La Llagosta, gran marca!

Poc després de la sortida (Foto: Carlos Sánchez)

Estic encantat amb La Llagosta. Aquest 2026 hi corria per 5a vegada. I he fet el segon millor resultat de sempre. Vaig córrer al 2008 el 10K per primera vegada. 40:39. Era jove... No hi vaig tornar fins el 2022. També vaig fer el 10K, ja en 48 minuts. Al 2023 estava mig lesionat i vaig trigar 56 minuts. Al 2025 vaig fer el 5K, ja que era la primera cursa que feia després de l'operació de menisc. I aquest diumenge ha arribat la 5a participació. Després dels 50:26 de la setmana passada a La Mercè (MMA) no aspirava a res en especial a La Llagosta. Està clar, però, que un cop comença la cursa, depenent de com vagi en els primers 2-3 km, veig de què puc ser capaç. El cert és que m'he trobat molt bé i he anat veient que era capaç de mantenir-me uns quants segons per sota dels 5m/Km, ritme exigent per a mí. El cas és que he passat l'equador de la cursa en 24:41. 

El pas pel Km 5, primera volta (Foto: Carlos Sánchez)

Si era capaç de mantenir el ritme, baixava dels 50 minuts!! Motivació de cara a la segona volta. Però l'esforç m'ha acabat passant factura. He acabat entrant a meta en 50:07. M'he quedat molt aprop, però molt satisfet per la segona MMA en 8 dies.

L'entrada a meta (Foto: Carlos Sánchez)

Amb l'organitzador, Josep Lluís Blanco (Foto: ell)

   

La "prova del delicte"

   

  Intentaré el sub-50 segurament a la Cursa de Bombers, del 8 de novembre. Seguirem informant! ;-) 

Una Cursa de la Mercè molt i molt especial

Del "bracetrunning" amb en Josep Valent, al Paral·lel (Foto: Ferran Mascaró)

El meu genoll no està al 100x100 i ho noto quan entreno, però quan competeixo no noto pas res. Diria que a l'anar sensiblement més ràpid en les curses, la cosa va infinitament millor. I la cursa de la Mercè va seguir en aquesta línia. Després d'haver fet 52:35 com a millor marca en un 10K aquest 2026, a Olesa de Montserrat, al juny, el meu objectiu era mirar de superar aquest registre. El cert és que em vaig trobar molt bé des del primer metre. En bona part gràcies al Josep Lluís Blanco, l'organitzador de la cursa, que molt amablement em va concedir un dorsal extremadament baix --el 49--, cosa que em va permetre sortir al davant de tot. Amb l'elit. Òbviament, em vaig col·locar a la dreta de tot per no molestar al moltíssims corredors i corredores molt més ràpids que jo. Ben bé fins el km 2,5 no van parar d'avançar-me atletes. Anava veient que corria una mica per sota dels 5m/Km, i per tant, anava acumulant uns quants segons de marge cada 1.000 metres. Marge per baixar fins i tot dels 50 minuts!. Sabia que al Paral·lel, la cosa es complicaria una mica pel pendent. Però aleshores... sorpresa! Sento una veu familiar, em giro i em trobo en Ferran Mascaró i el seu fill Josep --en JosepValent, a les xarxes socials-- que té trastorn de l'espectre autista greu, o sigui, autisme sever en grau màxim. És un magnífic corredor, com ja va demostrar abastament a la mitja de Puigcerdà de fa un any. En Ferran, que sempre documenta les gestes atlètiques d'en Josep, va immortalitzar el moment amb el mòbil. Ells van seguir el seu ritme, clarament superior al meu, però em va anar molt bé, perquè vaig intentar que triguessin el màxim possible en allunyar-se i això em va permetre superar el tram del Paral·lel a un millor ritme que si no els hagués trobat. Gràcies a això vaig entrar a meta en 50 minuts i 26 segons, un registre boníssim per a mí, que em dona esperances de poder encara baixar dels 50 minuts aquesta temporada, a l'hivern. En Ferran i en Josep van completar la cursa en 47 minuts. 

En Josep, un exemple de superació

La Gemma, la mare d'en Josep

    El què no sabia és que el gran Domingo Catalán també va córrer la cursa. Va ser un gran homenatge a la seva estimada "hijeta", la Rosa, que malauradament ens va deixar el passat 11 de setembre. El Josep Lluis Blanco li va fer lliurament d'una samarreta amb el dorsal de la Rosa. Un gran detall! 

La samarreta més emotiva

El Mingu, en ple esforç

El cros més dur... i podi!!!!

Podi de la categoria a l'Ametlla de Merola!

    No sóc un corredor de cros. Ni en faig per preparar la temporada. Però hi ha un cros que he fet un grapat de vegades. El de l'Ametlla de Merola, --la cursa de l'Arcadi-- al Bergadà. L'última vegada que l'havia fet va ser al 2017. En aquests últims anys, per diversos motius, no hi havia pogut anar. En aquella última participació vaig completar-lo en 47 minuts. Araia que ni en broma em podria acostar a aquell registre. De fet, l'objectiu era baixar dels 60 minuts. 

    La duresa de la cursa la marca sobretot, les tres pujades gairebé consecutives que t'hi trobes cap a la meitat del circuit. Continuo pujant bé, però ara molt més lent que abans, evidentment. Vaig completar la primera volta en 28 minuts i 51 segons, per tant, si era capaç de doblar, baixava segur de l'hora. En la segona volta, esperonat per la Marta Oliveró, il·lustre ultrafondista a la qual feia moltíssim que no veia, vaig poder anar un pelet més ràpid: 28:13. En total, 57:14. Objectiu complert i amb escreix! Si hagués baixat de 57m hauria estat apoteòsic!

   Encabat la cursa veig l'Arcadi i em diu: "No marxis, que has fet podi de categoria!" Em va fer una il·lusió molt gran. Poquíssimes vegades he pujat a un podi en una cursa. Es podien comptar amb els dits d'un mà. És així perquè fins ara havia pujat 5 cops:

2012: Milla nadalenca de Sallent,      2n absolut

2012: Cros RC de Polo,                       2n categoria 50 anys

2013: Cursa Vallparadís (Terrassa),   1r categoria 50 anys

2013: Milla nadalenca Sallent,            2n absolut

2016: 10 Km Alella                               2n categoria 55 anys     

  A partir d'ara hauré d'usar ja els dits també de l'altra mà! ;-))

Novament a Viladecans

En una de les poques rampes que hi havia (Foto: David Patán, blog maldito)

  

     No havia corregut mai la cursa de Festa Major de Viladecans en la versió de 5Km. L'havia corregut, quan eren 10Km, al 2008 i al 2009. La meva intenció, avui, era mirar de baixar dels 25 minuts. Només començar de seguida he vist que l'Elena Segura em passava. Gran referent, ara mateix, per a mi. Durant una poca estona hem anat a la par, però de seguida he notat que jo anava massa forçat. Poc a poc m'ha anat prenent segons i cada cop la veia més lluny. Estàvem anant un mica per sota de 5m/km a estones, però ella anava uns segons millor que jo. Almenys he estat molt regular. He fet els km 1, 2 i 4 a 5:00, el 3 l'he fet a 5:03 i els últims 850 metres, a 5:06. la cursa , segons el meu GPS, ha estat curta. A l'Elena també li ha marcat un centenar de metres menys. He acabat en 24:26, segons el meu crono: 24:33 segons el xip, que és del qual cal fiar-se més. L'Elena ha arribat 30 segons abans que jo. Del tot impossible, com dic, atrapar-la. Està en forma. Al juliol sí que vaig poder superar-la, també era a Viladecans, a la Sansi, que es corre pels polígons que envolten el Parc de La Marina, i no pas per dins de la vila, com era el cas de la d'avui. Aquell dia vaig superar l'Elena de 8 segons.

A pocs metres de la meta (Foto: Carlos Sánchez)

Pròxima cita: Cursa de l'Ametlla de Merola --la cursa de l'Arcadi--, aquest diumenge. Fa uns quants anys que no la feia, tants com 9!! Serà la 15a vegada que la correré.

Prou bé a Santa Coloma de Gramenet

A poc de la sortida (Foto: Carlos Sánchez)

    Vaig córrer a Santa Coloma de Gramenet, per Festa Major, al 2019. La cursa era de 5 Km teòrics, però, realment, va ser un pèl curta. Enguany hi vaig tornar i va resultar que no eren els 5 Km que jo pensava, sinó que van sortir, segons el GPS, 5,64 Km. En qualsevol cas vaig tenir bones sensacions. I vaig acabar en 29 minuts, a un ritme de 5,11 m/km. Per a mi ja està prou bé, tenint en compte la canícula que portem suportant des del mes de maig. Quan una cursa comença i acaba a una pista d'atletisme sempre té el seu què. A Santa Coloma el tenen. L'epicentre de la cursa és la pista d'atletisme Antoni Amorós. Magnífic. L'ultima vegada que vaig córrer per aquesta zona, en aquest cas a Sant Adrià de Besòs de 5 Km, en la cursa contra l'ELA, al juny, vaig anar molt més lent. A un ritme de 5:34.

Ja en els últims metres, a la pista Antoni Amorós (Foto: Carlos Sánchez)

Pròxima cursa, els 5 Km de la Diada, a Viladecans, l'11 de setembre. I, dos dies després, els 10 Km del Cross de l'Ametlla de Merola. 

   

5 anys després, repeteixo a Palau Solità i Plegamans

 El 30 d'agost vaig tornar, 5 anys després, a córrer la Cursa de Festa Major de Palau Solità i Plegamans. 6,8 Km, amb alguna pujadeta notable. Però es pot córrer força. Al 2021 recordo que la vaig córrer sense forçar gens. Ara al 2026, he donat tot el què tenia. I he acabat pràcticament en el mateix temps que aleshores! 35:32 al 2021; 35:33 al 2026. Això vol dir que mantinc els registres 5 anys després? Què va! Ja dic que fa 5 anys vaig fer-la amb molta tranquilitat, a diferència d'ara. Però estic satisfet entre d'altres coses perquè vaig tornar a coincir amb l'Andreu Ledesma, com a Castellbisbal una setmana abans. A Palau li vaig treure 3 minuts!

 En fi, que poguem córrer molts anys més!. El primer cap de setmana de setembre faré doblet. Dissabte, 5Km de Festa Major de Santa Coloma de Gramenet, i diumenge, els 10Km de Festa Major de Sabadell.