dissabte, 19 d’octubre de 2019

Pitjor registre, però content

Aquest és un cross que m'agrada (Foto: Raimon Gatell)
 M'hauré d'anar acostumant. Igual que la setmana passada vaig fer el meu pitjor registre de sempre en una marató a la del Priorat, avui m'ha passat el mateix als 10K de Santa Margarida i els Monjos. Un cross molt pla que sempre l'havia fet amb tranquilitat i sense forçar la màquina. Per exemple, al 2017, la quarta vegada consecutiva que el corria, va coincidir que era just 6 dies després de la Marató del Priorat, precisament. Doncs bé, sense forçar gens ni mica vaig acabar en 49m i 31s. Avui ha estat la primera vegada que he mirat de disputar la cursa de veritat. I he fet 51m i 47s. Com deia, el pitjor registre de sempre a Santa Margarida. Després de la meva malatia de l'any passat, és el què hi ha. Perquè estic satisfet, potser us preguntareu. Doncs perquè primer, puc córrer, i segon, perquè he donat tot el que tenia. I quan es dóna tot, un no està obligat a més. Tant senzill com això. Com és habitual, m'he marcat diverses metes durant la cursa i la majoria les he anant assolint. Com per exemple, mirant el crono, he vist que podia aspirar a baixar dels 52 minuts. Doncs com ho he aconseguit, he quedat content. Segurament d'aqui a uns anys --probablement, no d'aquí massa-- miraré amb nostàlgia quan vaig ser capaç al 2019,  de baixar dels 52 minuts.
Amb cara de patiment, a poc d'entrar a meta (Foto: Raimon Gatell)
Els objectius de crono van canviant i cal gaudir els que s'aconsegueixen a cada moment. I avui ho he aconseguit. Així que endavant, que són dos dies !!