
El meu segon plat de l'esmorzar...!
A la tarda, segona cursa del dia. 1Km a la pista coberta de Sabadell. No havia corregut mai en pista coberta i em feia gràcia fer-ho.  L'última referència que tenia d'1km en pista va ser a Granollers --en pista de 400 metres-- al 2013. Vaig marcar aleshores 3m 32s. Estava clar que a Sabadell faria un temps molt pitjor. A la meva sèrie erem 4 corredors. Al començar, en Lluís Guamis es va escapar ràpidament; un segon corredor, en Daniel López,  i jo, vam quedar aparellats i darrera nostre hi havia el darrer, en Francisco Díaz Plata. Amb en Daniel vam començar una lluita per la segona plaça. Però no va durar gaire. A partir de la segona volta de les 5 que haviem de fer, paulatinament se'm va anar escapant. En Lluís va guanyar en 3,09; en Daniel va fer 3,39; jo 3,56 i en Francisco, 4,36. Content, en qualsevol cas, per baixar del 4 minuts, que era l'objectiu que m'havia fixat.
Sortida  del  1K en pista de Sabadell (Foto: organització)

  I arribem a diumenge a Badalona. S'hi feien un 5K i un 10K de la Sant Silvestre Barcelonesa, traslladada de Sant Cugat a la vila costanera. El 5K els vaig fer amb l'Arcadi, tot trotant i escalfant de cara al 10K. El 5.000 el vam acabar en 27m i 54s, a un ritme de 5m 29s/Km. Aquest escalfament em devia anar bé perquè el 10K em va sortir molt bé; tant que hi vaig fer la meva millor marca de l'any, superant l'anterior (48,58 al maig, a Mataró) de manera clara. Vaig sortir a bon ritme i al pas pel Km 3 em va confirmar que si era capaç de mantenir-me a ritme de 4m 45s/km superava els 48,58 folgadament. I a 4,45 anava relativament còmode. Una mica abans d'arribar al km 5 em va passar la Núria Salvat, amb la qual feia temps que no coincidíem en cap cursa.  Per a la meva sorpresa, vaig veure que no se m'allunyava més enllà dels 30 o 40 metres. Això em va animar fins el punt que al km 7 la vaig atrapar. Em vaig col·locar a la seva roda, aprofitant-me de la seva estel·la. Vaig pensar en aguantar allà fins el km 8 almenys i intentar superar-la en els últims 2 km. Però el que són les coses.  Per voler més, em vaig quedar amb menys. Vaig ser ruc. Al km 7 i mig vaig escullir una estratègia equivocada: la vaig atacar amb la intenció de distanciar-la. Massa d'hora. Quedava encara una pujada, la de passar per sota de la via del tren, poc abans del km 8. La Núria em va superar amb una facilitat esfereïdora en el tram amb pendent, i no només això: em va treure uns metres, ben bons, que va anar augmentant paulatinament. Va acabar molt forta i va entrar a meta en 47 minuts justos. Jo vaig fer 47, 27, que, com deia, suposa la millor marca del 2019 superant l'anterior en 1 minut i 31 segons ! O sigui, que vaig quedar contentíssim !!
Al 10K de Badalona (Foto:  Jaume Termes)
  Acabo el 2019 corrent la Sant Silvestre de Sabadell, la Cap d'any Race .Serà un bon test. No crec que pugui baixar d'aquests 47,27, però si la cosa es posa bé, ho intentaré, no ho dubteu...!

divendres, 27 de desembre de 2019

Les tradicions s'han de mantenir

  La diada de Sant Esteve és un bon dia per córrer. Després de l'àpat del dia de Nadal, convé fer una mica d'exercici per a fer forat pels canalons del 26 de desembre. Enguany he tornat a la cursa del Riu Ripoll, a Sabadell, per vuitena vegada. Vaig córrer aquesta cursa per primer cop al 2004, o sigui que hi he celebrat els 15 anys del primer cop que vaig anar-hi. Com passa el temps de ràpid, mare meva...!
Sortida, amb l'Arcadi, de groc, al meu costat (Imatge: Sabadell és esport)
  Com en moltes altres ocasions, he anat amb l'Arcadi. Ell només s'ha perdut una de les 18 edicions de la cursa. Amb molèsties ell de lumbàlgia, hem sortit poc a poc, fins el km 2. A partir d'allà, lentament l'he anat distanciant. He agafat un bon ritme i he anat remuntant posicions i passant un grapat de corredors i corredores. Al final he acabat els 9 Km en 45 minuts i 31 segons, a un ritme global de 5,02. De fet una cursa molt intel·ligent per part meva perquè el fet d'anar lent els primers 2 Km m'ha permès acabar bastant fort.
  Ara ja només em queden per acabar l'any atlètic la Sant Silvestre de Badalona, diumenge 29, i la Sant Silvestre de Sabadell, dimarts 31. Totes dues de 10 quilòmetres. No tinc clar, encara si dissabte 28 faré o no el 1.000 a la pista coberta de Sabadell. Tinc fresca a la memòria la lesió que em vaig fer a la Milla Catalana del 2014, també al desembre i no tinc clar si anar-hi o no. Veurem. En qualsevol cas, molt bon any 2020 a tothom !

dilluns, 23 de desembre de 2019

De Tossa a Sant Sadurní

A Tossa  juro que no vaig fer la cursa en moto! (Foto: F. Tossa)
     He tingut una setmana ben farcideta de feina i arribo a la meva cita amb el blog amb retard. Em sap greu pels bons amics de Tossa de Mar, on hi vaig córrer la Pre-Sant Silvestre que hi fan cada any poc abans de Nadal. Enguany va ser el 15 de desembre. Vaig estar-hi el cap de semana perquè el dia abans, dissabte, hi vaig presentar --30a presentació, ja-- el meu llibre "100 Històries del Córrer", de Cossetània. La veritat és que va ser un cap de setmana magnífic acompanyat a tothora pel Lluís Soler, el president dels Fondistes de Tossa, i la seva dona, la Meri. Ens van tractar com a reis. Impressionant ! La presentació del llibre va ser una de les millors que he viscut, juntament amb la de Lavern Subirats o la de Blanes, per citar-ne un parell, sense ànim de desmerèixer cap de les altres, per suposat. Totes són molt d'agraïr i així ho faig des d'aquí.
Presentant el llibre a la Nau de Tossa, amb l'alcaldessa, Imma Colom, en Carles Couso i en Lluís Soler (Foto: M.  Majoral)

Bona representació dels Fondistes de Tossa
      La cursa era de 5 Km. Vaig sortir molt ràpid, tot sabent que hi havia la duríssima --encara que curta-- pujada al mirador de l'Ava Gardner, a l'alçada del km 1,5. Després, més o menys planejant pel Passeig de Mar per ja anar a buscar la meta. Una dura pujada --per llarga-- fins a la caserna de la Guàrdia Civil i que no m'esperava, em va alentir força. Al final vaig acabar en 23 minuts i 14 segons, que, vistes les dues pujades, no em va semblar un temps dolent per a mi. Vaig esprintar i vaig superar la primera noia classificada. Com en els vells temps... ;-)
L'esprint (Foto: F. de Tossa)
     I aquest diumenge, 22 de desembre, he corregut per segona vegada la Cursa de Nadal de Sant Sadurní d'Anoia. Era la tercera edició. La primera, al 2017, la vaig córrer amb l'Arcadi. És una cursa molt especial per a mi, aquesta. El motiu és que aquell dia, --era el 24 de desembre--, tot trotant-la i petant la xerrada, va sorgir la idea d'escriure el meu  llibre. I la cosa va començar a agafar forma. Escassament 14 mesos després "100 Històries del córrer" ja estava a les llibreries.
     Avui l'Arcadi finalment no ha pogut venir. He pensat que com que 2 anys enrera l'haviem fet molt tranquils, ara intentaria córrer una mica més. El resultat ha estat que m'ha semblat molt més dura que al 2017 i que hi havia pujades a dojo. M'ha costat i he acabat en 59 minuts i 27 segons. La referència de temps, en curses així, és el què hagi aconseguit el guanyador. Sembla que ha fet 41 minuts. No sé si era un corredor de cert nivell o no, però penso que indica la duresa del recorregut. A més ha fet un vent notable que quan coincidia de cara en una pujada...
A pocs metres de la meta a Sant Sadurní (Foto: Iban Pérez)
       Amb l'Arcadi, al 2017, vam fer 1h 2 minuts. No sé si l'han endurit una mica, a mí m'ha semblat que sí, o és que ja no dóno més de sí. 3 minutets de diferència no és gaire... Però he quedat satisfet especialment perquè en l'últims quilòmetre i mig he passat a dues noies després de molta estona d'intentar-ho. He acabat amb força !
     
 

diumenge, 8 de desembre de 2019

Dues que han quedat en una

       Aquest cap de setmana tenia previst córrer dues curses: divendres els 5 Km de Sant Andreu i diumenge els 10Km de la Sansi de Viladecans. Al final, només he corregut a Sant Andreu. Anem a pams. Cada 6 de desembre, aprofitant que es festiu, el Club Natació Sant Andreu organitza la cursa de 5Km pels carrers del barri barceloní. Cursa molt plana i molt ràpida, que he fet ja unes quantes vegades. Aquest cop, l'aspiració era baixar dels 23 minuts. Vaig sortir ràpid i al pas pel km 2 fins i tot anava una mica per sota de l'objectiu final, o sigui que magnífic, però a l'arribar al km 3 ja ho havia perdut tot i m'havia posat uns quants segons --massa segons--, per sobre. Cert desànim i encara que ho vaig intentar, no vaig poder baixar dels 23 minuts. Em vaig quedar en 23 minuts i 9 segons, el pitjor registre de sempre en aquesta cursa. Però és el què hi ha.
Patint a la cursa de Sant Andreu (Foto: David Patan)

 I diumenge m'he llevat d'hora per anar a Viladecans a córrer La Sansi. Però tenia mal de cap, no tenia gana --cosa estranya en mi a aquelles hores-- i tenia nàusees. Com que havia dormit poc i malament, he optat pel que m'ha semblat més assenyat. Tot i que ja estava amb la roba esportiva posada, he decidit quedar-me a casa. M'he quedat al sofà i m'he quedat ben adormit fins a quarts de 12 ! Això vol dir que el cos em reclamava descansar. Aquest cap de setmana he tornat al 324 a presentar els esports i com que això significa plegar a la 1 de la matinada i ficar-me al llit no abans de les 2, està clar que ho he notat.
Presentant al 324
  Diumenge que ve, tinc previst córrer la cursa de Nadal de Tossa de Mar, que ara mateix no sé si és de 5 o 10 Km. Ja ho averigüaré. I el dia abans, 14 de desembre, per la tarda, hi presentaré el meu llibre, "100 Històries del córrer". Serà la presentació número 30, crec. Deu n'hi do !

diumenge, 1 de desembre de 2019

Figueres, una molt bona mitja marató

Arribada a l'esprint (Foto: M. Majoral)
     No l'havia correguda mai. La d'avui era la quarta edició. Ja feia un anys, però, que em rondava pel cap fer-la, però per una cosa o per una altra no hi havia pogut anar. Enguany van contactar amb mí quan va sortir el meu llibre, o sigui al febrer, i ja me la vaig anotar a l'agenda. Els organitzadors de la Mitja de Figueres, amb la grandíssima Montse Rigall, no són amables, no... el següent!  Tot facilitats; em van buscar un hotel meravellós, vam dinar de fàbula, vaig poder presentar el llibre a la Fira del Corredor... què més podia demanar ? Doncs que no fes tramuntana i que no ens mullèssim. I que no fes fred. Doncs dit i fet! Dia senzillament espectacular per a córrer. Efectivament, la mitja de Figueres és molt plana, una de les més planes de Catalunya, sens dubte. Tenia la curiositat de veure si podria rendir tant bé com a la mitja de Lleida (1,46,34) o com a la Jean Bouin, on em vaig haver de parar i tot per fer un resset.
Amb la Montse Rigall, a la presentació del llibre (Foto: M. Majoral)
    D'entrada no em volia excedir en la sortida, que és en baixada, i que no em passés com a la Bouin, on després ho vaig pagar amb escreix. M'he col·locat exactament on em tocava: amb la llebre de 1h 50m, perquè el què volia era anar a aquest ritme i, si em trobava bé, en un moment donat, anar-me'n. He seguit el pla de cursa com si fos una llei. He notat, però, que no anava tant còmode com a Lleida. Malgrat això, en el km 7,5 he decidit deixar el grup i veure com resultava la cosa. Circulàvem al voltant de 5,10 m/km. M'he posat a 5-5 i poc i m'he escapat amb facilitat. Tenia el dubte de si aguantaria, donat que encara quedaven gairebé 2 terços de cursa. M'he anat motivant atrapant els corredors que tenia per davant, cosa que, a més a més, m'ha permès mantenir un ritme rapidet. De tant en tant mirava endarrera per veure on estava el grup d'1h 50m. Poc a poc els he anat distanciant.

Gran ambient a la fira del corredor, on vaig presentar el llibre (Foto: M. Majoral)
He mantingut un nivell prou bó i he acabat en 1h 48m 7s, a 1m i 33s del registre de Lleida. Tampoc està tant malament. Diria que està dins dels paràmetres normals. El que és important és que si en la primera part de l'any no era capaç de baixar de 1h 50m, ara puc baixar d'aquest registre en dues mitges fetes amb dues setmanes de diferència. Potser sí que aconseguiré tornar a córrer una mitja per sota de 5m/km. No em falta gaire, però encara queda... Veurem. La d'avui era la meva cursa número 779, la 132a mitja, la 40a cursa del 2019, un any que espero acabar amb 47 curses. És a dir, aquest mes de desembre en tinc previstes 7 més. 5Km Sant Andreu (dia 6); 10Km Viladecans (8); 10Km Tossa de Mar (15); 10km Sant Sadurní d'Anoia (22); 9 Km Riu Ripoll (26); 10Km Badalona (29); Sant Silvestre-Nassos (31). Potser igual puc afegir la del Gall d'Indi, de Capellades (25) I si el 31 no treballo, igual puc fer doblet i fer una altra Sant Silvestre al matí. Serien 9 curses l'últim més de l'any. O sigui que si tot surt bé, em quedaré ben aprop de les 800 curses. Espero arribar a aquesta xifra cap a l'abril del 2020.
 
   Per si algú l'interessa l'esprint en imatges, aquí el teniu. Ja us aviso que no espereu gran cosa...


dilluns, 25 de novembre de 2019

Jean Bouin: esperava fer-ho una mica millor...

Pujada del c/Lleida. Km 9 (Foto: Gabriel Miquel)
        És el que tenen les curses. La setmana passada a la mitja de Lleida em vaig trobar molt bé i vaig fer un gran registre. Avui, a la Jean Bouin Open de 10 Km, les coses no han anat com pretenia. La marca feta no era la que buscava. Ha estat una mica estrany, per a mí, perquè he corregut com un passarell. La mítica frase d'en Domingo Catalán "sortida de cavall, arribada de burro", és exactament el què m'ha passat avui. Al tenir un dorsal VIP que molt amablement em va facilitar l'organització, m'he posat massa endavant. I les curses que comencen a la Font Màgica, són molt ràpides perquè als 300 metres hi ha la baixada del carrer Lleida i la del carrer de Tamarit, abans d'arribar al Paral·lel. Això ha fet que sortís massa ràpid i ho he pagat amb escreix. El primer 5.000 l'he passat en 23,38, després d'haver fet les baixades esmentades, per sota de 4 en alguns moments. Per a mi, un suicidi. Aquesta cursa té la segona part força més complicada que la primera, perquè, al marge del Paral·lel, en l'últim quilòmetre hi ha la pujada del carrer Lleida --sensiblement més llarga que el trams que es baixa al km 1-- i això és nota si no has regulat bé. No és una cursa per fer marca, i jo en volia, de marca, perquè entenia que estava preparat per a obtenir-la. Tenia --i continuo tenint, de MMA-- 48,58. M'he agobiat de córrer i en el km 6,5 m'he aturat i he caminat uns 30 metres. Com per fer una mena de resset i a veure si millorava. Però ja estava tot el peix venut. No hi hauria MMA, seguríssim. He pujat el millor que he pogut el Paral·lel i el carrer Lleida i he acabat en 49m i 50s. O sigui, un segon 5.000 molt fluix en 26,12. Vistes les circumstàncies d'avui, em puc donar per satisfet d'haver baixat dels 50 minuts. El bon amic Vicenç Solé, al qual vaig superar la setmana passada a la Mitja de Lleida, avui m'ha tret 2 minuts llargs. El meu germà Manuel també m'ha superat amb molta claredat. És el què hi ha. Perquè no m'he trobat tant bé com a Lleida? No ho sé, tret que l'esmorzar de dissabte, després de fer 8 quilometrets, amb en Mingu Catalán, l'Arcadi, en Xavi Sanz, en Txabi Albert, l'Amado, la Montse Castelló i altres... m'hagi passat factura. No ho sé.. Potser tot plegat una mica...
Massa esmorzar, dissabte (Foto: Arcadi Alibés)

       La setmana vinent toca la Mitja de Figueres. No l'he feta mai. Algun 10K sí que he corregut a la capital de l'Alt Empordà, però. Aviam què tal anirà.
                                         
Com negar-s'hi! (Foto: jo mateix)

diumenge, 17 de novembre de 2019

Lleida: sabia que ho podia fer bé.

Avui he corregut la Mitja de Lleida, molt amablement convidat per l'Ivan Espílez. No l'havia corregut mai, i la veritat és que m'ha agradat molt. És clar que quan una cursa surt bé, és a dir, surt un bon registre, la cursa ens sembla encara millor, evidentment...
Encarant ja la meta (Foto: Ciscu Larrull)
M'ha semblat una mitja molt ben organitzada, tots els quilòmetres marcats, tendeix a ser molt planera, si bé és cert que hi ha algun pendent notable, especialment del km 12,5 al 13,5 i del 19 al 20. Aquest últim pendent no és tan pronunciat, però al ser a les acaballes de la cursa "pica" més. Després d'escalfar una estoneta i d'haver comprovat que no feia el fred que m'imaginava que faria, m'he posat al calaix de sortida al costat de les llebres d'1h i 50m. L'objectiu estava clar: baixar d'1h 49m 52s que tenia com a millor marca d'enguany feta a la mitja de Banyoles al mes de març. El ritme que tocava avui per baixar era 5,13. He pensat que a 5,10 aniria còmode i que esgarraparia uns quants segons cada quilòmetre que al final em podrien servir. Abans de completar el primer quilòmetre he comprovat que 5,10 era massa lent per mi, avui. Anava molt frenat. He dubtat si quedar-me amb les llebres o tirar i anar més per sensacions. He optat per la segona opció. De seguida he vist que avui podria ser un molt bon dia per a intentar una bona retallada a la meva millor marca de l'any, com deia feta al març a Banyoles. Els primers 6 quilòmetres els he fet tots per sobre de 5m/km, però només uns quants segons. Entre 5 i 5,05 la majoria. Per tant, de seguida he vist que, si no defallia espectacularment, la MMA queia avui segur. Els següents 6 quilòmetres encara els he fet més ràpid, entre 4,49 i 4,59. He passat el km 12 en 1h i 11 segons, per tant el global de ritme era 5,01. He volgut més, aleshores: aviam si seria capaç de baixar de 1h 45m (5m/km de promig). Cada pas quilomètric veia que estava uns quants segons per sobre. Entre el km 12,5 i 13,5 hi ha les dues pujades més notables del recorregut i això m'ha allunyat del nou objectiu. He pogut passar en Vicenç Solé quan ell m'havia deixat a mi en el km 4, més o menys. Un altre motivació més. Habitualment ja no el supero mai. Avui, sí. El quilòmetre del 19 al 20, té també una pujada llarga i sostinguda que m'ha fet perdre tota opció de fer 1h 45m. Total, que he acabat en 1h 46m 34s, una marca boníssima per mi, ja que suposa 3 minuts i 18 segons millor que a Banyoles. Ja us podeu imaginar que he acabat molt satisfet. I amb la sensació que si la cursa hagués estat plana del tot, tipus mitja de Barcelona, per exemple, hauria tingut opcions de baixar fins i tot de 1h 45m. Està clar que els entrenaments de ritme sostingut a intèrvals curts em dóna un punt de velocitat magnífic. Les últimes setmanes he fet canvis de 30 segons, d'un minut, d'1 minut i mig i de 2 minuts.
   Aviam si la setmana que vé, a la Jean Bouin 10 quilòmetres, sóc capaç de baixar dels 48m 58s que vaig fer a Mataró, al maig. Per intentar-ho no quedarà...

dilluns, 11 de novembre de 2019

Experiència ben diferent

Amb en Pol i el seu equip de portejadors (Foto: Humberto Vila)
 Diumenge vaig fer la  cursa de muntanya de Beuda, però no la vaig competir gens ni mica. El motiu és que vaig acompanyar en Pol Molinos i el seu pare, en Toni, que els seguidors d'aquest blog ja sabeu que formen el Proyecto Pol. Sortiran a la pròxima Marató de TV3, dedicada a les malalties minoritàries. A juny ja vaig fer una cursa a Sant Joan Despí ajudant en Pol, però ara ha estat ben diferent, al ser muntanya. Ajudar a què en Pol pugui participar en una cursa de muntanya, ens demostra que no hi ha reptes que no es puguin aconseguir. En Toni, son pare, és qui ho demostra dia rera dia. Ajudar-lo a fer gaudir un dia més de la seva vida a en Pol és un luxe, un privilegi, un regal, que els hem d'agraïr. Són un gran exemple a seguir. Visca la vida !

Arribant a meta (Foto: Humberto Vila)

diumenge, 3 de novembre de 2019

Lavern ja forma part del meu calendari

Enguany ha estat la cinquena vegada que he corregut a Lavern Subirats. I com sempre, he quedat molt satisfet. Com ja vaig apuntar al blog, sabia que seria pràcticament impossible baixar dels 50 minuts. I aixi ha estat. He fet 51m 57s, el pitjor registre de sempre a Lavern, però, com dic, ja hi comptava. M'havia proposat baixar de 55 i baixar de 52 ha estat genial...!
A la sortida (Foto: Ferran Cardona)
He coincidit, com sempre, amb en Ferran Cardona. Ha vingut acompanyat de la seva mare, la Dolors (94 anys) que està feta un gínjol, com sempre. També ha vingut la germana del Ferran, la Montserrat.
Amb la Carme i el petit Jofre (Foto: Jordi Munné)


El recorregut, com sempre. Trencacames, majoria d'asfalt, i amb notable pujades. M'he trobat prou bé, tot i que darrerament estic barallat amb la bàscula: no hi manera que baixi...! El cas és que he gaudit molt la cursa i de l'amabilitat dels bons amics de Lavern. Com sempre, m'han preparat un entrepà vegetarià deliciós, i a més m'han muntat una paradeta per a vendre el meu llibre. I deu n'hi do com s'ha venut !
A Lavern és on més llibres s'han venut !
La Cursa de Lavern és ja una de les fixes de la meva temporada. Allà estaré sempre que pugui.
Diumenge que vé corro la Cursa Beuda, a La Garrotxa. Cursa de muntanya que faré acompanyant el Pol Molinos, del Proyecto Pol. 

diumenge, 27 d’octubre de 2019

Si puc, hi vaig

El càncer és una de les malalties més conegudes, perquè difícil seria trobar a algú que no la visqui o l'hagi viscut de ben aprop. Sempre que hi ha alguna cursa que lluita contra el càncer, procuro anar-hi. Avui he pogut estar, finalment, a la cursa contra el càncer de pàncrees, a Terrassa. I dic que he pogut perquè en principi, no podia. Tenia previst fer, aquest diumenge, la Cursa de Bombers ja que hi havia de fer el reportatge que després s'emetria per l'Esport3; però com que la cursa es va ajornar per motius de seguretat, he pogut anar a Terrassa abans d'anar a treballar.
La cursa contra el càncer de pàncrees es fa a diverses ciutats
El meu pare va morir al 1996 de càncer de pàncrees i jo en vaig tenir un --no de pàncrees, sinó de colon amb metàstasi al fetge, 10 anys després--, al 2006.
Sabia que seria impossible fer un bon registre perquè el dia abans vaig fer un 10K i perquè el recorregut tenia uns quants trams, més o menys llarguets, de pujada. Baixar dels 26 minuts ja em semblava un bon registre. La veritat és que m'he trobat força bé, encantat amb les Joma noves, i he acabat amb uns bons per a mí 24,40. I el més important, sense notar-me cansat. Encara puc fer un doblet de cap de setmana --un 10K i un 5K-- sense problemes. Això és bó !
El cap de setmana que ve tinc previst córrer els 10Km de Lavern Subirats. Cursa dureta, però hi seré. Serà la 9a edició. N'he corregudes 4. Em temo que aquesta serà la primera vegada que superi els 50 minuts. L'últim cop vaig fer 49,16.  Va ser al 2017. Lluitaré, però, per tornar a baixar dels 50 minuts.

dissabte, 26 d’octubre de 2019

5 anys després del primer Tast

Un copa acabada la cursa (Foto: selfie)
Avui he tornat a córrer el Tast de Mitja, la cursa de 10 quilòmetres que surt de La Garriga i acaba a Granollers. Molt ràpida, tot i tenir un parell de pujades. La vaig fer per primer cop al 2014 i rellegint la crònica que vaig escriure aleshores,  comprovo que, tàcticament, la cursa va ser similar. El crono, no pas. Vaig acabar-la, aleshores, en 42 min. i 24s i avui he fet 45,37. Una bona diferència, que ja sabia que existiria. Però he quedat content perquè no pensava poder baixar de 46 minuts, la veritat. Dic que la cursa va ser tàcticament similar perquè en la primera part, com aleshores, he intentat atrapar una noia. Diria que ha flaquejat una mica a partir del Km 6 i l'he pogut superar amb claredat. També he passat al meu company a TV3, en Jordi Sanuy, l'home que més llibres llegeix i més pel·lícules veu. No sé d'on treu el temps per fer les altres coses...!
  En els últims 2 km i mig m'he "barellat" amb la Sara Argerich, que portava de llebre el seu entrenador. M'han passat a falta de 800 metres per la meta, però no m'he rendit. Poc a poc li he anat retallant diferència. Hem entrat a la pista d'atletisme, on es feien els últims 300 metres, gairebé plegats. Jo al darrera. He esperat els últims 100 metres per atacar-la i m'ha sortit bé. Al 2014 vaig fer el mateix amb un altra noia en el mateix punt de la cursa. Li he tret 2 segons. Comprovant els meus parcials, el km més ràpid que he fet ha estat l'últim (4,27). Igual que el 5è. El segon l'he fet en 4,28. El més lent, el 9è en 4,43. Es pujava un pont i s'ha notat. El quart l'he fet en 4,40. Els altres, entre 4,28 i 4,32. Força regular. Per cert, he pujat a la sortida de La Garriga amb la gran Marta Galimany, el seu entrenador i parella, en Jordi Toda i els pares de la Marta, en Jaume i la Maria Teresa. Tot un honor per a mi anar amb ells. La Marta ha guanyat la cursa femenina, superant el rècord de la prova i deixant-lo en 32,48.
 Demà diumenge correré el 5km de la Cursa contra el càncer de pàncrees, a Terrassa

dissabte, 19 d’octubre de 2019

Pitjor registre, però content

Aquest és un cross que m'agrada (Foto: Raimon Gatell)
 M'hauré d'anar acostumant. Igual que la setmana passada vaig fer el meu pitjor registre de sempre en una marató a la del Priorat, avui m'ha passat el mateix als 10K de Santa Margarida i els Monjos. Un cross molt pla que sempre l'havia fet amb tranquilitat i sense forçar la màquina. Per exemple, al 2017, la quarta vegada consecutiva que el corria, va coincidir que era just 6 dies després de la Marató del Priorat, precisament. Doncs bé, sense forçar gens ni mica vaig acabar en 49m i 31s. Avui ha estat la primera vegada que he mirat de disputar la cursa de veritat. I he fet 51m i 47s. Com deia, el pitjor registre de sempre a Santa Margarida. Després de la meva malatia de l'any passat, és el què hi ha. Perquè estic satisfet, potser us preguntareu. Doncs perquè primer, puc córrer, i segon, perquè he donat tot el que tenia. I quan es dóna tot, un no està obligat a més. Tant senzill com això. Com és habitual, m'he marcat diverses metes durant la cursa i la majoria les he anant assolint. Com per exemple, mirant el crono, he vist que podia aspirar a baixar dels 52 minuts. Doncs com ho he aconseguit, he quedat content. Segurament d'aqui a uns anys --probablement, no d'aquí massa-- miraré amb nostàlgia quan vaig ser capaç al 2019,  de baixar dels 52 minuts.
Amb cara de patiment, a poc d'entrar a meta (Foto: Raimon Gatell)
Els objectius de crono van canviant i cal gaudir els que s'aconsegueixen a cada moment. I avui ho he aconseguit. Així que endavant, que són dos dies !!

dilluns, 7 d’octubre de 2019

La 55a marató ja és al sac !

Aquesta Marató es corre, en bona part, entre vinyes (Foto: Blanca de la Sotilla)
   No sé quantes maratons acabaré corrent a la meva vida. De moment en vaig fent i en vaig sumant. Ja en tinc 55; no està malament ! Aquest diumenge 6 d'octubre he corregut la primera  --i segurament, única-- marató del 2019. Ha estat la del Priorat, que he completat per 4a vegada. Al 2016 em vaig haver de retirar a l'haver-me torçat el turmell al km 23,5. Tenint en compte els temps que havia fet en les participacions anteriors i els que faig ara en els entrenaments, sabia que la meva aspiració havia de ser 6h 15m, sent realista i acostar-me a les 6h si tot anava bé. Vaig passar la mitja marató en 2h 40m, per tant anava molt bé. Però aquesta marató és sensiblement més dura la segona meitat. Bàsicament perquè camines molt més a l'haver grans pujades. Vaig tenir la impressió, a més a més, que caminava força trams més que no pas en els altres anys que l'havia fet. En el km 37,5 últim avituallament. Potser alguna cosa no em va anar prou bé i els últims 3 quilòmetres van ser una mica calvari. Em vaig haver d'aturar dos cops per a fer un "buidatge" important... No entraré en més detalls... I bona part d'aquests últims 3 km els vaig fer caminant. Per tot plegat, quan vaig arribar a la meta i vaig veure que tot just havia fet 6 hores i 2 minuts, vaig quedar prou satisfet. De fet, sense els problemes dels últims quilòmetres hauria baixat tranquilament de les 6 hores. Al 2017 vaig fer 5h i 45m i al 2014, la  primera vegada que la vaig fer, vaig invertir-hi 5h i 57 minuts. El temps emprat ara és el pitjor registre que he fet mai en qualsevol marató, però, com dic, les circumstàncies han fet que valori la marca com crec que es mereix.
Poc abans de la sortida (Foto: C. Fábregas)
   El dia abans, dissabte, vam celebrar com calia els 60 anys de l'Arcadi. Els va fer el dia 1 d'octubre, però. L'Arcadi també va córrer al Priorat, però va fer la mitja. Va trigar 3h i 8 minuts. Per tant el meu registre a la marató encara té més valor per a mi.
El dia abans anàvem més arregladets (Foto: M. Majoral)
  Aquest cap de setmana que vé, 12 i 13 d'octubre, no faré cap cursa perquè treballo tot el dia. Miraré de recuperar-me el millor possible per córrer el 19 d'octubre, dissabte, els 10Km de Santa Margarida i els Monjos. 

diumenge, 29 de setembre de 2019

Cap de setmana habitual

El sol ha apretat. Amb l'Albert Navarro. Hem estat les llebres dels 55 minuts (Foto: A.Navarro)
D'un temps ençà un "cap de setmana habitual" en mi és aquell en què faig una presentació del llibre i corro almenys una cursa. I aquest ha estat un cap de setmana d'aquestes característiques. Divendres vaig estar al  Pla del Penedès per presentar les "100 Històries del córrer" --ja porto 24 presentacions i encara me'n queden unes quantes-- i avui diumenge he corregut la Cursa de la Mercè per 12a vegada. L'amic Isidre López em va convidar a presentar el llibre amb motiu de la presentació  de la cursa de muntanya Penedès Challenge 360, una iniciativa que té al darrera molta gent de la comarca del Penedès --bons vins i caves i grans corredors-- com per exemple la Mònica Aguilera, guanyadora de la Marató des Sables del 2010, ni més ni menys. Vaig conèixer en Biel Ràfols, de Salomon, un dels càmeres habituals que ens mostra les curses que fa en Kilian Jornet. Sempre m'havia preguntat qui hi havia al darrera d'aquelles impressionants imatges, i ara ja ho sé. Un crack !
Presentant el llibre al Pla del Penedès (Foto: M. Majoral)
Vam fer la presentació del llibre i després vaig compartir taula rodona sobre el tema "Les xarxes socials i el periodisme actual". Molt interessant.
Amb en Ramon Beltrà, abans de començar.  La banderola no m'ha molestat gaire 

   I com dic, he completat el cap de setmana corrent la Cursa de la Mercè. Era la 12a vegada que la corria, si bé ara feia 3 anys que no la feia, per un o altra raó. Aquest 2019 em venia que ni pintada. Una setmana abans de la Marató del Priorat no volia fer cap cursa que fos massa dura per a mi. En Josep Lluís Blanco, el president de La Sansi, que porta l'organització tècnica de la cursa, em va oferir la possibilitat de fer de llebre de 55 minuts. Bé, primer em va dir que fes de 52 minuts. Em va semblar que era massa ràpid per a mi, ja que enguany el màxim que he corregut en un 10K ha estat en 48 minuts. Volia més marge i vam acordar que faria els 55 minuts, o sigui, a 5,30m/Km. Dit i fet.
  El meus parcials han estat:
 
             Temps de pas            Temps acumulat     Temps acumulat que hauria d'haver fet

Km 1:          5,38
Km 2:          5,27                        11,05   (+5)                           11,00
Km 3:          5,26                        16,31   (+1)                           16,30
Km 4:          5,12                        21,44   (-16)                          22,00
Km 5:          5,24                        27,09   (-21)                          27,30
Km 6:          5,43                        32,52    (-8)                           33,00
Km 7:          5,29                        38,21    (-9)                           38,30
Km 8:          5,28                        43,47    (-12)                         44,00
Km 9:          5,29                        49,16    (-14)                         49,30
Km 10:        5,31                        54,48    (-12)                         55,00

Total:          54,48

     Per ser la primera vegada que feia de llebre oficial no ho he fet pas tan malament, si bé és cert que m'he accelerat en el Km 4 (5,12) i després no he estat capaç de quadrar-ho en el global. He intentat alentir-me en el Km 6 (5,43), però hauria d'haver fet almenys un altre quilòmetre lent per quadrar el total. Però almenys he estat regular. Al final he entrat a meta tot just 12 segons abans del temps estipulat. Penso que és correcte.
L'últim cop que vaig baixar del 40 minuts a la Mercè. Era el 2006
      A la Cursa de la Mercè li tinc un apreci especial. És la primera que vaig córrer el 21 de setembre del 1997. En l'edició del 2006, ara fa ja 13 anys, la vaig córrer per últim cop per sota dels 40 minuts (39,52). Una gesta per a mi. A la setmana següent, ingressava, com estava previst, per a ser operat d'un tumor carcinoide al colon.
       Diumenge que ve, 6 d'octubre vaig a per la 55a marató del meu palmarès. Cap al Priorat falta gent !!

dijous, 12 de setembre de 2019

Per acabar les vacances, dues curses, que havien de ser tres...

A la Mitja de Sabadell (Foto: organització)
         Diumenge 8 de setembre vaig acabar les vacances, i ho vaig fer corrent la Mitja Marató de Sabadell. Era el primer cop que la feia amb el nou format d'un circuit de 7Km al qual se li feien 3 voltes. Per l'època de l'any que és, aquesta mitja és dura, especialment per la calor que hi acostuma a fer. El nou recorregut és molt ombrívol i certament és molt més agradable que no pas l'anterior. El tram de la carretera de Barcelona és dur perquè és llarg i fa pujada, però la resta el vaig trobar entretingut i molt interessant, especialment quan es passa pel centre de la ciutat. També hi ha baixades llargues i sostingudes, dues en concret, per La Rambla. Vaja, que em va semblar un circuit magnífic. Com que el 6 d'octubre tinc previst fer la Marató del Priorat, la mitja de Sabadell em venia que ni pintada. A més li vaig afegir 10Km previs per tal de completar una bona tirada llarga de 31km. Per tot plegat, la meva aspiració a la mitja vallesana era baixar de les 2 hores. Vaig acabar-la en 1h 53m 11s., per tant, vaig quedar més content que un gínjol. Molt cansat, això sí.
         Aquesta setmana ja treballo, però com que ho faré el cap de setmana, tinc com una pròrroga de vacances fins divendres, ja que m'incorporo de manera efectiva a la feina dissabte 14 de setembre. Avui, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, he corregut novament els 10Km de Bellaterra, com ja vaig fer al 2017. Aleshores vaig córrer en 47 minuts. Avui me n'he anat molt més enllà: 52m 43s. L'excusa que avui plovia i hi havia fangueig no em val. Una pèrdua molt notable --5 minuts-- en només 2 anys. El meu pas pels hospitals tenen molt a veure en la rapidesa de la davallada, n'estic absolutament convençut. Avui el meu germà Manuel, al qual he atrapat en el Km 1, finalment m'ha guanyat per 3 segons. M'ha atrapat en el km 8,5 i en el 9 m'ha deixat clavat. Era una part de pujada i allà he reconfirmat que ara no pujo ni amb reductora... quan abans era el terreny on deixava endarrera molts rivals. Ara em deixen a mí... Què hi farem ! 
Patin en els últims metres a Bellaterra (Foto: Carles Sánchez)
Somrient al pas pel Km 5 (Foto: Josep Lluís Blanco)
        Dilluns dia 9 de setembre vaig formar part dels actes de presentació de la Cursa Nick Horta (5Km) que es corre diumenge dia 15. L'organitzadora, la Maria José Moscoso, va tenir la deferència de convidar-m'hi perquè hi presentés el meu llibre "100 Històries del Córrer", en la que va ser la presentació número 23 que faig ! I encara me'n queden de pendents unes quantes més. Aquest cursa Nick Horta o bé la de l'Ametlla de Merola, que també es corre diumenge dia 15 --la cursa de l'Arcadi--  era la tercera en discòrdia, a què em refereixo en el títol d'aquesta entrada, que tenia previst fer en aquesta última setmana de vacances. Doncs bé, al final, ni una ni l'altra. Diumenge 15 presento els Telenotícies i entraré a treballar a les 10 del matí. Impossible compaginar-ho amb alguna cursa.

Presentant el llibre a la Cursa Nick Horta (Foto: JJ Vico)

Explicant-me, sota l'atenta mirada de la Maria José Moscoso (Foto: JJ Vico)

Van venir força persones. Va ser un autèntic èxit! (Foto JJ Vico)


Vaig firmar un grapat de llibres! (Foto: Juan Núñez)


diumenge, 1 de setembre de 2019

Dos 5K


Al final de la cursa de Santa Coloma de Gramenet (Foto: La Sansi)
Un cap de setmana amb un doblet assequible. Com que ja fa anys que pràcticament no faig sèries, certament la meva velocitat se'n ressent, al marge de l'edat i de les operacions a què m'he hagut de sotmetre. Per això les curses són una mica l'entrenament de qualitat. Aquest cap de setmana he corregut dos 5.000 amb aquesta intenció. Dissabte vaig córrer a Santa Coloma de Gramenet i diumenge a Sant Quirze del Vallès. El de Santa Coloma era prou favorable, amb un recorregut força pla i, per tant, es podia córrer bastant. Vaig quedar prou satisfet, ja que vaig acabar amb un temps de 22 minuts i 38 segons que suposava superar la meva millor marca de l'any en la distància (24,06 a Polinyà, al juliol). La llàstima és que el recorregut era curt (4,91Km) De tota manera, si hagués estat bé, hauria fet 23 i poc, com a molt. Per tant també hauria fet MMA, també.
  I al dia següent, els 5 quilòmetres de la festa major de Sant Quirze del Vallès. Un 5K ben diferent, amb força pujades, no molt dures (tret de dues), però que estava clar que no em permetrien fer un gran registre. L'objectiu era fer-ho el millor possible i llestos. Al final m'he quedat a 4 segons de baixar dels 24 minuts (24,04) i ho dóno per bó perquè també hauria estat MMA si no hagués corregut a Santa Coloma el dia abans. Seguim avançant, pensant en la Marató del Priorat del 6 d'octubre.
  La setmana vinent serà la de força càrrega quilomètrica. El pla de treball és:

Dilluns, 2:  50 minuts
Dimarts 3:   1h
Dimecres 4: 1h 10m
Dijous 5: 1h 50m
Divendres 6: 40m
Dissabte 7: DESCANS
Diumenge 8: Mitja de Sabadell amb 9 km previs (30 km) 

A la setmana següent tinc previst baixar el quilometratge i l'altra setmana tinc previst fer una sessió de 3 hores, el dia 19 de setembre, concretament. A més dels entrenaments habituals, és clar.
  Aviam com ho assimilo!

diumenge, 25 d’agost de 2019

Temporada nova

    Sant Tornem-hi ! Avui he començat una nova temporada de curses. A diferència d'altres anys he començat a Ripollet en comptes de fer-ho la setmana anterior a Castellbisbal. Estava fora, de vacances. Ripollet l'he fet 7 vegades, sempre fent el 10K. Recordo sempre la cursa com molt dura especialment per la calor. Total, que enguany m'he decidit a fer una sola volta, o sigui fer el 5.000. Estic preparant la Marató del Priorat, del 6 d'octubre i intento acumular quilòmetres. De fet, ja fa un mes que vaig començar a entrenar. Costa fer tiradetes perquè fa calor, encara que corro a primera hora del matí o, majoritàriament, a última hora de la tarda. L'objectiu que tenia per avui era intentar baixar de 24,06, el millor registre d'enguany en els 5 Km, fets a Polinyà, el 6 de juliol. Sabia que no seria fàcil perquè, com dic, a més de la calor, s'hi afegeixen trams de pujada notable i un últim quilòmetre i mig per la Rambla de Sant Jordi que sempre se'm fa interminable. És cert que també hi ha baixades prolongades. He arribat a posar-me per sota de 4m/km en alguna d'elles, però després, a les pujades, el crono es disparava. Almenys a la Rambla he pogut atrapar i superar una noia que feia estona que perseguia. Total, que he acabat en 24m i 51s. No és per llançar coets, evidentment, i mentiria si digués que estic satisfet. Pensava, almenys quedar-me més aprop de l'objectiu. Des que he tornat de les operacions del setembre passat, noto que el que més em costa són les pujades. Diria que he perdut potència. Ho noto també als entrenaments. Era una de les meves fortaleses, les pujades. A l'entrenar-ne sovint, després a les curses era on superava molts rivals. Ara noto que quan les faig vaig molt lent. En fi... Com dic sempre, després del què vaig passar al setembre del 2018, almenys puc córrer...
Davant del Pavelló que porta el nom del gran Txitxi Creus, on hi havia la sortida i la meta (Foto: selfie)

  El cap de setmana que vé faré doblet: dissabte a la tarda els 5Km de Santa Coloma de Gramenet, i diumenge al matí, un altre 5K, en aquest cas a Sant Quirze del Vallès. Aviam si puc acostar-me als 24 minuts. 

divendres, 12 de juliol de 2019

Final de temporada

El 6 de juliol vaig córrer l'última cursa de la temporada. Va ser a Polinyà. Cursa nova, organitzada pels Corredors de Polinyà. Tenia ganes de fer-la donat que al gener acostumo a fer d'speaker a la cursa que hi organitza l'ajuntament de la vila, i, per tant, mai no la puc córrer.
Concentrat a Polinyà (Foto: Juan Francisco Campanario)
Aquesta cursa d'estiu eren 5 quilòmetres i començava a dos quarts de 9 del vespre, per evitar la calor. Alguna pujadeta, però molt superable. La temperatura va ser molt bona. Fins i tot ens va caure un ruixadet, que va ser molt benvingut ja que calor en feia. Vaig anar remuntant posicions i aconseguint els petits objectius que m'anava marcant. Al final vaig completar el recorregut en 24 minuts i 6 segons, que em van deixar prou satisfets. Això voldria dir que en un 5.000 planer estaria en disposició de córrer en el minut 23. Vaig quedar el 49 de 121 corredors, el quart de la meva categoria. Medalla de xocolata, he, he.. Erem tot just 8 atletes de la meva edat.
Aquesta setmana de juliol estic centrat en el Jocs Mundials del Patinatge que es fan a Barcelona --els World Roller Games-- del 4 al 14 de juliol. A mi em toca fer les transmissions de patinatge de velocitat, que són prou espectaculars. M'acompanya en els comentaris un expert patinador: en Roger Vallverdú. Fem un bon tàndem !
Amb en Roger Vallverdú. Un crack ! (Foto: selfie)
Aprofitant que dimecres 10 de juliol vaig tenir descans de transmissions, vaig presentar el meu llibre "100 històries del córrer" a l'Hospitalet de Llobregat. Ja porto 21 presentacions !
Presentació a l'Hospitalet de Llobregat
La pròxima, a Blanes
La pròxima serà a Blanes el 30 de juliol. Reprendré l'activitat atlètica el primer dissabte d'agost, per començar a preparar la Marató del Priorat del 6 d'octubre. Serà --si l'acabo-- la meva marató número 55.

dilluns, 1 de juliol de 2019

Seny

  En aquests mesos que porto presentant el meu llibre de "100 històries del córrer" arreu de Catalunya, una de les coses que dic és que és important córrer amb seny, especialment quan arribem a edats avançades, com és el meu cas. En tinc 58, que no és el mateix que tenir-ne 40, per exemple. Una obvietat, però cal no oblidar-ho. Aquest cap de setmana ho he posat en pràctica. Però anem a pams.
A poc d'acabar la cursa de Sant Muç (Foto: Mònica Majoral)
  Dijous vaig presentar el llibre al gimnàs Ekke de Lleida. Va ser una presentació magnífica amb una gran participació dels assistents. Jo, com sempre, m'ho vaig passar molt bé. Ja tocava anar a les comarques lleidetanes!
Presentant el llibre a Lleida (Foto: Mònica Majoral)
   Dissabte, Festa Major de Rubí i Cursa de Sant Muç. Ha passat de ser una cursa de 10Km que es feia a l'octubre, a ser la cursa de al Festa Major. I reduïda a 5,62 km. Però l'essència és la mateixa: passar per l'ermita de Sant Muç, a la qual s'hi arriba baixant. Es puja força més a munt de l'ermita i després es baixa per un pendent de vertigen fins a la petita església. Tot seguit, fals pla en clara pujadeta --una part dura de la cursa, encara que pugui no semblar-ho-- i finalment, dues baixades més per tornar a arribar al centre de Rubí on hi havia la sortida. Vaig acabar en 28 minuts i 59 segons. Ritme de 5,09m/k. Imagineu els pendents de pujada si en baixada em vaig arribar a posar a 3,24/km !! Vaig acabar prou content, entre altres coses, perquè al final vaig poder superar una jove atleta de la UAR (Unió Atlètica de Rubí) a la qual vaig estar acostant-m'hi bona part de la cursa. A la foto dels últims metres de la cursa, se la veu al fons, darrera meu, acompanyada de les seves dues llebres. En definitiva, bona cursa. Vam començar passades les 8 de la tarda.
Poc abans d'iniciar la cursa a Hostalric (Foto: selfie)

 I diumenge, escassament 13 hores després, a les 9 del matí, corria a Hostalric. La cursa contra El Castell. 12 quilòmetres, amb la particularitat que es feia en dues sèries de 6 km, amb una pausa entre elles de ben bé mitja hora. Una pausa per recuperar-se de l'esforç. Per a què us en feu una idea: he completat la primera sèrie en 42 minuts i 58 segons. Un ritme de 6,49/km ! Un ritme tan lent perquè la part final del recorregut, la que dóna accés al castell, té un pendent que mai no havia vist en cap cursa. L'he hagut de fer tot caminant; ben bé un quilòmetre. Pujada duríssima, amb escales a la part més propera al castell, per acabar-ho d'adobar. Quan he arribat a la meta -- que no és a dalt del castell, sinó després d'una última baixada, el primer que he pensat era que no em veia capaç de tornar a fer el recorregut per segona vegada. I a més amb una calor que, ja cap a les 11 del matí que començaria la segona volta, seria bestial. M'he refrescat, m'he avituallat, m'hi he repensat... molta estona. Però finalment he aplicat el que apuntava a l'inici d'aquesta entrada: el seny. No sóc jove, feia molta calor, venia de la cursa, també dura, del dia anterior. No volia passar-ho realment malament a la segona volta. Crec que he fet el correcte. No valia la pena arriscar-se a res. Això de fer dues sèries està molt bé per original, està clar, però penso que, en el meu cas, si haguéssim fet els 12 quilòmetres sense aturar-nos, els hauria acabat. El fet de parar tanta estona ha acabat per decidir-me a no fer la segona volta. Igual he estat l'únic en retirar-me. De les 763 curses que he fet --aquesta la compto com a cursa-- només he plegat en dues anteriorment. I una va ser perquè em vaig lesionar. Que no s'interpreti, si us plau, que critico aquesta cursa d'Hostalric. Res més lluny de la meva intenció. Els organitzadors es nota que la fan amb tota la dedicació i estimació pel córrer. I això sempre s'agraeix. I a la bossa del corredor hi havia unes ulleres de sol magnífiques. Tenint un castell tan imponent a la vila, és evident que qualsevol cursa que s'hi faci, ha de tenir-lo en compte. Vaja, que s'hi ha de passar, sí o sí. Només he volgut explicar la meva circumstància concreta, el dia d'avui.
   Un cop he marxat d'Hostalric --sensació estranya quan sentia com es donaven les sortides esglaonades de la segona mànega i jo marxava cap a la feina-- he anat a TV3 per transmetre les dues final de l'Open TRAM Barcelona de tenis en cadira de rodes. Espectacle pur. Si us agrada el tenis, mireu-vos un dia un partit de tenis en cadira de rodes. Flipareu. He comentat els partits amb el gran José Coronado, el director del torneig i tenista en cadira.
Amb en Jose Coronado, a la transmissió (Foto: selfie J. Coronado)

    La setmana que ve, dissabte 6 de juliol, al vespre, correré a Polinyà. 5Km urbans. Aviam què tal.