diumenge, 29 de setembre del 2013

Doblet de muntanya

Aquest cap de setmana he fet un doblet de muntanya, cosa que no recordo haver fet mai abans. Dissabte vaig anar fins Les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa, a tocar d'Olot, per a còrrer els 10 Km nocturns que s'hi feien a partir de les 9 de la nit. També hi havia una versió de 21 km, però vaig optar per la cursa més curta. La muntanya no és el meu fort, evidentment, i menys de nit. A l'arribar-m'hi, vaig passar per Sant Feliu de Pallerols i vaig recordar la meva participació, juntament amb el meu germà Manuel, l'Arcadi Alibés i el Sebas Guim, en la Trailwalker del 2012. Sant Feliu de Pallerols és el poble on viu la mítica maratoniana Quima Casas. Més de 166 maratons a les seves esquenes. Tot un referent !
  La cursa de Les Planes d'Hostoles, al ser nocturna, fa que el frontal sigui imprescindible, evidentment. A la primera part es podia còrrer força. No sabria dir més o menys en quin quilòmetre, hi havia una pujada que obligava a anar de quatre grapes. A més el terra era molt relliscós al ser de sorra, pràcticament. Una pujada, no sé si tècnica, però sí complicada per a mí. Hauria estat bé que l'organització hi hagués col.locat una corda. Hauria fet l'ascens més còmode i ràpid. Vaig pensar que, malgrat tot, era molt millor pujar-la que no pas baixar-la. Hauria estat perillosíssima, trobo. Vaig sentir després, a la meta, que algú deia que anava bé aquella pujada perquè "permetia descansar". Doncs jo va ser on més vaig suar !! A part feia caloreta, també...
Un cop acabada la cursa de Les Planes d'Hostoles
  A les curses de muntanya on més pateixo és en els descensos. I ahir no va ser l'excepció. Algunes baixades amb esglaons, branques, pedres, pendent... Vaig haver de deixar passar diversos corredors per no provocar algun tap. A les pujades anteriors els havia superat. Una vegada més, confirmat que a les curses de muntanya saber gestionar les baixades tècniques és un què molt important. Crec que la tècnica té, en aquest cas, un component important: no tenir por a les baixades. I jo en tinc. A la part final del recorregut hi havia almenys un parell de quilòmetres que passaven per la via verda. Nou record per a la Trailwalker, evidentment. Allà vaig poder atrapar a un dels corredors que m'havia superat en una de les baixades. Vaig arribar a la meta en 1h 2m i 32s. El Fore va indicar que havia fet 9 Km. El ritme, doncs, lentíssim: 6,43m/km. En muntanya això no compta gaire. Els primers van fer uns 43 minuts, em van dir.
   En resum, bona experiència, la cursa de Les Planes d'Hostoles.
Esprintant a Les Cabanyes del Penedès  (Foto: Anna Sadurní)
  I avui diumenge he anat a Les Cabanyes del Penedès per a prendre part en la cursa de 12,7 Km que passava entre les vinyes i camins de la zona. No era una cursa estrictament de muntanya. De fet, la major part del recorregut es feia per camins prou amples. No hi havia grans pendents. El més costerut era un tram que es feia per asfalt. He sortit molt conservador, força endarrera, per evitar que no em passés factura l'esforç de la nit anterior. Això ha fet que fins el km 2, pràcticament, no pogués córrer amb certa comoditat d'espai. La cursa era prou concorreguda, amb uns 700 atletes. Cap el Km 7,5 he estat a punt de caure en un revolt peraltat a l'inrevés. Pels pèls he pogut evitar una caiguda que segur que hauria estat dolorosa. L'objectiu que m'he marcat era fer millor temps que ahir a Les Planes d'Hostoles. Ho he aconseguit a l'acabar en 1h 0m i 1s. He esprintat per mirar de baixar del 60 minuts sense premi, per ben poc. Si no hagués sortit tant endarrera, segur que ho hauria aconseguit. El meu temps oficial han estat 49 segons més, que és el que he trigat en passar per l'arc de sortida. Bona cursa, bon ambient, bon recorregut, bona temperatura. A mí m'agrada més la calor que el fred, si bé a la Mitja de l'Espirall, al desembre, em defenso força bé.                      
   Al mes d'octubre treballaré els caps de setmana al matí, així que només podré córrer curses de dissabte a la tarda. Faré la dels 10 Km de la Penya Blaugrana de Santpedor, la vila natal del Pep Guardiola, dissabte 5 d'octubre. Dissabte 12 no tinc res previst. Si en coneixeu alguna que es faci a la tarda, m'ho dieu, si us plau... El 19 no en faré cap segur perquè aquell cap de setmana el reservo completament perquè la meva dona fa 50 anys i s'ha de celebrar com cal ! I el 26 d'octubre no en tinc cap de prevista. El mateix que pel 12 d'octubre, si en sabeu d'alguna, aviseu-me !

diumenge, 22 de setembre del 2013

Del neoprè a Andorra

Sóc el de l'esquerra de tot (Foto Victòria Gràcia)
Aquest ha estat un cap de setmana atípic, per a mi. Tot va començar divendres amb les lliçons magistrals del triatleta professional, Cesc Godoy, que ens va explicar els secrets de la natació, o almenys alguns d'aquests secrets en la triatló. Vam nedar amb neoprè. Ens va explicar com posar-nos-lo, com treure-nos-lo... Conec força triatletes i tots m'havien comentat com és de fàcil rebre cops i puntades en el sector de natació, especialment al començament. Per tant jo vaig decidir sortir molt endarrerit, esperant que els primers sortissin. Erem uns 40. S'havia d'arribar a la boia, que estava a uns 150 metres. Per tant, 300 metres perquè s'havia de tornar...! Socors....! Per a mi, una distància estratosfèrica, si ja em canso en una piscina de 25m !! Per acabar-ho d'adobar, el mar estava lleugerament picadet, i com que vas a contra ones, la sensació de no avançar res de res, era molt elevada per a mi. No vaig ser capaç de fer els 150m seguits. Ni en broma. Vaig aturar-me almenys un parell de cops per reposar i fer una mica de braça. Al veure que encara avançava menys, vaig decidir seguir amb l'estil (?) crawl. El meu crawl, vull dir. A l'arribar a la boia, instruccions del Cesc Godoy. Molt interessants i segur que seran molt útils als que participin a la Garmin de Barcelona del 6 d'octubre. No serà el meu cas. Al marge que estaré treballant aquell dia tot el matí, no m'apuntaria a cap triatló sense haver entrenat mínimament especialment la natació.
Amb el Cesc Godoy (Foto: V. Gràcia)
Caldrà treballar... el fotoshop !! (Foto:Pablo Bosch)
   Després de les instruccions, tornada cap a la platja. Certament el neoprè dóna una flotabilitat espectacular. Però una cosa és flotar i l'altra avançar nedant. Vaig pensar que al nadar a favor de les onades, la cosa seria més senzilla. Doncs no !. Igual que a l'anada a la boia, no avançava. Després d'una bona estona vaig veure que la majoria dels companys ja estaven a la platja. Esperant. No era l'últim, jo, però gairebé. Finalment arribo. Per a la meva sorpresa, resulta que ... hem de tornar a la boia perquè ara practicarem com envoltar-la. No podria haver una boia més a prop ?, pensava jo... Doncs sant torne-m'hi. Aconsegueixo arribar. Dels últims lògicament,  i el Cesc Godoy ens explica i ens ensenya la tècnica de nedar com a waterpolistes, amb el cap a munt per no perdre de vista la boia. Ens diu que és bó combinar aquest manera de nedar amb l'habitual de respirar per un costat per a no desviar-nos. Envoltem la boia dos cops i tornem cap a la platja. Començo a estar cansat, però menys del què pensava. Jo respiro cap a l'esquerra i noto que el meu braç dret pràcticament no surt de l'aigua. Finalment arribo a la platja. Quan em poso dret noto que no puc mantenir l'equilibri. No estic marejat, em trobo bé, però no puc estar-me dret. Em deixo caure a la sorra. Em recupero. M'aixeco i el Cesc Godoy diu que ens ensenyarà a treure'ns el neoprè. Al.leluia, penso. Això vol dir que la sessió s'acaba. No per res, però ja em veia tornant a la boia per tercera vegada...
  Ens canviem i fem una sessió de còrrer. Aquí estic molt més tranquil. Corro al costat del Cesc Godoy tota la sessió. Fem 4,7 Km a ritme de 5m 10s/Km. Cap problema. Almenys aquí no desentono...
És preciós còrrer a Andorra ! (Foto: Championchip)
   Resumint: he provat el neoprè. La veritat, però, és que veig difícil que un dia m'aventuri a fer una triatló, si bé és cert que mai no se sap. Per a fer-ho hauria d'invertir en material, com per exemple una bicicleta mínimament correcta. I l'economia no està per gaires alegries. A més, com ja he dit, hauria d'entrenar la natació. I si ja em costa trobar temps per còrrer, haver de nedar i anar amb bici... ufff, se'm fa una muntanya !! Realment un dels motius pels quals admiro als triatletes és per precisament aquesta capacitat de sacrifici d'entrenar tres disciplines. Jo amb una ja faig, la veritat... En qualsevol cas, moltes gràcies al Cesc Godoy, als amics de Garmin, i a la Victòria Gràcia d'Asics per convidar-me a viure una experiència inèdita per a mi.
Arribada. Un pèl perjudicat (Foto: Yair B)
  I avui diumenge he corregut els 10 Km d'Anyòs Park, a Andorra. Hem estat amb la família des de dissabte al migdia. 24 hores intenses. Els amics d'Anyós ens han tractat com a autèntics reis. Moltes gràcies  a l'Albert Salvador i tot el seu equip. Són uns grans professionals. Pel que fa a la cursa, la part més dura eren els últims 300-400 metres fins a la meta amb una curta rampa final duríssima. La resta de la cursa, sensacional. Força troç de pla per començar, uns 2 quilòmetres, lleugera pujada fins el 2,5 i girar cúa. Allà he vist que anava més o menys el 36. He anat treballant-me les posicions i he passat un parell d'atletes. Fins a la rampa final que comentava, crec que anava el 34 o el 35. En l'últim revolt abans d'entrar a la meta, 3 o 4 corredors m'han esprintat inopinadament, pel pendent que hi havia, davant de la meva impotència. No sé si hauré entrat entres els 40 primers, finalment. Tant se val. No esperava fer el temps que he fet. He acabat en 44m i 7s, quan pensava que amb fer 45 llargs ja seria un bon temps. Al sortir davant de tot he anat els 2 primers Km a molt bon ritme, fins i tot baixant de 4 (3,55), el primer. Content, doncs, finalment per aquest cap de setmana aquàtico-atlètic.
  El cap de setmana que vé dues curses faré. Dissabte, 10 Km nocturns de muntanya (ai, mare...!) a Les Planes d'Hostoles. I diumenge, 12,7 Km de muntanya també, però de dia, a Les Cabanyes del 
Penedès. Aviam què tal tot plegat...!              

diumenge, 15 de setembre del 2013

Ja he corregut 10 cops a l'Ametlla de Merola

La d'avui era una cursa especial. De fet sempre ho és perquè és la cursa del meu company i bon amic Arcadi Alibés. Però enguany, era més especial perquè, a més a més, complia la meva desena participació. I m'han regalat un preciós recordatori en forma de quadre amb els logos de cada una de les edicions en les que he participat. Un detallàs per part dels organitzadors, en una cursa on es mima l'atleta popular de manera exhaustiva. Està clar que malgrat la duresa del recorregut i la dura competència de la cursa de la Mercè, aquest és un dels motius pels quals mai no hi falten corredors, a l'Ametlla.
Amb la camiseta dels 25 anys i el record dels meus 10
Per celebrar que aquest any la cursa arribava a la seva 25a edició, als organitzadors se'ls va ocórrer que el sentit de la marxa fos a la inversa que en les 24 edicions anteriors. Interessant. El cert, però, és que la cursa s'ha endurit notablement. Hem pogut comprovar que hi havia una quantitat important de rampes que fins ara no teniem "controlades" perquè, lògicament, sempre eren en baixada. I a més es fan dues vegades perquè el circuit és de 5 Km i es fan dues voltes. Quan he passat pel Km 5 en una mica menys de 24m (23,46) ja he entès que el temps seria molt superior al d'altres anys. El més ràpid que he corregut mai a l'Ametlla ho vaig fer en 44,07 al 2004. Avui he acabat en 47,35. Diferència notable. El meu pitjor registre era, fins avui, 46,47.O sigui, 48 segons menys !! Està clar que la cursa era molt més dura. En Pol Guillén, que ha guanyat la cursa un munt de cops, ha fet crec que, més o menys, un minut més del que acostuma.
 Tant se val. La cursa és magnífica i l'ambient inigualable. Molt, molt recomanable.
 Diumenge que ve correré a Andorra. La cursa de 10 Km d'Anyós Park. Serà la meva 42a cursa de l'any. L'objectiu de fer-ne 52 al 2013 crec que no serà possible perquè a l'octubre i al desembre em tocarà treballar els caps de setmana de matins. Calculo que amb una mica de sort igual puc superar el rècord anual de curses. Fins ara l'any que n'he corregudes més n'he fet 47.

Detall de l'obsequi; 100 Km a l'Ametlla !!
             

dissabte, 14 de setembre del 2013

Novament la Petanca solidària

Per segona vegada en 3 anys he pogut assistir al Torneig de petanca solidària que es fa cada any a mitjans de setembre. Ja hi havia pres part al 2011. Bon ambient, molts amics, molt de sol, també. S'ha fet a Barcelona, als Jardins de Joan Brossa, que estan a Montjuic. He fet el millor que he pogut. Ens han deixat tirar un parell de boles. M'he quedat amb ganes de tirar-ne més, però érem molts i tampoc teniem tot el dia. L'important era fer acte de presència i donar suport a la iniciativa. Amics petanquistes, ja sabeu que podeu comptar amb mí. Segons les fotos que m'ha fet el Joan Manuel Parisi, no sembla que tingui tan mal estil, oi ?




Amb el gran Pep Plaza

Amb la mítica Núria Feliu
  Demà correré el cross de l'Ametlla de Merola. 10 Km. La cursa del poble de l'Arcadi. Enguany em fa especial il.lusió perquè serà la meva desena participació. I ahir vaig concretar la meva participació a la cursa de 10 Km de Santpedor de dissabte 5 d'octubre. Fa molts anys que hi volia anar i sembla que, per fi, ha arribat el dia ! Gràcies als amics de la Penya Blaugrana de Santpedor, que són els organitzadors.

dilluns, 9 de setembre del 2013

10 Km de Cervera: bon ambient, bona temperatura, bona cursa !

El pas per meta al Km 1 i escaig (Foto: F. Cervera)
Els 10 Km de Cervera, que organitzen els Fondistes de Cervera, és la cursa amb la que m'acomiadava de les vacances, ja que avui dilluns he tornat a la feina. No l'havia feta mai i la veritat és que em va agradar. Bona part de la cursa tendeix a pujar, però és tracta d'una pujada molt suportable, de les que m'agraden, ja que són rampes llargues que em permeten agafar un bon ritme de creuer. Vaig anar-hi amb el meu company de feina Arcadi Alibés i el cert és que ens vam sentir molt ben tractats i acompanyats per tots els corredors i els organitzadors. No recordo cap cursa en la que hi hagués més persones que volguessin fer-se fotos amb nosaltres. I encantats de la vida ! El problema seria que ningú no ens ho demanés...! Queda clar que TV3 és estimada arreu de Catalunya i els amics i companys corredors ens ho demostren cursa rera cursa cada setmana. Però insisteixo que com a Cervera, enlloc !!

Vaig estrenar els Medilast personalitzats
Quan es va donar el tret de sortida vaig notar immediatament que tenia ganes de fer un riu. Com és costum en mi, havia buidat uns minuts abans de la cursa, però es veu que la temperatura més baixa --ideal per còrrer això sí-- no ho va ser tant per a la meva bufeta. Aproximadament al Km 1,5 vaig trobar un lloc per deixar pes: el cementiri. Que em perdonin els que hi reposen, però havia d'alleujar-me. Vaig perdre uns 30 segons. L'aturada tècnica va fer que l'Arcadi em superés. Com del Km 2 al 4, aproximadament. el circuit tendeix a baixar,  no va ser fins l'inici de la pujada, al 4,5 aproximadament, que no el vaig poder atrapar. D'allà fins el pont de la via del tren, amb la rampa més dura del tot el recorregut, em vaig trobar molt bé. Després entrada a Cervera, i recorregut preciós pel casc antic de la ciutat; pas al costat de la reconeguda Universitat de Cervera i ja enfilar la part final amb un últim quilòmetre en baixada. Allí amb vaig trobar amb la corredora que va ser quarta classificada. Em vaig posar a la seva alçada. Vaig augmentar una mica el ritme per intentar deixar-la enrera, però va respondre al repte. Li vaig dir que fariem un final maco. Quedaven uns 800 metres per a la meta i anàvem clarament per sota de 4m/km, més o menys a 3,50. Li vaig dir que era d'hora per atacar, encara. Just vaig dir això i vaig dir-me doncs ara provaré jo a atacar-la. Dit i fet. El meu canvi de ritme no va tenir resposta en la meva rival. Vaig apurar els últims metres fins a la meta tot entrant en 44m i 36 segons. Sense l'aturada obligatòria del Km 1,5, gairebé hauria baixat dels 44m, per tant molt content amb el meu rendiment. Divendres havia fet un entrenament llarg de 21,5 Km. Felicitats als amics de Cervera perquè tenen una cursa que està molt bé. Em va sorprendre, això sí, que no fos puntuable per a la Lliga Championchip. Diumenge vinent, uns altres 10 Km, els del Cross de l'Ametlla de Merola, el poble de l'Arcadi, que arriba a l'edició número 25. Serà la meva desena participació, ja. Com passa el temps....!                              
 

dilluns, 2 de setembre del 2013

Nou objectiu: 52 curses

 Aquest cap de setmana he sumat dues curses més. Dissabte m'en vaig anar a Girona a córrer la primera edició de la Cocollona. 10 Km passant pel casc antic gironí i pel parc de la Devesa. La particularitat és que la cursa es fa de nit, amb sortida a les 22h. El frontal és imprescindible. Hi ha parts del recorregut que no tenen cap mena d'il.luminació i seria impossible fer la cursa sense enllumenat propi. Tot i això, hi havia corredors que no en portaven. Un risc molt alt, sincerament. Potser seria interessant plantejar-se no deixar prendre part a la cursa a qui no anés ben equipat amb llum pròpia per evitar possibles accidents.
Gran ambient a la Cocollona , a la Devesa de Girona
  La cursa va tenir 401 atletes acabats. Vaig completar els 10 Km en 43m i 26 segons. Un registre sensiblement millor que el de la setmana anterior a Ripollet. Per tan, satisfet. Em vaig trobar molt bé tota la cursa i vaig rendir satisfactòriament. Vaig quedar el quart de la meva categoria --majors de 50 anys--en la que tan sols érem 18 atletes. La cursa em va agradar molt. Al no fer gens de calor, es corria molt agradablement. Un cop acabada la prova, avituallament molt complet, com és habitual en les curses que organitza Diversport. Tan complet que vaig poder sopar i tot...!

Moment de patiment a Sant Quirze (Foto: Eva Pitarch)
 
Vaig arribar a casa a  una mica més enllà de la 1 de la matinada. A les 2 dormia i a les 7, diana perquè a les 10 tenia la segona cita del cap de setmana: la Cursa de Festa Major de Sant Quirze del Vallès. 5 Km. Recorregut ràpid al començament, amb tendència  a baixar. Després començaven les pujadetes... Ja el coneixia, a l'haver fet la prova l'any passat. Vaig còrrer amb un grapat de corredors residents a Sant Quirze: el meu germà Manuel, el meu cunyat Pere i els meus companys de feina Narcís Nogueres i Imma Casares. Un bon amic nostre, el Victor Garanto, va acabar segon absolut amb 16m i 30s.  Em va treure 5 minuts, al fer jo 21m 30s. Un registre més que bo per a mi, tenint en compte l'orografia i també la cursa del dia anterior a Girona. Per tant un cap de setmana en el que he completat la meva 39a cursa del 2013. Intentaré acabar l'any fent-ne 52, tantes com setmanes. Ara mateix ja en tinc programades fins a 46. Aviam si arribaré a la fita.
  De moment, la cursa número 40 del 2013 seran els 10 Km de Cervera el pròxim diumenge 8 de setembre, just el dia abans d'incorporar-me a la feina. Serà el meu últim dia de vacances