dimarts, 3 d’octubre de 2017

Trail Nocturn a Vallirana... i referèndum !!

Poc abans de la Nit del Mussol a Vallirana
No és el meu tipus de cursa predilecte, una de muntanya i menys encara si la faig de nit. Vaig tenir una experiència a la Burriac Atac al 2014. Entenc que hi hagi molta gent a qui li agradi el risc, però jo ja sóc gran i la muntanya em fa por. I de nit... Ho trobo perillós. En aquesta ocasió, però, m'anava molt bé córrer el Trail Nocturn d'El Mussol de Vallirana per vàries raons. Primer, al ser muntanya, m'interessava de cara a la preparació per a la Marató del Priorat del 15 d'octubre. Segon, al no ser massa distància --l0 Qm-- podria ser un bon entrenament. I tercer, perquè em permetia seguir aspirant a quadrar la cursa número 700 amb la Marató del Priorat. Ara ja sumo 698 curses fetes des del 21 de setembre del 1997. Diumenge 8 faré la del Marrameu, també de muntanya, però aleshores serà de dia. De la cursa de Vallirana el més impactant, per a mi sens dubte, el primer quilòmetre i on hi ha uns pendents per carrers costeruts "realment espectaculars" com diria en Jaume Rius, excompany meu a TV3, ja jubilat. La resta, el normal de muntanya: pujades molt notables, baixades tècniques,... el previsible. Amb la foscor trobo que es fa molt més complicat. En aquest tipus de curses sempre m'admiro de no trobar-me corredors que se l'han fumut de lloros per ser massa agosarats en els descensos...
  Com sempre a les curses de muntanya, vaig anar fent sense preocupar-me pel temps que hi invertiria en completar-la. La màxima prioritat era arribar sà i estalvi. Ho vaig aconseguir en 1 hora i 24 minuts i 49 segons. Temps més que correcte per a mi, tenint en compte que la cursa superava els 10 Qm i les dificultats en forma d'ascensos i descensos molt notables.
  La pròxima cita, la Cursa Marrameu, de muntanya com deia, diumenge 15 d'octubre. Seran 15 quilòmetres.
Votant al Referèndum de l'1-0 del 2017
 No vull deixar de dir que l'1 d'octubre vaig tenir l'honor de presidir una mesa electoral en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Va ser una experiència inoblidable, amb el neguit de pensar tot el dia que en qualsevol moment podria venir la Guàrdia Civil o la Policia a endur-se les urnes. Per sort, no van venir en tot el dia. Va ser un dia de solidaritat, de democràcia i de país. Un dia històric. 
 


Vaig fer de president de mesa al Referèndum de l'1-0

2 comentaris:

Antoni Arrufat Barberan ha dit...

Gràcies per ser tan bon runner com defensor de les llibertats al nostre País!

Xavi ha dit...

Tant corredor i tant defensor com tants d'altres...