dilluns, 23 d’octubre de 2017

Santa Margarida i els Monjos: un bon cross

A punt de completar la segona volta (Foto: Raimon Gatell)
           Una vegada més he corregut a Santa Margarida i els Monjos. En aquest cas sense la companyia de l'Arcadi, donat que ell corria aquest cap de setmana la marató de Venècia. Ja és la quarta vegada que hi prenc i sempre m'ha semblat una cursa molt recomenable. És un cross en un circuit de 5 quilòmetres al qual se li donen dues voltes. La primera vegada que hi vaig córrer, al 2014, vaig fer 47,28; al 2015: 49,28 i l'any passat: 51,30. Ens la vam prendre amb molta calma, amb l'Arcadi, al 2016. A la segona volta vam voler remuntar per mirar de baixar dels 50 minuts, però haviem perdut massa temps a la primera volta. Aquest diumenge tenia entre cella i cella mirar de baixar dels 50 minuts. Tenis dubtes, donat que 6 dies abans havia corregut la Marató del Priorat. Com em passa algunes vegades, em vaig deixar el GPS. Tocaria córrer a cegues. Sempre prefereixo tenir referències temporals per saber com vaig. Ho vaig suplir preguntant als corredors del voltant. Al pas pel Qm 2, 10m i uns pocs segons. Calia prémer una mica per poder baixar dels 50 minuts. El pas pel 5, una mica menys de 25 minuts, per tant, mooolt justet. El repte estava clar: baixar dels 50m, just el què m'havia fixat en començar. I aleshores vaig posar en pràctica la meva tàctica preferida: caçar noies. Això em va anar motivant i en la segona volta en vaig atrapar i superar 3 o 4. Total, que em vaig plantar a la meta en 49m i 31s. Objectiu complert ! Si més no, pràcticament el mateix temps que fa 2 anys. I aleshores no venia de marató. O sigui que prou bé.
         Aquest proper diumenge correré els 10 Qm de Sant Vicenç dels Horts. M'hi han convidat. Aviam si us animeu a venir. Serà la primera vegada que hi correré. Ja us explicaré com hagi anat. Com sempre !