dimarts, 17 d’octubre de 2017

700 curses al sarró... Gràcies, Priorat !!

Es corre entre vinyes la Marató del Priorat (Foto: Blanca de la Sotilla)
  Acabar la Marató del Priorat --la meva marató número 51-- ha estat una gran alegria. Es tractava de la meva cursa número 700 en poc més de 20 anys, i volia treure'm l'espineta del 2016 en què vaig haver de plegar al km 23 per culpa d'una torçada de turmell. Tot aconseguit. Molt content. La cursa ja la començo a tenir una mica pamadeta. Ja l'he feta 3 cops. Si bé la part final ha canviat una mica. En la primera edició, al 2014, en la qual va fer més calor de les 4 que s'han fet, el tram final de la carretera amb una rampa final esfereïdora, era duríssim. Des del 2015 ha estat canviat, cosa que s'agraeix.  El meu únic objectiu era mirar de millorar el registre del primer any: 5h 57m. No n'estava gaire segur d'aconseguir-ho perquè els entrenaments que faig són generalment curtets i no acumulo molts quilòmetres. Una tirada de 26 quilòmetres va ser l'entrenament més llarg que vaig fer. Però com diu l'Arcadi "el fons ja el tenim", i em vaig fiar d'això. No cal matxacar-se a fer quilòmetres i quilòmetres quan el que vols és acabar la cursa i ser capaç de continuar fent maratons més enllà dels 70 anys. Aquesta és la meva aspiració. I no més.
Arribada a meta !!! (Foto: Novotiming)
   Vaig sortir tranquil, com sempre, diposat a fer la meva cursa sense preocupar-me de gaire res més. Només de no ensopegar i, sobretot, de no perdre de vista les marques que magníficament bé sempre posa l'organització. Un 10 ! No vaig notar molèsties especials tret de les plantes dels peus després de trepitjar hores i hores pedres i més pedres. Vaig tenir la sensació de no ser capaç de trotar tantes estones com en la primera edició, i de caminar més, però el cas és que el cronòmetre em va marcar al final unes per a mí més que bones 5 hores 45 minuts i 46 segons, superant de llarg les 5h 57m del primer any, però lluny de les 5h 11m del 2015. Però aleshores la cursa era sensiblement curta. Pràcticament 2 quilòmetres menys.
Sortint de l'últim avituallament. Qm 37 (Foto: Blanca de la Sotilla)
  Un cop a meta, l'arròs no hi va faltar, com sempre !! Un gran avituallament final, sens dubte ! I els organitzadors van regalar-me un magnífic pastís amb un 700 en espelmes per celebrar la meva cursa número 700. Un detallàs !!
   L'any vinent espero poder tornar-hi, si bé es

Negociant els corriols. Cal estar atent (Foto: Blanca de la Sotilla)


probable que la marató no es faci; tan sols la mitja. En qualsevol cas, val la pena anar a córrer al Priorat. Els vins, ja ho sabeu, no hi falten en els avituallaments. Un autèntic luxe.
Quin detall, el pastís. Moltes gràcies ! (Foto: Rafa Pérez)
 

3 comentaris:

Aitor Escauriaza ha dit...

Bona crònica, jo sóc un dels bandolers que ens vam fer una foto junts amb tú a les 5h de cursa, mercès per la paciència, ets un crack, va fer molta il·lusió coincidir amb tú.

Ruth Troyano Puig ha dit...

enhorabona! i per moltes més. ens veiem ( i saludem ) l'any que ve.

Antoni Arrufat Barberan ha dit...

Una gran celebració i un brindis amb vi català per a les teves 700 curses👏🏽